literatura medieval

Literatura de l'edad medieval

Period: 1100 to 1500

Neix el trobador Guillem de Berguedà

1130

Guillem de Berguedà
Va ser un destacat trobador català que depenia del comtat de la Cerdanya. Va escriure un total de 31 poesies entre les quals destaquen els sirventés.
Obres:
- Oreneta, el teu cant em fa patir.

Pere I el Catòlic

1196

Pere I el CatòlicFill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

Jaume I el Conqueridor

1213

Jaume I va ser rei de la corona d'Aragó entre el 1213 i el 1276, any de la seva mort. Va ser conegut amb el sobrenom de "el Conqueridor" perquè durant el seu regnat, la corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius. Era un home, que pel que es va escriure sobre ell, era pràcticament un heroi.
Obres:
- Llibre dels fets
- La Conquesta de Mallorca
- Libre de saviesa

Neix Ramon Llull

1232

Ramon Lluul mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El cor de l’aportació de Llull és el que ell anomenava l’Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris.
Obres:
- Llibre de l'orde de cavalleria
- Llibre de les Bèsties
- Blanquerna

Guillem de Cervera

1259

Cerverí de Girona
El trobador català Guillem de Cervera, conegut com Cerverí de Girona, va treballar entre els anys 1259 i 1285. El seu mestratge ha estat assenyalat com la base dels autors del Cançoneret de Ripoll.
Cerverí era un trobador professional, quasi un funcionari, ja que tenia sou a la cancelleria reial en temps de Jaume I i el seu fill Pere III el Gran.
Obres:
- No prengueu el fals marit
- Narrativa

Llibre dels feits, de Jaume I

1274

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció.

Pere II el Gran

1276

Pere II el Gran
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Durant el seu regne va comportar-se rigorosament amb l'anarquia feudal.
Va lluitar contra els Sarraïns i contra barons del Pallars, de l'Urgell i de Foix. Al 1262 va maridar Constanta de Sicília
Era també trobador.

Crònica de Bernat Desclot

1283

Crònica Bernat Desclot
El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot, una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.

Alfons II el Liberal

1285

Alfons III d'Aragó, el Liberal o el Franc (1265 - 18 de juny de 1291), va ser rei d'Aragó com Alfons III, de València com Alfonso I i comte de Barcelona com Alfons II entre 1285 i 1291, i rei de Mallorca com Alfonso I entre 1286 i 1291. La seva conquesta de Menorca, la signatura del Tractat de Tarascón pels conflictes derivats per la possessió de Sicília i els conflictes amb la noblesa aragonesa van ser els aspectes més significatius del seu regnat.

Crònica de Ramon Muntaner

1325

La crònica de Ramon Muntaner és un dels textos historiogràfics medievals més importants de la cultura catalana. La seva narració explica, entre d'altres, les peripècies de la Companyia Catalana d'Orient

Alfons III el Benigne

1327

Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona d'Aragó.
Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324.
Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que va permetre guanyar la ciutat de Sàsser, clau pel domini de Sardenya.

Pere III el Cerimoniós

1336

(Balaguer, 1319-Barcelona, 1387)
El rei Pere III d'Aragó, dit el Cerimoniós, va incorporar definitivament el regne de Mallorca a la Corona d'Aragó i va vèncer Pere I de Castella, el Cruel, en la guerra coneguda com la dels dos Peres. També va dotar la Diputació del General de la facultat de recaptar els impostos coneguts com a generalitats.

Neix Bernat Metge

1340

Escriptor català. Notari de la cancelleria de la reina Elionor, a la seva mort va passar al servei del futur Joan I, que en 1390 li va ascendir a secretari real. Acusat en diverses ocasions de malversació, després de la sobtada mort de Juan I i l'accés al poder de la reina María de Lluna, esposa de Martí I, va ser empresonat juntament amb altres membres del Consell Real i acusat de la mort de Joan I.

Crònica de Pere el Cerimoniós

1383

La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III -que diu que vol que el llibre es digui Llibre en què es contenen tots los grans fets qui són entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de la nostra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida.

Neix Ausiàs March

1400

Ausiàs March, (Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459)[1] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.

Neix Joanot Martorell

1413

Joanot Martorell (València, 1413? – 1465?). Cavaller i novel.lista originari de La Safor, va escriure una de les novel·les fonamentals del gènere cavalleresc, el Tirant lo Blanc, obra que ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps.La seva vida va transcórrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb plets per qüestions familiars i d’herències.

Mor Jordi de San Jordi

1424

Edició de Tirant lo Blanc

1490

Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada la novel·la en llengua catalana més important de tots els temps. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.