-
Napoleó Bonaparte va aprofitar la inestabilitat política de França després de la Revolució Francesa i, amb el suport de l’exèrcit i d’alguns polítics, va derrocar el Directori, que era el govern en aquell moment.
Després del cop, es va establir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol, concentrant el poder i posant fi a l’etapa revolucionària. Això va marcar l’inici del seu camí cap a convertir-se en emperador. -
Després de consolidar el seu poder com a primer cònsol, Napoleó Bonaparte va reforçar el seu control sobre França i va posar fi definitivament al règim republicà. Amb el suport de l’exèrcit i d’un plebiscit popular, es va coronar emperador a Notre-Dame de París, iniciant l’Imperi napoleònic. Aquest fet va marcar l’establiment d’un govern autoritari i l’expansió del poder francès a Europa. -
Va enfrontar la flota francesa i espanyola contra la britànica, comandada per l’almirall Horatio Nelson. La victòria britànica va ser decisiva i va impedir que Napoleó pogués envair Anglaterra. Tot i la derrota naval, França va continuar dominant gran part d’Europa per terra. -
Napoleó va ser obligat a abdicar i enviat a aquesta petita illa del Mediterrani, on va governar com a sobirà. L’exili va durar poc, ja que el 1815 va escapar d’Elba i va tornar a França, iniciant el període conegut com els Cent Dies. -
Les principals potències europees es van reunir amb l’objectiu de restablir l’ordre polític anterior a la Revolució Francesa, reorganitzar el mapa d’Europa i evitar nous conflictes. El congrés va defensar el principi de legitimitat i l’equilibri de poder entre els estats. -
Napoleó va escapar del seu exili i va tornar a França, on va recuperar el poder durant el període conegut com els Cent Dies. El seu retorn va acabar després de la derrota a la batalla de Waterloo, que va posar fi definitivament al seu govern. -
Les potències europees van arribar a acords per reorganitzar el mapa d’Europa, restablir les monarquies tradicionals i garantir l’equilibri de poder entre els estats, amb l’objectiu d’evitar nous conflictes i mantenir l’estabilitat al continent. -
Enfrontava l’exèrcit de Napoleó Bonaparte contra les forces aliades comandades pel duque de Wellington i el príncep de Blücher. La derrota de Napoleó va ser decisiva, posant fi al seu retorn durant els Cent Dies i marcant el final del seu govern, després del qual va ser exiliat definitivament a l’illa de Santa Helena. -
Va ser enviat a aquesta illa remota de l’Atlàntic Sud, lluny d’Europa, on va viure sota estricta vigilància britànica fins a la seva mort el 1821. Aquest exili va marcar el final definitiu de la seva carrera política i militar. -
L’onada revolucionària de 1820 va ser un conjunt de revoltes liberals que es van produir a diversos països d’Europa, com Espanya, Portugal i Itàlia. Els moviments van lluitar per constitucions més liberals, limitar el poder dels reis i aconseguir majors llibertats polítiques, inspirant-se en els ideals de la Revolució Francesa. Aquestes revoltes van ser el primer senyal de les tensions liberals que continuarien al llarg del segle XIX. -
L’onada revolucionària de 1830 va ser un conjunt de revoltes europees motivades per ideals liberals i nacionalistes. Es va produir especialment a França, Bèlgica, Polònia i alguns estats italians. A França, va portar a la caiguda de Carles X i l’ascens de Lluís Felip com a rei “cívic”, mentre que a Bèlgica es va aconseguir la independència del Regne Unit dels Països Baixos. Aquestes revoltes demostraven el desig de molts pobles de llibertat i drets polítics. -
La Primavera dels Pobles (1848) va ser una onada de revoltes europees impulsades per ideals liberals, democràtics i nacionalistes. Es van produir a França, Itàlia, els estats alemanys i Àustria, lluitant per constitucions, drets polítics i independència nacional. Tot i que moltes van ser reprimides, van marcar un pas important en els moviments liberals i nacionals del segle XIX.