-
Christine de Pizan qui, en 1405, va escriure La ciutat i les dames, un llibre contra la misogínia. -
Al segle XVIII se'l coneix com el Segle de les Llums. Amb aquest van arribar la Il·lustració i la Revolució Francesa, i la defensa per la igualtat entre els ciutadans va adquirir un gran protagonisme en la societat.
-
En el punt àlgid de la Revolució Francesa, l'Assemblea Nacional Constituent aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, un document que, malgrat l'esperit d'igualtat de l'època, omet explícitament els drets de les dones, generant consciència sobre l'opressió femenina. -
Inspirada per l'exclusió femenina en la Declaració dels Drets de l'Home, l'escriptora i filòsofa Olympe de Gouges publica la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, exigint la igualtat de drets civils entre homes i dones i desafiant les limitacions de la Il·lustració. -
Per la seva ferma defensa de la igualtat legal i jurídica entre homes i dones, Olympe de Gouges és guillotinada, evidenciant la resistència de l'època il·lustrada a reconèixer plenament els drets femenins. -
Un any després que es publiqués el text de De Gouges, l'escriptora i filòsofa anglesa Mary Wollstonecraft (mare de Mary *Shelley, autora de Frankenstein o el modern Prometeu) va redactar la Vindicació dels Drets de la Dona, un article en el qual proclamava la igualtat entre els sexes i afirmava que la diferència entre l'home i la dona no era una cosa natural sinó cultural, un biaix produït mitjançant l'educació. Per això, entre altres coses, advocava per una formació igualitària. -
A la reacció repressiva contra el primer debat feminista il·lustrat, amb l'exclusió de les dones dels drets polítics i la prohibició de les seves reunions, s'hi suma l'expansió del Codi Napoleònic per Europa a principis del segle XIX. Aquest codi legal estableix el matrimoni com un contracte d'obediència de la muller al marit, donant un cop dur a les aspiracions d'igualtat i representant la primera gran derrota per al naixent moviment feminista sorgit de la Il·lustració. -
Les dones angleses comencen a sol·licitar el sufragi femení, però la seva petició inicial és completament ignorada per les autoritats. -
Mitjan segle XIX,Finals del segle XIX - principis del segle XX i Finals del segle XIX - 1920
-
La segona onada feminista, centrada en el sufragisme, neix als Estats Units i al Regne Unit, marcant una transició del debat intel·lectual a un moviment social actiu en la lluita pels drets de la dona. -
Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott organitzen la Convenció de Seneca Falls, on s'aprova la Declaració de Sentiments, el primer programa polític feminista als EUA que reivindica la igualtat de drets civils, incloent-hi el vot i l'educació. -
Emily Davies i Elizabeth Garret Anderson redacten la Ladies Petition, la primera petició massiva pel sufragi femení al Regne Unit, que, malgrat comptar amb milers de signatures i ser presentada al Parlament, és rebutjada. -
Cap al final de la segona onada, emergeixen veus com Sojourner Truth, qui denuncia la doble discriminació per raça i gènere, i Flora Tristán, qui assenyala la doble opressió de classe i gènere patida per les dones treballadores, enriquint la comprensió de la desigualtat. -
Davant la persistent negativa, les sufragistes liderades per Emmeline Pankhurst adopten tàctiques d'acció directa pioneres com interrupcions polítiques, assalts a mítings, vagues de fam, encadenaments i sabotatges en la seva lluita pel vot femení. -
En el període d'entreguerres, el moviment feminista es va paralitzar. Les dones havien aconseguit el vot, algunes van començar a anar a la Universitat i, satisfetes amb aquests nous drets i llibertats, moltes es van desmobilitzar. Però després de la Segona Guerra Mundial, la sensació de malestar va aparèixer de nou. Les dones havien participat de manera activa durant la guerra i ja no volien tornar al rol d'esposes submises, obedients i complaents.
-
El sufragi femení comença a ser reconegut legalment en diversos països, sent Nova Zelanda el primer el 1893, seguit per Austràlia, Finlàndia i Rússia. Després de la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit i, el 1920, els Estats Units (per a dones blanques) també aproven el vot femení. -
Espanya aprova el sufragi femení durant la Segona República, representant un avenç significatiu que, lamentablement, es veurà revocat amb el posterior règim franquista. -
La filòsofa francesa Simone de Beauvoir publica "El segon sexe", un estudi fonamental que argumenta que els rols de gènere no estan biològicament determinats, sinó que són construccions socials imposades a través de l'educació i les expectatives culturals. La seva famosa frase "no es neix dona, s'arriba a ser-ho" esdevé un pilar del pensament feminista. -
: Durant la tercera onada, el moviment feminista es divideix en dos corrents principals: el feminisme liberal, que busca la igualtat a través de reformes i canvis en el sistema, i el feminisme radical, que advoca per l'erradicació del patriarcat com a arrel de l'opressió femenina.
-
La tercera onada es caracteritza per una abundant producció literària i la creació de revistes influents com "Ms. Magazine", fundada per Gloria Steinem i Dorothy Pitman Hughes, que incorporen perspectives de la teoria queer, l'antiracisme, la teoria postcolonial i una visió positiva de la sexualitat.
-
La sociòloga estatunidenca Betty Friedan publica "La mística de la feminitat", un assaig influent que explora la insatisfacció de les dones de classe mitjana en els rols domèstics tradicionals, identificant un "problema sense nom" causat per la pressió social per prioritzar les necessitats dels altres per sobre de les pròpies. -
El feminisme dels anys noranta emfatitza la diversitat de les experiències femenines, reconeixent que la identitat de la dona està modelada per factors socials, culturals, ètnics, religiosos i nacionals, entre d'altres, abandonant la idea d'una experiència femenina universal.
-
Al llarg del segle XXI, la consciència sobre la persistent desigualtat entre gèneres ha anat creixent al món. El feminisme ha agafat força a nivell global, donant peu a fenòmens com les multitudinàries manifestacions feministes del 8 de març de 2018 o el moviment #MeToo, en què milers de dones van denunciar les seves experiències d'assetjament sexual a les xarxes socials.