-
Tales va néixer al 625 aC i va morir al 548 aC. El filòsof grec va començar a buscar explicacions racionals de les coses i es va aïllar de les explicacions mítiques. Aquest va plantejar la primera pregunta filosòfica sobre l'arkhé o principi bàsic de la naturalesa, que per a ell era l’aigua i les coses humides. La va considerar com a principi perquè es presenta en tots els estats i és essencial per a la vida. A més, va fer aportacions en matemàtiques i geometria, formulant teoremes importants. -
Del S. VI a.C. al S. III d.C.
-
S. VI a.C.: Tales de Milet, Pitàgores, Heràclit i Parmènides.
-
Filòsof i matemàtic grec que va néixer al 570 aC i va morir l’any 495 aC. Ell pensava que els números i les proporcions numèriques eren la base de l’univers, que la matemàtica era la base de la realitat. Això va donar lloc a una comprensió abstracta del món. Ell va fer el teorema de Pitàgores. A més a més, l'escola-secta pitagòrica que va crear, defensava que l'ànima era immortal i que es podia purificar a través de la disciplina i el coneixement. -
Nascut l’any 535 aC i mort l’any 480 aC, el filòsof grec diu que l'única constant en el món és el canvi, que la realitat està en constant transformació. Ell creu que al logos, el principi ordenant de l'univers, només accedien aquells que buscaven el coneixement a través de l'autoreflexió i la introspecció. A més, diu que el logos ordena les coses en un equilibri de contraris, que els oposats són necessaris per a l'existència de l'altre. També diu que el foc és el principi primordial del cosmos. -
Va néixer al 515 aC i va morir al 470 aC, va ser un dels fundadors de la metafísica. La seva filosofia va ser un punt d'inflexió en el pensament presocràtic. Parmènides diu que l'ésser és, i el no-ser no és. Opina que pensar i ser són idèntics; només el que és pot ser pensat. A més, critica les creences que provenen dels sentits, que aquestes opinions no poden aportar un coneixement cert sobre la realitat. També diu que el món sembla estar en constant canvi, però que en realitat és una il·lusió. -
S. V a.C. : Sòcrates, Protàgores i Gòrgies.
-
Nascut l'any 487 aC i mort al 375 aC, diu en la seva obra que el res no existeix, que res és etern ni creat del no-res. La possibilitat de pensar coses inexistents mostra que hi ha una divisió entre el pensament i el ser, i que, ni tan sols allò que existís seria accessible al coneixement humà. També diu que si allò es conegués, no es podria dir, ja que el llenguatge transmet sons, no la realitat. També defensava l’ús del llenguatge per persuadir i canviar percepcions, l’art és com un engany. -
Va néixer al 485 aC i va morir al 411 aC. Exposa que és impossible saber si els déus existeixen de veritat, que saber-ho es troba més enllà de l'experiència humana. Esmenta que l'home és la mesura de totes les coses, que el coneixement és subjectiu i depèn de la percepció de cada un. A més, diu que la veritat i la moralitat no són absolutes, sinó que varien segons cada persona i situació. També diu que la virtut i la moral es poden ensenyar, i que les lleis i l’educació són claus per al progrés. -
Nascut l’any 470 aC i mort l’any 399 aC. La seva filosofia, centrada en l'ésser humà, ens ha arribat sobretot a través dels textos de Plató. Sòcrates és conegut per la seva metodologia dialèctica, que inclou dues tècniques: la ironia i la maièutica. Comença amb preguntes simples que posen en dubte les afirmacions de l’interlocutor i després l'ajuda a arribar a les seves pròpies conclusions. Deia que el saber era clau per a actuar bé i això conduïa a una vida plena i satisfactòria. -
Va néixer l’any 427 aC i va morir l’any 347 aC. Va ser alumne de Sòcrates. Distingeix entre el món físic i el món de les idees, aquest conté les veritables definicions dels conceptes universals. Segons ell, les ànimes han viscut abans en aquest món, i el coneixement és un procés de record d’aquestes idees. Aprendre no és adquirir nova informació, sinó recordar el que l'ànima ja coneixia. Per a ell l'ètica es vincula amb la justícia i diu que hi ha idees objectives, desconfiant dels sentits. -
S. IV a.C.: Plató i Aristòtil.
-
Va néixer l’any 384 aC i va morir l’any 322 aC. La seva filosofia contrasta amb l'idealisme de Plató. Va passar anys a l'Acadèmia de Plató i va tenir l'oportunitat de ser tutor d'Alexandre el Gran. Defensava l'existència de veritats objectives i no relatives. Creia que la nostra comprensió del món comença amb la percepció sensorial (empirisme). Ell va desenvolupar el sil·logisme i va establir les bases de l'estudi lògic, i va identificar quatre causes per explicar el canvi, entre altres. -
Del S. III a.C. al S III d.C.: Epicur i Séneca.
-
Va néixer al 4 aC i va morir al 65 dC. És un dels filòsofs més representatius de l'estoïcisme. Sentia la filosofia com un mitjà per aconseguir la felicitat, l'associava amb la tranquil·litat interior. Deia que els humans són susceptibles al pecat i la irracionalitat, i que cal exercir autodisciplina i esforç per viure de manera virtuosa. També defensava que tots els éssers humans són iguals, independentment del seu estatus social, i que era important participar en la societat i en la política. -
Del S. IV al S XIV.
-
Nascut l'any 341 aC i mort al 270 aC. La seva filosofia se centrava en la recerca de la felicitat humana, la qual considerava l'objectiu principal de la vida. Va dividir la filosofia en tres parts: la Canònica (lògica i teoria del coneixement), la Física, i l'Ètica. Deia que el coneixement venia de les percepcions sensorials, va donar una visió materialista de l'ésser humà que eliminava les pors a la mort i als déus, i va exposar que el veritable plaer prové de l'autarquia i l'ataràxia. -
Nascut el 13/11/354 i mort el 28/8/430. Combina la filosofia i el cristianisme. Considerava la veritat com a sinònim de Déu, dient que totes les veritats es basen en la seva naturalesa divina. Ell pensa que la fe és el punt de partida per a la comprensió. També diu que el mal és una privació del bé, resultat de la llibertat humana i rebutjava la idea d’un temps cíclic, defensant un model lineal. -
Va néixer l’any 1225 i va morir el 7/3/1274. Defensa que la raó té una autonomia que li permet explorar veritats que no depenen de la revelació divina, és a dir, la filosofia i la teologia poden coexistir i enriquir-se mútuament. Per ell, Déu és l'acte pur d'existir, la font de tota existència. En la seva obra presenta cinc vies per demostrar l'existència de Déu, basant-se en l'observació del món. Considera que l'ésser humà és un compost cos i ànima (atorga individualitat i és immortal). -
Va néixer en 1287 i va morir el 9/4/1347. Diu que el coneixement ha de basar-se en l'experiència i en l'observació del món concret, rebutjant les abstraccions. Exposa que, davant de diverses explicacions possibles, la més simple és la millor. Ell distingeix entre el coneixement intuïtiu (el que ell considera correcte) i el coneixement abstractiu. També rebutja que el coneixement de Déu pugui ser obtingut mitjançant arguments racionals. També diu els noms no són realitats absolutes. -
Del segle XV al segle XVIII
-
Nascut l’any 1595 a La Haye, França, es situa com el principal fundador de l'Edat Moderna i es considerat alhora com un dels més importants. René Descartes introduiex a la filosofia el mètode del dubte, aquell que ens permet racionalitzar el pensament basat en la fe, el qual és la base de la filosofia a l’Edat Mitjana. Aquest pensament l’elabora i el presenta amb la frase “Cogito, ergo sum” (Penso, després existeixo), amb la qual replantejarà les certeses de l’època. -
Va néixer a l’agost de 1632 i va morir el 1704. Locke participava en la política anglesa i va sentar les bases de la Il·lustració, defensant la separació dels poders de l’estat (executiu, judicial, legislatiu) i afirmant la importància de la no intervenció de l’Estat en la llibertat individual. Aquestes idees també van influir als pares fundadors dels Estats Units al segle XVIII. Tanmateix, Locke va plantejar una nova teoria sobre la obtenció del coneixement a través de l’experiència. -
Del segle XVIII al segle XIX
-
David Hume (1711-1776, Escòcia) va ser un empirista i figura màxima de la Il·lustració anglesa. Hume pretent investigar sobre l’ésser humà i el coneixement, i afirma que tot coneixement prové de l’experiència i de les impressions que tenim del nostres món, refutant així les idees innates. Doncs, Hume explica que el coneixement es consolida a través d’experiències sensorials, i només es pot canviar a través de l’experiència. -
Kant va ser un filòsof prussià (1724-1804, Köningsberg) conegut per fer estudiar la raó i presentar el coneixement com una unió del racionalisme i l’empirisme. També es fa preguntes sobre la ètica i la moral, fent-nos entendre que les accions són realment bones si es fa respectant la llei moral, i no per les conseqüències que pugui tenir, i proposa tractar a la gent amb una finalitat i mai com un medi. -
Del segle XIX al segle XXI (actualitat)
-
Del segle XIX al segle XX
-
Karl Heinrich Marx (Trèveris, Alemanya, 1818 - Londres, 1883) va ser un filòsof conegut per la seva crítica al sistema capitalista i la defensa de la lluita de classes. Tenia com a fita d'arribar a una societat comunista, sense propietat privada i a través de la revolució del proletariat en detriment del poder que té la burgesia, i la opressió que a vegades pot suposar. És per això que veu coses com la religió idees de la classe dominant, que s’utilitzen per justificar aquest poder. -
Friederich Wilhelm Nietzsche (Alemanya, 1844 - 1900) va ser un filòsof considerat un dels més influents del segle XX. Durant el segle XIX va fer una crítica exhaustiva de la moral, d’on surt la frase “Dios ha muerto”, afirmant que la societat moderna ha perdut els fonaments de la moral, i també critica les veritats absolutes, proposant que realment són construccions humanes creades a través de la genealogia. Tanmateix, dona altres conceptes com Übermensch o Superhome. -
Sigmund Freud (1856, República Txeca - 1939, Londres) va ser un metge i neuròleg que es va dedicar a desenvolupar la psicoanàlisi, un mètode de tractament dels trastorns. Freud va canviar totalment el mode en què es feia psicologia, i va ser el primer en intentar explicar el comportament dels seus pacients. Va diferenciar entre conscient, preconscient i subconscient. Ell va descriure que a l’insconscient (o subconscient) és on es guarden els records dolorosos a través de la repressió. -
José Ortega y Gasset (Madrid, 1883 - 1955) va ser un filòsof i ensayista espanyol. Va influir molt en la filosofia espanyola del segle XX. Per Gasset, l’objectiu de la filosofia és trobar el "ser fundamental", i un continu “fer” o problema que s’ha de resoldre, que és com ell descriu la vida, com una realitat radical. També introdueix la “circumstància”, el “jo soc jo i les meves circumstàncies”, que explica que la nostra realitat és la nostra altra meitat, aquella que ofereix reptes. -
Martin Heidegger (setembre 1889 - maig 1976) va ser un filòsof alemany que el seu pensament girava al voltant de principalment la relació del humà amb el món i la consciència de la mort. Ell creia que a la filosofia s’estava cometent un gran error: l’oblit de l’ésser. Heidegger creu que l’home ha “caigut” al món, creu que s’ha perdut en la impersonalitat trivial, i que es pot fer marxa enrere retornant a la existencia autèntica. Doncs, Heidegger intenta entendre com les persones viuen al món. -
Hans-Georg Gadamer (Marburgo, 1900- Heidelberg, 2002) va ser un filòsof alemany precursor de la hermenèutica, que se centra en el com del coneixement humà. El seu pensament afirma que la comprensió no és un acte subjectiu, i que realment està influenciat per un prejudici, una interpretació prèvia. Així, Gadamer creu que per conèixer s’ha d’obrir un diàleg que no busca la veritat absoluta, sinó que destapa la veritat. -
Theodor Adorno (1903-1969) va ser un filòsof alemany precursor de la Dialèctica negativa, en la qual refuta que la complexitat de la història condueixi a la llibertat i que complicada realitat es limiti amb conceptes tancats. També criticava que la raó moderna es convertís en una eina de domini i control. Un altre pensament interessant és la seva crítica a la indústria cultural, la qual estandaritza l’art i el pensament, fomentant la conformitat social. -
María Zambrano Alarcón (Vélez, Málaga, 1904 - febrer 1991) va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola. El seu pensament es caracteritza per la raó poètica, la qual va més enllà del racionalisme tradicional i surt de la intuició i la sensibilitat. Maria Zambrano recomana acceptar allò que és complex de la nostra realitat i es complementa amb l’anàlisi i la raó reveladora. -
Jean-Paul Sartre fou un filòsof que es movia en el camp de l'existencialisme i la llibertat radical de l’ésser humà. Nascut l’any 1905 a París, Sartre va presentar el principi de “l’existència precedeix a l'essència”, que explica com els humans primer existim i després, a través del que escollim a la vida, definim la nostra forma de ser. Així, Sartre també dóna importància a responsabilitzar-se dels nostres actes, el que pot generar angoixa en una vida en la que s'escull la llibertat. -
Hannah Arendt (1906-1975) va ser una historiadora i filòsofa nord-americana que va explorar sobre la relacions que hi ha entre l'acció política i ètica i el pensament humà individual. També va fer una crítica al totalitarisme, on l’analitza com un fenomen que neix del totalitarisme i de la manca de pensament polític. Tanmateix, enfatitza en la responsabilitat individual dels actes, encara que ens trobem en un sistema complex. -
Segle XX
-
Jürgen Habermas (1929) és un filòsof alemany conegut pels seus treballs en filosofia política i ètica. Les seves idees es basen en la teoria de l’acció comunicativa i la importància del diàleg racional i el consens, indispensables per a la creació d’una societat democràtica i justa. Amb això, vol aconseguir normes ètiques universals parlades i que només es poden aconseguir a través de la deliberació ciudadana de l’esfera pública.