-
Colors vius i expressius que busquen transmetre emoció més que realitat. Obra representativa: La joie de vivre (Henri Matisse, 1906) -
L’art com a expressió interior. Els colors i les formes transmeten emoció i identitat. Obra representativa: Autoretrat amb collaret d’ambre (Paula Modersohn-Becker, 1906) -
Ruptura amb la perspectiva tradicional. La realitat es mostra des de múltiples punts de vista alhora. Obra representativa: Les Demoiselles d’Avignon (Pablo Picasso, 1907) -
El cubisme influeix en la literatura a través de la fragmentació i la multiplicitat de perspectives. Igual que Pablo Picasso descomponia la realitat en diferents angles, alguns escriptors trenquen la narració lineal i presenten els fets des de punts de vista diversos. El temps es desordena i el relat es construeix com un mosaic que el lector ha de recompondre. Aquesta tècnica ofereix una visió més complexa i polièdrica de la realitat. -
Celebració del progrés, la màquina i la velocitat en una societat moderna i tecnològica. Obra representativa: Velocitat d’un automòbil (Giacomo Balla, 1913) -
Estructures geomètriques que busquen ordre i utilitat. Obra representativa: Espai-força construcció (Lyubov Popova, 1921) -
Collage crític i humor absurd com a resposta al caos i la guerra. Obra representativa: Cut with the Kitchen Knife (Hannah Höch, 1919) -
L’art com a camí cap a l’inconscient i la identitat. Somnis, símbols i emoció interior. Obra representativa: Les dues Frides (Frida Kahlo, 1939) -
El surrealisme converteix la literatura en una exploració lliure de l’inconscient. Amb el Manifeste du surréalisme, André Breton defensa l’escriptura automàtica i l’alliberament de la raó, influït per Sigmund Freud. Així, la literatura deixa de copiar la realitat i passa a reinventar-la des de la llibertat creativa. -
L’art es deslliga de la realitat visible per explorar emocions a través de la forma i el color. Obra representativa: Composició VIII (Wassily Kandinsky, 1923) -
Grans formats, gest espontani i emoció intensa. Obra representativa: The Seasons (Lee Krasner, 1957) -
Imatges de la cultura popular i consumista. L’art entra en diàleg amb la societat mediàtica. Obra representativa: Marilyn Diptych (Andy Warhol, 1962) -
El Pop Art influeix en la literatura incorporant la cultura de masses com a matèria artística. Igual que Andy Warhol elevava objectes quotidians a la categoria d’art, molts escriptors introdueixen marques, anuncis i referències mediàtiques als seus textos. Autors com Don DeLillo reflecteixen una societat dominada pel consum i els mitjans. La literatura adopta un estil directe i irònic, mostrant com la publicitat i la cultura popular modelen la manera de pensar i d’explicar el món. -
Simplicitat, repetició i serenitat. L’art com a espai per a la contemplació i la calma. Obra representativa: Untitled #10 (Agnes Martin, 1975) -
L’art com a idea i experiència. La participació del públic és essencial per donar sentit a l’obra. Obra representativa: Cut Piece (Yoko Ono, 1964) -
L’artista utilitza la natura com a escenari i matèria, fusionant cos, terra i identitat. Obra representativa: Silueta Series (Ana Mendieta, 1973–1980) -
Homenatge a les dones de la història. L’art com a reivindicació de la presència femenina i la memòria col·lectiva. Obra representativa: The Dinner Party (Judy Chicago, 1979) -
Combinació de realitat virtual, música i narració. Trenca els límits físics i explora el món digital. Obra representativa: Lorna (Lynn Hershman Leeson, 1983)