-
5 i 10 milions d'habitants aproximadament
-
Art rupestre (coves de Lascaux i Altamira), rituals religiosos -
Eines de pedra (lítics), control del foc
-
Caça, recol·lecció de fruits, pesca -
La civilització mesopotàmica va introduir l'escriptura i va desenvolupar ciutats-estat com Ur i Babilònia. A finals d'aquest període, la població mundial era d'aproximadament 30-40 milions, amb Babilònia que se situava entre 1 i 2 milions d'habitants. L'avenç en l'agricultura, amb tècniques com l'irrigació, va permetre un creixement demogràfic sostingut i una societat complexa amb una economia activa i diversificada.
-
10-15 milions d'habitants aproximadament
-
Assentaments temporals com Star Carr (Regne Unit) -
El Neolític marca el naixement de l'agricultura, que va permetre l'establiment de poblats permanents com Çatalhöyük (Turquia) i Jericó (Orient Mitjà). La població mundial va augmentar notablement, arribant a uns 20-30 milions d'habitants, gràcies a l'augment en la producció d'aliments. Aquest creixement demogràfic va facilitar l'intercanvi cultural i comercial entre comunitats
-
20-30 milions d'habitants aproximadament
-
Agricultura (blat, llegums), domesticació d'animals, comerç entre comunitats -
La civilització egípcia es va caracteritzar per grans avenços en arquitectura i governança centralitzada. Durant el Nou Regne, la població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50 milions. La seva organització social i les seves innovacions van contribuir a un augment de la població i a la seva estabilitat.
-
la població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50 milions.
-
Tebes, Memphis, Alexandria -
Escriptura jeroglífica, literatura religiosa, art monumental. -
30-40 milions d'habitants aproximadament -
Politeisme (Deus del sol, de la lluna, dels rius)
-
Invent de la roda, escriptura cuneïforme, sistemes d'irrigació -
Amb ciutats com Harappa i Mohenjodaro, la civilització de l'Índus destaca per la seva urbanització avançada i sistemes de drenatge eficients. La població es va estimar entre 5 i 10 milions d'habitants, mentre que la població mundial era d'aproximadament 35-40 milions, sustentada per una agricultura productiva i un comerç actiu, que facilitava l'intercanvi de béns i idees.
-
La població es va estimar entre 5 i 10 milions d'habitants, mentre que la població mundial era d'aproximadament 35-40 milions
-
Agricultura (cereals, cotó), comerç (teixits, or, lapislàtzuli) -
Sistemes de drenatge avançats, urbanització, metal·lúrgia -
Les dinasties Xia i Shang van marcar el desenvolupament de l'escriptura i l'agricultura organitzada. La població de la Xina durant la dinastia Shang oscil·lava al voltant dels 10 milions d'habitants, amb una població mundial que arribava a uns 50-70 milions, reflectint una societat complexa que va contribuir a l'estabilitat i creixement demogràfic a la regió.
-
Anyang (dinastia Shang) -
-
Els maies van desenvolupar una agricultura intensiva, incloent la pràctica de la rotació de cultius, que va augmentar la producció d'aliments i va permetre sostenir poblacions més grans a les seves ciutats-estat. A l'apogeu de la civilització maia, la població podria haver arribat a 8-10 milions. En aquest període, la població mundial es calcula al voltant de 200-300 milions.
-
8-10 milions d'habitants aproximadament
-
Tikal, Palenque, Chichén Itzá
-
Filosofia, art i escriptura
-
Agricultura intensiva (milpa, conreus rotatius), comerç de cotó, jade i cacau
-
Escriptura, bronze, teixits, construcció de murs -
La civilització grega es va caracteritzar per la seva gran influència cultural, especialment en les àrees de filosofia, política i art. Va ser una societat que va sorgir a partir de les ciutats-estat independents, destacant Atenes, Esparta i Corint. Els grecs van establir el sistema democràtic a Atenes i van donar forma a molts conceptes fonamentals de la filosofia, la política i les ciències.
-
Arquitectura (temples com el Partenó), màquines de guerra, astronomia, matemàtiques (Euclides, Pitàgores)
-
Atenes, Esparta, Corint, Tebes
-
Agricultura (blat, oliveres, raïm), comerç marítim, artesania (ceràmica, metall)
-
La Civilització Persa, arribar amb l'Imperi Aquemenida, será una de les civilitzacions más grans i diverses de l'antiguitat, con un sistema d'administració eficac i una xarxa de carreteres, estimand una població de 50 milions, la població mundial en aquell moment es calcula al voltant de 100-200 millions
-
30-40 milions d'habitants aproximadament
-
Art persa, relacions diplomàtiques, ciència, medicina
-
Persepolis, Susa, Babilònia
-
Sota la dinastia Gupta, hi va haver avenços en agricultura, ciència i medicina, així com una economia pròspera que va permetre la creació d'infraestructures i l'expansió de les ciutats, afavorint el creixement demogràfic. La població durant aquest període es va estimar en uns 50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
-
Pataliputra (actual Patna), Ujjain -
Avenços en ciència, literatura clàssica índia (Kalidasa), art i arquitectura hindú
-
Agricultura (arròs, blat, cotó), comerç (teixits, metall), artesania
-
Durant aquest període, l'Imperi Xinès va tenir una gran expansió territorial, una administració centralitzada i estabilitat política. Aquests factors van permetre una millor distribució d'aliments, el desenvolupament agrícola (incloent la construcció de canals) i un auge comercial. Això va conduir a un augment de la població, que podria haver arribat als 200 milions. La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 250-300 milions d'habitants.
-
200 milions aproximadament
-
Chang'an (actual Xi'an), Luoyang -
Monarquia centralitzada, sistema feudal amb una burocràcia poderosa
-
El control romà sobre grans territoris afavoria la pax romana, facilitant el comerç i la mobilitat de béns i persones. Les ciutats es van expandir, i la millora en infraestructures (com els aqüeductes i carreteres) va permetre una major seguretat alimentària i reducció de malalties, contribuint així a un creixement poblacional estable. La població de l'Imperi Romà s'estima entre 50 i 70 milions, mentre que la població mundial rondava els 300-400 milions
-
Roma, Constantinoble (actual Istanbul), Cartago -
Paganisme (mítics déus romans), cristianisme (des de 313 dC) -
Divisió de l'imperi, invasions de pobles germànics, crisi econòmica i política.
-
Avenços en ciència, literatura clàssica índia (Kalidasa), art i arquitectura hindú -
Matemàtiques (número zero, trigonometria), medicina, arquitectura -
50 milions aproximadament
-
Tribes nòrdiques i petits regnes, després es converteixen en monarquies
-
L'expansió islàmica va portar noves formes d'organització social i administrativa, així com el desenvolupament de ciutats comercials a l'Àsia, l'Àfrica i Europa. La prosperitat econòmica, basada en el comerç, va contribuir a una major seguretat i creixement poblacional. Durant aquesta època, la població mundial oscil·lava entre 300 i 400 milions.
-
Comerç marítim, agricultura, botí de guerra, artesania -
Timbuctú, Gao, Marràqueix
-
Escandinàvia, Gran Bretanya, Europa Occidental, Rússia
-
L'intercanvi de béns entre les cultures del Sahel i el nord d'Àfrica va afavorir el creixement de ciutats comercials com Timbuctú, que es van convertir en focus d'activitat econòmica i poblacional. La població de la regió del Sahel va oscil·lar entre 5 i 10 milions. La població mundial durant aquest període es va calcular en uns 500 milions.
-
Tot i que la conquesta i la colonització vikinga no van tenir un impacte immediat en el creixement demogràfic, van ajudar a expandir les rutes comercials, establint nous assentaments que, a llarg termini, van contribuir al creixement de la població en zones com Islàndia, Anglaterra i França. La població europea en aquest període es va estimar en uns 40-50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
-
Sahel, Nord d'Àfrica, l'Àfrica Occidental
-
Europa, Orient Mitjà, Mediterrani
-
Tot i la devastació de les guerres, les croades també van obrir vies comercials entre Europa i l'Orient Mitjà, facilitant el flux de persones i béns, que a llarg termini va estimular la població urbana. La població europea va continuar creixent, arribant a 70-80 milions durant el període de les creuades, mentre que la població mundial oscil·lava al voltant de 500-600 milions.
-
Jerusalem, Constantinoble, Acre -
La destrucció massiva causada per les conquestes mongòliques va tenir efectes devastadors en moltes regions, però també va crear una època de relativa estabilitat (pax mongolica) que va permetre un auge comercial entre Àsia i Europa. Això va contribuir a la recuperació demogràfica en algunes regions. La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 400-500 milions, amb una disminució temporal en algunes regions a causa de les invasions.
-
Àsia, Europa Oriental, Orient Mitjà
-
Tècniques militars (cavalleria, armes), construcció de ponts i fortificacions
-
Xamanisme, budisme, islam
-
La pesta bubònica va causar una disminució dràstica de la població europea, amb la pèrdua d'aproximadament un terç de la població en algunes regions. Aquest col·lapse demogràfic va provocar un augment en el valor dels treballadors, millores en les condicions de vida i una recuperació demogràfica a partir del segle XV. La població europea va passar d'uns 80 milions abans de la pesta a uns 60 milions després, mentre que la població mundial es va reduir a uns 350-400 milions.
-
Europa, Àsia, Àfrica
-
La mort massiva va afectar la societat, amb un augment de la religiositat i també d'innovacions com la renovació de la feina.
-
Pèrdua d'un terç de la població europea, col·lapse econòmic, millores en condicions de vida a la post-pesta.
-
A l'Amèrica precolombina, l'eficiència agrícola i els sistemes socials ben organitzats dels Inques i Asteques van permetre la creació de grans imperis amb poblacions denses. Els Inques podrien haver arribat als 12 milions, mentre que els Asteques tenen una població d'uns 5-6 milions. No obstant això, aquests imperis van ser devastats per les malalties i les conquestes europees, i la població mundial durant aquest període era d'uns 400 milions.
-
Cusco (Inques), Tenochtitlán (Asteques)
-
Agricultura intensiva (llavors, conreus de blat de moro, patates), comerç local i interregional
-
Art religiós i monumental, literatura i escriptura pictogràfica (Asteques), música i danses ritualitzades
-
La colonització europea d'Amèrica va portar a una redistribució global de la població, amb un flux migratori massiu des d'Europa cap a les Amèriques, provocant un creixement a les colònies. La població europea al segle XVII oscil·lava entre 80 i 100 milions, i la població mundial estava al voltant de 500-600 milions.
-
Lisboa, Sevilla, Londres, Amèrica (noves colònies)