-
Va ser la primera persona a deixar constància escrita d’un fenomen cimàtic. Mentre treballava al seu taller, va observar que les motes de pols sobre la seva taula es movien i s’agrupaven formant figures i relleus quan la superfície vibrava. Leonardo da Vinci pot ser considerat el precursor de la cimàtica, ja que va ser el primer a veure – i comprendre de manera intuïtiva – que el so i la vibració són forces capaces d’organitzar la matèria i reflectir els patrons essencials de la naturalesa. -
-
Segons ell mateix va relatar, un dia, mentre raspava una placa de llautó amb un cisell de ferro afilat per eliminar-ne algunes tasques, va sentir que la placa emetia un xiulet clar i fort. En observar-la amb més atenció, Galileu es va adonar que s’hi havien format una sèrie de línies fines, paral·leles i equidistants. A més, va notar que aquestes marques només apareixien quan la placa produïa el so xiulant, mentre que, en absència del so, no quedava cap rastre visible sobre la superfície. -
-
Va observar com la farina col·locada sobre un plat de vidre vibrava i es movia formant patrons complexos quan el plat era colpejat o excitat amb un arc de violí. Va comentar que aquell moviment podia suggerir una hipòtesi per explicar el moviment de la gravetat, intuint que els patrons vibracionals podrien tenir relació amb lleis naturals més profundes. És un dels veritables precursors de la cimàtica, molt abans que aquesta disciplina fos reconeguda com a tal. -
-
Considerat el pare de l’acústica i una de les figures més rellevants en el naixement de la cimàtica. El seu nom ha quedat associat per sempre a les “figures de Chladni”, patrons geomètrics que apareixen quan una superfície vibra. Utilitzava una placa metàl·lica de llautó sobre la qual col·locava sorra. Amb l’arc d’un violí, fregava la vora de la placa per fer-la vibrar i observava com la sorra es movia i s’agrupava en formes que variaven segons la freqüència del so o el punt on s’aplicava l’arc. -
-
La seva recerca va representar un avanç fonamental en la comprensió teòrica de les figures de Chladni, ja que va introduir una explicació basada en funcions d’ona per descriure com el so crea àrees de vibració i zones de repòs sobre una superfície elàstica. En altres paraules, Germain va demostrar que les crestes i valls de les ones estacionàries determinen les regions on la sorra s’acumula, donant lloc als patrons geomètrics observats experimentalment. -
-
Va realitzar experiments pioners sobre els efectes de la vibració en diferents materials, contribuint de manera significativa al desenvolupament del que avui coneixem com a cimàtica. Va dedicar-se a estudiar els patrons que es formaven en aigua, oli i grans fins quan eren sotmesos a vibracions mecàniques. Faraday va detectar indicis dels fenòmens cimàtics basats en líquids molt abans que existissin els instruments electrònics necessaris per estudiar-los amb precisió. -
-
Va destacar per ser una de les primeres persones a visualitzar el so i estudiar-lo des d’una perspectiva artística i científica alhora. La seva aportació va suposar un pas decisiu en la història de la cimàtica, ja que va aconseguir transformar les vibracions de la veu humana en formes visibles i sorprenentment belles. Va desenvolupar el seu propi dispositiu, l’Eidòfon, que cantant a través d’un tub connectat a la cambra feia vibrar la membrana i generava patrons geomètrics. -
-
El seu estudi, tot i estar centrat en la teoria del so, va assentar les bases científiques de la cimàtica moderna, ja que descrivia de manera rigorosa els principis físics que expliquen com la matèria pot adoptar formes determinades sota la influència del so i la vibració. No només va revolucionar la comprensió del so i les ones, sinó que també va establir un pont entre la física clàssica i les disciplines emergents que establirien conceptes fonamentals dins de la cimàtica. -
-
Les seves investigacions van tenir un impacte fonamental en la comprensió del so, la vibració i la seva relació amb l’energia, aportant una base teòrica que va inspirar nombrosos investigadors posteriors interessats en els fenòmens vibracionals i ondulatoris. La unitat de freqüència, que mesura el nombre de cicles d’una ona per segon, va ser batejada en el seu honor com a “hertz” (Hz). -
-
Va recrear totes les formes originals i va portar el seu treball a un nivell superior, abordant-lo amb una rigorositat científica exemplar. Va analitzar les bases matemàtiques i simètriques que descriuen aquests patrons, introduint una visió més analítica i moderna. Va revisar i perfeccionar el llegat de Chladni i va consolidar un pont entre la física clàssica i la cimàtica moderna, convertint-se en una de les pioneres més rellevants de l’estudi científic de les vibracions i la simetria sonora. -
-
Va encunyar el terme "cimàtica", amb la qual va redefinir el camp que fins aleshores s’havia conegut com a “fenòmens modals”, establint-ne les bases modernes i convertint-se així en el “pare de la cimàtica”. Va dissenyar el Tonoscopi, amb el qual va poder excitar plaques a un ampli rang de freqüències. Amb una obra que uneix ciència, art i filosofia, va expandir els fonaments establerts, aportant una mirada moderna i sistemàtica als fenòmens vibracionals. -