-
Presocratics
Teoria: Considerat el primer filòsof, creia que l’aigua era l’element primordial de l’univers. -
Aquest període és fonamental en el pensament filosòfic occidental. Sorgeix a Grècia amb els presocràtics, que busquen explicacions naturals i metafísiques per a l'univers. Sòcrates introdueix el mètode dialèctic, mentre que Plató i Aristòtil es basen en el coneixement en espais com la política, l'ètica i la ciència. La filosofia hel·lenística es centra en qüestions sobre la vida i el benestar humà.
-
Presocràtics
Teoria: Teoria del canvi constant; va afirmar que "tot flueix" i que el foc és el principi de tot. -
Presocratics
Teoria: Defensa de la immutabilitat de l’ésser i l'ús de la raó com a mitjà per a la veritat. -
Sofistes.
Teoria: Va explorar la retòrica i la idea que no existeix cap veritat absoluta. -
Teoria: Desenvolupament del mètode de diàleg com a eina de recerca filosòfica i moral. -
Teoria: Teoria de les Idees; va proposar una dualitat entre el món sensible i el món de les Idees. -
Teoria: Filosofia sistemàtica sobre la lògica, la física, la metafísica, la política i l’ètica. -
Hel·lenisme
Teoria: Defensa del plaer com a principi de vida, basat en la serenitat i la manca de dolor. -
Hel·lenisme
Teoria: Filosofia estoica; va subratllar el control de les emocions i la importància de la raó. -
Teoria: Sintetitza la fe cristiana amb el pensament platònic; analitza la naturalesa del pecat i la gràcia. -
Sofistes
Teoria: Va defensar el relativisme ètic: "l’home és la mesura de totes les coses". -
La filosofia medieval busca integrar la fe religiosa, especialment la cristiana, amb la raó. Filòsofs com Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino tracten temes sobre la naturalesa de Déu, l'ànima i la moral. Aquest període es caracteritza per la influència de la teologia i el debat entre raó i fe.
-
Presocratics
Teoria: Matemàtic i místic, fundà una escola que veia el nombre com a principi de l’ésser. -
Teoria: Fundeix la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana; defensa la compatibilitat entre raó i fe. -
Teoria: Desenvolupa el principi de la simplicitat, conegut com a "naval d’Ockham", i un pensament proper a l’empirisme. -
Aquest període es va caracteritzar pel racionalisme i l'empirisme. Filòsofs com Descartes i Kant van buscar una base sòlida per al coneixement, mentre que Locke i Hume es van centrar en l'experiència. La revolució científica va afectar profundament el pensament filosòfic.
-
Teoria: Cognoscibilitat basada en la raó; proposa la famosa màxima "Cogito, ergo sum". -
Teoria: Primer teòric de l’empirisme; defensa que el coneixement prové de l’experiència. -
Teoria: Qüestiona la causalitat i subratlla la limitació de la raó per obtenir certeses absolutes. -
Teoria: Busca la síntesi entre racionalisme i empirisme; desenvolupa la seva ètica de l’imperatiu categòric. -
El racionalisme i l'empirisme van dominar aquest període. Descartes i Kant pretenien trobar una base sòlida per al coneixement, mentre que Locke i Hume sols buscaven l'experiència. La revolució científica va calar molt profundament en el pensament filosòfic.
-
Teoria: Desenvolupa el materialisme històric i critica el sistema capitalista en favor del comunisme. -
Teoria: Crítica a la moral tradicional i la religió; defensa la idea del superhome i la voluntat de poder. -
Teoria: Fundador del psicoanàlisi; explora l’inconscient i la influència de la infància en la psique adulta. -
Escola de Frankfurt
Teoria: Concepte de "la vida com a projecte" i la raó com a eina per entendre l’individu. -
Existencialisme
Teoria: Anàlisi de l’ésser i l’existència, amb el concepte de "ser-en-el-món". -
Hermenèutica
Teoria: Interpreta la filosofia com a diàleg i comprensió de les tradicions. -
Escola de Frankfurt
Teoria: Defensa de la raó poètica i la importància de l’espiritualitat en la filosofia. -
Existencialisme
Teoria: Desenvolupa l’existencialisme ateu, on "l’existència precedeix l’essència" i subratlla la llibertat humana. -
Escola de Frankfurt
Teoria: Analitza la naturalesa del totalitarisme i la condició humana. -
Escola de Frankfurt
Teoria: Desenvolupa la teoria de l’acció comunicativa i la seva aplicació en la societat.