-
-
Autors: Tales de Milet, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit, Parmènides, Pluralistes.
Conceptes: Physis (naturalesa), Arkhé (principi originari), Logos (raó). -
Autors: Sofistes (Sòcrates), Plató, Aristòtil.
Conceptes: teoria de les idees, metafísica, realitat.
Realisme i Idealisme
Cosmovisió Geocèntrica -
-
La filosofia deixa d’estar centrada en la política i es torna més individual i pràctica, buscant com viure bé i ser feliç en un món canviant i sovint hostil. Neixen així tres grans escoles: l’epicureisme, l’estoïcisme i l’escepticisme.
També apareixen l'eudaimonisme i el cinisme. -
Àmbit: Filosofia moral.
Aportació: La virtut depèn del coneixement. Si una persona actua malament és per ignorància. -
Àmbits: Epistemologia i filosofia política.
Aportació: Dualisme entre món sensible i món intel·ligible. El veritable coneixement és el de les Idees.
Obres: La República (Mite del Carre Alat, Mite dels metalls) -
Àmbit: Filosofia moral i política.
Aportació: Van ser mestres de retòrica que ensenyaven a parlar i convèncer, sobretot als futurs polítics. Defensaven el relativisme moral i la idea que la veritat varia segons la opinió o l’interès.
Sòcrates, Plató i Aristòtil van criticar fortament els sofistes, acusant-los de manipular i no buscar la veritat. -
Àmbits: Epistemologia, ètica i política.
Aportació: El coneixement comença amb l’experiència. La virtut és un hàbit equilibrat. Formes pures i impures de governar (nombre de governants)
Frase clau: «L’ésser humà és un animal polític.» -
-
Àmbits: Epistemologia i moral cristiana.
Aportació: El coneixement veritable ve de Déu. La veritat és dins l’ànima. -
-
s. V a.C. - s. XV a.C.
-
s. V a.C. - XV d.C. -
Àmbits: Epistemologia i ètica natural.
Aportació: Conciliació entre fe i raó. L’ésser humà pot conèixer Déu per la raó natural.
Frase clau: «La fe perfecciona la raó.» -
Àmbit: Epistemologia.
Aportació: Defensor del nominalisme: els conceptes generals són només noms. Defensa el coneixement empíric individual.
Principi famós: Navaixa d’Ockham → «No s’han de multiplicar els éssers sense necessitat.» -
Humanisme
Individualisme
Antropologisme -
Àmbit: Filosofia política.
Obra principal: El príncep (1513). Poder, governador/governant, governabilitat, virtut, fortuna èxit i glòria.
Aportació: Considerat el pare de la política moderna, separa per primera vegada la política de la moral.
Idea clau: El bon governant no ha de ser necessàriament bo, sinó eficaç. El fi pot justificar els mitjans si l’objectiu és mantenir l’ordre i el poder. -
Cosmovisió heliocèntrica
-
La política no se relaciona amb el coneixement
Estat de la natura
Contracte Social
SOcietat Civil -
Àmbit: Epistemologia (racionalisme).
Aportació: Dissenya un mètode per arribar a veritats segures a través del dubte.
Frase clau: «Penso, per tant existeixo.» -
Àmbit: Filosofia política.
Aportació: En l’estat natural, l’ésser humà viu en conflicte. Per sortir d’aquest caos, es fa un contracte social: tothom cedeix els seus drets a un sobirà que imposarà ordre i seguretat.
El poder del sobirà és absolut i irreversible. La llei no es pot desobeir.
Forma de govern: monarquia autoritària.
Frase clau: «L’home és un llop per a l’home.» -
Racionalisme: Descartes
Empirisme -
L’estat de natura conté drets naturals (vida, llibertat, propietats) garantits per la llei natural de Déu.
Però la justícia per mà pròpia genera conflictes.
El contracte social implica cedir part de la llibertat per crear un govern que protegeixi els drets.
El poder polític ha de ser limitat i amb separació de poders.
Forma de govern: democràcia representativa. -
Lleis de la física
-
Àmbit: Epistemologia.
Aportació: L’experiència no garanteix el coneixement segur. Critica la causalitat i aposta pel costum com a base del coneixement. -
En l’estat de natura l’ésser humà és bo i feliç, però la propietat privada el corromp.
La societat crea desigualtats, enveja i tirania.
Proposa un contracte social on tothom es sotmet lliurement a la voluntat general, que busca el bé comú.
Forma de govern: democràcia directa i igualitària. -
Kant: fenomen i Noumen
Il·lustració -
Kant proposa una ètica formal basada en la raó i el deure, en contraposició a les ètiques hel·lenístiques, que considera materials i insuficients.
Ètiques materials/Ètica formal de Kant
Empíriques/Universals
Hipotètiques/Categòriques
Heterònomes/Autònomes
Conseqüencialistes/Deontològiques
Imperatiu categòric: “Obra només segons una màxima que puguis voler que es converteixi en llei universal.”
Kant distingeix:
Actuar conforme al deure
Actuar per deure (veritablement moral) -
-
-
Idealisme
Nietzsche: crítica existència de Déu -
Nietzsche critica la moral tradicional, el cristianisme, la raó i la filosofia anterior. Rebutja el racionalisme de Sòcrates i Plató, la moral del deure de Kant i l’utilitarisme. Proposa el vitalisme: viure amb passió i plenitud. Planteja la figura del superhome, creador de valors nous, i el nihilisme actiu, que destrueix els valors antics. Amb l’etern retorn, convida a viure com si tot s’hagués de repetir. Per això diu: “Déu ha mort”. Cal inventar un nou sentit per a la vida.
-
Àmbit: Epistemologia.
Aportació: Defensa el falsacionisme: una teoria científica és la que pot ser refutada. -
Existencialisme
Tercera cosmovisió: Contemporànea/Modernista
Teoria del Big Bang (Einstein)
Stephen Hawking -
Filosofía Actual
Transhumanisme
Inteligència Artificial