-
enia un crani petit (300-350 cc). Era un bíped facultatiu, podia caminar dret però el seu dit gros oposable indica que encara s'enfilava als arbres. Estructura cranial molt primitiva i naixement fàcil, similar al dels primats.
-
va ser un bíped habitual, com mostren les petjades de Laetoli. Capacitat cranial lleugerament més gran (380-450 cc), però amb la cara prognata. El bipedisme ja feia el part més difícil, però el cervell petit del nadó encara evitava l'altricialitat extrema.
-
Homo habilis va iniciar el gènere Homo amb un salt cranial significatiu (500-650 cc). Va ser el primer en fabricar eines de pedra (Olduvaiense). Aquest cervell més gran, combinat amb el bipedisme, va començar a forçar que els nadons fossin més prematurs i dependents per poder néixer.
-
L'Homo erectus (fa ~1,89 Ma - 110.000 anys) era un bíped totalment modern, primer gran migrant. El seu crani, llarg i baix, albergava un gran cervell (750-1.250 cc). L'encefalització màxima amb bipedisme va fer el naixement totalment altricial (prematur), exigint molta cura social i dependència infantil.
-
L'Homo sapiens (sorgeix fa ~300.000 anys) té el crani alt i arrodonit, front vertical i mentó. Capacitat cranial d'uns 1.350 cc. El seu naixement és el més altricial (nadons amb 25% del cervell adult). Aquesta dependència fomenta l'aprenentatge extens, la cultura complexa i la societat organitzada.
-
El Homo neanderthalensis (fa ~400.000-40.000 anys) tenia una capacitat cranial igual o superior a la nostra (fins a 1.750 cc). Crani allargat, sense mentó. El seu gran cervell mantenia el naixement altricial (prematur), requerint una llarga dependència. Era una espècie robusta amb comportaments culturals complexos.