-
Període de temps des del S.XVI - S. XVIII. Es descriu com la forma de vida existent abans de la Revolució Francesa.
L'economia es basava en la subsistència del poble (només es produïa el que la població necessitava), les principals activitats eren agràries, tot i que també existien els gremis a les ciutats i el comerç intern i extern.
La societat estava dividida entre els privilegiats (nobles i clergat) i els no privilegiats (el tercer estat). Font de: apunts -
Al s.XVIII van sorgir dues maneres noves de pensar que desafiaven la ideologia de l'Antic Règim, i van ser aquestes idees les que van canviar-ho tot més endavant. Una d'elles era la il·lustració, un corrent filosòfic, on eren partidaris del pensament lliure i divers, pensaven que tothom era igual, sense importar l'estat social.
Per altra banda, estava el liberalisme. Buscaven la sobirania nacional, la separació de poders, la igualtat davant la llei i els drets i llibertats dels ciutadans.
Apunts -
Després que a Anglaterra s'aconsegueixi la monarquia parlamentària, es produeixen revoltes a Estats Units i aconsegueixen la seva independència. Això inspira als francesos a començar una rebel·lió contra la política del seu país. Foto de: "La Guía" https://www.laguia2000.com/estados-unidos/la-independencia-de-los-estados-unidos
-
Va ser creada pel doctor Joseph-Ignace Guillotin com a eina per aplicar la pena de mort sense patiment durant la Revolució Francesa. Van produir-se entre 15.000 i 17.000 execucions amb la guillotina a França. Foto de: El Mundo
-
Davant la crisi financera que havia a França, el rei, Lluís XVI demana als privilegiats, que abans no pagaven impostos, que renunciessin a aquell privilegi fiscal. Per fer això, s'havia de fer una votació per estament (noblesa, clergat i tercer estat), on els privilegiats van votar en contra i el tercer estat a favor. Van guanyar els privilegiats, encara que eren més persones que els dos primers estaments junts. El tercer estat va demanar el vot individual i els hi va ser denegat.
Apunts -
Una multitud assalta la Bastilla (lloc que representa el poder el rei) per prendre les armes que hi havia allà. Es produeix una revolta al camp per part del tercer estat i el rei, Lluís XVI, es veu obligat a reconèixer la Constitució redactada pels burgesos, nobles i clergues liberals que creen l'Assemblea Nacional. Foto de: National Geographic
-
Es redacta la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà. Això dona lloc al canvi de govern: s'inicia la monarquia constitucional, es separen els poders (entre els tribunals, el govern, i el parlament) i deixen de ser tots el càrrec del rei i es comença el sufragi censatari (els homes amb diners tenen dret a votar). Font de: apunts
-
Aquest període va ser governat pels Jacobins (grup polític format per republicans), que van aplicar el sufragi universal masculí, els drets socials, la confiscació de béns dels nobles exiliats per donar-los als pobres i per últim, un exèrcit per fer front a la guerra contra els països absolutistes. L'Època de Terror, anomenada així per les morts i execucions que va haver-hi contra antirevolucionaris, va acabar amb l'execució de Robespierre, dirigent dels jacobins. Font de: apunts
-
El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort i executat amb la guillotina, ja que es va descobrir que havia fet pactes a amagades amb altres països absolutistes per atacar la França liberal. Per altra banda, va intentar fugir del país amb la seva dona, es van disfressar de camperols i van anar-se'n de nit. Foto de: La Vanguardia
-
Davant la radicalització de la Revolució Francesa, quan els Jacobins estaven regnant França, la burgesia moderada va decidir implantar el sufragi censatari per imposar una mica d'ordre. Font de: Sites 4rt Humanitats
-
Napoleó va donar un cop d'estat a França, amb l'objectiu d'establir la pau a dins i a fora del país i acabar amb les guerres que s'estaven produint. Va crear el Consolat, on hi havia tres cònsols, un d'ells era Napoleó. Més tard, el 1802, Napoleó va declarar-se l'únic cònsol del triumvirat. Va acabar amb les guerres dels Jacobins i els absolutistes, ja que defensava el govern liberal i els interessos de l'alta burgesia. Font de: apunts
-
-
-
-
-
-