-
Els primers instruments de càlcul de la humanitat van ser els ossos utilitzats per representar quantitats, com el famós "hueso de Ishango" que sembla representar els números primers 11, 13, 17 i 19, demostrant un ús primitiu dels nombres. -
Els sumeris van crear el primer sistema de numeració posicional, el que va ser una gran innovació per a realitzar càlculs de manera sistemàtica i eficaç, fonamental per a l’evolució de la matemàtica. -
Els sumeris van desenvolupar un sistema de numeració basat en el 60. Aquest sistema es va utilitzar en l’astronomia i el mesurament del temps. -
L'àbac, va ser un dels primers instruments que es va realitzar per a realitzar càlculs. Malgrat la seua antiguitat, hui dia es continua usant en molts països orientals.
-
Es va desenvolupar el àbaco en Egipte, un instrument de càlcul amb un marc de fusta i boles mòbils que es va utilitzar per realitzar càlculs matemàtics de manera eficient i que encara s'utilitza en algunes cultures. -
Destaca l'origen del zero com a número, a l'Índia, i l'invent de la impremta moderna de Gutemberg cap al 1440.
-
Ramón Llull, filòsof i matemàtic mallorquí, va inventar dispositius mecànics que permetien generar combinacions lògiques de símbols i paraules, que havien de servir per a demostracions lògiques. -
Diversos matemàtics van construir màquines que realitzaven operacions aritmètiques elementals com la regla de càlcul, la Pascalina de Pascal o la calculadora universal de Leibniz.
-
Leonardo da Vinci va dissenyar un possible prototip de calculadora mecànica que podia realitzar sumes i restes, tot i que no es va arribar a construir fins molts anys després, a la dècada de 1960. -
John Napier va inventar els logaritmes, que permetien substituir les multiplicacions per sumes i les divisions per restes, fent més ràpids i senzills els càlculs matemàtics. -
William Ausred va crear la regla de càlcul a partir de les idees de Napier, la qual era una eina útil per simplificar càlculs matemàtics i es va utilitzar àmpliament fins al segle XX. -
Wilhelm Schickard va inventar una màquina de càlcul mecànica capaç de realitzar les quatre operacions bàsiques, però no la va poder construir completament. -
Blaise Pascal va crear la Pascalina, una màquina mecànica per a sumar basada en rodes dentades, un disseny que va marcar un pas important cap a les primeres calculadores automàtiques. -
Gottfried Wilhelm Leibniz va desenvolupar una calculadora mecànica que no només sumava i restava, sinó que també realitzava multiplicacions, divisions i arrels quadrades, una gran innovació de l’època. -
En 1822, el britànic Charles Babbage, va concebre la màquina diferencial i va dissenyar la màquina analítica per a resoldre problemes aritmètics. Herman Hollerith va desenrotllar la màquina tabuladora per a realitzar el cens estatunidenc utilitzant targetes perforades. Konrad Zuse va construir les màquines programables Z1, Z2, Z3 i Z4. Amb el desenrotllament de la Segona Guerra Mundial es construïx el primer ordinador basat en interruptors electromecànics, el Mark I.
-
Joseph Marie Jacquard va desenvolupar un telar amb targetes perforades per a controlar patrons en teixits, un sistema que seria fonamental en l’evolució de les màquines programables i informàtiques. -
Charles Babbage va proposar la creació de la màquina diferencial, la qual podia calcular taules matemàtiques de manera automàtica, marcant un primer pas cap als ordinadors. -
Charles Babbage va concebre la màquina analítica, un ordinador programable que utilitzava targetes perforades i podia realitzar qualsevol tipus de càlcul. Va ser la base teòrica dels ordres de computació moderna. -
Herman Hollerith va desenvolupar una màquina que usava targetes perforades per emmagatzemar dades. Va revolucionar els processos de cens i estadístiques. -
Hermann Hollerith va crear una màquina de tabulació automàtica amb targetes perforades per al Cens dels Estats Units, un gran avenç en el processament de dades. -
L’empresa Computing-Tabulating-Recording es renombra com International Business Machines. IBM esdevindrà un líder mundial en tecnologia i innovació. -
Vannevar Bush va dissenyar l'analitzador diferencial, una màquina electrònica que va marcar l'inici de l'era moderna de la informàtica, utilitzant circuits elèctrics i relés. -
Alan Turing va establir els fonaments teòrics de la computació moderna amb el seu concepte de la "màquina de Turing", demostrant que hi ha problemes que no es poden resoldre computacionalment. -
Konrad Zuse va dissenyar la Z3, una calculadora programable que utilitzava relés i va ser la primera màquina de computació totalment funcional i digital. -
John von Neumann va proposar un model per a ordinadors amb memòria centralitzada. Aquesta arquitectura es va convertir en estàndard per a ordinadors moderns. -
L' Eniac era una màquina molt ràpida per a operacions complexes, encara que consumia enormes quantitats d'energia. -
Els ràpids avanços en el món de l'electrònica han portat a classificar els ordinadors en diferents generacions, en funció dels seus components.
-
Els ordinadors estaven construïts amb vàlvules electròniques i tubs de buit. Les seues funcions eren militars i científiques. Els ordinadors més coneguts van ser el ENIAC i el UNIVAC.
-
Els científics William Shockley, Walter Brattain i John Bardeen van inventar el transistor, un dispositiu electrònic fonamental que va substituir les vàlvules de buit i va permetre una major miniaturització i eficiència en els ordinadors. -
Estos ordinadors eren més xicotets i barats de produir. D'esta manera es van reduir les dimensions i es va millorar el seu funcionament. El seu ús era per a fins administratius i treballs en cadena.
-
Els creadors del transistor van rebre el Premi Nobel de Física. Aquesta invenció va ser clau per a la revolució electrònica. -
La seua fabricació estava basada en circuits integrats que incloïen milers de components electrònics. Es va crear el sistema operatiu Unix.
-
Intel va llançar el primer microprocessador, l’Intel 4004. Aquesta tecnologia va ser essencial per al desenvolupament dels ordinadors personals. -
Es va emprar el microprocessador, que estava format per circuits integrats d'alta densitat i de gran velocitat. Amb ells van nàixer els ordinadors personals i es va iniciar la seua comercialització.
-
Es va llançar el primer kit per a construir un ordinador personal, iniciant la microinformàtica moderna. -
Va ser dissenyat per Steve Wozniak i va ser el primer ordinador personal que Apple va comercialitzar, venut inicialment com un kit per a aficionats a la informàtica. -
Apple va introduir el primer ordinador personal assequible i fàcil d'usar per al públic general. -
Va ser un sistema operatiu basat en línia de comandes desenvolupat per Microsoft després d'adquirir QDOS (Quick and Dirty Operating System) de Seattle Computer Products. Va ser el sistema base per als primers ordinadors compatibles amb IBM PC, marcant l'inici de l'hegemonia de Microsoft en el mercat del programari d'ordinadors personals. -
Són els ordinadors utilitzats actualment. Usen processadors molt potents combinats amb tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, la nanotecnologia...
-
Es van desenvolupar els primers protocols per interconnectar xarxes d’ordinadors. Aquesta tecnologia va establir les bases per a la World Wide Web. -
Va ser un dels primers ordinadors personals amb una interfície gràfica d'usuari (GUI), però el seu alt preu i la competència amb el Macintosh van limitar el seu èxit. -
Va ser el primer ordinador personal d'Apple que va tenir un gran èxit comercial gràcies a la seva interfície gràfica d'usuari i l'ús del ratolí. -
Microsoft va introduir un sistema operatiu amb interfície gràfica amigable. Va popularitzar l’ús dels ordinadors personals a les llars. -
Wikipèdia es va convertir en una enciclopèdia col·laborativa a nivell mundial. Va revolucionar la manera d’accedir a la informació. -
Facebook va transformar la comunicació en línia amb una xarxa social innovadora. Va permetre connectar milions de persones a tot el món. -
Twitter va introduir el concepte de microblogging amb missatges de 140 caràcters. Es va convertir en una eina clau per a la comunicació i les notícies. -
Google va rebre el Premi Príncep d’Astúries per la seva contribució al coneixement digital. Va ser reconeguda com una eina fonamental en l’era d’Internet.