-
El rei Jordi III va tractar d'establir una sèrie de lleis per a regular els impostos colonials, però les colònies hi van respondre fent boicot als productes britànics. -
La Revolució de les Tretze Colònies va ser la lluita de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord per independitzar-se del Regne Unit. Les colònies rebutjaven els impostos i el control britànic sense representació política. Després de la guerra, van aconseguir la seva independència i van crear els Estats Units d’Amèrica.
-
El Motí del Te de Boston va ser una protesta dels colons americans contra els impostos britànics sobre el te. Un grup de colons disfressats d’indígenes va abordar vaixells britànics al port de Boston i va llençar al mar les caixes de te. Aquest acte va provocar una forta reacció del govern britànic i va ser un dels esdeveniments que van portar a la Revolució Americana. -
Totes les colònies (excepte Georgia) es van reunir per elaborar una llista de greuges. L'any següent començaren els enfrontaments armats contra el Regne Unit. -
Els representants de les treze colònies van signar la Declaració d'Independència dels Estats Units. -
La batalla de Saratoga va ser una gran victòria dels americans durant la Guerra d’Independència. L’exèrcit britànic, comandat pel general Burgoyne, volia separar les colònies del nord de les del sud, però va ser envoltat i derrotat a Saratoga per les tropes nord-americanes. Aquesta victòria va ser molt important perquè va convèncer França d’ajudar els Estats Units amb soldats, diners i vaixells. -
A Yorktown, a Virgínia, les forces americanes de George Washington i els seus aliats francesos van envoltar l’exèrcit britànic del general Cornwallis. Després d’un setge, els britànics es van rendir. Aquesta derrota va posar fi a la guerra i va assegurar la independència dels Estats Units. -
El Tractat de Versalles va posar fi a la Guerra d’Independència dels Estats Units. Es va signar entre Gran Bretanya i les tretze colònies americanes, juntament amb França i Espanya, que també hi havien participat. Amb aquest acord, Gran Bretanya va reconèixer la independència dels Estats Units. -
L'any 1787 es va aprovar la Constitució dels Estats
Units, la primera de la historia. S'hi reconeixien la sobirania nacional i la separació de poders. El poder legislatiu residia en dues cambres (Cambra de Representants i Senat), elegides per sufragi universal masculí (reservat només per a la població blanca); l'executiu, en un president, elegit per votació indirecta; i el judicial, en jutges independents. -
Els Estats Generals eren una assemblea a l’Antic Règim francès que reunia els tres estaments: clergat, noblesa i poble. Servien per aprovar impostos o lleis, però el Tercer Estament, tot i ser la majoria, tenia poc poder davant dels altres dos. -
La Revolució Francesa va ser un període de grans canvis polítics, socials i econòmics a França. Comença el 1789 amb la crisi del sistema monàrquic i la presa de la Bastilla, i posa fi als privilegis de la noblesa i del clergat. Durant la revolució es proclamen ideals com la llibertat, igualtat i fraternitat, i s’estableix la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.
Acaba el 1799 amb el cop d’estat de Napoleó Bonaparte, que inicia el seu govern i posa fi al període revolucionari. -
L’Assemblea Nacional va ser formada pel Tercer Estament per representar el poble i fer lleis. Poc després, es va convertir en Assemblea Nacional Constituent, amb l’objectiu de redactar una nova Constitució i limitar el poder del rei.
-
La Presa de la Bastilla va passar el 14 de juliol de 1789 a París. Els ciutadans van assaltar la presó per aconseguir armes i marcar l’inici de la Revolució Francesa contra l’absolutisme. Avui és la festa nacional de França. -
La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà va ser aprovada el 26 d’agost de 1789 durant la Revolució Francesa. Establia els drets fonamentals de totes les persones, com la llibertat, la igualtat davant la llei i la propietat. També reconeixia el dret del poble a participar en el govern i limitava el poder absolut del rei. -
L’Assemblea Legislativa va funcionar després de l’aprovació de la primera Constitució. Estava formada per diputats elegits que representaven el poble i tenien el poder de fer lleis, controlar els impostos i supervisar el govern. Durant aquest període hi va haver tensions polítiques entre grups revolucionaris i conservadors, i van començar les guerres amb altres països europeus, marcant un moment crític de la Revolució Francesa.
-
La primera Constitució de França va establir una monarquia constitucional, limitant el poder del rei. -
A l'agost de 1792, el poble de París, que culpava Lluís XVI de les primeres derrotes franceses, va assaltar el palau de les Tulleries, que era la residència reial, i el monarca va ser destituït per l'Assemblea. -
La Convenció Girondina va ser el primer govern republicà després de la monarquia. Dominada pels girondins, defensava llibertats individuals i la república, va jutjar Lluís XVI i va declarar la guerra a altres països. Va acabar quan els jacobins radicals van prendre el poder.
-
La Proclamació de la República va ser el 22 de setembre de 1792, quan França va abolir la monarquia i va iniciar la Primera República, sota el control de la Convenció Nacional. -
La Convenció Jacobina va ser controlada pels jacobins radicals com Robespierre. Durant aquest període es va dur a terme el Regnat del Terror, amb execucions de sospitosos contrarevolucionaris i reformes radicals. Va acabar amb la caiguda de Robespierre.
-
L’execució de Lluís XVI va ser el 21 de gener de 1793 a París. Jutjat per traïció, va ser guillotinat, marcant la fi de l’Antic Règim i l’afirmació de la Primera República Francesa. -
L'any 1793 aprovaren una constitució democrática, que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Robespierre va assumir tots els poders i implantà una dictadura. -
La caiguda de Robespierre va ser el 27 de juliol de 1794. Va ser arrestat i guillotinat, posant fi al Regnat del Terror i iniciant una etapa més moderada de la Revolució Francesa. -
El Directori va ser un govern moderat després del Regnat del Terror, dirigit per cinc directors i una legislatura per dues cambres. Va patir inestabilitat política i econòmica, i va acabar amb el cop d’estat de Napoleó Bonaparte el 1799, que va instaurar el Consolat.
-
La Constitució de l’Any III (1795) va establir un govern moderat amb cinc directors al capdavant i una legislatura de dues cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians. -
François Babeuf va ser detingut el 10 de maig de 1796 per liderar la Conspiració dels Igualitaris contra el Directori. Volia instaurar una societat igualitària, però va ser jutjat i executat el 27 de maig de 1797. -
Els realistes (monàrquics) van intentar restaurar l'antic règim, però van ser derrotats per l’exèrcit i repressió política. Això va permetre al Directori mantenir el poder. -
Després de la Revolució Francesa, Napoleó Bonaparte fa un cop d’estat el 1799 i estableix el Consolat, un govern amb ell com a Primer Cònsol que concentra el poder executiu. El 1804 es proclama Emperador, iniciant l’Imperi Napoleònic, en què domina gran part d’Europa a través de guerres i aliances. Difon ideals com la igualtat davant la llei, però també imposa un règim autoritari. El seu imperi acaba el 1815 amb la derrota , i es restauren els antics monarques a Europa.
-
El consulat va ser el règim polític que va seguir al Directori a França, després del cop d’Estat de Napoleó Bonaparte el 1799. Napoleó es va convertir en primer cònsol, concentrant gran part del poder executiu. Aquest sistema va permetre estabilitzar el país després dels anys de revolució i guerra, establint reformes legals, administratives i econòmiques que van preparar el camí per a l’Imperi Napoleònic.
-
El cop d’estat de Napoleó va tenir lloc el 9 de novembre de 1799 (18 de Brumari, any VIII). Amb el suport de l’exèrcit, Napoleó va derrocar el Directori i establir el Consolat, assumint la major part del poder i marcant el final de la Revolució Francesa. -
Després de ser nomenat primer cònsol el 1799, Napoleó Bonaparte va consolidar el seu poder i, en 1802, va ser declarat cònsol vitalici. Això li va donar el control absolut del govern i li va permetre preparar el camí cap a la proclamació de l’Imperi el 1804, centralitzant l’administració i reforçant l’autoritat de l’Estat. -
Napoleó Bonaparte es va proclamar Emperador dels Francesos després d’haver estat cònsol vitalici. La Constitució de l’Any XII establia l’Imperi com un règim hereditari, donant a Napoleó el control absolut del govern i assegurant la successió dins la seva família. Així culminava el seu ascens al poder, transformant França d’una república consular en un imperi centralitzat i autoritari. -
L’Imperi Napoleònic va començar el 1804, quan Napoleó Bonaparte es va proclamar Emperador dels Francesos. Aquest període es caracteritza per un poder centralitzat, reformes legals com el Codi Napoleònic, i una expansió militar que va portar França a dominar gran part d’Europa. Tot i els èxits inicials, l’Imperi va començar a decaure després de la fallida invasió de Rússia (1812) i va acabar el 1815, amb la derrota definitiva de Napoleó a Waterloo.
-
Durant l’Imperi Napoleònic, la batalla de Trafalgar (1805) va suposar una derrota naval per a França i Espanya davant Gran Bretanya, impedint la invasió d’Anglaterra. En canvi, la batalla d’Austerlitz (1805) va ser una victòria espectacular de Napoleó contra Àustria i Rússia, consolidant el seu poder a Europa continental. -
La Batalla de Jena va ser un enfrontament clau durant les guerres napoleòniques, on l’exèrcit de Napoleó Bonaparte va derrotar les forces prussianes, consolidant el seu control sobre Alemanya. Aquesta victòria va permetre a Napoleó imposar el bloqueig continental, una política econòmica destinada a debilitar el comerç britànic. El bloqueig va tenir un gran impacte econòmic a Europa, però no va aconseguir doblegar completament Gran Bretanya. -
L’inici de la Guerra d’Independència espanyola (1808) es va produir quan Napoleó va imposar Josep Bonaparte com a rei d’Espanya, provocant alzaments populars com el Dos de Maig a Madrid i l’inici de la resistència armada contra els francesos. -
La Campanya de Rússia (1812) va ser l’expedició de Napoleó amb la Gran Armée per obligar Rússia a complir el Blocatge Continental. Els russos van aplicar la tàctica de terra cremada, destruint ciutats i recursos. L’exèrcit francès va patir pèrdues massives per les batalles, la fam i l’hivern rigorós, i la retirada va ser desastrosa. Aquesta derrota va marcar un punt d’inflexió en les guerres napoleòniques. -
La Batalla de Leipzig, també coneguda com la Batalla de les Nacions, va ser un dels enfrontaments més grans de les guerres napoleòniques. Napoleó es va enfrontar a un exèrcit aliat format per Prússia, Rússia, Àustria i Suècia, amb un nombre molt superior de tropes. La derrota francesa va obligar Napoleó a retirar-se a França i va marcar l’inici del declivi del seu imperi, obrint el camí per a la invasió aliada del territori francès i, finalment, per a la seva abdicació el 1814. -
La abdicació de Napoleó Bonaparte es va produir en 1814, després de la derrota francesa a la Batalla de Leipzig i l’entrada de les tropes aliades a París. Davant de la situació insostenible, Napoleó va acceptar abdicar en favor del seu fill, però els aliats van rebutjar aquesta opció i el van enviar a l’illa d’Elba en un exili amb un petit domini i una pensió. Aquesta abdicació va marcar el final del primer imperi francès i la restauració de la monarquia borbònica amb Lluís XVIII. -
El Congrés de Viena va ser una reunió internacional celebrada a la capital de l'Imperi Austríac entre el 18 de setembre de 1814 i el 9 de juny de 1815, convocada amb l'objectiu de restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i de reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim.
-
La Restauració de l’Antic Règim va ser el període posterior a la caiguda de Napoleó, quan les monarquies absolutistes europees van recuperar el poder. El seu objectiu era restablir les institucions, els privilegis i l’ordre social anterior a la Revolució Francesa.
-
La Confederació Germànica va ser una unió política de 39 estats alemanys, creada després del Congrés de Viena. No era un estat unificat, sinó una aliança dominada per Àustria, amb una assemblea comuna a Frankfurt però sense govern central fort. -
L’Imperi dels Cent Dies va ser el retorn de Napoleó des d’Elba per recuperar el poder a França. La Batalla de Waterloo va enfrontar Napoleó contra les forces de Wellington i Blücher, i va acabar amb la seva derrota definitiva. Després, va abdicar i va ser exiliat a Santa Helena, posant fi a l’Imperi Napoleònic. -
Formada per Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia, era una aliança política i militar per mantenir l’equilibri europeu després de les guerres napoleòniques.
El seu objectiu principal era impedir l’expansió francesa i garantir la Restauració de les monarquies tradicionals. Incloïa la possibilitat d’intervenir militarment contra moviments revolucionaris. -
Era una aliança entre les potències absolutistes d'europa que eren Àutria, Prússia i Rússia. Era antiliberal i reconeixia l'origen diví del poder de la monarquia. Els membres es comprometien a intervindre allà on calguera defensar l'absolutisme i sufocar qualsevol moviment revolucionari.
-
Al segle XIX, el nacionalisme va impulsar pobles amb llengua i cultura comunes a reclamar autogovern o independència. Es va combinar amb el liberalisme i el romanticisme, que exaltava tradicions i mites històrics. Moviments com la Guerra d’Independència grega i la unificació italiana en són exemples. Va crear nous estats i reforçar la identitat nacional, tot generant conflictes amb els imperis dominants.
-
Abans de la unificació, el territori alemany estava dividit en 39 estats independents, entre els quals destacaven Prússia i Àustria. La regió formava part de la Confederació Alemanya, una organització dèbil que no aconseguia unificar políticament els estats. Les diferències econòmiques, culturals i polítiques dificultaven la unitat, tot i que creixia el sentiment nacionalista i es promovia la integració econòmica amb el Zollverein.
-
És la Quàdruple Aliança ampliada amb França. Tot i que molt menys cohesionada, tenia com a finalitat vigilar el manteniment de l’ordre restauracionista a Europa i frenar revoltes liberals i nacionals.
Amb les revolucions de 1830, pràcticament deixa d’existir. -
A Espanya, en 1820 el tinent coronel Riego
es va pronunciar contra la monarquia absoluta
de Ferran VII. Això va ser el començament d'una
etapa liberal en què el rei va haver de governar
respectant la Constitució de 1812. L'etapa va
acabar amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració del absolutisme. -
Les Revolucions de 1820 van ser un conjunt de moviments liberals que van esclatar a Europa contra l’absolutisme instaurat després del Congrés de Viena.
-
Les onades revolucionàries del segle XIX van ser moviments que buscaven més llibertat i reformes polítiques a Europa. La primera va tenir lloc en 1820, la segona en 1830, i la tercera en 1848. Aquests moviments van mostrar el rebuig a l’absolutisme i el desig de canvi social i polític.
-
En 1821, el poble grec es va revoltar contra l'imperi otomà i va aconseguir la independència l'any 1829. -
En 1830, Polònia es va alça contra l'imperi rus, però la revolta va ser reprimida durament. -
En 1830, Carles X de França va ser enderrocat
després d'intentar governar de manera absoluta. El va succeir Lluís Felip d'Orleans, que implantà una monarquia liberal. -
Les revolucions de 1830 van ser una ona de moviments revolucionaris a Europa que van combinar ideals liberals i nacionalistes. Van tenir lloc principalment a França, Bèlgica i alguns Estats italians i polonesos.
-
A Brussel·les va esclatar un alçament contra el rei dels Països Baixos, que desembocà en la independència de Bèlgica en 1831. -
El Zollverein va ser una unió duanera creada el 1834 sota el lideratge de Prússia que va eliminar els aranzels entre molts estats alemanys i va establir una tarifa exterior comuna. Abans de la unificació alemanya, va crear un mercat interior únic, va afavorir la industrialització i va reforçar el poder de Prússia, deixant Àustria al marge. Va ser una base econòmica essencial per a la unificació d’Alemanya el 1871. -
La revolució va començar a França al febrer de 1848. Es va enderrocar la monarquia de Lluís Felip d'Orleans, cada vegada més conservadora i corrupta, i es proclamà la Segona República. El nou govern va elaborar la Constitució de 1848, de carácter moderat, i es convocaren eleccions, en les quals va triomfar Lluís Napoleó Bonaparte, que es va convertir en el president de la República. -
Les revolucions de 1848, van sacsejar Europa per reivindicar llibertats polítiques, drets socials i independència nacional. Van començar a França amb la caiguda del rei Lluís Felip i es van estendre a Alemanya, Itàlia, l’Imperi Austrohongarès i altres regions. Tot i que la majoria van ser reprimides, van impulsar moviments liberals, nacionals i obrers que marcarien el segle XIX.
-
Lluís Napoleó Bonaparte, es va convertir en el president de la República, però el seu govern es va fer cada vegada més autoritari, fin que, va donar un colp d'estat i proclamà en 1852 el Segon Imperi. -
La unificació italiana va ser el procés d’unir els diversos estats d’Itàlia en un sol país. Va començar el 1848 i es va completar el 1870 amb Roma com a capital. Els principals líders van ser Cavour, Garibaldi i el rei Víctor Manuel II.
-
Cavour va aconseguir que França accedira a les demandes italianes enfront dels austríacs a canvi que el Piemont li cedira Savoia i Niça. L'exèrcit francopiemontés va derrotar a Magenta i Solferino els austríacs, que van lliurar la Llombardia al Piemont -
L’Expedició dels Mil, dirigida per Garibaldi, va consistir en un grup de mil voluntaris coneguts com les camises roges que van desembarcar a Sicília per conquerir el Regne de les Dues Sicílies. Gràcies a la seva rapidesa i suport popular, van ocupar Sicília i Nàpols, obrint el camí per a la unitat italiana i la creació del Regne d’Itàlia. -
El sud d'Italia es vinculà al Piemont després de l'expedició dels camises roges de Garibaldi, que es van apoderar de Nàpols i Sicília. En 1861 es va reunir a Torí el primer parlament italià. Víctor Manuel II va ser proclamat rei.
-
En 1861 es va reunir a Torí el primer parlament italià. Víctor Manuel II va ser proclamat rei. -
Guillem I, rei de Prússia, i el seu primer ministre Otto von Bismarck acceleraren la unificació d'Alemanya per via militar, mitjançant tres guerres. Aquest procés va portar a la proclamació del Segon Reich o imperi alemany. -
Abans de la unificació, Alemanya estava formada per molts estats independents agrupats en la Confederació Germànica, amb Prússia i Àustria com a més poderosos. Cada estat tenia el seu propi govern i exèrcit, fet que dificultava la unitat política, tot i compartir llengua i cultura.
La unificació alemanya va unir aquests estats sota el lideratge de Prússia. -
Un problema successori en dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca, però amb majoria de població alemanya, va permetre a Prússia envair i annexionar-se aquests territoris.
-
El Piemont va donar suport a Prússia en la guerra contra Àutria i, en canvi, es va annexionar Venècia.
-
Entre 1866 i 1869, Prússia es va enfrontar a Austria, l'altre gran estat alemany. Aprofitant que Àustria estava immersa en la rebel-lió dels estats italians
sota el seu domini, Bismarck promogué la invasió del ducat austríac de Holstein per Prússia. La derrota austríaca en la batalla de Sadová l'any 1866 va fer realitat l'annexió i la creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord. -
El Piemont aprofità la retirada francesa per la guerra contra francoprussiana per ocupar Roma. El papa no va reconéixer aquesta ocupació, però la ciutat es va convertir en la capital de d'Itàlia. -
La Batalla de Sedan va ser un enfrontament clau de la Guerra Franco-Prussiana, en què les forces prussianes van envoltar i derrotar l’exèrcit francès. El resultat va ser la captura de Napoleó III i la decisiva victòria prussiana que va accelerar la unificació alemanya sota Prússia. -
Bismarck signà una aliança militar amb els estats alemanys del sud. França s'oposava a la seua annexió a Prússia, ja que una Alemanya unificada seria perillosa per a ella. Per aconseguir l'annexió dels estats del sud d'Alemanya. Bismarck provocà una guerra contra França.
-
La annexió d’Alsàcia i Lorena va ser la conseqüència de la Guerra Franco-Prussiana. Després de la derrota francesa i la caiguda de Napoleó III, l’Imperi Alemany va incorporar aquests territoris al seu territori, generant un fort ressentiment francès que marcaria les relacions franco-alemanyes fins al segle XX. -
La unificació dels territoris alemanys va desembocar en 1871 en la proclamació del Segon Imperi alemany o Segon Reich, Guillem I va ser coronat emperador. El nou país, regit pel canceller Bismarck, es va convertir en una de les principals potències europees fins a la Primera Guerra Mundial.