-
Dinasties I i II: Menes.
-
Contex històric: L’art egipci (3000-30 aC) es desenvolupa sota el poder dels faraons, en una societat jerarquitzada i lligada a la religió. Les obres servien per reforçar l’autoritat reial, mantenir l’ordre i garantir l’estabilitat del país. Context cultural: Tenia una funció religiosa i simbòlica: mostrava déus i faraons amb formes ideals per assegurar la vida eterna. Les imatges tenien valor màgic i ajudaven a protegir el difunt en el més enllà.
-
L’art grec es divideix en Època Arcaica (700–480 aC), Clàssica (480–323 aC) i Hel·lenística (323–31 aC). A l’Arcaica creixen les polis i s’impulsa la religió i l’arquitectura. A la Clàssica Atenes viu el seu màxim esplendor i l’art busca harmonia i perfecció. A l’Hel·lenística, després d’Alexandre el Gran, la cultura grega s’estén i l’art es fa més expressiu fins al domini romà.
-
Roma és una ciutat petita governada per reis. Rep molta influència dels etruscs. Societat agrícola i guerrera. S’estableixen les primeres institucions.
-
Roma va començar com una petita ciutat al centre d’Itàlia, envoltada de pobles diversos. Va créixer gràcies a la seva organització política, un exèrcit molt potent i la capacitat d’integrar altres pobles. Amb el temps va passar per tres grans etapes: monarquia, república i imperi. Durant aquest procés va dominar la Mediterrània, va influir en la cultura occidental i, finalment, va caure per crisis internes i invasions.
-
Es forma un govern sense reis. Roma s’expandeix per Itàlia i després per la Mediterrània. Hi ha conflictes socials i polítics. Al final, grans generals com Cèsar concentren poder.
-
Roma arriba al màxim poder. Controla Europa, Nord d’Àfrica i Orient. Època de prosperitat però després comencen crisis, invasions i divisió. L’Imperi d’Occident cau el 476.
-
-
-
-
Aquesta etapa es caracteritza per l’esplendor Justinia I, amb la construcció de grans edificis religiosos que combinen innovació arquitectònica i simbolisme teològic. La joia del període és Santa Sofia, on la cúpula monumental i el joc de llum pretenen representar el cel a la terra. L’art bizantí del moment utilitza mosaics d’or, iconografia sacra i un estil cada vegada més allunyat del naturalisme romà, orientat cap a la transcendència i la representació espiritual.
-
-
Amb la dinastia macedònica, Bizanci entra en una etapa de recuperació i esplendor coneguda com el renaixement macedònic. Durant aquest moment, l’art experimenta una gran revitalització: tornen les icones, els mosaics i els frescos, amb un estil més refinat, solemne i equilibrat. També es desenvolupen importants tallers manuscrits il·luminats. L’art bizantí esdevé més narratiu i expressiu, tot i mantenir la seva dimensió espiritual i simbòlica.
-
L’art islàmic sorgeix amb l’expansió de l’Islam a partir del 622 i s’estén per un vast imperi que connecta cultures d’Orient i Mediterrània. A la península Ibèrica (711–1492), al-Àndalus esdevé un centre de convivència i intercanvi científic, filosòfic i artístic, on es fusionen tradicions locals amb influències orientals.
-
-
En l'àmbit artístic, el Renaixement Paleòleg aposta per una pintura més emotiva i detallista, amb un ús del color i del moviment que anticipa influències cap a l’art del Renaixement occidental. Els murals i icones recuperen profunditat espacial i suavitat en els rostres, mentre que la miniatura i l’orfebreria continuen floreixent. Aquest moment és sovint considerat l’últim gran esclat creatiu bizantí abans de la caiguda de Constantinoble l’any 1453, que marca la fi definitiva de l’Imperi.