-
1405
Sembrant les Llavors del Feminisme: Dones que van Desafiar la seva Època
Christine de Pizan qui, en 1405, va escriure La ciutat i les dames, un llibre contra la misogínia. -
Period: to
Primera ona: Revolució Francesa
Al segle XVIII se'l coneix com el Segle de les Llums. Amb aquest van arribar la Il·lustració i la Revolució Francesa, i la defensa per la igualtat entre els ciutadans va adquirir un gran protagonisme en la societat. -
La Declaració Exclusiva: Els Drets de l'Home Ignoren la Dona.
En el punt àlgid de la Revolució Francesa, l'Assemblea Nacional Constituent aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, un document que, malgrat l'esperit d'igualtat de l'època, omet explícitament els drets de les dones, generant consciència sobre l'opressió femenina. -
La Resposta Il·lustrada: Olympe de Gouges Reclama els Drets de la Dona.
Inspirada per l'exclusió femenina en la Declaració dels Drets de l'Home, l'escriptora i filòsofa Olympe de Gouges publica la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, exigint la igualtat de drets civils entre homes i dones i desafiant les limitacions de la Il·lustració. -
El Silenci de la Igualtat: Olympe de Gouges, Víctima de la Intolerància Il·lustrada.
Per la seva ferma defensa de la igualtat legal i jurídica entre homes i dones, Olympe de Gouges és guillotinada, evidenciant la resistència de l'època il·lustrada a reconèixer plenament els drets femenins. -
Reacció i Repressió: El Poder Silencia el Debat Feminista Il·lustrat.
Un any després que es publiqués el text de De Gouges, l'escriptora i filòsofa anglesa Mary Wollstonecraft (mare de Mary *Shelley, autora de Frankenstein o el modern Prometeu) va redactar la Vindicació dels Drets de la Dona, un article en el qual proclamava la igualtat entre els sexes i afirmava que la diferència entre l'home i la dona no era una cosa natural sinó cultural, un biaix produït mitjançant l'educació. Per això, entre altres coses, advocava per una formació igualitària. -
La Contrarevolució Patriarcal: El Codi Napoleònic Consolida la Subordinació Femenina.
A la reacció repressiva contra el primer debat feminista il·lustrat, amb l'exclusió de les dones dels drets polítics i la prohibició de les seves reunions, s'hi suma l'expansió del Codi Napoleònic per Europa a principis del segle XIX. Aquest codi legal estableix el matrimoni com un contracte d'obediència de la muller al marit, donant un cop dur a les aspiracions d'igualtat i representant la primera gran derrota per al naixent moviment feminista sorgit de la Il·lustració. -
Regne Unit-Les Primeres Demandes Ignorades: Les Dones Britàniques Demanen el Sufragi.
Les dones angleses comencen a sol·licitar el sufragi femení, però la seva petició inicial és completament ignorada per les autoritats. -
Period: to
Segona ona: les sufragistes
Mitjan segle XIX,Finals del segle XIX - principis del segle XX i Finals del segle XIX - 1920 -
Mitjans del segle XIX (EUA i Regne Unit):El Sufragisme Emergeix: De la Idea a l'Acció pels Drets Femenins.
La segona onada feminista, centrada en el sufragisme, neix als Estats Units i al Regne Unit, marcant una transició del debat intel·lectual a un moviment social actiu en la lluita pels drets de la dona. -
Estats Units:El Primer Programa Polític del Feminisme Nord-americà.
Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott organitzen la Convenció de Seneca Falls, on s'aprova la Declaració de Sentiments, el primer programa polític feminista als EUA que reivindica la igualtat de drets civils, incloent-hi el vot i l'educació. -
Dècada de 1860 (Regne Unit)- La Petició de les Dames: Una Demanda Massiva pel Dret a Vot.
Emily Davies i Elizabeth Garret Anderson redacten la Ladies Petition, la primera petició massiva pel sufragi femení al Regne Unit, que, malgrat comptar amb milers de signatures i ser presentada al Parlament, és rebutjada. -
Finals del segle XIX - principis del segle XX- Veus de la Doble Exclusió: Ampliant la Perspectiva Feminista
Cap al final de la segona onada, emergeixen veus com Sojourner Truth, qui denuncia la doble discriminació per raça i gènere, i Flora Tristán, qui assenyala la doble opressió de classe i gènere patida per les dones treballadores, enriquint la comprensió de la desigualtat. -
1903 (Regne Unit)- L'Acció Directa Sufragista: Noves Tàctiques per Fer-se Sentir
Davant la persistent negativa, les sufragistes liderades per Emmeline Pankhurst adopten tàctiques d'acció directa pioneres com interrupcions polítiques, assalts a mítings, vagues de fam, encadenaments i sabotatges en la seva lluita pel vot femení. -
Period: to
Tercera ona: El segon sexe
En el període d'entreguerres, el moviment feminista es va paralitzar. Les dones havien aconseguit el vot, algunes van començar a anar a la Universitat i, satisfetes amb aquests nous drets i llibertats, moltes es van desmobilitzar. Però després de la Segona Guerra Mundial, la sensació de malestar va aparèixer de nou. Les dones havien participat de manera activa durant la guerra i ja no volien tornar al rol d'esposes submises, obedients i complaents. -
Finals del segle XIX - 1920-El Sufragi Femení s'Obre Pas: Primeres Victòries Globals
El sufragi femení comença a ser reconegut legalment en diversos països, sent Nova Zelanda el primer el 1893, seguit per Austràlia, Finlàndia i Rússia. Després de la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit i, el 1920, els Estats Units (per a dones blanques) també aproven el vot femení. -
1931 (Espanya)- Una Breu Albada: El Sufragi Femení a la Segona República Espanyola
Espanya aprova el sufragi femení durant la Segona República, representant un avenç significatiu que, lamentablement, es veurà revocat amb el posterior règim franquista. -
1949- "El Segon Sexe": Simone de Beauvoir Desafia la Construcció del Gènere.
La filòsofa francesa Simone de Beauvoir publica "El segon sexe", un estudi fonamental que argumenta que els rols de gènere no estan biològicament determinats, sinó que són construccions socials imposades a través de l'educació i les expectatives culturals. La seva famosa frase "no es neix dona, s'arriba a ser-ho" esdevé un pilar del pensament feminista. -
Period: to
La Bifurcació del Debat: Feminisme Liberal versus Feminisme Radical.
: Durant la tercera onada, el moviment feminista es divideix en dos corrents principals: el feminisme liberal, que busca la igualtat a través de reformes i canvis en el sistema, i el feminisme radical, que advoca per l'erradicació del patriarcat com a arrel de l'opressió femenina. -
Period: to
Floriment Literari i la Veu de "Ms. Magazine".
La tercera onada es caracteritza per una abundant producció literària i la creació de revistes influents com "Ms. Magazine", fundada per Gloria Steinem i Dorothy Pitman Hughes, que incorporen perspectives de la teoria queer, l'antiracisme, la teoria postcolonial i una visió positiva de la sexualitat. -
1963-"La Mística de la Feminitat": Betty Friedan Revela el "Problema Sense Nom".
La sociòloga estatunidenca Betty Friedan publica "La mística de la feminitat", un assaig influent que explora la insatisfacció de les dones de classe mitjana en els rols domèstics tradicionals, identificant un "problema sense nom" causat per la pressió social per prioritzar les necessitats dels altres per sobre de les pròpies. -
La Diversitat Feminista: Reconeixent les Múltiples Experiències de Ser Dona.
El feminisme dels anys noranta emfatitza la diversitat de les experiències femenines, reconeixent que la identitat de la dona està modelada per factors socials, culturals, ètnics, religiosos i nacionals, entre d'altres, abandonant la idea d'una experiència femenina universal. -
Quarta onada: feminisme al segle XXI
Al llarg del segle XXI, la consciència sobre la persistent desigualtat entre gèneres ha anat creixent al món. El feminisme ha agafat força a nivell global, donant peu a fenòmens com les multitudinàries manifestacions feministes del 8 de març de 2018 o el moviment #MeToo, en què milers de dones van denunciar les seves experiències d'assetjament sexual a les xarxes socials.