Història del mon contemporani

  • Guerra Alemanya França

    Guerra Alemanya França

    Alemanya tenia com a objectiu consolidar l'hegemonia alemanya a la política del continent europeu i la contenció dels seus rivals, més exactament França, per poder evitar un possible revengisme després de la pèrdua de les regions d'Alsàcia i Lorena.
  • La triple Aliança

    La triple Aliança

    Aliança militar signada el 1882 entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.Tenia un caràcter defensiu i pretenia garantir suport mutu en cas de guerra.Alemanya buscava aïllar França diplomàticament.Va contribuir decisivament a la formació de blocs militars rivals a Europa.
    Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Itàlia es va declarar neutral i posteriorment va abandonar l’aliança.
  • Pau Armada (1890-1914)

    Pau Armada (1890-1914)

    Les grans potències decideixen no atacar-se entre elles, però, en canvi, totes estan preparades amb armament en cas de guerra o intents de crear un nou conflicte bèl·lic.
  • Aliança França amb Rússia

    Aliança França amb Rússia

    França trenca el seu aïllament aliant-se amb Rússia
    per fer front al poder alemany. Aquest pacte reforça la tensió internacional i consolida el sistema d’aliances.
  • Sufragi Femení (1893–1946)

    Sufragi Femení (1893–1946)

    El dret de vot de les dones s’implanta de manera
    gradual. Comença a Nova Zelanda i s’estén
    després de la Primera Guerra Mundial, gràcies
    al paper actiu de les dones durant el conflicte.
  • Pre-acord entre França i Gran Bretanya 1904

    Pre-acord entre França i Gran Bretanya 1904

    França i el Regne Unit milloren les seves
    relacions resolent conflictes colonials. L’acord respon al creixement de la potència alemanya.
  • La triple Entesa

    La triple Entesa

    La Triple Entesa va ser una aliança diplomàtica i militar formada per França, el Regne Unit i Rússia abans de la Primera Guerra Mundial. Es va constituir entre 1904 i 1907 com a resposta a l’expansionisme de la Triple Aliança.
  • Primera crisi del Marroc

    Primera crisi del Marroc

    Conflicte diplomàtic iniciat quan Alemanya va oposar-se a l’expansió francesa al Marroc. El kàiser Guillem II va defensar la independència marroquina per debilitar França. La crisi es va resoldre a la Conferència d’Algesires, Alemanya va quedar diplomàticament aïllada. Va augmentar la tensió entre les grans potències europees.
  • Annexió Bòsnia i Hercegovina

    Annexió Bòsnia i Hercegovina

    Àustria-Hongria incorpora aquests territoris
    balcànics, provocant tensions amb Sèrbia i Rússia.
  • La segona crisis del Marroc

    La segona crisis del Marroc

    Alemanya va enviar el vaixell de guerra Panther al port d’Agadir.L’objectiu era pressionar França i obtenir compensacions territorials.França va consolidar el seu protectorat sobre el Marroc amb Espanya. Alemanya va rebre territoris al Congo per no aumentar les tensions. La crisi va reforçar l’entesa entre França i el Regne Unit.
  • La primera guerra balcanica

    La primera guerra balcanica

    Alemanya va enviar el vaixell de guerra Panther al port d’Agadir.Pretenia pressionar França i obtenir compensacions colonials. França va consolidar definitivament el seu protectorat sobre el Marroc.
    Alemanya va rebre territoris al Congo francès.
    La crisi va reforçar l’entesa entre França i el Regne Unit.
  • La Segona Guerra Balcànica

    La Segona Guerra Balcànica

    Bulgària es va enfrontar als seus antics aliats pel repartiment dels territoris conquerits.Va ser derrotada per Sèrbia, Grècia i Romania. Va perdre una part important dels territoris obtinguts. Sèrbia va sortir molt reforçada, aquesta situació va preocupar Àustria-Hongria
  • Pla Schlieffen

    Pla Schlieffen

    El pla Schlieffen, elaborat en 1905 era l’estratègia alemanya per evitar lluitar en dos fronts alhora. Consistia a atacar França ràpidament passant per Bèlgica, pensant que Rússia tardaria més en mobilitzar-se. Alemanya confiava a derrotar França en poques setmanes per després girar-se cap a l’est. Però el pla va fallar i això va portar a una guerra llarga i de trinxeres
  • Batalla del Marne

    Batalla del Marne

    A la Batalla del Marne, els francesos i britànics van aconseguir aturar l’avanç alemany cap a París.
    Aquest fre va impedir que Alemanya executés el pla Schlieffen com havia previst. La lluita va ser dura i va obligar els alemanys a retrocedir i excavar trinxeres, això va marcar l’inici de la llarga guerra de posicions al front occidenta
  • Batalla de Tannernberg

    Batalla de Tannernberg

    En Tannenberg, l’exèrcit alemany va derrotar de manera contundent les forces russes. La batalla va demostrar la desorganització russa i la superior tàctica alemanya.Després de la derrota Rússia va perdre gran part de la seva capcitat al front oriental, això va donar a Alemanya un cert avantatge en aquella zona de combat
  • Entrada Imperi Turc/Bulgària/Itàlia

    Entrada Imperi Turc/Bulgària/Itàlia

    L'imperi turc entra al novembre de 1914, i Bulgària l'octubre de 1915. Ambdos entren al bàndol central, és a dir, la triple aliança, acció que va traslladar la guerra al Balncans. En canvi, Itàlia, canvia de bàndol al maig de 1915, anant-se al bàndol aliat, que va obrir un nou front per a l'imperi austrohongarès.
  • Objecció de consciència al Regne Unit

    Objecció de consciència al Regne Unit

    Alguns ciutadans rebutgen anar a la guerra per motius morals, mostrant l’impacte social del conflicte
  • Atemptat de Sarajevo

    Atemptat de Sarajevo

    L’atemptat de Sarajevo va passar el 28 de juny de 1914, quan Gavrilo Princip va matar l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria. Aquest fet va crear molts conflictes entre les potències europees i va fer augmentar les tensions. Finalment, tot això va acabar provocant l’inici de la Primera Guerra Mundial.
  • Batalla de Gallipoli

    Batalla de Gallipoli

    Ofensiva de l’Entesa contra l’Imperi Otomà. Objectiu: controlar els estrets. Fracàs militar aliat. Gran nombre de víctimes.
  • Galitzia reconquerida

    Galitzia reconquerida

    Rússia reconquista part de Galítsia als austrohongaresos. El front oriental és molt canviant. Hi ha grans pèrdues humanes. Mostra la duresa del conflicte a l’est.
  • Guerra Trinxeres 1915-1916

    Guerra Trinxeres 1915-1916

    Després del fracàs de la guerra de moviments, els fronts queden estabilitzats i s’inicia la guerra de trinxeres, sobretot al front occidental. Els soldats viuen en condicions molt dures, amb combats constants però amb pocs canvis territorials.
  • Batalla de Jutlàndia

    Batalla de Jutlàndia

    La Batalla de Jutlàndia va ser el combat naval més important de la Primera Guerra Mundial. Tot i que no hi va haver un vencedor absolut, la flota britànica va mantenir el control del mar, això va impedir que Alemanya trenqués el bloqueig naval que pati.
    la batalla va demostrar la superioritat estratègica britànica als oceans
  • Batalla del Somne

    Batalla del Somne

    Els britànics i francesos van llançar la ofensiva del Somme per alleujar la pressió sobre Verdun. El bombardeig inicial no va trencar les defenses alemanyes i les baixes van ser molt elevades, especialment el primer dia. La batalla es va estendre durant mesos sense un vencedor clar, mantenint l’estancament del front occidental
  • Batalla de Verdun

    Batalla de Verdun

    La Batalla de Verdun va ser una de les més llargues i dures de tota la guerra. Els alemanys volien "fer sagnar" França fins a esgotar-la completament, malgrat els atacs constants, els francesos van resistir amb gran sacrifici. La batalla va acabar sense un guanyador clar però amb enormes pèrdues.
  • Entrada Estats Units 1917

    Entrada Estats Units 1917

    Els Estats Units entren al conflicte a causa
    de la guerra submarina alemanya. El seu
    suport decanta la guerra a favor dels aliats.
  • La rendicion de Imperi Austrohongarès

    La rendicion de Imperi Austrohongarès

    L’Imperi Austrohongarès es va rendir el novembre de 1918 després de patir diverses derrotes al front i que els seus aliats es debilitessin. Els moviments independentistes dins de l’imperi van afeblir encara més la seva capacitat de resistir. Finalment, l’exèrcit va deixar de combatre i es va signar l’armistici amb els aliats ,així va acabar formalment la participació de l’Imperi Austrohongarès a la Primera Guerra Mundial i es va fragmentar en diversos estats independents
  • Tractat de Brest-Litovski

    Tractat de Brest-Litovski

    El Tractat de Brest-Litovsk va ser que Rússia va decidir sortir de la guerra després de la revolució. Va signar la pau amb Alemanya, cedint grans territoris a l’est, com polonia...Això va permetre als alemanys traslladar tropes al front occidental. El tractat va canviar l’equilibri de forces, però només temporalment
  • República Weimar 1918-1933

    República Weimar 1918-1933

    Règim democràtic alemany molt feble, marcat per crisis econòmiques i inestabilitat política consequent habra revoltes
  • Final Guerra

    Final Guerra

    Amb el suport nord-americà, els aliats llancen una ofensiva final que força Alemanya a rendir-se. L’armistici es signa l’11 de novembre de 1918 i posa fi a un conflicte que ha causat milions de morts.
  • L’Armistici

    L’Armistici

    L’Armistici es va signar l’11 de novembre de 1918 entre Alemanya i els aliats, posant fi als combats de la Primera Guerra Mundial. Alemanya va acceptar retirar les seves tropes, entregar armes i cessar la lluita de manera immediata, aquest acord va marcar la derrota de les Potències Centrals i va preparar el terreny per als tractats de pau amb l’armistici, els conflictes actius van acabar, tot i que les negociacions del Tractat de Versalles definirien les condicions finals.
  • Creació del Fasci di combattimento (1919)

    Creació del Fasci di combattimento (1919)

    Reuneix antics soldats i grups nacionalistes i fa servir la violència com a eina política. Es considera l’origen del feixisme italià. El símbol del fascio representa poder, unitat, força i disciplina.
  • La conferència de Paris

    La conferència de Paris

    Els 14 punts de Woodrow Wilson van servir de base a la Conferència de Pau de París (1919) després de la Primera Guerra Mundial. Proposaven una pau justa amb diplomàcia oberta, llibertat de comerç i navegació, i reducció d’armaments.Defensaven el dret d’autodeterminació dels pobles i la reorganització territorial d’Europa. Incloïen la creació de la Societat de Nacions (SDN) per garantir la pau internacional.
  • Societat de Nacions (SDN)

    Societat de Nacions (SDN)

    Organisme internacional creat el 1919 amb seu a Ginebra, tenia com a objectiu garantir la pau i la cooperació internacional. Pretenia resoldre conflictes mitjançant la diplomàcia, no disposava d’exèrcit propi. L’absència dels Estats Units va debilitar-la greument.
  • Tractat de Saint-Germain

    Tractat de Saint-Germain

    Es va ser signat amb Àustria després de la Primera Guerra Mundial. Va suposar la dissolució de l’Imperi Austrohongarès i la creació d’estats nous: Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Àustria reduïda.
    Àustria va perdre territoris importants i va quedar reduïda a un estat petit i feble. El tractat establia reparacions i limitava l’exèrcit austríac.
  • Nou mapa Europa

    Nou mapa Europa

    Es creen nous estats a Europa central i oriental amb
    l’objectiu de respectar les nacionalitats, però moltes
    fronteres són artificials i provoquen nous conflictes.
  • Reestructuració d’Europa després de la Primera Guerra Mundial

    Reestructuració d’Europa després de la Primera Guerra Mundial

    La guerra va provocar la desaparició dels imperis Alemany, Austrohongarès, Rus i Otomà, obrint el camí a un mapa europeu nou, es van crear estats com Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Finlàndia, basats en el principi d’autodeterminació. Austria i Hongria van quedar reduïdes i econòmicament febles. Alemanya va perdre territoris a França, Bèlgica, Polònia i totes les seves colònies.
    L’Imperi Otomà va ser desmembrat i Turquia va perdre gran part del seu territori. Això va crear una Europa feble
  • Dictadura de Hongria

    Dictadura de Hongria

    Després del tractat de Trianon, es va crear un règim autoritari. Hi ha inestabilitat política. S'apropa als règims feixistes.
  • L’ascens de les dictadures

    L’ascens de les dictadures

    La crisi i el malestar social van facilitar l’aparició de líders autoritaris que prometien ordre i solucions ràpides fet que va afavorir l’establiment de règims dictatorials en diversos païso
  • Tractat de Sèvres (1920)

    Tractat de Sèvres (1920)

    Significa la pràctica desaparició de l’imperi i provoca una forta oposició interna. Posteriorment serà modificat per nous acord
  • Els feliços anys vint

    Els feliços anys vint

    Els anys vint van ser una etapa de creixement econòmic i optimisme sobretot als Estats Units amb un gran augment de la producció industrial i del consum gràcies al crèdit fàcil i a la producció en cadena però aquest creixement estava basat en l’especulació i en una economia poc equilibrada que acabaria provocant problemes greus
  • Guerra de Independencia Irlandesa (1919-1921)

    Guerra de Independencia Irlandesa (1919-1921)

    Enfrontament armat per aconseguir la independència
    irlandesa. El conflicte acaba amb la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda, però el territori queda dividit parcialment 0
  • Hitler al capdavant del NSDAP

    Hitler al capdavant del NSDAP

    Hitler es converteix en el cap del Partit nacional-socialista dels treballadors alemanys (NSDAP). El reestructura i establishes la SA (secció d'assalt), un grup paramilitar.
  • Les democràcies davant la crisi

    Les democràcies davant la crisi

    Moltes democràcies europees van tenir dificultats per gestionar la crisi econòmica cosa que va provocar descontentament social inestabilitat política i pèrdua de confiança en el sistema democràtic
  • Marxa sobre Roma

    Marxa sobre Roma

    La Marxa sobre Roma va passar el 1922 a Itàlia.
    Els escamots feixistes van pressionar el govern i el rei Víctor Manuel III va nomenar Mussolini
    primer ministre, marcant l’inici del règim feixista.
  • Feixisme a Itàlia

    Feixisme a Itàlia

    A Itàlia Mussolini va instaurar un règim feixista basat en el nacionalisme l’autoritarisme i la repressió de l’oposició política convertint l’Estat en el centre de tota la vida social
  • Ascens de Mussolini al poder

    Ascens de Mussolini al poder

    L’ascens de Mussolini es va produir després de la Primera Guerra Mundial i la crisi italiana. Amb el Partit Nacional Feixista i els escamots paramilitars, va aprofitar el descontentament social i econòmic per guanyar suport. El punt clau va ser la Marxa sobre Roma (1922), que el va portar al poder com a primer ministre i inicià el règim feixista a Itàlia.
  • Creació URSS

    Creació URSS

    La URSS es va fundar el 1922 després de la guerra civil russa, amb els bolxevics liderats per Vladímir Lenin al poder. Va unir diverses repúbliques soviètiques en un estat comunista amb control central, basat en el marxisme-leninisme, amb l’objectiu de crear una societat sense classes i forta organització política i econòmica.
  • Dictadura de Primo de Rivera

    Dictadura de Primo de Rivera

    va començar el 1923 a Espanya després d’un cop d’estat militar. Va suspendre la constitució i instaurar un règim autoritari, limitant llibertats polítiques i reprimit oposició. El seu govern buscava estabilitzar el país, però va generar descontentament i va acabar dimitint el 1930.
  • Hiperinflació a la República de Weimar

    Hiperinflació a la República de Weimar

    Va governar Alemanya entre 1919 i 1933 després de la Primera Guerra Mundial. Era una democràcia nova amb parlament i drets civils, però va enfrontar-se a grans dificultats: crisi econòmica, hiperinflació, reparacions de guerra, i oposició política. Tot i una recuperació parcial als anys vint, la crisi de 1929 va debilitar-la i va facilitar l’ascens del nazisme, posant fi a la república.
  • Putsch de Munich

    Putsch de Munich

    El Putsch de Munic va ser un intent de cop d’estat del partit nazi a Alemanya el 1923, liderat per Adolf Hitler. Va fracassar, Hitler va ser detingut, però l’esdeveniment va donar fama al partit i al seu líder.
  • Assasinat Matteoti

    Assasinat Matteoti

    L’assassinat de Giacomo Matteotti va passar el 1924 a Itàlia. Matteotti, polític opositor al feixisme, va denunciar fraus electorals i violència dels escamots feixistes. Va ser segrestat i assassinat, fet que va augmentar la repressió i consolidar el poder de Mussolini.
  • Mein kampf

    Mein kampf

    Mein Kampf és un llibre escrit per Adolf Hitler durant la seva presó després del fracàs del Putsch de Munic (1923). Publicat el 1925–1926, exposa les seves idees polítiques i racials, com
    l’antisemitisme, el nacionalisme extrem i la necessitat d’expansió territorial, sent la base ideològica del nazisme.
    0
  • La febre borsària

    La febre borsària

    Durant aquesta etapa molta gent invertia a la borsa comprant accions amb diners prestats perquè pensaven que els preus continuarien pujant indefinidament i aquesta especulació massiva va crear una bombolla financera que no es basava en el valor real de les empreses
  • Dictadura Polonia (1926-1940)

    Dictadura Polonia (1926-1940)

    La dictadura de Polònia va començar el 1926
    després del cop d’estat de Józef Piłsudski. El govern va ser autoritari, amb control centralitzat i limitació de les llibertats polítiques, tot buscant estabilitat després de la independència i les tensions internes.
  • Dictadura a Portugal (1926-1974)

    Dictadura a Portugal (1926-1974)

    La dictadura a Portugal va començar el 1926 després d’un cop militar que va enderrocar la Primera República. Va instaurar un règim autoritari amb limitació de llibertats polítiques i control centralitzat, i va preparar el camí per al règim de l’Estado Novo liderat per António de Oliveira Salazar.
  • Totalitarisme soviètic

    Totalitarisme soviètic

    A la Unió Soviètica Stalin va consolidar un règim totalitari en què l’Estat controlava l’economia mitjançant plans quinquennals i reprimia durament qualsevol oposició política
  • Fallides bancaries i recessió industrial

    Fallides bancaries i recessió industrial

    Després del crac molts bancs van fer fallida perquè no podien retornar els diners als clients mentre les empreses reduïen la producció per falta de consum fet que va provocar un augment enorme de l’atur i una crisi econòmica mundial
  • Ascens Stalin al poder

    Ascens Stalin al poder

    L’ascens de Stalin es va produir després de la mort de Vladímir Lenin el 1924. Poc a poc va eliminar rivals polítics dins del Partit Comunista i va concentrar tot el poder a la URSS, establint un règim totalitari amb control absolut sobre el partit, l’economia i la societat.
  • Pactes laterà

    Pactes laterà

    Els Pactes Laterans es van signar el 1929 entre Itàlia i la Santa Seu. Reconeixien l’Estat del Vaticà com a entitat independent i establien el catolicisme com a religió oficial a Itàlia, normalitzant les relacions entre Mussolini i l’Església.
  • Dijous Negre

    Dijous Negre

    El 24 d’octubre de 1929 conegut com el Dijous Negre milions d’accions es van posar a la venda sense trobar compradors cosa que va generar pànic financer i va ser el primer gran senyal del col·lapse econòmic
  • Dimart Negre

    Dimart Negre

    El 29 d’octubre de 1929 la borsa es va enfonsar definitivament amb una venda massiva d’accions que va fer caure els preus de manera imparable i va simbolitzar el moment més greu del crac
  • Dust Bowl

    Dust Bowl

    Als anys trenta una forta sequera als Estats Units unida a una mala explotació agrícola va provocar tempestes de pols que van destruir collites i van obligar milers de famílies pageses a emigrar agreujant encara més la crisi
  • La proposta keynesiana

    La proposta keynesiana

    L’economista Keynes defensava que en temps de crisi l’Estat havia d’augmentar la despesa pública per estimular la demanda i crear ocupació trencant amb la idea que el mercat es regula sol
  • Segona república espanyola (1931-1936)

    Segona república espanyola (1931-1936)

    La Segona República Espanyola es va establir el 14 d’abril de 1931 després de la caiguda de la monarquia de Alfons XIII. Va ser un règim democràtic amb constitució, sufragi universal i reformes socials i polítiques, però va enfrontar-se a greus tensions socials, econòmiques i polítiques fins al seu final amb la Guerra Civil el 1936.
    0
  • Crisi econòmica França (1931-1939)

    Crisi econòmica França (1931-1939)

    La crisi econòmica a França del 1931 va ser conseqüència de la Gran Depressió iniciada als Estats Units. Va provocar atur, fallides d’empreses i dificultats financeres, debilitant la indústria i la confiança política al país durant els anys trenta.
  • New Deal de Roosevelt

    New Deal de Roosevelt

    El New Deal va ser el conjunt de reformes econòmiques i socials impulsades per Roosevelt que incloïen obres públiques ajudes socials i control del sistema bancari amb l’objectiu de reduir l’atur i reactivar l’economia
  • Pla Quadriennal

    Pla Quadriennal

    El Pla Quadriennal va ser impulsat per Hitler l’any 1936 amb l’objectiu de preparar Alemanya per a la guerra en un període de quatre anys. Buscava aconseguir l’autosuficiència econòmica, reduint la dependència de matèries primeres estrangeres mitjançant l’autarquia. També prioritzava el rearmament i el creixement de la indústria militar. Va reforçar el control de l’Estat sobre l’economia dins del règim nazi.
  • Ascens del nazisme poder (1933)

    Ascens del nazisme poder (1933)

    L’ascens del nazisme a Alemanya va produir-se durant els anys trenta, aprofitant la crisi econòmica de la Gran Depressió, l’atur massiu i el ressentiment per el Tractat de Versalles. El partit nazi, liderat per Adolf Hitler, va guanyar suport popular i, el 1933, Hitler va ser nomenat canceller, establint el règim totalitari nazi.
  • Incendi Reichstag

    Incendi Reichstag

    L’incendi del Reichstag va passar el 27 de febrer de
    1933 a Berlín. El parlament alemany va ser cremat
    i els nazis van culpar un comunista, utilitzant
    l’esdeveniment per suspensar drets civils, reprimir
    opositors i consolidar el poder de Adolf Hitler.
  • Frankin Roosevelt

    Frankin Roosevelt

    Franklin D Roosevelt va arribar a la presidència el 1933 amb la promesa de recuperar l’economia i ajudar la població afectada defensant una major intervenció de l’Estat per fer front a la crisi
  • Hitler proclamat cap d’estat

    Hitler proclamat cap d’estat

    El 2 d'agost de 1934 Adolf Hitler va combinar els càrrecs de canceller i president d'Alemanya després de la mort de Paul von Hindenburg, autoproclamant-se Führer. Aquesta acció va ser un moment clau en l'establiment del règim totalitari nazi. Hitler havia arribat al poder com a canceller el 30 de gener de 1933, consolidant la seva influència mitjançant maniobres polítiques. El 19 d'agost de 1934 un referèndum va confirmar la unificació dels càrrecs, consolidant així el seu poder absolut.
  • Lleis de Nuremberg

    Lleis de Nuremberg

    Les Lleis de Nuremberg, aprovades el 15 de setembre de 1935, van ser mesures legislatives que buscaven discriminar els jueus a Alemanya. Incloïen la Llei per la Protecció del Sang i l'Honor Alemany, que prohibia matrimonis i relacions entre jueus i no jueus, i la Llei de la Ciutadania del Reich, que excloïa els jueus de la ciutadania i dels drets civils. Aquestes lleis van marcar l'inici de la persecució sistemàtica dels jueus, que va culminar en l'Holocaust.
  • Guerra Civil espanyola (1936-1939)

    Guerra Civil espanyola (1936-1939)

    La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte entre els republicans, que defensaven el govern democràtic de la Segona República Espanyola, i els nacionals, liderats pel general Francisco Franco, que buscaven derrocar el govern. Les causes del conflicte inclouen tensions polítiques, socials i econòmiques acumulades així com la polarització política després de les eleccions de 1936. La guerra es va caracteritzar per combats intensos i l'ús de noves tècniques militars dels eje
  • Dictadura Grècia (1936-1941)

    Dictadura Grècia (1936-1941)

    La dictadura a Grècia va començar el 4 d'agost de 1936 amb un cop d'estat liderat per Ioannis Metaxas, qui va suspendre la constitució i prohibir partits polítics. El règim va instaurar un govern autoritari amb control sobre la societat i els mitjans. Metaxas va promoure una ideologia nacionalista i va intentar mantenir la neutralitat durant la Segona Guerra Mundial, però el règim va caure amb l'ocupació alemanya el 1941.
  • Batalla interna republicans a Barcelona

    Batalla interna republicans a Barcelona

    Els republicans van afrontar diverses batalles internes que van debilitar la seva causa. Les tensions entre faccions com comunistes, anarquistes i socialistes van provocar conflictes significatius, destacant la Batalla de Barcelona (maig de 1937), on els anarquistes i comunistes van lluitar pel control de la ciutat.Aquestes divisions internes van contribuir a la derrota final dels republicans davant els nacionals.
  • Nit ganivets llargs

    Nit ganivets llargs

    La Nit dels Ganivets Llargs va passar el 30 de juny de 1934 a Alemanya. Els nazis van assassinar membres del partit rival SA i opositors polítics, consolidant el poder de Adolf Hitler i garantint el control total sobre el partit i l’estat.
  • Setmana neteja gitana

    Setmana neteja gitana

    La Setmana de Neteja Gitana va ser una acció del règim nazi el 1938 a Alemanya, en què les autoritats perseguien, deportaven i internaven la població gitana, iniciant la seva repressió sistemàtica abans de l’Holocaust.
  • Lleis racials Italia feixista

    Lleis racials Italia feixista

    Les lleis racials a la Itàlia feixista es van aprovar el 1938 sota Mussolini. Prohibien matrimonis mixtes, segregaven jueus i els excloïen de la vida pública i laboral, inspirant-se en el model nazi i intensificant la persecució antisemita al país
  • Programa secret liquidació dels nazis

    Programa secret liquidació dels nazis

    El Programa secret de liquidació dels nazis de
    1938 va ser l’inici dels plans del règim nazi per
    exterminar grups considerats “no desitjables”, com
    persones amb malalties, discapacitats i opositors
    polítics, preparant el terreny per a l’Holocaust.
  • 1. Invasió de Polònia (1939)

    1. Invasió de Polònia (1939)

    Alemanya va envair Polònia l’1 de setembre de 1939. Hitler va utilitzar la guerra llampec per avançar ràpidament. França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya. Aquest fet marca l’inici oficial de la Segona Guerra Mundial.
  • Pacte Germano-soviètic

    Pacte Germano-soviètic

    Alemanya i l’URSS van signar un pacte de no-agressió. Hitler i Stalin acordaven no atacar-se temporalment. També es repartien zones d’influència a Europa oriental. El pacte va sorprendre molts països europeus.
  • Guerra llampec

    Guerra llampec

    La “Blitzkrieg” combinava tancs, avions i infanteria. L’objectiu era derrotar l’enemic molt ràpidament. Alemanya la va utilitzar amb gran eficàcia al principi. Va permetre ocupar molts territoris en poc temps.
  • Franquisme (1939-1975)

    Franquisme (1939-1975)

    El franquisme va ser el règim dictatorial establert per Francisco Franco a Espanya després de la seva victòria en la Guerra Civil (1936-1939). Franco va instaurar un govern autoritari que va suprimir les llibertats civils, prohibir partits polítics i perseguir opositors, especialment republicans, comunistes i nacionalistes bascos i catalans. Durant els primers anys, el règim va aplicar una política de repressió i autarquia econòmica.
  • Evacuació de Dunkerque (1940)

    Evacuació de Dunkerque (1940)

    Milers de soldats aliats van quedar atrapats a França. El Regne Unit va organitzar una evacuació massiva. Es van utilitzar vaixells militars i civils. Van aconseguir salvar més de 300.000 soldats.
  • Batalla d’Anglaterra

    L’aviació alemanya va bombardejar el Regne Unit. Hitler volia preparar una invasió de les illes britàniques. La RAF britànica va resistir els atacs aeris. Va ser la primera gran derrota alemanya
  • Entrada d’Itàlia a la guerra

    Mussolini va unir Itàlia a Alemanya el 1940. Esperava obtenir territoris i poder al Mediterrani. L’exèrcit italià va tenir moltes dificultats militars. Alemanya sovint va haver d’ajudar els italians.
  • Resistència francesa (1940-1944)

    Molts francesos lluitaven contra els nazis en secret. Feien sabotatges i ajudaven els aliats. Charles de Gaulle liderava la França Lliure. La resistència va ser clau per l’alliberament.
  • Invasió de Dinamarca i Noruega

    Invasió de Dinamarca i Noruega

    Alemanya va ocupar Dinamarca i Noruega el 1940. Volia controlar rutes marítimes i recursos estratègics. Dinamarca es va rendir gairebé immediatament. Noruega va resistir durant més temps.
  • Batalla de França

    Batalla de França

    Els alemanys van atacar França el maig de 1940. Van entrar pel bosc de les Ardenes inesperadament. París va ser ocupada en poques setmanes. França es va rendir i es va dividir en dues zones.
  • Govern de Vichy (1940-1944)

    Govern de Vichy (1940-1944)

    Després de la derrota francesa es va crear Vichy. Era un govern col·laboracionista amb els nazis. Estava dirigit pel mariscal Philippe Pétain. Va perdre molta legitimitat davant la resistència
  • Invasió dels Balcans

    Alemanya va ocupar Iugoslàvia i Grècia el 1941. Volia assegurar el control del sud-est europeu. Els combats van ser ràpids però intensos. La resistència partisana seria molt important després.
  • Atac a Pearl Harbor

    El Japó va atacar la base nord-americana a Hawaii. L’atac es va produir el 7 de desembre de 1941. Molts vaixells i avions van ser destruïts. Els Estats Units van entrar oficialment a la guerra.
  • Operació Barbarossa

    Hitler va atacar l’URSS el juny de 1941. Va ser la invasió terrestre més gran de la història. Els alemanys avançaren molt al principi. El fred i la resistència soviètica els van frenar
  • Batalla de Moscou

    Els alemanys van intentar ocupar la capital soviètica. L’hivern rus va dificultar molt l’ofensiva nazi. L’Exèrcit Roig va contraatacar amb força. Va ser un fracàs important per Hitler.
  • Expansió japonesa al Pacífic

    El Japó va ocupar territoris asiàtics i illes. Volia crear un gran imperi al Pacífic. Va conquerir Filipines, Malàisia i Indonèsia. Els aliats van perdre moltes posicions inicialment.
  • Declaració de guerra dels EUA

    Després de Pearl Harbor, els EUA van reaccionar. El Congrés va declarar la guerra al Japó. Poc després Alemanya i Itàlia també els declararen guerra. Els EUA es convertiren en una gran potència aliada.
  • Afrika Korps (1941-1943)

    Alemanya va enviar tropes al nord d’Àfrica. El general Rommel dirigia les forces alemanyes. Hi havia combats constants al desert. Els aliats volien controlar el canal de Suez.
  • Holocaust (1941-1945)

    Els nazis van perseguir i exterminar milions de jueus. També van atacar gitanos i altres minories. Es van crear camps d’extermini. Va ser un dels majors crims de la història
  • Desembarcament al nord d’Àfrica

    Els aliats van desembarcar al Marroc i Algèria. L’operació es coneixia com a Torch. Els EUA participaven directament en Europa. Les forces de l’Eix van acabar expulsades d’Àfrica.
  • Batalla de Stalingrad (1942-1943)

    Va ser una de les batalles més sagnants. Alemanys i soviètics lluitaren carrer per carrer. L’exèrcit nazi va quedar encerclat. La derrota alemanya va canviar el curs de la guerra.
  • Batalla de Midway

    Va ser una batalla naval decisiva al Pacífic. Els nord-americans van enfonsar diversos portaavions japonesos. El Japó va perdre gran part de la seva força naval. Des d’aquell moment va començar a retrocedir.
  • Batalla d’El Alamein

    Va tenir lloc a Egipte l’any 1942. Els britànics van derrotar les tropes de Rommel. Va ser una victòria molt important pels aliats. Alemanya va començar a perdre força a Àfrica.
  • Bombardejos sobre Alemanya (1942-1945)

    Els aliats van bombardejar ciutats industrials alemanyes. L’objectiu era destruir fàbriques i comunicacions. Molts civils també van morir en els atacs. Dresden va ser una de les ciutats més afectades.
  • Solució Final

    Era el pla nazi per exterminar els jueus europeus. Es va decidir durant la guerra. Es van construir cambres de gas. Milions de persones van ser assassinades.
  • Batalla de Kursk (1943)

    Va ser la batalla de tancs més gran. Els soviètics van derrotar una gran ofensiva nazi. Alemanya ja no recuperaria la iniciativa a l’est. L’URSS començava el seu avanç definitiu
  • Invasió de Sicília (1943)

    Els aliats van desembarcar a Sicília el 1943. Volien iniciar la invasió d’Itàlia. L’exèrcit italià estava molt debilitat. Mussolini va perdre suport polític.
  • Caiguda de Mussolini

    El rei italià va destituir Mussolini el 1943. Molts italians culpaven el règim de la guerra. Els alemanys el van rescatar poc després. Va crear una república feixista al nord d’Itàlia.
  • Invasió d’Itàlia (1943-1945)

    Els aliats van entrar a la península italiana. Els combats van ser lents i difícils. Alemanya defensava fortament el territori. Roma va ser alliberada el 1944.
  • Conferència de Teheran

    Roosevelt, Churchill i Stalin es reuniren a l’Iran. Van planificar futures ofensives contra Alemanya. Es va parlar del desembarcament a França. La cooperació entre aliats va augmentar.
  • Dia D

    Els aliats van desembarcar a Normandia el 1944. Va ser la major operació amfíbia de la història. Milers de soldats van arribar a les platges franceses. L’Europa occidental començava a ser alliberada.
  • Batalla de Normandia

    Després del desembarcament hi hagué combats intensos. Els alemanys intentaren frenar l’avanç aliat. Les ciutats franceses van quedar molt destruïdes. Finalment els aliats van avançar cap a París.
  • Alliberament de París

    La capital francesa va ser alliberada el 1944. La resistència francesa hi va participar activament. Charles de Gaulle va entrar triomfalment a la ciutat. Va ser un símbol de la derrota nazi.
  • Operació Market Garden

    Els aliats volien ocupar ponts als Països Baixos. La missió utilitzava paracaigudistes massivament. L’operació no va aconseguir tots els objectius. Va demostrar les dificultats de la guerra final.
  • Batalla de les Ardenes (1944-1945)

    Hitler va llançar una última ofensiva a l’oest. Els combats es van produir durant l’hivern de 1944. Els aliats van resistir l’atac alemany. Va ser l’últim gran intent nazi
  • Avanç soviètic cap a Berlín (1944-1945)

    L’Exèrcit Roig avançava ràpidament des de l’est. Recuperava territoris ocupats pels alemanys. Els combats eren molt destructius. Berlín quedava cada vegada més a prop
  • Batalla de Berlín

    Les tropes soviètiques van envoltar la capital alemanya. Els combats finals van ser molt violents. Molts civils van intentar fugir de la ciutat. La derrota alemanya ja era inevitable.
  • Suïcidi de Hitler

    Hitler es va suïcidar el 30 d’abril de 1945. Es trobava al seu búnquer de Berlín. El règim nazi estava completament derrotat. Poc després Alemanya es rendiria.
  • Rendició d’Alemanya

    Alemanya es va rendir el maig de 1945. La guerra acabava a Europa. Es celebra com el Dia de la Victòria. Moltes ciutats europees havien quedat destruïdes.
  • Camps de concentració (1933-1945)

    Els nazis empresonaven milions de persones. Els presoners vivien en condicions terribles. Molts morien per fam, treball o execucions. Auschwitz va ser el camp més conegut
  • Conferència de Yalta

    Els principals líders aliats es van reunir el 1945. Van parlar del futur d’Europa després de la guerra. Alemanya seria dividida en zones. També es va crear l’ONU.
  • Conferència de Potsdam

    Els aliats es reuniren després de la derrota nazi. Van decidir com administrar Alemanya. Les tensions entre EUA i URSS augmentaven. La Guerra Freda començava a aparèixer.
  • Creació de l’ONU

    L’Organització de les Nacions Unides es va fundar el 1945. Volia evitar noves guerres mundials. Promovia la cooperació internacional. Encara avui és una institució important.
  • Projecte Manhattan (1942-1945)

    Els EUA van desenvolupar la bomba atòmica. Hi treballaren científics de diversos països. El projecte era secret. Va canviar la història
  • Conferència de Ialta

    Els líders dels Estats Units, Regne Unit i URSS es van reunir al final de la Segona Guerra Mundial. Van decidir com es dividiria Europa després de la derrota nazi. Alemanya va quedar separada en zones controlades pels aliats. Aquest acord va iniciar la tensió entre el bloc occidental i el soviètic.
  • Doctrina Truman (1947)

    El president Truman va prometre ajudar països contra el comunisme. Els Estats Units volien frenar l’expansió soviètica. Es va aplicar primer a Grècia i Turquia. Va marcar l’inici de la política de contenció.
  • Pla Marshall

    Els Estats Units van donar ajuda econòmica a Europa occidental. L’objectiu era reconstruir els països destruïts per la guerra. També es volia evitar l’expansió del comunisme. L’URSS va prohibir als seus aliats acceptar aquesta ajuda.
  • Creació del Kominform

    L’URSS va crear una organització per controlar els partits comunistes. Servia per coordinar la política soviètica a Europa. Moscou reforçava el control sobre els països de l’est. Va ser una resposta al Pla Marshall.
  • Cop de Praga

    Els comunistes van prendre el poder a Txecoslovàquia. L’URSS va consolidar el seu domini a l’Europa oriental. Els països occidentals van veure-ho amb preocupació. La divisió d’Europa es va fer més clara.
  • Bloqueig de Berlín (1948-1949)

    L’URSS va tallar els accessos terrestres a Berlín occidental. Volia expulsar els aliats occidentals de la ciutat. Els Estats Units van organitzar un pont aeri. El bloqueig va fracassar i la tensió va augmentar.
  • Creació de l’OTAN

    Els Estats Units i els seus aliats van crear una aliança militar. Els membres es comprometien a defensar-se mútuament. L’objectiu era frenar possibles atacs soviètics. Va consolidar el bloc occidental.
  • Divisió d’Alemanya (1949)

    Alemanya es va dividir en dos estats diferents. La RFA era capitalista i aliada dels EUA. La RDA era comunista i controlada per l’URSS. La divisió simbolitzava la Guerra Freda.
  • Revolució comunista xinesa

    Mao Zedong va proclamar la República Popular de la Xina. Els comunistes van derrotar els nacionalistes. Els Estats Units van perdre un aliat important a Àsia. La Xina es va apropar inicialment a l’URSS.
  • Primera bomba atòmica soviètica

    L’URSS va provar amb èxit la seva primera bomba nuclear. Els Estats Units van perdre el monopoli atòmic. La cursa nuclear es va intensificar. El món va entrar en un període de gran tensió.
  • Guerra de Corea (1950-1953)

    Corea del Nord comunista va envair Corea del Sud. L’ONU i els EUA van ajudar el sud. La Xina va intervenir a favor del nord. La guerra va acabar sense un vencedor clar.
  • Macarthisme als EUA (1950-1954)

    El senador McCarthy va perseguir sospitosos de comunisme. Moltes persones van ser acusades sense proves. Hi havia por a la infiltració soviètica. Va ser una etapa de gran tensió política interna.
  • Armistici de Corea

    La guerra de Corea va acabar amb un alto el foc. La frontera va quedar gairebé igual que abans. Es va crear una zona desmilitaritzada. Corea continua dividida avui dia.
  • Mort de Stalin

    El líder soviètic va morir després de molts anys al poder. Es va obrir una etapa de canvis a l’URSS. Nikita Khrusxov va anar guanyant influència. La política soviètica es va suavitzar parcialment
  • Creació del Pacte de Varsòvia

    L’URSS va crear una aliança militar amb els seus aliats. Era la resposta soviètica a l’OTAN. Els països comunistes quedaven sota control militar soviètic. Europa va quedar dividida en dos blocs armats.
  • Conferència de Bandung

    Diversos països asiàtics i africans es van reunir a Indonèsia. Volien evitar dependre dels EUA o de l’URSS. Va començar el moviment dels països no alineats. Moltes antigues colònies hi van participar.
  • Revolta d’Hongria

    La població hongaresa es va rebel·lar contra el control soviètic. Demanaven més llibertat i reformes. L’URSS va enviar tancs per reprimir la revolta. Milers de persones van morir o van fugir.
  • Crisi del Canal de Suez

    Egipte va nacionalitzar el Canal de Suez. França, Regne Unit i Israel van atacar Egipte. Els EUA i l’URSS van pressionar perquè es retiressin. Va mostrar la influència de les superpotències
  • Llançament de l’Sputnik

    L’URSS va posar el primer satèl·lit a l’espai. Els Estats Units van quedar sorpresos. Va començar la cursa espacial. La ciència i la tecnologia van guanyar importància.
  • Creació de la NASA

    Els EUA van crear una agència espacial pròpia. Volien competir amb els avenços soviètics. La investigació espacial es va accelerar. La cursa espacial era també una competició política
  • Revolució cubana

    Fidel Castro va prendre el poder a Cuba. Va expulsar el dictador Batista. Cuba es va apropar a l’URSS. Els EUA van veure l’illa com una amenaça
  • Ruptura sino-soviètica

    La Xina i l’URSS van començar a tenir conflictes. No estaven d’acord en la direcció del comunisme. Els dos països es van distanciar políticament. El bloc comunista va deixar d’estar unit.
  • Incident de l’avió U-2

    Un avió espia dels EUA va ser abatut sobre l’URSS. Els soviètics van capturar el pilot. La confiança entre les superpotències va empitjorar. Una reunió internacional va fracassar.
  • Construcció del Mur de Berlín

    La RDA va construir un mur separant Berlín. Volia evitar la fugida de ciutadans a l’oest. El mur es va convertir en símbol de la divisió. Va existir fins al 1989
  • Invasió de Badia de Cochinos (1961)

    Exiliats cubans entrenats pels EUA van atacar Cuba. Volien derrocar Fidel Castro. La invasió va fracassar ràpidament. Cuba es va apropar encara més a l’URSS
  • Yuri Gagarin a l’espai

    L’astronauta soviètic va ser el primer home a l’espai. L’URSS va demostrar superioritat tecnològica. Els EUA van augmentar els esforços espacials. La cursa espacial es feia més intensa
  • Crisi dels míssils de Cuba

    L’URSS va instal·lar míssils nuclears a Cuba. Els EUA van imposar un bloqueig naval. El món va estar molt a prop d’una guerra nuclear. Finalment, Khrusxov va retirar els míssils
  • Tractat de prohibició parcial d’assajos nuclears

    Els EUA, URSS i Regne Unit van signar un acord nuclear. Es prohibien proves nuclears a l’atmosfera. Era un intent de reduir la tensió. Va ser un pas cap a la distensió
  • Guerra del Vietnam (1964-1975)

    Els EUA van intervenir per ajudar Vietnam del Sud. Vietnam del Nord era comunista. La guerra va ser molt llarga i dura. Els EUA van acabar retirant-se derrotats
  • Intervenció nord-americana a República Dominicana

    ls EUA van enviar tropes al país caribeny. Temien una revolució comunista. La intervenció va ser molt criticada. Mostrava la política anticomunista nord-americana
  • Primavera de Praga

    Txecoslovàquia va intentar reformar el comunisme. Es volia crear un “socialisme amb rostre humà”. L’URSS va envair el país amb tancs. Les reformes van ser eliminades.
  • Doctrina Bréjnev

    L’URSS afirmava que podia intervenir en països socialistes. Volia evitar canvis polítics al bloc oriental. Justificava la invasió de Txecoslovàquia. Va reforçar el control soviètic.
  • Tractat de No Proliferació Nuclear

    Molts països van signar un acord nuclear. L’objectiu era limitar l’expansió d’armes atòmiques. Les grans potències mantenien els seus arsenals. Va ser un intent de controlar el perill nuclear.
  • Conferència SALT I

    Els EUA i l’URSS van començar negociacions nuclears. Volien limitar les armes estratègiques. La distensió entre blocs augmentava. Les converses van durar diversos anys.
  • Setembre Negre a Jordània

    El govern jordà va lluitar contra grups palestins. Les superpotències seguien el conflicte amb atenció. L’Orient Mitjà era una zona estratègica. La tensió internacional continuava present.
  • Acord SALT I

    Els EUA i l’URSS van limitar alguns míssils nuclears. Era un símbol de la distensió. Les dues potències mantenien, però, grans arsenals. La por nuclear continuava.

A list shows items. A timeline shows sequence.

Use Timetoast to make dates, milestones, and turning points easier to understand in a clear visual format. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.