-
Desenvolupament de sistemes numèrics, càlcul de superfícies i volums per a aplicacions pràctiques com l'agricultura, l'arquitectura i l'astronomia. -
Tauleta babilònica que conté triples pitagòrics i resolució d’equacions quadràtiques; mostra un gran domini matemàtic en l’antiguitat. -
Considerat el primer matemàtic grec; va introduir demostracions deductives i va formular diversos teoremes de geometria plana. -
Fundador d’una escola que combinava matemàtica i filosofia. Va relacionar nombres i geometria, així com també formulà el famós teorema de Pitàgores sobre els triangles rectangles. -
Filòsof presocràtic que va anticipar la idea del càlcul integral mitjançant la noció de suma infinita per calcular volums i superfícies, tot i que sense formalització. -
Va ser el primer a sistematitzar parts dels "Elements" de geometria i va estudiar les llunes d’Hipòcrates, sent pioner en l’ús de la reducció de problemes geomètrics a casos més simples. -
Va fundar l’Acadèmia, una escola filosòfica de base pitagòrica on es fomentava l’estudi de les matemàtiques com a camí cap al coneixement ideal. -
Va desenvolupar el mètode d’exhaustió, precursor del càlcul integral, i una teoria de proporcions fonamental per justificar resultats geomètrics quan hi ha absència de nombres irracionals. -
Autor dels "Elements", una recopilació de coneixements matemàtics basada en definicions, axiomes i demostracions que va marcar l’ensenyament durant segles. Va organitzar la geometria de forma deductiva: punts, rectes, plans, angles, semblança, àrees i volums. -
Va fer grans contribucions a la geometria; el càlcul infinitesimal i la física matemàtica, especialment en el càlcul de volums i superfícies. Va estudiar la paràbola, l'esfera, el cilindre i mètodes d'aproximació. -
Va estudiar les seccions còniques i va donar nom a les figures que actualment coneixem com el·lipse, paràbola i hipèrbola. Les seves idees foren fonamentals per a la geometria i l'estudi de funcions. -
Considerat el pare de l’àlgebra; va introduir la notació simbòlica i va estudiar equacions diofàntiques amb solucions enteres. -
Matemàtic indi que va treballar amb nombres trigonomètricament, va donar valors Sin (θ) precisos i va proposar mètodes per a la resolució d’equacions diofàntiques. Va usar una notació posicional. -
Matemàtic indi que va definir regles per operar amb el zero i nombres negatius, i va estudiar equacions quadràtiques i astronòmiques. -
Va sistematitzar l’àlgebra en la seva obra Al-Kitab al-Mukhtasar, i va ajudar a difondre el sistema decimal indoaràbic a Occident. Va donar nom a l'"algoritme" i desenvolupà mètodes sistemàtics per resoldre equacions. -
Amb "Liber Abaci", va introduir el sistema decimal i la successió de Fibonacci a Europa, fomentant el càlcul comercial. -
Va publicar "Ars Magna", amb les primeres solucions generals per a equacions de tercer i quart grau, iniciant l’àlgebra moderna. -
Va participar al naixement de la teoria de la probabilitat, juntament amb Pascal. També va treballar amb màxims, mínims i tangents, anticipant idees del càlcul diferencial -
Va unificar la geometria i l’àlgebra mitjançant la geometria analítica, establint el sistema de coordenades cartesianes. Gràcies a això es poden representar rectes, corbes i ecuacions al pla i a l'espai. -
Juntament amb Fermat, va posar les bases de la probabilitat moderna en estudiar problemes de jocs d'atzar. També és reconegut pel triangle de Pascal. -
Va publicar les seves "Lectiones Geometricae", on apareixen idees molt importants relacionades amb la connexió entre tangents i àrees. El seu treball anticipà parts fonamentals del càlcul diferencial i integral, i influí directament en Isaac Newton. Dada curiosa: Isaac Barrow va ser professor d’Isaac Newton a la Universitat de Cambridge i, de fet, va cedir-li la seva càtedra quan va reconèixer el gran talent del seu alumne. -
Va formalitzar el càlcul amb la notació ∫ i d, essencial per al desenvolupament posterior de l’anàlisi matemàtica i que es continua emprant a dia d'avui. -
Va desenvolupar el càlcul diferencial i integral paral·lelament a Leibniz, i el va aplicar a la física amb les seves lleis del moviment. -
Va publicar treballs sobre equacions i mètodes de resolució. Aquest autor s'associa al "teorema de Rolle", que afirma que, sota certes condicions, si una funció pren el mateix valor en dos punts, existeix al menys un punt intermedi on la derivada val 0. És bàsic per entendre els màxims, mínims i el "teorema del valor mitjà". -
Va publicar el primer llibre sistemàtic sobre càlcul diferencial: "Analyse des infiniment petits". El famós “Regle de l’Hôpital” per límits deriva realment del treball de Johann Bernoulli, amb qui tenia un acord econòmic per accedir a les seves descobertes. -
Va establir gran part de la notació moderna (f(x), e, π), va fer contribucions a l’anàlisi, teoria de nombres, topologia i mecànica. -
Publicà la "regla de Cramer", un mètode per a resoldre sistemes de equacions lineals mitjançant determinants. És especialment útil en sistemes quadrats, és a dir, amb el mateix nombre d'equacions que d'incògnites. Dada curiosa: Va ser professor a Ginebra des de molt jove i era conegut per tenir una gran facilitat per explicar matemàtiques de manera clara -
Va reformular el càlcul de manera analítica, va fundar el càlcul de variacions i va contribuir a la mecànica clàssica mitjançant funcions. El seu treball està molt relacionat amb l'optimització de màxims i mínims. -
Creador de la geometria descriptiva. Va estudiar la represetnació d'objectes tridimensionals, plans i rectes a l'espai. -
Figura clau en teoria de nombres, geometria no-euclidiana, estadística i càlcul. Va publicar "Disquisitiones Arithmeticae". El mètode de Gauss s'empra per a resoldre sistemes d'equacions lineals. -
Fundador de la teoria de grups. El seu treball revolucionà l'àlgebra i l'estudi d'equacions. Va morir molt jove, amb 21 anys. -
Va publicar "Théorie analytique des probabilités". Fou un dels grans impulsors de la probabilitat clàssica, aplicant-la a fenòmens aleatoris, astronomia i estadística. La seva feina està molt relacionada amb el tema d'atzar i probabilitat. Dada curiosa: No només es dedicà a les matemàtiques i a l’astronomia, sinó que també participà en la vida política francesa durant l’època de Napoleó. Tot i això, el seu prestigi històric prové sobretot de les seves contribucions científiques. -
Creador de l'àlgebra booleana, base de la lògica moderna i de la informàtica. Tot i no entrar directament al nostre temari, és molt important a la història de les matemàtiques. -
Va introduir la precisió en l’anàlisi amb definicions rigoroses de límit, continuïtat i convergència. És una figura clau al tema de límits i continuitat. -
Va demostrar la impossibilitat de resoldre totes les equacions de cinquè grau amb radicals. Va impulsar l’àlgebra abstracta. -
Desenvolupà el quaternions, una extensió dels nombres complexos molt útil per representar rotacions a l'espai. Va influir al desenvolupament de l'àlgebra vectorial. -
Va publicar "Die lineale Ausdehnungslehre", una obra fonamental per al desenvolupament de l’àlgebra vectorial i dels espais vectorials. Les seves idees varen influir en la manera moderna de treballar amb vectors i dimensions. -
Desenvolupà les "cadenes de Màrkov", models probabilístics on el futur depèn de l'estat present. És un autor molt important en la probabilitat moderna -
Desenvolupà formalment l'àlgebra de matrius. Va estudiar operacions amb matrius i ajudà a convertir-les en un objecte matemàtic propi, no tan sols en una eina per a resoldre sistemes. Està molt relacionat amb el tema de matrius, determinants i sistemes lineals. Dada curiosa: Va ser un dels matemàtics més productius del segle XIX. Al llarg de la seva vida publicà una gran quantitat de treballs matemàtics, fet que reflecteix la seva importància en el desenvolupament de l’àlgebra moderna. -
Va ser clau en la rigorització de l'anàlisi matemàtic. Ajudà a formalitzar conceptes com el límit, la continuïtat i derivada amb definicions més precises. És associat amb el "teorema de Weierstrass", que assegura que, si una funció és contínua en un interval tancat, llavors la funció té un màxim i un mínim en aquest interval. Dada curiosa: La seva tasca docent a Berlín va contribuir a formar molts matemàtics posteriors i a consolidar l’anàlisi matemàtica moderna. -
Va fundar la teoria de conjunts i va demostrar que existeixen diferents tipus d’infinit. La seva feina va influir molt en el rigor de l'anàlisi modern. Dada curiosa: Georg Cantor va defensar idees molt innovadores sobre l’infinit, però aquestes no varen ser acceptades fàcilment per tots els matemàtics del seu temps. Les seves teories varen provocar debats importants, especialment amb matemàtics com Kronecker, que rebutjaven part de la seva manera d’entendre l’infinit. -
Treballà en àlgebra, teoria de nombres i estructures matemàtiques. En l'àlgebra lineal apareix associat al producte de Kronecker i a la delta de Kronecker, eines molt útils en matrius i sistemes (tot i que no està dins el nostre temari). També defenia una visió molt aritmètica de les matemàtiques. Dada curiosa: Va tenir fortes disputes intel·lectuals amb altres matemàtics, especialment amb Cantor, perquè no acceptava fàcilment algunes idees sobre l’infinit. -
Va fundar la topologia algebraica i va anticipar les idees del caos determinista. També va contribuir a la física teòrica. -
Va formular els 23 problemes que van orientar gran part de la recerca matemàtica del segle XX. Així mateix, va treballar en geometria, àlgebra i fonaments de les matemàtiques. La seva obra va ajudar a formalitzar la matemàtica moderna. -
Va donar una formulació axiomàtica rigurosa de la probabilitat al segle XX. És una figura essencial al tema d'atzar i probabilitat. -
Amb els seus teoremes d’incompletesa, va demostrar que no tots els enunciats matemàtics poden ser provats dins un sistema formal. -
Va establir les bases de la ciència de la computació amb la màquina de Turing i va analitzar la noció d’algorisme. -
Va publicar treballs fonamentals sobre la teoria de jocs, especialment el teorema minimax. També va fer aportacions molt importants a la lògica, la física matemàtica, l’estadística i el desenvolupament dels primers ordinadors. -
El Clay Mathematics Institute va proposar 7 problemes oberts amb un milió de dòlars per cadascun com a recompensa. -
Va resoldre la Conjectura de Poincaré, un dels Problemes del Mil·lenni, amb una aportació clau a la topologia. Va refusar la Medalla Fields i el premi d’1 milió de dòlars. -
Fou la primera dona en rebre la Medalla Fields, un dels premis més importants de les matemàtiques. Les seves investigacions se centraren en la geometria de superfícies corbes i en l'estudi d'espais matemàtics complexos. Dada curiosa: Destacava per una manera molt visual de treballar, utilitzant moltes figures i esquemes per comprendre problemes complexos. La seva carrera va ser especialment important perquè va obrir camí a una major visibilitat de les dones en les matemàtiques actuals.
Want to make a timeline like this?
Use Timetoast to turn dates, events, milestones, and phases into a clear visual timeline you can build and share. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.