-
Considerat el primer filòsof grec i fundador de l’escola de Milet. Va buscar una explicació racional de la natura, sense recórrer als déus. Va dir que el principi de tot (arkhé) era l’aigua, perquè és essencial per a la vida i pot canviar d’estat. És vist com el pare del pensament científic i filosòfic occidental. -
-
Va creure que tot es pot explicar amb els nombres i les proporcions, ja que aquests donen ordre i harmonia a l’univers. Defensava la immortalitat i la reencarnació de l’ànima i la importància de la purificació moral. Va unir filosofia, religió i matemàtiques, i va fundar una escola que seguia aquests ideals. -
Pensava que tot està en canvi constant (“tot flueix”) i que els contraris (com la vida i la mort, el dia i la nit) formen una harmonia mitjançant la seva lluita. Creia en el logos, una mena de raó universal que ordena l’univers. El seu element principal era el foc, símbol del canvi i de la vida. -
Defensava que l’ésser és únic, etern i immòbil, i que el canvi i la diversitat són una il·lusió. Va dir que “el que és, és; i el que no és, no és”, negant així el no-ser. Per això, només la raó pot conèixer la veritat, mentre que els sentits ens enganyen. És considerat el fundador de l’ontologia (l’estudi de l’ésser). -
“L’home és la mesura de totes les coses”, és a dir, la veritat depèn de cada persona; defensava el relativisme i que la virtut es pot aprendre i ensenyar. -
Defensava un escepticisme i nihilisme:
Res no existeix.
Si alguna cosa existís, no podria ser coneguda.
Si es pogués conèixer, no podria comunicar-se amb paraules.
També va destacar el poder de la paraula i la retòrica, mostrant com el llenguatge pot convèncer, seduir o transformar l’ànima, i va estudiar l’art i la poesia com a forma d’engany intel·ligent que ennobleix qui crea i qui entén. -
Sòcrates deia que conèixer-se a un mateix és la clau de la saviesa. Creia que qui sap què és el bé, actua bé, i que ningú fa el mal voluntàriament. Ensenyava mitjançant preguntes i diàlegs per ajudar els altres a descobrir la veritat per si mateixos. -
Filòsof grec que va crear un sistema filosòfic propi, centrant-se en la idea que existeix un món de les idees o formes perfectes, superior al món material que percebem. També va desenvolupar el mètode de diàleg per exposar les seves idees. -
Va basar el seu pensament en l’observació de la realitat. Va fundar la lògica i va estudiar molts camps com la metafísica, ètica, psicologia i ciències naturals. Pensava que tot té una finalitat o propòsit. -
Fundador de l’epicureisme, que defensa que la vida humana té com a fi el plaer tranquil i durador, lliure de pors i dolors. Creia que els déus no interfereixen en la vida humana, que la mort és la fi de la sensibilitat i que la felicitat s’aconsegueix amb l’amistat, el coneixement i el domini dels desitjos. També va destacar el poder del cos i la percepció com a base del coneixement i va estudiar la física atomista per explicar la naturalesa. -
Filòsof estoic que defensava que la filosofia serveix per aconseguir la felicitat i la tranquil·litat de l’esperit. Destacava l’autodomini, la virtut i l’acceptació del destí, considerava tots els homes iguals per l’esperit, i veia la filosofia com un mitjà pràctic per viure bé i afrontar els mals de la vida. -
Filòsof i teòleg cristià que combinava filosofia i religió. Defensava que la veritat i la felicitat només es troben en Déu, i que l’home necessita la gràcia divina per superar el pecat i aconseguir la salvació. També reflexionava sobre el lliure albir, la moral i la relació entre l’ésser humà i Déu. -
-
Filòsof i teòleg cristià que unia filosofia aristotèlica i fe cristiana. Defensa que la raó i la fe són compatibles, i que es poden conèixer certes veritats sobre Déu i la moral mitjançant la raó natural. Va desenvolupar la teologia sistemàtica i va insistir en la justícia, l’ètica i les lleis naturals. -
Filòsof i teòleg franciscà conegut pel principi de “la navalla d’Ockham”, que defensa que les explicacions més senzilles són preferibles. Va separar raó i fe, sostenint que la raó humana no pot demostrar tots els dogmes religiosos, i va defensar el nominalisme, segons el qual els conceptes generals no tenen existència independent, només existeixen els individus. -
-
Filòsof i matemàtic francès, pare del racionalisme modern. Va defensar que la raó és la base del coneixement i va proposar el dubte metòdic (Cogito, ergo sum). Va contribuir a la geometria analítica i a la separació entre ment i cos (dualitat cartesiana). -
Filòsof empirista anglès i iniciador del liberalisme polític. Va defensar que tot coneixement prové de l’experiència i va teoritzar sobre la llibertat, els drets naturals i el contracte social. -
Filòsof empirista i escèptic. Va sostenir que les idees són còpies de les impressions sensorials i va qüestionar la causalitat, el jo i la religió, destacant els sentiments com a base de la moral. -
Filòsof alemany que va sintetitzar racionalisme i empirisme. Va establir que el coneixement depèn de l’experiència i de les estructures de la ment, i va desenvolupar una ètica basada en el deure i la raó (imperatiu categòric). -
Filòsof, economista i revolucionari alemany. Va desenvolupar el materialisme històric i la teoria del socialisme científic, analitzant les contradiccions del capitalisme i la lluita de classes. -
-
Filòsof alemany que va criticar la moral i la religió tradicionals. Va defensar la voluntat de poder i l’idea del superhome (Übermensch) que crea els seus propis valors. -
Metge neuròleg austríac, fundador de la psicoanàlisi. Va desenvolupar teories sobre l’inconscient, els mecanismes de defensa i la sexualitat, amb el model estructural de la psique (id, ego, superego). -
Filòsof i assagista espanyol. Va desenvolupar un pensament vitalista i historicista centrant-se en la realitat humana com a «circumstància» i en la relació entre l’individu i la societat, i va impulsar la modernització cultural d’Espanya a través de la Revista de Occidente. -
Filòsof alemany que va desenvolupar una ontologia existencial centrada en l’ésser humà (Dasein), reflexionant sobre el sentit de l’ésser, el temps i l’autenticitat. -
Filòsof alemany creador de l’hermenèutica filosòfica. Va defensar que la comprensió és essencial per a l’existència humana i depèn de la història i del llenguatge. -
Filòsof, sociòleg i musicòleg alemany de l’Escola de Frankfurt. Va criticar la societat i la cultura de masses, combinant filosofia, sociologia i crítica cultural en obres com Dialèctica de la Il·lustració i Dialèctica negativa. -
Filòsofa i assagista espanyola. Va desenvolupar la raó poètica com a forma de comprendre la vida i l’experiència humana, reflexionant sobre la llibertat, la memòria i l’exili. -
Filòsof i escriptor francès, fundador de l’existencialisme. Va defensar la llibertat i la responsabilitat individual, sostenint que l’existència precedeix l’essència. -
Filòsofa alemanya especialitzada en filosofia política. Va analitzar el totalitarisme, l’antisemitisme i la societat de masses, definint el totalitarisme com a «mal radical». -
Filòsof i sociòleg alemany de la segona generació de l’Escola de Frankfurt. Va destacar la importància del llenguatge i del diàleg racional per a la transformació social, amb la seva teoria de la «situació ideal de diàleg».