-
Va ser considerat el primer filòsof grec i va trobar l’explicació natural per a afirmar que el principi de tot el món va ser l’aigua. -
Va unir filosofia i matemàtiques; creia que l’univers s’explica amb nombres i proporcions. Defensava la immortalitat de l’ànima i la vida ascètica purificadora. -
Afirmava que tot canvia constantment, com un riu o el foc. El logos és la raó universal que dóna ordre al canvi perpetu. -
Defensava que l’ésser és únic, etern i immòbil; el canvi és una il·lusió. Només la raó, no els sentits, revela la veritable realitat. -
Sofista relativista que afirmava que “l’home és la mesura de totes les coses”. No hi ha veritats absolutes; tot coneixement és subjectiu. -
Negava l’existència i el coneixement de la veritat. Res no existeix ni pot comunicar-se. Valorava la retòrica com a eina de persuasió. -
Va centrar la filosofia en l’ètica i l’autoconeixement. Creia que saber és ser virtuós i usava el diàleg per descobrir la veritat interior. -
Defensava el món de les Idees perfectes, més real que el sensible. L’ànima immortal recorda aquestes Idees per assolir el Bé i el coneixement. -
Va estudiar natura, lògica i ètica. La realitat combina matèria i forma. La felicitat s’assoleix amb la virtut i l’equilibri racional (terme mitjà). -
El bé suprem és el plaer moderat i l’absència de dolor. Promovia serenitat, vida senzilla i alliberar-se del temor als déus i la mort. -
Estoic que predicava la virtut i el domini de les passions. Acceptar el destí i viure segons la raó porta a la llibertat interior. -
-
Va unir cristianisme i platonisme. La veritat prové de Déu i habita en l’ànima. Només la fe i l’amor diví donen felicitat eterna. -
Va conciliar fe i raó integrant Aristòtil i cristianisme. La raó pot provar Déu; la fe revela veritats sobrenaturals. Basava l’ètica en la llei natural. -
Defensava el nominalisme i la separació entre fe i raó. Només existeixen individus concrets. El seu principi d’economia simplifica les explicacions filosòfiques. -
-
Filòsof racionalista francès del segle XVII, pare del racionalisme modern. Destacà en ciència i defensava que la raó és la font principal del coneixement cert. -
Filòsof empirista anglès que estudiava govern i epistemologia. Locke sostenia que la ment és una “taula rasa” i que el coneixement prové de l’experiència i la llibertat. -
Filòsof escocès del segle XVIII i últim gran empirista britànic. Hume sostenia que el coneixement prové de l’experiència i que la moral es basa en els sentiments. -
Destacat filòsof prussià, fill d’un guarnicioner. Kant va sintetitzar racionalisme i empirisme, sostenint que la ment humana organitza l’experiència amb categories innates com espai, temps i causalitat. -
-
Va ser filòsof alemany, economista, sociòleg i revolucionari. Marx és conegut per analitzar la història com a lluita de classes, resumida al Manifest comunista. -
Filòsof alemany influent contemporani. Va viure els últims anys en un sanatori a Turí. Defensa la llibertat, proclama la “mort de Déu” i introdueix el “superhome”. -
Filòsof i neuròleg austríac, fundador de la psicoanàlisi. Va destacar l’inconscient, els desitjos reprimits i els conflictes interns, convertint-se en un pensador clau modern. -
Filòsof espanyol, va desenvolupar el perspectivisme: la realitat només s’entén des de la pròpia circumstància. L’home és projecte vital i construeix la seva existència històrica. -
Filòsof alemany que reflexionava sobre el sentit de l’ésser. El Ser no es pot reduir a coses concretes; l’autenticitat arriba acceptant la mort. -
Filòsof alemany i fundador de la hermenèutica. La comprensió humana és interpretació, influïda per la tradició, el llenguatge i el context històric. -
Filòsof alemany de l’Escola de Frankfurt, criticava el capitalisme i la cultura de masses que converteixen l’individu en consumidor passiu, defensant l’art com a resistència. -
Filòsofa espanyola, va proposar la “raó poètica”, un coneixement que uneix emoció i pensament, defensant que la filosofia busca la veritat per intuïció i sensibilitat. -
Filòsof francès, afirmava que “l’existència precedeix l’essència”: primer existim i després, amb les nostres eleccions, definim qui som, creant la nostra pròpia essència. -
Filòsofa americana, va estudiar el totalitarisme i el poder polític. Defensava la llibertat com acció col·lectiva i la responsabilitat davant el mal, analitzant la “banalitat del mal”. -
Filòsof alemany viu, va proposar la raó comunicativa: la veritat i la moral s’assoleixen mitjançant diàleg racional i consens, defensant democràcia participativa i crítica social.