-
Felip d’Anjou, besnét de Felip IV, va ser nomenat hereu per Carles II en el seu testament (1700), fet que va marcar l’inici de la dinastia dels Borbons a Espanya.
-
-
Els territoris de Castella donen suport a Felip d’Anjou, mentre que la Corona d’Aragó, amb Catalunya al capdavant, s’alinea amb Carles d’Àustria per defensar els seus furs, institucions i llibertats davant l’amenaça d’un govern centralista borbònic. A més, amb el Tractat de l’Haia, potències com Anglaterra, els Països Baixos, Portugal, Prússia i Savoia formen una aliança a favor dels austracistes, convertint el conflicte en una guerra internacional.
-
Signatura del Pacte de Gènova, pel qual Catalunya i Anglaterra reconeixen Carles d'Àustria com a rei d'Espanya. Aquest pacte assegura suport militar aliat als austracistes a Catalunya i reforça la resistència dels territoris de la Corona d'Aragó contra els Borbons.
-
Carles d’Àustria hereta l’Imperi Austrohongarès i es converteix en Carles VI. Això fa que les potències europees que fins ara el recolzaven per defensar l’equilibri de poder perdin interès en continuar defensant la seva candidatura al tron espanyol, afeblint els austracistes dins de la península.
-
Posa fi al conflicte a nivell europeu. Felip V és reconegut com a rei d'Espanya, però Espanya perd diversos territoris europeus: els Països baixos del sud, Nàpols, Milà i Sardenya passen a mans austríaques, metre que Anglaterra obté Gibraltar i Menorca. Tot i això, Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó continuen resistint, ja que no accepten les condicions borbòniques que limiten les seves llibertats.
-
Barcelona cau davant les tropes borbòniques, posant fi a la resistència catalana a la ciutat. Poc després es rendeix el castell de Cardona, cosa que suposa la derrota definitiva dels austracistes a Espanya. La caiguda de Barcelona es converteix en un símbol de la lluita per defensar les institucions pròpies de la Corona d’Aragó.
-
Mallorca cau definitivament, completant la submissió de la Corona d’Aragó i eliminant qualsevol resistència remanent dins dels seus territoris.
-
Promulgació dels Decrets de Nova Planta, que suprimeixen totes les institucions i lleis pròpies de la Corona d'Aragó i imposen un centralisme absolutista al model castellà, consolidant el poder de Felip V i acabant amb les llibertats polítiques, administratives i culturals de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
-
El govern borbònic controla els impostos abans gestionats per la Generalitat i el Consell de Cent, fa seus els béns reials i imposa el cadastre, una quota anual segons la riquesa, sense eliminar altres impostos com els de consums o allotjament de tropes.
-
Actuals Panamà, l'Equador i Veneçuela.
-
Signat entre Felip V i Lluís XV de França en el context de la guerra de succeció polonesa. Va suposar per a Espanya la recuperació de Nàpols i Sicília, que serien regits pel fill de Felip V i Isabel de Farnesio, Carles.
-
En aquesta ocasió, Espanya va fer costat a França en la guerra de succeció de Polònia. Després de la Pau d'Aquisgrà (1748), Felip, un altre dels fills d'Isabel de Farnesio, va rebre els ducats de Parma i Piacenza.
-
-
Ferran VI elimina la influència d’Isabel de Farnesio i impulsa polítics reformistes com Carvajal i la Ensenada per millorar finances, marina i regadius, amb noves drassanes i canals, i proposa l’“única contribució” per augmentar els impostos de tota la població, inclosos nobles i clergat.
-
El marquès de la Ensenada inicia un cadastre a Castella per comptabilitzar béns immobles, però la contribució única no es pot aplicar per les reticències dels privilegiats.
-
Ferran VI signa el Concordat del 1753, que li permet controlar el nomenament dels alts càrrecs eclesiàstics als seus dominis.
-
Per fomentar la indústria i el comerç i donar formació tècnica i científica mitjançant escoles.
-
Durant el seu regnat, Carles III impulsa reformes per modernitzar Espanya, millora finances, comerç i infraestructures, reforça la marina i controla l’Església. Algunes mesures, com l’augment d’impostos, generen resistència de la noblesa i el clergat, però contribueixen al desenvolupament del país.
-
-
Després de la política de neutralitat del regnat de Ferran VI, durant el regnat de Carles III es va acordar amb Lluís XVI de França la participació d'Espanya en la guerra dels Set Anys. Espanya va cedir el territori de Florida a la Gran Bretanya i, en compensació, va rebre la Louisiana de França.
-
Va ser una revolta popular a Madrid contra el ministre Leopoldo de Esquilache, del rei Carles III.
El poble es va queixar per les reformes imposades, com prohibir portar capes llargues i barrets amples, i per la carestia dels aliments.
Va acabar amb la destitució d’Esquilache i el rei va haver de fugir temporalment de Madrid. -
-
Carlos III va tenir col·laboradors italians al començament del seu regnat i va fer reformes que van augmentar els impostos, provocant una crisi de subsistència i el motí de Squillace, impulsat per la resistència de la noblesa i el clergat local.
-
El depotisme il·lustrat va provocar el poder de l'Estat davant l'Església (regalisme). Els jesuïtes eren un orde que tenia molt poder i que depenia directament del papa. A més, havien estat culpabilitzats d'instigar el motí contra Squillace.
-
Argentina, Bolívia, el sud de Brasil, part de Xile, Paraguai, part del Perú i l'Uruguai.
-
Espanya i França van proporcionar armes, subministraments, diners i soldats en suport de les tretze colònies.
-
-
Malgrat la repressió de tots aquests moviments, que van concloure amb l'ajusticiament dels líders, es va anar generant un sentiment d'autoafirmació criolla, que cristal·litzarà amb independènciea d'aquests territoris a les primeres dècades del segle XIX.
-
Va permetre a Espanya recuperar Menorca i la Florida.
-