-
Població: 5-10 milions d'habitants aproximadament
-
Eines de pedra (lítics), control del foc
El desenvolupament d'eines de pedra va ser clau per a la seva supervivència -
Cultura i religió - Pintaven les coves per tenir bona sort amb les futures caçes. (Coves de Lascaux i Altamira) -
La seva subsistència es basava en la caça, la recol·lecció de fruits i la pesca -
Durant el Mesolític, es va iniciar una transició cap a la vida sedentària, amb un augment de la diversificació alimentària i la domesticació d'animals.
-
Caça, pesca, recol·lecció, domesticació d'animals -
Assentaments temporals com Star Carr (Regne Unit) -
Tribus més sedentàries i organitzades, moviments a petita escala -
El Neolític marca el naixement de l'agricultura, que va permetre l'establiment de poblats permanents com Çatalhöyük (Turquia) i Jericó (Orient Mitjà).
-
Jericó (Orient Mitjà) -
Çatalhöyük (Turquia) -
Agricultura, ceràmica, eines de pedra més avançades, teixit -
Població: 1-2 milions d'habitants durant el Nou Regne
-
Politeisme (Osiris, Isis, Ra, Horus) -
La civilització mesopotàmica va introduir l'escriptura i va desenvolupar ciutats-estat com Ur i Babilònia.
-
La població es va estimar entre 5 i 10 milions d'habitants.
-
Art i arquitectura avançats, sistemes d'escriptura no descifrat -
Vall del riu Índus (actual Pakistan, Índia) -
La població de la Xina durant la dinastia Shang oscil·lava al voltant dels 10 milions d'habitants
-
Ur, Babilònia, Nínive -
Harappa, Mohenjodaro -
A l'apogeu de la civilització maia, la població podria haver arribat a 8-10 milions. En aquest període, la població mundial es calcula al voltant de 200-300 milions.
-
Xinès antic (pictogrames i escriptura xinesa) -
Mesopotàmia (actual Iraq, Síria, Turquia) -
China (Riu Groc i Riu Blau) -
Agricultura (blat, ordi), comerç (teixits, metall, fusta), artesania -
Mesoamèrica (actual Mèxic, Guatemala, Hondures) -
Egipte (Riu Nil) -
Invent de la roda, escriptura cuneïforme, sistemes d'irrigació -
La civilització grega es va caracteritzar per la seva gran influència cultural, especialment en les àrees de filosofia, política i art.
2-3 milions d'habitants aproximadament -
Atenes, Esparta, Corint, Tebes -
La Civilització Persa, que va arribar al seu apogeu amb l'Imperi Aquemenida, va ser una de les civilitzacions més grans i diverses de l'antiguitat.
-
Arquitectura (piràmides) -
Zoroastrisme, politeisme (diversos déus) -
Persa antic -
Arquitectura (temples com el Partenó), màquines de guerra, astronomia, matemàtiques (Euclides, Pitàgores) -
Irán, Mesopotàmia, Egipte, l'Índia, Àsia Menor -
Conquerit per Alexandre el Gran (330 aC) -
Anyang (dinastia Shang) -
Durant aquest període, l'Imperi Xinès va tenir una gran expansió territorial, una administració centralitzada i estabilitat política.
La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 250-300 milions d'habitants. -
Grècia, Illes Egees, costa d'Àsia Menor -
Chang'an (actual Xi'an), Luoyang -
Confucianisme, taoisme, cultures ancestrals -
La població de l'Imperi Romà s'estima entre 50 i 70 milions
-
Llatí i grec -
Xina (principalment vall del riu Groc) -
Agricultura intensiva (milpa, conreus rotatius), comerç de cotó, jade i cacau -
Paper, brúixola, ferro, màquines d'aigua -
Mediterrani (Europa, Àfrica del Nord, Orient Mitjà) -
Paganisme (mítics déus romans), cristianisme (des de 313 dC) -
La població durant aquest període es va estimar en uns 50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
-
Hinduïsme, budisme (en declivi), jainisme -
Índia (majoritàriament nord) -
Sànscrit, pràkrit -
Astronomia, art i escriptura jeroglífica -
Pataliputra (actual Patna), Ujjain -
Població: 300-400 milions mundialment
Segle VII - VIII dC -
Bagdad, Còrdova, Damasc -
Àsia, Àfrica, Europa (especialment l'Orient Mitjà, el Nord d'Àfrica, la península ibèrica) -
La població europea en aquest període es va estimar en uns 40-50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
Segle VIII - XI dC -
Segle VIII en endavant fins la colonització de potències europees s. XIX.
La població de la regió del Sahel va oscil·lar entre 5 i 10 milions. -
Comerç (or, espècies, seda, llibres), agricultura, artesania -
Nòrdic antic -
París, York, Dublín -
Vaixells vikings, tècniques de navegació -
Politeisme (Deus de la pluja, del sol, etc.), sacrificis rituals -
Escandinàvia, Gran Bretanya, Europa Occidental, Rússia -
Àrab, llengües africanes nadiues -
La població europea va continuar creixent, arribant a 70-80 milions durant el període de les creuades, mentre que la població mundial oscil·lava al voltant de 500-600 milions.
-
Europa, Orient Mitjà, Mediterrani -
Llatí i Àrab -
Cristianisme (principalment catòlic) i islam -
La destrucció massiva causada per les conquestes mongòliques va tenir efectes devastadors en moltes regions, però també va crear una època de relativa estabilitat (pax mongolica) que va permetre un auge comercial entre Àsia i Europa.
-
Tècniques militars (cavalleria, armes), construcció de ponts i fortificacions -
Literatura religiosa, art religiós, arquitectura -
Lletres mongoles, intercanvi cultural entre l'Orient i l'Occident -
Àsia, Europa Oriental, Orient Mitjà -
La pesta bubònica va causar una disminució dràstica de la població europea, amb la pèrdua d'aproximadament un terç de la població en algunes regions.
Segle XIV -
Cristianisme (principalment a Europa) -
Ciutats de l'Europa medieval -
Mongol -
Feudalisme a Europa -
A l'Amèrica precolombina, l'eficiència agrícola i els sistemes socials ben organitzats dels Inques i Asteques van permetre la creació de grans imperis amb poblacions denses.
Segle XV -
Avanç en arquitectura, tècniques de cultiu en terrasses (Inques), calendaris i astronomia (Asteques) -
Amèrica del Sud (Inques), Amèrica Central (Asteques) -
Quechua (Inques), Náhuatl (Asteques) -
La població europea al segle XVII oscil·lava entre 80 i 100 milions, i la població mundial estava al voltant de 500-600 milions.
Segle XVI - XVII -
Aquest comerç va desplaçar milions de persones d'Àfrica cap a les Amèriques, incrementant la població a les colònies i alimentant el creixement de les economies colonials basades en l'agricultura de plantació.
Segle XVI - XIX -
Cristianisme a Europa i Amèrica, tradicions africanes a les regions d’origen dels esclaus. -
Islam (sobretot als comerços àrabs i saharians) -
Lisboa, Sevilla, Londres, Amèrica (noves colònies) -
El creixement agrícola i l'arribada massiva d'immigrants a les colònies americanes van contribuir a un ràpid augment de la població en aquestes regions.
segle XVII - XVIII -
Cristianisme (Catolicisme a les colònies espanyoles i portugueses, Protestantisme a les colònies britàniques) -
Navegació marítima, vaixells negriers -
Espanyol, portuguès, anglès -
Europees (espanyol, portuguès, anglès, francès) -
Els avenços tecnològics van portar a una producció massiva d'aliments i béns, millorant les condicions de vida i reduint la mortalitat.
Segle XVIII - XIX -
Colònies americanes (Amèrica del Nord, Central i del Sud) -
Majoritàriament cristianisme -
Monarquies colonials, sistema feudal a les plantacions. -
Agricultura de cultius de plantació (sucre, tabac, cotó), comerç de recursos naturals i esclavitud. -
Ciutats portuàries a Europa, Amèrica (com Liverpool, Lisboa, Charleston, etc.) -
Caravanes, rutes comercials establertes -
Les millores en la salut pública, com la vacunació i el control de malalties infeccioses, van reduir significativament la mortalitat infantil i van allargar l'esperança de vida.
Segle XIX - XX -
Manchester, Londres, Birmingham, Nova York, Filadèlfia. -
Canvis en les condicions de vida, increment de l'esperança de vida, augment de l'educació sanitària. -
Invenció de màquines de vapor, tècniques de fabricació i transport (ferrocarril, vaixells de vapor) -
Avenços en la medicina com les vacunes, descobriment de germens patògens, millores en la higiene pública. -
La globalització, l'augment de la connectivitat i els avenços tecnològics han continuat afavorint el creixement poblacional a tot el món. No obstant això, algunes regions han experimentat estancaments o descensos degut a factors com el canvi climàtic o polítiques de control de natalitat. La població mundial ha arribat a uns 8 mil milions a principis del segle XXI.
-
Tot i la destrucció massiva de vides, les guerres mundials també van provocar una reconstrucció ràpida i un creixement poblacional posterior, especialment durant el "baby boom" de la postguerra.
-
Desenvolupament de noves armes, aviació, tancs, tecnologia nuclear. -
Economia de guerra, bombardeig de les infraestructures, reconstrucció posterior. -
Democràcies, dictadures i totalitarismes -
Diversa, majoria cristiana en les regions industrialitzades. -
Globalització de la cultura, noves formes d'interacció social i econòmica, revolució digital -
Anglès (com a llengua global dominant), llengües nacionals i locals -
Internet, smartphones, intel·ligència artificial, biotecnologia -
Diversa (cristianisme, islam, hinduïsme, budisme i altres creences)