-
Carles IV va començar a regnar el 1788, després de la mort del seu pare, Carles III.
El seu regnat es va iniciar en un context de crisi i amb l'amenaça de la Revolució Francesa.
Tot i ser rei, el poder real va estar en mans del seu ministre favorit, Manuel Godoy.
Aquest període va marcar l'inici d'una etapa d'inestabilitat política i social a Espanya. -
-
-
Va ser una aliança formada per diversos països europeus per frenar l’expansió de la Revolució Francesa.
La primera coalició es va crear el 1793 i incloïa potències com Àustria, Prússia i Gran Bretanya.
Espanya hi va participar inicialment contra França, però després va canviar de bàndol amb el Tractat de Basilea (1795).
Aquestes coalicions van provocar guerres que van afectar greument la política i economia espanyoles. -
Va ser un tractat signat entre Espanya i la França revolucionària per posar fi al conflicte entre ambdós països.
Amb aquest acord, Espanya es retirava de la Primera Coalició contra França.
A canvi de la pau, Espanya va cedir l’illa de Santo Domingo als francesos.
Després d’aquesta pau, Espanya es va convertir en aliada de França durant un temps. -
Napoleó va aprofitar la inestabilitat de la Revolució Francesa per guanyar prestigi com a militar.
El 1799 va protagonitzar un cop d’estat i va establir el Consolat, amb ell com a líder.
Amb el temps, es va consolidar com a figura autoritària i centralitzadora.
El 1804 es va autoproclamar emperador de França, iniciant un imperi expansionista. -
Va ser un enfrontament naval entre les flotes de França i Espanya contra la Gran Bretanya.
Va tenir lloc davant del cap de Trafalgar, a la costa sud d’Espanya.
La flota britànica, comandada per l’almirall Nelson, va obtenir una victòria decisiva.
La derrota va deixar Espanya sense força naval i va consolidar el domini marítim britànic. -
Va ser un acord entre Espanya i França per permetre el pas de tropes franceses pel territori espanyol.
L’objectiu era ocupar Portugal, aliat de la Gran Bretanya.
Aquest tractat va facilitar l’entrada massiva de tropes franceses a la península.
Va ser clau per al posterior domini de Napoleó sobre Espanya i l'inici de la Guerra del Francès. -
Irritació del poble.
-
Va ser la resposta dels ciutadans espanyols contra l’ocupació francesa durant la Guerra del Francès.
Molts grups van organitzar guerrilles i alçaments per combatre les tropes napoleòniques.
Aquesta resistència va ser clau per debilitar l’exèrcit francès a la Península.
Va reflectir el rebuig popular a Josep Bonaparte i la lluita per mantenir la sobirania espanyola. -
Va ser el període en què les tropes de Napoleó van controlar gran part d’Espanya.
Els francesos van imposar Josep Bonaparte com a rei, substituint la monarquia espanyola.
L’ocupació va provocar resistència popular i conflictes armats a tot el país.
Finalment, la pressió de la guerra i la resistència van fer que els francesos abandonessin Espanya. -
Els criolls, descendents d’espanyols nascuts a Amèrica, van començar a reclamar més poder polític i econòmic.
Estaven descontents amb el control que Espanya exercia sobre les colònies americanes i amb la discriminació respecte als peninsulars.
Aquest descontentament va alimentar moviments d’independència a Amèrica Llatina.
Les revoltes dels criolls van ser un pas important cap a la independència dels països americans. -
Va ser imposat com a rei per Napoleó després de forçar l’abdicació de Carles IV i Ferran VII.
Era el germà de Napoleó i va intentar implantar reformes inspirades en el model francès.
Tot i això, va ser rebutjat per gran part de la població, que el considerava un rei imposat.
El seu regnat va coincidir amb la Guerra del Francès i una forta resistència popular. -
Va ser una revolta popular i cortesana contra el govern de Manuel Godoy, favorit de Carles IV.
Va tenir lloc a Aranjuez i va ser impulsada pels partidaris del príncep Ferran (futur Ferran VII).
Com a resultat, Godoy va ser destituït i Carles IV va abdicar en el seu fill.
Aquest fet va marcar l’inici de la crisi dinàstica que aprofitaria Napoleó. -
Va ser el conflicte entre Espanya i les tropes franceses que havien ocupat el país.
Va començar amb la invasió napoleònica i la imposició de Josep Bonaparte com a rei.
El poble espanyol va organitzar una resistència popular amb guerrilles i exèrcits regulars.
La guerra va acabar amb la derrota de Napoleó i la restauració de Ferran VII. -
-
-
Van ser una assemblea legislativa convocada durant la Guerra del Francès, quan gran part d’Espanya estava ocupada pels francesos.
Allí es va redactar la Constitució de 1812, una de les primeres constitucions liberals d’Espanya.
Les Corts defensaven la sobirania nacional, la separació de poders i drets individuals.
Van marcar un canvi important cap a la modernització política, tot i la difícil situació del país. -
-
-
Va ser una mesura inclosa en la Constitució de 1812, impulsada per les Corts de Cadis.
La Inquisició, que perseguia i castigava herejies, va ser suprimida com a part de les reformes liberals.
Això representava un pas important cap a la llibertat religiosa i la modernització del país.
Tanmateix, aquesta abolició no va ser definitiva i la Inquisició es va restablir després, amb la tornada de Ferran VII. -
Va ser la primera constitució liberal d’Espanya, aprovada per les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès.
Defensava la sobirania nacional, la separació de poders i els drets dels ciutadans.
Limitava el poder del rei i establia una monarquia constitucional.
Va ser un text molt avançat per a l’època, però amb molta oposició dels sectors conservadors.3 -
Després del retorn de Ferran VII, Espanya va tornar a un sistema absolutista, amb el rei tenint tot el poder.
Es van anul·lar les reformes liberals com la Constitució de 1812 i es va restaurar la influència de l’Església i la noblesa.
Va ser un període de repressió contra els que defensaven el liberalisme i la modernització.
Aquesta tornada va generar tensions que portarien més endavant a moviments liberals i revoltes.6 -
Ferran VII va tornar a Espanya després de la derrota de Napoleó i la fi de la Guerra del Francès.
Va recuperar el tron i va abolir la Constitució de 1812, restaurat l’absolutisme.
Va perseguir els liberals i va anul·lar moltes de les reformes liberals.
El seu retorn va marcar una etapa de repressió política i conflictes entre absolutistes i liberals. -
-
Va ser un període d’aixecaments i guerres d’independència a les colònies espanyoles d’Amèrica.
Els criolls i altres grups van liderar moviments contra el domini espanyol per aconseguir la llibertat.
Aquestes revoltes van provocar la pèrdua de la majoria de les colònies americanes per a Espanya.
Va ser un moment clau en la història d’Amèrica Llatina i de l’Imperi espanyol.* -
La monarquia absoluta, amb Ferran VII al capdavant després de 1814, no va poder controlar les demandes de llibertats i canvis socials.
Les polítiques repressives van provocar descontentament i revoltes liberals.
La manca d’adaptació als temps moderns va debilitar el poder del rei i la seva autoritat.
Finalment, aquesta crisi va portar al Trienni Liberal i a un període d’inestabilitat política. -
Ferran VII i els sectors absolutistes van resistir les reformes liberals i la limitació del seu poder.
El rei buscava recuperar l’autoritat total i comptava amb el suport de l’Església i la noblesa.
Va intentar posar fi al Trienni Liberal amb la col·laboració de potències europees com França.
Finalment, amb l’ajuda de l’exèrcit francès (la “Cosaqueta”), va restaurar l’absolutisme el 1823. -
El 1 de gener de 1820, el coronel Rafael de Riego va liderar un aixecament militar a Las Cabezas de San Juan (Sevilla).
Aquest pronunciament va obligar Ferran VII a restaurar la Constitució de 1812 i a limitar el seu poder absolut.
Va marcar l’inici del Trienni Liberal. -
Va ser un període de tres anys en què Espanya va estar governada per un règim liberal.
Va començar després del pronunciament de Riego que va obligar Ferran VII a acceptar la Constitució de 1812.
Durant aquest temps es van intentar implementar reformes polítiques, econòmiques i socials.
Va acabar amb la intervenció militar francesa que va restaurar l’absolutisme de Ferran VII. -
-
L’any 1823, la Santa Aliança, liderada per França, va enviar un exèrcit conegut com la “Cosaqueta” per restaurar l’absolutisme a Espanya.
Aquest exèrcit va derrotar els liberals i va posar fi al Trienni Liberal.
Ferran VII va recuperar tot el poder i va abolir novament la Constitució de 1812.
Aquesta intervenció va significar la fi temporal del liberalisme a Espanya i la restauració del règim absolutista. -
-
Va ser el període en què Ferran VII va restaurar l’absolutisme després de la intervenció francesa.
Es van suprimir les reformes liberals i es va intensificar la persecució contra els liberals.
L’Església i la noblesa van recuperar el seu poder i influència.
Va acabar amb la mort de Ferran VII el 1833 i va preparar el terreny per les guerres carlines. -
-
-
Va ser una política exterior dels Estats Units proclamada pel president James Monroe.
Afirmava que les potències europees no havien d’intervenir ni colonitzar més territoris a Amèrica.
També defensava que qualsevol intent europeu de controlar països americans seria vist com una amenaça als Estats Units.
Va influir en les independències americanes i va marcar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental. -
Després de les guerres d’independència a Amèrica, Espanya va perdre la majoria de les seves colònies, cosa que va afectar greument la seva economia.
La manca d’ingressos per les pèrdues colonials va provocar dèficits i dificultats per finançar l’Estat.
A més, Espanya seguia essent un país poc industrialitzat i amb una agricultura poc productiva.
Aquestes dificultats econòmiques van frenar el desenvolupament i van generar tensions socials i polítiques. -
Després de la independència, molts països van enfrontar conflictes interns entre liberals i conservadors.
La manca d’institucions sòlides i experiència política va provocar inestabilitat i dictadures.
Hi havia problemes econòmics, com la dependència de l’agricultura i la poca industrialització.
Les fronteres mal definides van generar disputes territorials entre les noves repúbliques. -
L’any 1825, a Catalunya es va produir un nou aixecament de grups reialistes que defensaven l’absolutisme de Ferran VII.
Aquestes partides guerrilleres s’oposaven al liberalisme instaurat durant el Trienni Liberal.
La seva activitat va generar conflictes i violència a la regió, reflectint la divisió política del moment.
Aquest aixecament formava part de la resistència contra les reformes liberals a Espanya. -
Filla Ferran VII
-
L'ajusticiament de Mariana Pineda o l'afusellament de la repressió de ferrandina.
-
Va sorgir amb la mort de Ferran VII, que no tenia hereu mascle.
Va provocar un conflicte entre la seva filla Isabel II i el seu germà Carles María Isidre, que reclamava el tron.
Aquest enfrontament va donar origen a les Guerres Carlines, una lluita entre absolutistes i liberals.
La crisi va marcar un període d’inestabilitat política i social a Espanya. -