-
Naixement en rituals dedicats a Dionís, déu del vi i la fertilitat. Es van desenvolupar dos grans gèneres: la tragèdia i la comèdia.
- Escenaris a l’aire lliure amb acústica extraordinària.
- Ús de màscares per als actors.
- Origen del concepte de catarsi, el qual commou l'espectador.
Autors destacats:
Tragèdia: Èsquil (Orestea), Sòfocles (Èdip Rei), Eurípides (Medea).
Comèdia: Aristòfanes (Les núvols). -
Inspiració grega, però amb més èmfasi en la comèdia i l’entreteniment popular.
Decorats monumentals amb columnes i estàtues.
Incorporació de música i dansa a les representacions.
Orquestra semicircular per als músics, no pel cor.
Autors destacats:
Comèdia: Plaute (Amfitrió), Terenci (Els germans). -
Decadència del teatre després de la caiguda de l’Imperi Romà. Recuperació a través d'obres religioses i joglars.
Temàtica religiosa: representacions de passatges bíblics a les esglésies, places o carrers.
Presència dels joglars i les joglaresses com a narradors itinerants.
Papers femenins interpretats per homes.
Autors destacats: Representacions anònimes, com els misteris i miracles. -
Redescobriment de la cultura clàssica i desenvolupament d’un teatre popular basat en la improvisació.
Aparició de personatges arquetípics com zanni (els criats) i padroni (els senyors).
Improvisació a partir d’un esquema bàsic (canovacci).
Màscares per als criats i actors espontanis.
Autors destacats:
Commedia dell'arte: Goldoni (La locandiera).
Renaixement anglès: Shakespeare (Romeu i Julieta, Hamlet).
Renaixement espanyol: Lope de Vega (Fuenteovejuna). -
Gran auge del teatre a Espanya i professionalització dels actors.
Representacions als corrals de comèdies, amb un públic divers.
Enriquiment de l’escenografia i ús de monòlegs, cançons i recursos escènics.
Autors destacats:
Espanya: Calderón de la Barca (La vida es sueño), Tirso de Molina (El burlador de Sevilla).
França: Molière (L’avar, El malalt imaginari). -
Influència de la Il·lustració, amb retorn als clàssics grecs i romans.
Respecte estricte per la regla de les tres unitats (temps, espai i acció).
Obres amb finalitats educatives i moralistes.
Autors destacats:
Racine (Fèdre), Goldoni (El criat de dos amos). -
Reacció contra el neoclassicisme, amb un teatre que busca emocionar i representar passions intenses.
Escenografies fosques amb ambients sepulcrals o nocturns.
Amor tràgic com a tema central.
Herois rebels en conflicte amb la societat.
Autors destacats:
França: Víctor Hugo (Hernani).
Alemanya: Friedrich Schiller (Maria Stuart).
Anglaterra: Shakespeare (inspiració directa). -
Influència de la revolució industrial i el positivisme, amb un interès per la realitat quotidiana.
Històries lineals amb problemes socials versemblants.
Escenografies detallades per recrear espais realistes.
Aplicació del mètode Stanislavski per dotar els personatges de profunditat psicològica.
Autors destacats:
Henrik Ibsen (Casa de nines).
Anton Txèkhov (L’hort dels cirerers). -
Reflecteix els grans canvis socials i les guerres mundials. Experimentació amb formes i tècniques teatrals.
Trencament de la quarta paret.
Incorporació d’elements multimèdia.
Diversificació de gèneres i formats.
Autors destacats:
Bertolt Brecht (L’òpera dels tres rals).
Samuel Beckett (Esperant Godot).
Federico García Lorca (La casa de Bernarda Alba).