-
5-10 milions d'habitants aproximadament
-
Eines de pedra (lítics), control del foc... -
Caça, recol·lecció de fruits, pesca -
Cultura: Art rupestre, rituals religiosos -
Caça, pesca, recol·lecció, domesticació d'animals -
La població mundial va créixer fins a uns 10-15 milions d'habitants. Les primeres evidències d'assentaments temporals i de pesca en comunitats com Star Carr.
-
Desenvolupament d'eines més refinades, pesca i caça més eficients
-
Tribus més sedentàries i organitzades, moviments a petita escala -
El Neolític marca el naixement de l'agricultura, que va permetre l'establiment de poblats permanents com Çatalhöyük (Turquia) i Jericó (Orient Mitjà). La població mundial va augmentar notablement, arribant a uns 20-30 milions d'habitants.
-
Agricultura (blat, llegums), domesticació d'animals, comerç entre comunitats -
Agricultura, ceràmica, eines de pedra més avançades, teixit -
La civilització egípcia es va caracteritzar per grans avenços en arquitectura i governança centralitzada. Durant el Nou Regne, la població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50 milions.
-
Creixement de l'art i les primeres expressions religioses, desenvolupament de tècniques d'arquitectura. -
La civilització mesopotàmica va introduir l'escriptura i va desenvolupar ciutats-estat com Ur i Babilònia. A finals d'aquest període, la població mundial era d'aproximadament 30-40 milions, amb Babilònia que se situava entre 1 i 2 milions d'habitants.
-
Amb ciutats com Harappa i Mohenjodaro, la civilització de l'Índus destaca per la seva urbanització avançada i sistemes de drenatge eficients. La població es va estimar entre 5 i 10 milions d'habitants, mentre que la població mundial era d'aproximadament 35-40 milions.
-
Agricultura (cereals, cotó), comerç (teixits, or, lapislàtzuli) -
Les dinasties Xia i Shang van marcar el desenvolupament de l'escriptura i l'agricultura organitzada. La població de la Xina durant la dinastia Shang oscil·lava al voltant dels 10 milions d'habitants, amb una població mundial que arribava a uns 50-70 milions.
-
Agricultura (blat, lli, cereals), comerç (papirs, teixits, metalls) -
Els maies van desenvolupar una agricultura intensiva, incloent la pràctica de la rotació de cultius, que va augmentar la producció d'aliments i va permetre sostenir poblacions més grans a les seves ciutats-estat. A l'apogeu de la civilització maia, la població podria haver arribat a 8-10 milions. En aquest període, la població mundial es calcula al voltant de 200-300 milions.
-
Sistemes de drenatge avançats, urbanització, metal·lúrgia -
Agricultura intensiva (milpa, conreus rotatius), comerç de cotó, jade i cacau -
Art i arquitectura avançats, sistemes d'escriptura no descifrat. -
Calendari maia, matemàtiques (conceptes de zero), arquitectura -
Astronomia, art i escriptura jeroglífica -
Agricultura (blat, ordi), comerç (teixits, metall, fusta), artesania -
Agricultura (arròs, blat, te), metal·lúrgia, comerç (seda) -
La civilització grega es va caracteritzar per la seva gran influència cultural, especialment en les àrees de filosofia, política i art. Va ser una societat que va sorgir a partir de les ciutats-estat independents, destacant Atenes, Esparta i Corint. Els grecs van establir el sistema democràtic a Atenes i van donar forma a molts conceptes fonamentals de la filosofia, la política i les ciències.
-
Agricultura (blat, oliveres, raïm), comerç marítim, artesania (ceràmica, metall) -
Arts, literatura (Èpica de Gilgamesh), matemàtiques, astronomia -
Escriptura, bronze, teixits, construcció de murs. -
nvent de la roda, escriptura cuneïforme, sistemes d'irrigació -
rquitectura (temples com el Partenó), màquines de guerra, astronomia, matemàtiques (Euclides, Pitàgores) -
La Civilització Persa, que va arribar al seu apogeu amb l'Imperi Aquemenida, va ser una de les civilitzacions més grans i diverses de l'antiguitat. Amb un sistema d'administració eficaç i una xarxa de carreteres que connectaven les diverses regions de l'imperi, la població es va estimar en uns 50 milions en el seu apogeu
-
La Civilització Persa, que va arribar al seu apogeu amb l'Imperi Aquemenida, va ser una de les civilitzacions més grans i diverses de l'antiguitat. Amb un sistema d'administració eficaç i una xarxa de carreteres que connectaven les diverses regions de l'imperi, la població es va estimar en uns 50 milions en el seu apogeu.
-
Agricultura (cereals, olives), comerç (rutes de la seda, espècies), mineria -
Agricultura (cereals, olives), comerç (rutes de la seda, espècies), mineria -
: Carreteres reials, canals d'irrigació, arquitectura monumental -
Carreteres reials, canals d'irrigació, arquitectura monumental -
Art persa, relacions diplomàtiques, ciència, medicina -
Filosofia, art i escriptura. -
Filosofia (Sòcrates, Plató, Aristòtil), teatre (Sòfocles, Eurípides), arts visuals, literatura (Homero) -
Durant aquest període, l'Imperi Xinès va tenir una gran expansió territorial, una administració centralitzada i estabilitat política. Aquests factors van permetre una millor distribució d'aliments, el desenvolupament agrícola (incloent la construcció de canals) i un auge comercial. Això va conduir a un augment de la població, que podria haver arribat als 200 milions.
-
Agricultura (arròs, blat, te), comerç (Seda, sal, metalls), construcció de canals. -
Escriptura jeroglífica, literatura religiosa, art monumental -
Arquitectura (piràmides), mètodes d'irrigació, medicina (mòmies) -
Paper, brúixola, ferro, màquines d'aigua -
El control romà sobre grans territoris afavoria la pax romana, facilitant el comerç i la mobilitat de béns i persones. Les ciutats es van expandir, i la millora en infraestructures (com els aqüeductes i carreteres) va permetre una major seguretat alimentària i reducció de malalties, contribuint així a un creixement poblacional estable. La població de l'Imperi Romà s'estima entre 50 i 70 milions
-
Filosofia confuciana, arts marcials, literatura clàssica -
Agricultura (blat, oli d'oliva), comerç (ceràmica, vi, esclaus), mineria -
Agricultura (blat, oli d'oliva), comerç (ceràmica, vi, esclaus), mineria -
Dret romà, literatura (Vergili, Ovidi), teatre, arquitectura -
Agricultura (arròs, blat, cotó), comerç (teixits, metall), artesania -
Sota la dinastia Gupta, hi va haver avenços en agricultura, ciència i medicina, així com una economia pròspera que va permetre la creació d'infraestructures i l'expansió de les ciutats, afavorint el creixement demogràfic. La població durant aquest període es va estimar en uns 50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
-
Avenços en ciència, literatura clàssica índia (Kalidasa), art i arquitectura hindú -
Matemàtiques (número zero, trigonometria), medicina, arquitectura -
L'expansió islàmica va portar noves formes d'organització social i administrativa, així com el desenvolupament de ciutats comercials a l'Àsia, l'Àfrica i Europa. La prosperitat econòmica, basada en el comerç, va contribuir a una major seguretat i creixement poblacional. Durant aquesta època, la població mundial oscil·lava entre 300 i 400 milions.
-
Matemàtiques (àlgebra, trigonometria), medicina, astronomia -
Economia: Comerç (or, espècies, seda, llibres), agricultura, artesania. -
Filosofia, literatura (Alf Layla wa-Layla), arquitectura (Mesquita de la Gran), ciència. -
L'intercanvi de béns entre les cultures del Sahel i el nord d'Àfrica va afavorir el creixement de ciutats comercials com Timbuctú, que es van convertir en focus d'activitat econòmica i poblacional. La població de la regió del Sahel va oscil·lar entre 5 i 10 milions. La població mundial durant aquest període es va calcular en uns 500 milions.
-
Tot i que la conquesta i la colonització vikinga no van tenir un impacte immediat en el creixement demogràfic, van ajudar a expandir les rutes comercials, establint nous assentaments que, a llarg termini, van contribuir al creixement de la població en zones com Islàndia, Anglaterra i França. La població europea en aquest període es va estimar en uns 40-50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
-
Comerç marítim, agricultura, botí de guerra, artesania. -
Vaixells vikings, tècniques de navegació -
Mitologia nòrdica, sagues, artefactes i arts vikings -
Croades (1095 - 1291)
Tot i la devastació de les guerres, les croades també van obrir vies comercials entre Europa i l'Orient Mitjà, facilitant el flux de persones i béns, que a llarg termini va estimular la població urbana. La població europea va continuar creixent, arribant a 70-80 milions durant el període de les creuades, mentre que la població mundial. -
Comerç de béns, relacions entre l'Orient i Occident
-
Comerç de béns, relacions entre l'Orient i Occident -
La destrucció massiva causada per les conquestes mongòliques va tenir efectes devastadors en moltes regions, però també va crear una època de relativa estabilitat (pax mongolica) que va permetre un auge comercial entre Àsia i Europa. Això va contribuir a la recuperació demogràfica en algunes regions. La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 400-500 milions, amb una disminució temporal
-
Conquestes militars, comerç (Ruta de la Seda), producció de ramat -
Tècniques militars (cavalleria, armes), construcció de ponts i fortificacions -
Fortificacions, armes, tècniques militars -
Literatura religiosa, art religiós, arquitectura -
Lletres mongoles, intercanvi cultural entre l'Orient i l'Occident -
La pesta bubònica va causar una disminució dràstica de la població europea, amb la pèrdua d'aproximadament un terç de la població en algunes regions. Aquest col·lapse demogràfic va provocar un augment en el valor dels treballadors, millores en les condicions de vida i una recuperació demogràfica a partir del segle XV. La població europea va passar d'uns 80 milions abans de la pesta a uns 60 milions després, mentre que la població mundial es va reduir a uns 350-400 milions.
-
: La mort massiva va afectar la societat, amb un augment de la religiositat i també d'innovacions com la renovació de la feina. -
Agricultura, comerç local -
Comerç de sal, or, esclaus, productes agrícoles. Mensa Musa I (home més ric de la història) -
Pèrdua d'un terç de la població europea, col·lapse econòmic, millores en condicions de vida a la post-pesta. -
A l'Amèrica precolombina, l'eficiència agrícola i els sistemes socials ben organitzats dels Inques i Asteques van permetre la creació de grans imperis amb poblacions denses. Els Inques podrien haver arribat als 12 milions, mentre que els Asteques tenen una població d'uns 5-6 milions. No obstant això, aquests imperis van ser devastats per les malalties i les conquestes europees, i la població mundial durant aquest període era d'uns 400 milions.
-
Agricultura intensiva (llavors, conreus de blat de moro, patates), comerç local i interregional -
Avanç en arquitectura, tècniques de cultiu en terrasses (Inques), calendaris i astronomia (Asteques) -
aravanes, rutes comercials establertes
-
Art religiós i monumental, literatura i escriptura pictogràfica (Asteques), música i danses ritualitzades -
La colonització europea d'Amèrica va portar a una redistribució global de la població, amb un flux migratori massiu des d'Europa cap a les Amèriques, provocant un creixement a les colònies. La població europea al segle XVII oscil·lava entre 80 i 100 milions, i la població mundial estava al voltant de 500-600 milions.
-
Comerç d'espècies, or i plata, esclavitud, comerç de colònies -
El creixement agrícola i l'arribada massiva d'immigrants a les colònies americanes van contribuir a un ràpid augment de la població en aquestes regions. A principis del segle XVIII, les colònies americanes tenien aproximadament 1.5 milions d'habitants, mentre que la població mundial oscil·lava entre 600 i 700 milions.
-
Desenvolupament de naus més eficients i avançades per a la navegació i el comerç -
Impacte cultural a través de la migració forçada, fusió de tradicions africanes amb les culturals de les colònies -
Els avenços tecnològics van portar a una producció massiva d'aliments i béns, millorant les condicions de vida i reduint la mortalitat. Això va impulsar un gran creixement demogràfic, especialment a Europa i Amèrica del Nord. La població mundial va créixer ràpidament, arribant a 1.2 mil milions a finals del segle XIX.
-
Agricultura de cultius de plantació (sucre, tabac, cotó), comerç de recursos naturals i esclavitud -
Invenció de màquines de vapor, tècniques de fabricació i transport (ferrocarril, vaixells de vapor) -
Navegació marítima, tècniques agrícoles europees i africanes -
Literatura islàmica, ciència i matemàtiques, arquitectura
-
Cultura europea mesclada amb les tradicions nadiues i africanes, mestissatge cultural -
Producció en sèrie, mà d'obra industrial, augment de la productivitat agrícola -
Les millores en la salut pública, com la vacunació i el control de malalties infeccioses, van reduir significativament la mortalitat infantil i van allargar l'esperança de vida. Això va contribuir a un augment massiu de la població mundial, que va assolir 1.6 mil milions a principis del segle XX.
-
Creixement econòmic associat a la industrialització i el comerç -
Canvi social amb el creixement de la classe mitjana i obrera, urbanització, noves formes de treball -
La globalització, l'augment de la connectivitat i els avenços tecnològics han continuat afavorint el creixement poblacional a tot el món. No obstant això, algunes regions han experimentat estancaments o descensos degut a factors com el canvi climàtic o polítiques de control de natalitat. La població mundial ha arribat a uns 8 mil milions a principis del segle XXI.
-
Tot i la destrucció massiva de vides, les guerres mundials també van provocar una reconstrucció ràpida i un creixement poblacional posterior, especialment durant el "baby boom" de la postguerra. La població mundial es va estimar en 2.3 mil milions a la fi de la Segona Guerra Mundial.
-
Economia de guerra, bombardeig de les infraestructures, reconstrucció posterior -
Desenvolupament de noves armes, aviació, tancss, tecnologia nuclear -
Efectes devastadors de la guerra, però també una era de canvis socials i tecnològics postguerra -
Canvis en les condicions de vida, increment de l'esperança de vida, augment de l'educació sanitària -
Economia globalitzada, tecnologies digitals, comerç electrònic -
Avenços en la medicina com les vacunes, descobriment de germens patògens, millores en la higiene pública -
nternet, smartphones, intel·ligència artificial, biotecnologia -
Globalització de la cultura, noves formes d'interacció social i econòmica, revolució digital