-
Va marcar el pas del mite al logos, cercant explicar el món des de la raó. Inclou els presocràtics, que van estudiar la natura; Sòcrates, Plató i Aristòtil, que van reflexionar sobre ètica, política i coneixement i les escoles hel·lenístiques, que van promoure la saviesa pràctica. Va establir les bases del pensament occidental
-
és considerat com el pare del pensament racional o filosòfic, és a dir, com el primer que efectua l'anomenada transició del mite al logos. Per a ell arkhé és l'aigua o, en general, l'humit. Segurament va basar aquesta teoria en diverses raons: l'aigua envolta tota la Terra i es presenta en els tres estats d'agregació de la matèria (sòlid, líquid i gasós), raó per la qual és un element en contínua transformació. Però, sobretot, intervé en tots els processos vitals -
va ser un filòsof i matemàtic grec la figura del qual es situa entre la història i el mite. Nascut a l'illa de Samos, va fundar una comunitat a Crotona (Itàlia) que combinava elements religiosos, científics i ètics: la Germandat Pitagòrica. Tot i no haver deixat escrits propis, el seu pensament va influir profundament en la tradició occidental. -
va ser un filòsof presocràtic que defensava que la realitat està en constant canvi. El seu arjé és el foc, símbol del devenir: tot flueix, res no roman. Creia que els contraris es complementen i que l'univers està regit per una raó universal anomenada lógos, que dóna ordre al caos. El seu pensament, profund i enigmàtic, va influir en la filosofia posterior i continua inspirant reflexions sobre la transformació, la unitat i l'equilibri. -
va ser un filòsof presocràtic i fundador de l'escola eleàtica. El seu pensament se centra en la idea que l'Ésser és únic, etern i immutable. Per a Parmènides, el canvi, el moviment i la multiplicitat són il·lusions dels sentits. Només mitjançant la raó s'accedeix a la veritat: el que és, és; el que no és, no pot ser. El seu arjé no és una substància física, sinó l'Ésser mateix, concebut com a totalitat indivisible -
va ser un sofista grec i mestre de retòrica. Defensa que el llenguatge té poder persuasor, més enllà de la veritat. A Sobre el no ésser, va afirmar que res no existeix, que si alguna cosa existís no es podria conèixer, i que si es conegués no es podria comunicar. El seu pensament escèptic i el seu estil brillant van influir en la teoria del discurs i en el desenvolupament de la filosofia sofista. -
Protàgores d'Abdera va ser un sofista grec que defensava el relativisme: “l'home és la mesura de totes les coses”. Creia que la veritat depèn de la percepció individual i que no hi ha veritats absolutes. Va ser agnòstic respecte dels déus i va promoure l'ensenyament de la virtut (areté) com a base de la vida política. Sostenia que el càstig havia de tenir fins educatius i que l'educació era clau per al progrés moral. El seu pensament va influir en Plató i en corrents escèptiques posteriors. -
va ser un filòsof que va centrar el seu pensament en la vida examinada. Feia servir el diàleg com a mètode (majèutica) perquè cada persona descobrís la veritat per si mateixa, partint del reconeixement de la seva pròpia ignorància. No va escriure res; el seu llegat viu en els textos de Plató. Defensa que conèixer és ser virtuós i que la saviesa comença en admetre el que no es sap. Va ser condemnat a mort per desafiar les creences del seu temps i va acceptar el seu destí amb coherència filosòfica -
va ser un filòsof grec, deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. Va fundar l'Acadèmia d'Atenes i va escriure diàlegs que exploren temes com la justícia, l'ànima, el coneixement i la política. Va proposar la teoria de les Idees: realitats eternes i inmutables que transcendeixen el món sensible. A la seva República, va imaginar un Estat ideal governat per savis. El seu pensament va marcar profundament la filosofia occidental. -
va ser un filòsof grec, deixeble de Plató i mestre d'Alexandre el Gran. Va fundar el Liceu i va desenvolupar una filosofia basada en l'observació i la lògica. Va proposar la teoria de l'hilemorfisme (matèria i forma), el concepte d'acte i potència, i una ètica centrada en la virtut i el just mig. El seu pensament va abastar múltiples àrees: metafísica, política, biologia, retòrica i més. Va influir profundament en la filosofia occidental. -
Un filòsof grec que va fundar l'escola del Jardí a Atenes. Va defensar una ètica basada en la recerca del plaer moderat, entès com a absència de dolor físic i perturbació de l'ànima. Va proposar l'ataràxia (serenor) com a ideal de vida i va valorar l'amistat com a font de felicitat. Va ser materialista i atomista, i va rebutjar la por als déus i a la mort. El seu pensament va influir en l'epicureisme i en corrents modernes. -
Va ser un filòsof estoic, escriptor i polític romà. Va defensar la virtut, la raó i el domini de les passions com a camí cap a la saviesa. Va ser tutor de l'emperador Neró, tot i que finalment es va veure obligat a suïcidar-se. En les seves obres, com les Cartes a Lucili, va combinar reflexió moral i experiència personal. Va promoure una vida senzilla, guiada per la natura i la serenitat interior. -
busca harmonitzar la raó amb la fe. Influenciada per Plató i Aristòtil, es va integrar amb el pensament cristià, jueu i islàmic.
Figures com Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino van reflexionar sobre Déu, l'ànima i la moral. Va ser una etapa marcada per l'escolàstica, el debat teològic i la recerca de veritats universals des de la tradició religiosa. -
va ser un filòsof i teòleg cristià, clau en la filosofia medieval. El seu pensament uneix fe i raó, i tracta temes com el lliure albir, el mal i la gràcia divina. A Confessions narra la seva recerca interior, i a La ciutat de Déu defensa la visió cristiana davant del món pagà. Va proposar que la veritat habita a l'ànima i que només Déu pot atorgar plenitud. -
va ser un filòsof i teòleg medieval, figura clau de l'escolàstica. Va integrar la raó amb la fe cristiana, influït per Aristòtil. A la seva Suma teològica va exposar la seva visió del món, de Déu i de l'ésser humà. Va defensar que la veritat es pot conèixer per la raó natural i per la revelació divina. El seu pensament va marcar la teologia catòlica i continua sent referència en filosofia i ètica. -
va ser un frare franciscà i filòsof anglès, conegut pel seu pensament crític i la seva defensa del nominalisme. Va proposar la famosa navalla d'Ockham, principi metodològic que suggereix no multiplicar entitats sense necessitat. Va defensar la separació entre raó i fe, i va qüestionar l’autoritat papal, fet que li va valer conflictes amb l’Església. La seva obra va influir en la filosofia moderna i en el pensament científic. -
caracteritzada per l'auge de la raó i el qüestionament de l'autoritat religiosa. Van sorgir el racionalisme, l'empirisme i l'idealisme. Es va centrar en el subjecte, el coneixement i la llibertat, impulsada per la Revolució Científica i el pensament il·lustrat. Aquesta etapa va transformar la manera d'entendre la realitat i el paper de l'ésser humà.
-
Filòsof i matemàtic francès, considerat pare de la filosofia moderna. Va proposar el mètode de la dubte com a via cap al coneixement segur, resumit en la seva cèlebre frase «Penso, doncs existeixo». Va defensar el racionalisme, l’existència d’idees innates i la separació entre ànima i cos. La seva obra Discurs del mètode va marcar un gir cap a la raó com a fonament del saber. -
va ser un filòsof anglès, pare de l'empirisme i del liberalisme clàssic. A l'Assaig sobre l'enteniment humà defensava que el coneixement prové de l'experiència, rebutjant les idees innates. En política, va proposar el contracte social, la separació de poders i els drets naturals: vida, llibertat i propietat. El seu pensament va influir en la Il·lustració i en les democràcies modernes -
Filòsof escocès clau de l'empirisme i de l'escepticisme modern. Va sostenir que tot coneixement prové de l'experiència sensible i va negar l'existència d'idees innates. Va qüestionar la noció de causalitat i va defensar que les nostres creences es basen en hàbits mentals, no en certeses racionals. En ètica, va valorar els sentiments com a base del judici moral. El seu pensament va influir en Kant i en la filosofia contemporània. -
va ser un filòsof alemany clau de la Il·lustració. En la seva Crítica de la raó pura, va proposar l'idealism transcendent: el coneixement sorgeix de la interacció entre experiència i estructures mentals. Va defensar que no coneixem les coses en si, sinó com apareixen. En ètica, va formular l'imperatiu categòric, principi racional que guia l'acció moral. El seu pensament va revolucionar la filosofia moderna. -
Es caracteritza per la diversitat de corrents i el qüestionament dels sistemes tradicionals. Hi sorgixen l'existencialisme, la fenomenologia, l'hermenèutica, l'estructuralisme i la filosofia analítica. Reflexiona sobre el llenguatge, la subjectivitat, la política i la tècnica. És una etapa oberta, crítica i plural, en constant diàleg amb la ciència i la cultura.
-
filòsof, economista i revolucionari alemany. Va fundar el materialisme històric, segons el qual les condicions econòmiques determinen l'estructura social. Va criticar el capitalisme per generar desigualtat i alienació, i va proposar una societat sense classes. Juntament amb Engels va escriure El manifest comunista. La seva obra va influir en la política, la sociologia i el pensament contemporani. -
filòsof alemany que va criticar la moral tradicional, el cristianisme i la cultura occidental. Va proposar el concepte de superhome, la voluntat de poder i la idea de la mort de Déu. Va defensar una filosofia vitalista, afirmant que la vida s'ha d’afirmar amb autenticitat i creativitat. El seu estil aforístic i provocador va influir en l'existencialisme, l'art i el pensament contemporani. -
va ser un metge i neuròleg austríac, fundador del psicoanàlisi. Va proposar que la ment humana està dividida en conscient i inconscient, i que els conflictes interns influeixen en la conducta. Va desenvolupar teories sobre la sexualitat, els somnis i l'estructura psíquica (ello, jo i superjo). La seva obra va revolucionar la psicologia, encara que ha estat debatuda i reinterpretada per corrents posteriors. -
va ser un filòsof i assagista espanyol, figura del noucentisme. A La rebel·lió de les masses va analitzar la crisi de la cultura i l'ascens de l'home-massa. Va proposar la raó vital, que uneix pensament i vida, i va defensar que “jo sóc jo i la meva circumstància”. Va fundar la Revista de Occidente i va renovar el pensament espanyol amb una filosofia oberta al context europeu i a l'experiència històrica. -
va ser un filòsof alemany fonamental en la tradició continental. A Ser i temps, va replantejar la qüestió de l'ésser des de l'existència humana (Dasein), destacant la temporalitat, l'angoixa i l'autenticitat. Va criticar la metafísica tradicional i va proposar una filosofia més propera a l'experiència. El seu pensament va influir en l'existencialisme, l'hermenèutica i la fenomenologia contemporània. -
filòsof alemany que va renovar l'hermenèutica filosòfica. A Veritat i mètode va defensar que la comprensió no és objectiva ni neutral, sinó un diàleg entre l'intèrpret i la tradició. Va proposar la “fusió d'horitzons” com a forma d'entendre textos i realitats. Influït per Heidegger. Gadamer va destacar la historicitat del coneixement i el paper del llenguatge en l'experiència humana. -
va ser un filòsof, sociòleg i musicòleg alemany, figura central de l'Escola de Frankfurt. Va desenvolupar la teoria crítica, analitzant com la cultura i la raó moderna poden convertir-se en instruments de dominació. A Dialèctica de la Il·lustració, juntament amb Horkheimer, va criticar el progrés racional sense ètica. També va reflexionar sobre art, música i societat, denunciant l'estandardització a la indústria cultural. -
Va ser una filòsofa i escriptora espanyola que va fusionar raó i poesia en el seu pensament. Influïda per Ortega i Gasset, va desenvolupar la raó poètica, una via de coneixement que integra emoció, intuïció i experiència. Va reflexionar sobre l'exili, la llibertat i la transcendència. En obres com Claros del bosque i L'home i el diví, va proposar una filosofia oberta al misteri i a l'ànima. Va rebre el Premi Cervantes el 1988 -
filòsof, escriptor i dramaturg francès, figura central de l'existencialisme. Va defensar que “l'existència precedeix l'essència”: l'ésser humà no té una naturalesa fixa, sinó que es defineix pels seus actes. A L'ésser i el no-res, va explorar la llibertat, la responsabilitat i l'angoixa. Va rebutjar el Premi Nobel de Literatura el 1964. El seu pensament va influir en la filosofia, la política i la literatura del segle XX. -
va ser una filòsofa i teòrica política alemanya d'origen jueu. Va reflexionar sobre el totalitarisme, la banalitat del mal i la condició humana. A Els orígens del totalitarisme va analitzar els règims nazi i soviètic, i a La condició humana va explorar l'acció, la llibertat i l'espai públic. Va defensar el pluralisme i la responsabilitat individual davant l'obediència cega. El seu pensament continua inspirant el debat polític i ètic. -
és un filòsof i sociòleg alemany, representant de la segona generació de l'Escola de Frankfurt. A la seva Teoria de l'acció comunicativa, va proposar que l'enteniment racional entre individus és la base d'una societat democràtica. Defensa l'ètica del discurs, on la veritat es construeix en un diàleg lliure i argumentat. El seu pensament uneix raó, comunicació i crítica social en defensa de la modernitat.