-
Es basava en la idea que l’aigua és el principi (arjé) de totes les coses. Creia que la natura té causes naturals i no divines, iniciant el pensament racional i científic. -
La història de la filosofia comença amb els presocàtics, el propi Sòcrates i els sofistes.
-
Defensava que el nombre és el principi de tot i que l’univers té una estructura harmònica i matemàtica. -
Afirma que tot està en constant canvi i que el foc és el principi (arjé). Defensava que el món s’ordena mitjançant el logos, una raó universal que governa el flux de la realitat. -
Sostenia que l’ésser és únic, etern i immutable, i que el canvi és una il·lusió dels sentits. Per conèixer la veritat, cal usar la raó i no la percepció. -
Era sofista. Deia que res no existeix ni es pot conèixer ni comunicar, i que el llenguatge serveix per convèncer, no per dir veritats. -
Era sofista. Defensava que “l’home és la mesura de totes les coses”. -
Defensava que la saviesa consisteix a reconèixer la pròpia ignorància i que la virtut és el camí cap a una bona vida. -
Defensava que el món real són les Idees, i que el món sensible és només una còpia imperfecta. El coneixement veritable s’aconsegueix amb la raó. -
Afirmava que la realitat és en les coses mateixes, no en un món d’Idees. El coneixement s’obté a través de l’experiència i la raó. -
Era helenista. Afirmava que la felicitat és evitar el dolor i viure amb calma, i que la mort i els déus no s’han de temer. -
Era estoïc. Defensava viure amb virtut, controlar les passions i acceptar el destí per aconseguir la pau interior. -
-
Afirmava que la saviesa humana depèn de Déu i que el mal és absència de bé. Defensa la llibertat i la gràcia divina com a claus de la salvació. -
Integra la filosofia aristotèlica amb el cristianisme, sostenint que raó i fe són compatibles. Defensava que Déu es pot conèixer per la naturalesa i que la llei moral és universal. -
Defensa el nominalisme: els universals no existeixen realment, només els individus. També promou la simplicitat teòrica, coneguda com la navalla d’Ockham. -
-
Filòsof francès, pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme. Pensava que la raó és la manera segura de conèixer la veritat. La seva famosa frase “Cogito, ergo sum” (“Penso, per tant existeixo”) expressa la seva idea que el pensament és la base de l’existència humana. -
Filòsof anglès, un dels iniciadors del liberalisme polític. Va defensar que la ment humana és una “pàgina en blanc” i que tot coneixement prové de l’experiència. Va influir en la teoria política moderna amb les seves idees sobre els drets naturals i el govern representatiu. -
Filòsof escocès, figura destacada de la Il·lustració anglesa i de l’empirisme britànic. Va sostenir que tot coneixement prové de les impressions sensorials i va qüestionar la noció de causalitat, argumentant que no podem percebre una connexió necessària entre causa i efecte. -
Filòsof alemany. Va dir que coneixem el món combinant les nostres percepcions amb la nostra ment. També va explicar que hem d’actuar segons el deure, que és igual per a tothom. -
-
Filòsof, economista i revolucionari alemany. Va estudiar la societat capitalista i va dir que l’economia és la base de com funciona la societat i la política. També defensava que els treballadors lluitessin per canviar les injustícies i crear una societat més justa. -
Filòsof alemany. Va criticar la moral i la religió tradicional. Va dir que cada persona ha de crear els seus propis valors i va afirmar que “Déu ha mort”, per explicar que la religió ja no té tanta influència en la societat moderna. -
Metge austríac i creador de la psicoanàlisi. Va explicar que els nostres pensaments i accions estan influïts per desitjos i conflictes que no veiem. Va inventar conceptes com el complex d’Èdip i va estudiar els somnis per entendre la ment. -
Filòsof espanyol. És conegut per la frase “Jo sóc jo i la meva circumstància”. Va explicar que no es pot entendre una persona sense veure el seu context històric i social. -
Filòsof alemany. Va estudiar el sentit de la vida i de l’existència humana. Va introduir el concepte de “Dasein” per parlar de com viu una persona de manera autèntica i va investigar què significa ser. -
Filòsof alemany, conegut per la seva obra en hermenèutica filosòfica. Va destacar la importància de la interpretació i el diàleg en la comprensió humana, subratllant que tot coneixement és influït per la història i la cultura. -
Filòsof alemany i membre de l’Escola de Frankfurt. Va criticar la societat de consum i els mitjans de comunicació, dient que poden manipular les persones i fer que perdin la seva llibertat. -
Filòsofa espanyola, coneguda per la seva concepció de la “raó poètica”. Va combinar la filosofia amb la literatura, buscant una comprensió més profunda de l’experiència humana i la realitat. -
Filòsof francès i líder de l’existencialisme. Va dir que primer existim i després definim qui som amb les nostres accions. Va destacar la llibertat de cada persona i la responsabilitat sobre les seves decisions. -
Filòsofa alemanya, coneguda per les seves reflexions sobre el totalitarisme, la llibertat i la responsabilitat política. Va analitzar la condició humana i va destacar la importància de l’acció política en la vida pública. -
Filòsof alemany, també membre de l’Escola de Frankfurt. Va desenvolupar la teoria de l’acció comunicativa, que proposa que la comunicació racional és essencial per a la comprensió mútua i la democràcia.