-
Dimissió de Primo de Rivera
La dimissió de Miguel Primo de Rivera va tenir lloc el 28 de gener de 1930, quan va renunciar a causa de la falta de suport militar i la crisi del règim polític. Va ser el resultat de problemes militars a Marruecos, el deteriorament de la seva relació amb el rei Alfonso XIII i una crisi econòmica que afectava la societat. Aquesta dimissió va marcar el final de la seva dictadura militar i va obrir la porta a la II República, canviant significativament la política espanyola -
“Dictablanda” del general Berenguer
La "Dictablanda" del general Berenguer es refereix al període de govern de Miguel Primo de Rivera, que va ser substituït per Berenguer el 1930. Aquest terme descriu un règim que, tot i mantenir elements autoritaris, va intentar suavitzar la repressió i obrir-se a reformes polítiques. Berenguer va buscar guanyar suport popular i va promoure un clima de diàleg, però les seves mesures no van ser suficients per resoldre les tensions socials i polítiques. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià, signat el 17 d'agost de 1930, va ser un acord entre diversos partits republicans i nacionalistes que buscaven derrocar la monarquia d'Alfonso XIII i establir una república a Espanya. El pacte va ser impulsat per figures com Niceto Alcalá-Zamora i Manuel Azaña, i va reunir representants de la política espanyola que volien un canvi radical en el sistema polític. Aquest acord va ser fonamental per unir les forces republicanes. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista (1931-1933) va ser un període del govern de Manuel Azaña durant la Segona República Espanyola, caracteritzat per reformes destinades a modernitzar el país, com la reforma agrària, l'educació laica i millores laborals. Tot i les bones intencions, va afrontar una forta oposició i tensions socials, cosa que va culminar amb la seva caiguda en 1933. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va fundar el 19 de març de 1931 durant la Conferència d'Esquerres, com a resultat de la unió de diversos grups polítics. El seu primer president va ser Francesc Macià, i el partit busca la independència de Catalunya i la justícia social. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals a Catalunya es van celebrar el 28 de maig de 2023, i no hi ha eleccions municipals programades per al 2025. Les repercussions d'aquestes eleccions continuen influenciant el panorama polític català, amb partits com ERC i Junts preparant-se per a futures conteses -
Proclamació de la República
La proclamació de la República Catalana va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, quan Francesc Macià va declarar la República després de la proclamació de la Segona República Espanyola. Va marcar l'inici d'un període d'autogovern a Catalunya i va conduir a la creació de la Generalitat. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a Corts Constituents es van celebrar el 28 de juny de 1931 per redactar la nova constitució de la Segona República Espanyola. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir una gran representació, consolidant la seva influència en el procés d'autonomia regional. -
Constitució de 1931
La Constitució de 1931 va ser la norma fonamental de la Segona República Espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931. Va establir un sistema democràtic, reconeixent drets i llibertats fonamentals, així com l'autonomia de les regions, incloent Catalunya. La constitució va ser un pas important cap a la modernització política i social d'Espanya, però va ser derogada amb l'arribada del règim franquista el 1939. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La Llei del Divorci, aprovada el 1932 durant el govern de Manuel Azaña, permetia la dissolució legal dels matrimonis i representava un avanç en els drets civils a Espanya. Va generar controvèrsia entre sectors conservadors i va ser abolida pel règim franquista, tornant a ser legalitzada el 1981. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L'Estatut de Núria es va aprovar en referèndum el 1932, concedint autonomia a Catalunya dins de la Segona República Espanyola. Va ser un pas significatiu cap al reconeixement dels drets nacionals i polítics de Catalunya, i va establir les bases per al seu govern autònom. L'aprovació va ser un moment històric per al regionalisme català. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
L'intent de cop d'estat militar del general Sanjurjo va tenir lloc el 10 d'agost de 1932. Sanjurjo i altres militars van intentar derrocar el govern de la Segona República Espanyola, però el cop va fracassar. Aquest esdeveniment va reflectir les tensions polítiques i socials de l'època i va provocar una repressió contra els participants, així com un augment de la polarització política a Espanya. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya es va aprovar a les Corts de Madrid el 9 de setembre de 1932. Aquesta aprovació va ser un moment clau per al reconeixement de l'autonomia catalana dins de la Segona República Espanyola, establint les bases per al govern autònom de Catalunya i marcant un avanç significatiu en els drets polítics i nacionals de la regió. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 20 de novembre de 1932, sent les primeres eleccions autonòmiques després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Van donar lloc a la formació d'un govern català liderat per la Generalitat, amb Francesc Macià com a president. Aquestes eleccions van ser un moment històric per a la política catalana i van consolidar l'autogovern dins de la Segona República Espanyola. -
Period: to
Bienni conservador
El Bienni Conservador (1933-1935) va ser un període de govern a Espanya marcat per la victòria de les dretes en les eleccions generals de 1933. Durant aquest temps, es van revertir moltes reformes progressistes del Bienni Reformista, incloent canvis en l'educació, la reforma agrària i els drets laborals. El govern conservador, liderat per la CEDA, va enfrontar tensions socials i polítiques, que van contribuir a l'augment de la polarització -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El triomf de les dretes en les eleccions generals espanyoles de novembre de 1933 va suposar una victòria significativa per a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i altres partits conservadors. Aquesta victòria va marcar el final del Bienni Reformista i va portar a un govern més conservador, amb la intenció de revertir algunes de les reformes progressistes implementades durant els anys anteriors de la Segona República. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, va morir el 25 de desembre de 1933. La seva mort va suposar una pèrdua significativa per al nacionalisme català, ja que Macià era un líder carismàtic i un defensor ferm de l'autonomia catalana. La seva figura va ser clau en la consolidació de la Generalitat durant la Segona República Espanyola. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola el 6 d'octubre de 1934. Aquesta declaració va ser una resposta a la situació política del moment, especialment al govern conservador de la CEDA. La proclamació va desencadenar una violenta repressió per part del govern espanyol, que va enviar forces militars a Catalunya, i va portar a la detenció de Companys i altres líders. -
Insurrecció obrera a Astúries
L'insurrecció obrera a Astúries va tenir lloc entre octubre i novembre de 1934, com a resposta a la situació política i social, especialment després de la victòria de les dretes en les eleccions. Els miners i treballadors van organitzar una vaga general que va evolucionar cap a una insurrecció armada. La revolta va ser reprimida brutalment pel govern espanyol, que va enviar tropes per sufocar la revolta, resultant en milers de morts i ferits -
Period: to
Govern del Front Popular
El govern del Front Popular, que va assumir el poder després de les eleccions de febrer de 1936, es va caracteritzar per la seva intenció de dur a terme reformes socials i polítiques. Va buscar millorar les condicions laborals, avançar en la reforma agrària i promoure els drets civils. No obstant això, el govern va enfrontar oposició ferma de les forces conservadores i una situació política cada vegada més tensa. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions generals de febrer de 1936 van resultar en el triomf del Front Popular, una coalició de forces d'esquerra que incloïa republicans, socialistes, comunistes i anarquistes. Aquesta victòria va marcar un moment decisiu en la política espanyola, amb l'objectiu de defensar les reformes socials i polítiques. El govern del Front Popular va intentar implementar mesures progressistes, però també va augmentar les tensions amb les dretes