-
Period: to
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial (1914–1918) va ser un conflicte bèl·lic global entre la Triple Entesa (França, Regne Unit i Rússia) i les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria i l’Imperi Otomà).
Va començar per l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran i va escalar ràpidament per les aliances militars.
Va causar milions de morts, destrucció i crisi econòmica i social.
Va acabar amb la victòria de la Triple Entesa i el Tractat de Versalles, que va castigar Alemanya. -
Revolució d'Octubre a Rússia
La Revolució d'Octubre de 1917 va ser una insurrecció dirigida pels bolxevics de Lenin que va derrocar el govern provisional de Rússia. Va ser el resultat del malestar social per la guerra i les condicions econòmiques, i va establir un govern socialista basat en els soviets. Aquest esdeveniment va obrir el camí per a la creació de l'Estat soviètic i la Unió Soviètica. La revolució va desencadenar una guerra civil que va consolidar el poder bolxevic fins al 1923. -
Period: to
Leninisme
El leninisme va començar el 25 d'octubre de 1917 ) amb la Revolució Russa d'Octubre, quan els bolxevics, liderats per Vladímir Lenin, van prendre el poder. Es basava en el marxisme, adaptat a les condicions de Rússia, i defensava la dictadura del proletariat i la centralització del poder en un partit únic. Lenin va instaurar un sistema socialista, nacionalitzant l'economia i centralitzant l'autoritat. Va acabar el 21 de gener de 1924, amb la mort de Lenin, donant pas al stalinisme. -
Period: to
República de Weimar (a Alemanya)
La República de Weimar va començar el 9 de novembre de 1918, després de l’abdicació del kàiser Guillem II. Va ser una democràcia parlamentària amb molts problemes: revoltes, crisi econòmica i desconfiança social. La crisi del 1929 va empitjorar la situació i va fer créixer els partits extrems. Es va acabar el 30 de gener de 1933, quan Hitler va ser nomenat canceller. -
Rendició d'Alemanya a la Gran Guerra
La rendició d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial va tenir lloc l'11 de novembre de 1918, quan va signar un armistici amb els Aliats, posant fi a les hostilitats. Aquesta decisió va ser causada per l'esgotament militar, les revoltes internes i les pressions externes. El tractat de pau definitiu, el Tractat de Versalles, es va signar el 1919, imposant severes condicions a Alemanya. -
Period: to
Feliços anys 20
Els "Feliços anys 20" van començar el 11 de novembre de 1918, amb la fi de la Primera Guerra Mundial, i es van caracteritzar per l'expansió econòmica, l'auge de la música jazz, les noves modes i l'emancipació de les dones. Va ser una època de canvis socials i culturals, especialment a les grans ciutats. Va acabar el 29 d'octubre de 1929, amb la caiguda de la Borsa de Nova York, que va provocar la Gran Depressió. Va ser un període de contrastos entre el progrés i la vulnerabilitat econòmica. -
Creació del Partit Nacional Feixista (Itàlia)
El Partit Nacional Feixista (PNF) d'Itàlia va ser fundat per Benito Mussolini el 1921, com a resposta a la crisi postguerra i la insatisfacció amb el sistema polític liberal. Va guanyar suport entre sectors com veterans, industrials i petits propietaris, i, el 1922, Mussolini va aconseguir el poder mitjançant la "Marxa sobre Roma". El PNF va establir un règim dictatorial feixista que va dominar Itàlia fins a la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
Dictadura Feixista a Itàlia
La dictadura feixista a Itàlia va començar el 28 d'octubre de 1922, quan Benito Mussolini va arribar al poder després de la Marxa sobre Roma. Mussolini va instaurar un règim autoritari, suprimint les llibertats polítiques i creant un estat totalitari. El règim va estar marcat per la seva política expansionista. El 25 de juliol de 1943, Mussolini va ser destituït per un cop d'estat, i el règim feixista va començar a caure. -
Putsch de Munic (Alemanya)
El Putsch de Munic va començar el 8 de novembre de 1923 i va acabar el 9 de novembre. Va ser un intent de cop d’estat de Hitler i el partit nazi per enderrocar el govern de la República de Weimar. Van intentar ocupar edificis públics a Munic i convèncer líders per unir-se al seu moviment. El pla va fracassar quan la policia va intervenir. Hitler va ser arrestat i condemnat a presó, on va escriure Mein Kampf, que va donar visibilitat a Hitler a Alemanya. -
Period: to
Estalinisme
L'estalinisme va començar el 3 d'abril de 1924, després de la mort de Lenin, quan Stalin va consolidar el seu poder. Es va caracteritzar per un règim totalitari basat en la repressió política, les purgues i la censura. Stalin va imposar una política de col·lectivització de l'agricultura i industrialització forçada, amb grans costos humans. El seu règim va estar marcat per la vigilància de la població i el culte a la personalitat. Va acabar el 5 de març de 1953, amb la mort de Stalin. -
Marxa sobre Roma (Itàlia)
La Marxa sobre Roma va tenir lloc del 27 al 30 d’octubre de 1922. Va ser una acció organitzada pel partit feixista de Mussolini per aconseguir el poder a Itàlia. Milers de feixistes uniformats van marxar cap a la capital per intimidar el govern liberal. Davant la por d’un conflicte civil, el rei Víctor Manuel III va decidir no oposar-se. El 30 d’octubre va nomenar Mussolini primer ministre d’Itàlia. Aquest fet va marcar l’inici del règim feixista i la fi de la democràcia parlamentària al país. -
Exposició Universal de Barcelona de 1929
L'*Exposició Universal de Barcelona de 1929 va tenir lloc entre el 20 de maig i el 15 de novembre de 1929. Va ser un esdeveniment internacional per mostrar els avenços tecnològics, culturals i industrials de l'època. Es va celebrar al Parc de Montjuïc, amb pavellons de diversos països i exposicions. Va contribuir al modernisme de la ciutat i va deixar llegats arquitectònics, com el Palau Nacional. L'exposició va ser un èxit i va consolidar Barcelona com a ciutat moderna. -
Dijous Negre a la borsa de Nova Yortk
El Dijous Negre va tenir lloc el 24 d'octubre de 1929 a la Borsa de Nova York, marcant l'inici de la Gran Depressió. Els preus de les accions van caure dràsticament, provocant pànic entre els inversors. Aquesta caiguda va desencadenar una crisi econòmica mundial que va afectar molts països. El Dijous Negre va ser seguit pel Dimarts Negre el 29 d'octubre. La pèrdua de confiança en el sistema financer va generar una depressió que va durar tota la dècada de 1930. -
Dimarts Negra a la borsa de Nova York
El Dimarts Negre va tenir lloc el 29 d'octubre de 1929 a la Borsa de Nova York. Va ser el dia en què els preus de les accions van caure de manera pronunciada, agreujant el Dijous Negre de la setmana anterior. Aquesta caiguda va generar un pànic massiu entre els inversors, i molts van intentar vendre les seves accions al mateix temps. El Dimarts Negre va marcar l'inici de la Gran Depressió. Els efectes econòmics van ser devastadors a nivell mundial. -
Period: to
Gran Depressió
La Gran Depressió va començar el 29 d'octubre de 1929, amb la caiguda de la Borsa de Nova York, coneguda com el "Dimarts Negre". Aquest col·lapse va desencadenar una crisi econòmica mundial, amb l'atur i la fallida de bancs i empreses. Va afectar greument les economies de molts països, especialment als Estats Units. La recuperació va començar als anys 40, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, que va estimular la producció. No hi ha una data exacta de final. -
Mort de Hindemburg a Alemanya
Paul von Hindenburg va morir de càncer d'esòfag el 2 d'agost de 1934. La seva mort va permetre a Adolf Hitler consolidar encara més el seu poder, ja que va combinar els càrrecs de canceller i president en una sola funció. Això va marcar el final de la República de Weimar i el començament de la dictadura totalitària del règim nazi. La mort de Hindenburg va facilitar a Hitler establir el règim nazi sense oposició significativa. -
Nomenament de Hitler com a canceller d'Alemanya
Adolf Hitler va ser nomenat canceller d'Alemanya el 30 de gener de 1933 pel president Paul von Hindenburg. Aquesta designació va permetre a Hitler liderar el govern i instaurar la dictadura nazi. Un cop al poder, va començar a eliminar les institucions democràtiques i centralitzar el poder. La seva política agressiva va portar a la Segona Guerra Mundial i grans desastres a Europa. El nomenament va marcar l'inici de l'era del nazisme a Alemanya. -
Period: to
Nazisme a Alemanya
El nazisme va començar a Alemanya el 30 de gener de 1933, amb l'arribada d'Adolf Hitler al poder. El règim es basava en el totalitarisme, el racisme i l’antisemitisme. Hitler va suprimir la democràcia, va controlar els mitjans i va eliminar l’oposició política. Es va exaltar la raça ària i es van perseguir jueus i altres minories. La política exterior agressiva del règim va provocar la Segona Guerra Mundial. El nazisme va acabar el 8 de maig de 1945, amb la rendició d’Alemanya. -
Period: to
New Deal als EUA
El New Deal va començar el 4 de març de 1933, quan Franklin D. Roosevelt va assumir la presidència dels EUA. Va ser un conjunt de reformes econòmiques i socials per combatre la Gran Depressió. Incloïa ajudes públiques, creació de llocs de treball i regulació del sistema financer. Va reforçar el paper de l’Estat en l’economia. Va acabar aproximadament l’1 de setembre de 1939, amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. -
Nit dels ganivets llargs
La Nit dels Ganivets Llargs va tenir lloc entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 1934 a Alemanya. Va ser una purga de Hitler per eliminar rivals dins del seu partit nazi, especialment els membres de les SA. Hitler va ordenar l'assassinat de figures clau com Ernst Röhm, considerats amenaçadors per al seu poder. Aquesta purga va consolidar el control de Hitler i va assegurar el suport de l'exèrcit. Va marcar l'inici de l'absolutisme del règim nazi, establint una dictadura total. -
Period: to
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil Espanyola va començar el 17 de juliol de 1936, quan un grup de militars es van revoltar contra el govern republicà, dividint Espanya entre els republicans, que defensaven la democràcia, i els nacionals, liderats per Franco. Va acabar el 1 d'abril de 1939 amb la victòria dels nacionals, que van establir una dictadura que va durar fins a la seva mort el 1975, deixant profundes cicatrius a la societat espanyola i suposant una gran tragèdia per a moltes famílies. -
Lleis de Nuremberg
Les Lleis de Nuremberg, aprovades pel règim nazi a Alemanya el 1935, van establir una discriminació sistemàtica contra els jueus i altres minories. Van prohibir els matrimonis i relacions entre jueus i alemanys, i van desposseir els jueus de la seva ciutadania. Aquestes lleis van legalitzar la segregació racial i van ser la base per a la persecució i el genocidi durant l'Holocaust. -
Annexió d'Àustria (Anschluss)
L'annexió d'Àustria, també coneguda com a Anschluss, va ocórrer el 12 de març de 1938, quan l'Alemanya nazi va incorporar Àustria al seu territori. Aquest acte va ser realitzat sense gaire resistència i amb el suport de molts austríacs que compartien simpaties pel règim nazi. L'annexió va ser una violació de les lleis internacionals i va ampliar el domini nazi a Europa. Va marcar el començament d'una major repressió contra la comunitat jueva i altres minories a Àustria. -
Nit dels vidres trencats
La Nit dels Vidres Trencats (Krystallnacht) va ser una sèrie d'atacs violents contra els jueus el 9 i 10 de novembre de 1938 a Alemanya i Àustria. Les sinagogues, comerços i cases jueves van ser destruïdes, i milers de jueus van ser arrestats i enviats als camps de concentració. Aquest esdeveniment va marcar una escalada significativa en la persecució antisemita del règim nazi. Va ser un preludi de l'Holocaust. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va començar el 1 de setembre de 1939, quan Alemanya va invadir Polònia, provocant que el Regne Unit i França declararen la guerra el 3 de setembre. El conflicte va ser causat en part pel Tractat de Versalles. Alemanya va conquerir gran part d'Europa, i els Estats Units es van involucrar després de l'atac japonès a Pearl Harbor. La guerra va acabar el 2 de setembre de 1945 amb la rendició de Japó. Va deixar més de 60 milions de morts i va canviar l'ordre mundial. -
Period: to
Revolta espartaquista a Berlín
La revolta espartaquista a Berlín va ser un intent de revolució proletària inspirada en la Revolució Russa. Els espartaquistes volien derrocar el govern socialdemòcrata de la República de Weimar. Després de diversos enfrontaments amb l'exèrcit i les milícies de voluntaris, l'aixecament va ser sofocat. Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg, els líders del moviment, van ser capturats i assassinats, i el moviment comunista va quedar greument debilitant a Alemanya.