-
- Grècia i illes.
- Civilització minoica.
-
- Gran poder naval (talassocràcia)
- Conservats jeroglífics i documents en lineal A (tauletes Hagia Trada)
- Culte a la deessa mare de la naturalesa (petita estàtua femenina evoltada de serps)
- Centre cultural i polñitic de l'illa: palau de Cnossos (sense muralles defensives)
- Tucídides (1r llibre Història): gran escuadra naval de Minos, dominava el mar grec i tenia poder sobre les Cíclades. Mantenia el mar lliure de pirates per rebre millor els tributs d'Atenes (prova: mite Minotaure)
-
- Destruida per una invasió o un terratrèmol.
- Va resurgir amb més força i va arribar al seu màxim esplendor.
-
- Entrada de pobles indoeuropeus a Grècia (aqueus, jonis i eolis).
- Aqueus - Peloponnès, funden els regnes de Micenes, Tirint i Pilos
-
- Poble guerrer amb desenvolupament cultural població mediterrània sotmesa
- Organització patriarcal (genos mateix llinatge - puntal de la societat política i religiosament)
- Economia: agricultura i ramaderia (cereals i ovelles) + comerç pel Mediterrani (coneixien el telar i els metalls. Introdueixen el carro de caballs)
- Assimilen la cultura minoica per les incursions a Creta (joies, armes, ofrenes)
- Monarquia. Rei (wanax, prínceps (basileus) delegats territorials. Oficis especialitzats
-
- Políticament: règim monàrquic desapareix, aristocràcia intervé al consell del rei (els nobles desbancarien el poder reial)
- Polis/ciutat estat (Atenes i Esparta): extensió geogràfica reduïda, nucli urbà (àgora, acròpolis, temples...) + territori extramur - Poble (demos-homes lliures) participen en les assamblees
- Economia; agricultura i ramaderia, pirateria i comerç (fenicis, metalls i matèries primeres)
- Alfabet fenici per les transaccions comercials - l'adapten al seu sistema lingüístic
-
- Vertader motiu: competència comercial
- Troia: pròspera per la ramaderia i calitat dels caballs + situació estratègica per controlar el comerç marítim entre mar Egeu i Negre
-
- Caiguda de Troia i món micènic
- S.XIII - CdT, la civilització minoica tarda unes dècades a debilitar-se € i demogràficament
- Doris (belicosos del nordoest, per Tessàlia i Beòcia a Dòrida i avancen cap al sur de l'hèl·lade fins arribar al Peloponnès) expulsen els micènics
- Grans canvis: destrucció ciutats fortificades, desaparició escriptura sil·làbica (alfabet fenici), pobles indígenes es fusionen o emigren, armes de ferro desconegudes pels micènics (bronze)...
-
- Greus crisis polítiques i socials= ++ població +escassedat de terres cultivables+lluites polítiques = colonitazació
- Consolidació de l'estructura de la polis
- Règims aristocràtics: pretenen mantenir el seu poder polític i dificulten l'accés de les classes socials al govern de la ciutat
- Temples en pedra en estil dòric
-
Per Ròmul.
-
-
- Alivien situació Grècia: emigrants, buscant noves terres, van a Sicília, Mar Negre i nord Àfrica
- Comerç i indústria prosperen
- S'acunyen monedes d'or i plata deixant enrere l'antic sistema d'intercanvi
- Porpseritat comerç d'algunes ciutats permet nova classe social basada en poder € que lliuta per fer-se un lloc en l'organització política polis
- Tirà: asumeix poder amb suport més pobres, artesans i comerciants i lluita contra nobles x la democràcia
-
Supremacia d'Esparta a Grècia
-
- Ciló intenta establir tirania però fracasa
- Draco nombrat legislador extraordinari x revisar llleis i constitució
- Codi famós x duresa, no resol crisi social
- Soló intenta reformar i conciliar. Alivia la difícil situació, tot ciutadà pot ser escollit per un càrrec polític segons posició € NO llinatge
- - poder aristocràcia
- Àtica 3 bàndols conflictius: muntanya, costa i ciutat
-
- Atenenc família noble, escollit arcont reconciliador i legislador pels ciutadans per fer una profunda reforma del govern de la polis
- Va cancelar els deutes i la prohibició de prèstams en garantia de persones, la institució de classes segons la fortuna, creació del Consell dels 400 (Boulé), reforma de la moneda i els costums
-
Amb el suport dels habitants de la muntanya, zona + pobre grega, implanta la tirania i consegueix una política pròspera
- Va protegir comerç i indústria, promou cultura i afavoreix l'embelliment de la ciutat (Atenes)
- 2 fills tirans: Hipíes i Hiparc
- Hiparc assassinar, Hipíes política opresora, precipitant la seva caiguda
- 2 anys més tard, Atenes s'encamina cap a la DEMOCRÀCIA -
-
- Forma el Consell de 500 membres amb les 10 tribus, 50 membres de cada tribu escollits per sorteig, poder executiu del Consell/Boulé 1/10 de l'any. PRITANÍA y pritans Es reunien a l'àgora cada dia (tholos), edifici circular on preparaven les sessions del Consell i l'Assamblea. Cada dia es sortejava entre els 50 pritans el càrrec d'epistats (presidir les reunions del Consell) - òrgan del govern que assumiria les funcions administratives, deliberatives i judicials
-
Atenes, f. s. VI, Clístenes, aristocràtic, idees moderades, escollit arcont el 508
- Crea 10 noves tribus territorials davant les 4 tradicionals de naixement.
- Divideix Àtica en 3: ciutat, costa i muntanya, dividides 10 districtes (tribus) amb nº de municipis (demos)
- Projectes del Consell debatits en assamblea popular (eclesia), que asumia la sobirania de l'Estat (exterior i interior)
- Sistema democràtic atenenc gran convulsió: guerres mèdiques - Atenes surt enfortida política i €ment -
-
Fracassa per una tormenta al Mont Athos
-
- Rei grec: Dàrius
- General atenès: Milcíades
- Batalla important: Marató (Filípides)
-
Dàrius l'inicia per castigar la revolta de Milet (ciutat jònica sotmesa a l'Imperi Persa, que es va rebel·lar contra el seu domini ajudada per Atenes i Eritrea.
-
Durant la segona guerra mèdica, els atenencs derroten els perses a la badia de Marató sota el càrrec de Milcíades.
Els perses perden 6400 i els atenencs només 192 -
- Atenes: promet organitzar+dirigir campanyes i procurar ciutats no fossin assaltades/envaïdes
- Decisions importants: reunions consell (1 representant x ciutat)
- En temps Pèricles: reconstrucció Acròpolis (runes des de guerres mèdiques) despeses lliga=algunes ciutats es volen separar
- Atenes no ho permet i les repimeix durament (1 dels pocs punts foscos hª democràcia atenenca)
- Resta Estats grecs (sobretot Esparta)- No accepten superioritat Atenes - gran rivalitat entre 2 ciutats +importants
-
Guanyen els grecs (Xerxes) contra Leònides (espartà)
Batalla per terra -
Temístocles (atenenc) guanya gràcies a l'atasc dels vaixells perses tan nombrosos que no van poder maniobrar
-
- Rei persa: Xerxes
- Termòpiles, Salamina, Platea i Micale
-
A Beòcia, les tropes gregues dirigides pel rei espartà Pausànies derroten l'últim reducte de l'exèrcit persa, persegueixen els perses fins les costes d'Àsia Menor
-
- Mor Dàrius, Xerxes (fill) continua guerra
- Guanya Termòpiles (contra Leònides). Espartans sorpresos per darrere, moren
- Grècia central indefensa, Xerxes avança sense resistència
- Atenes, davant perill, evacua població a Salamina (Temístocles guanya)
- Beòcia: Platea guanya Atenes
- Perses perseguits fins costes d'Àsia Menor, on els grecs guanyen definitivament per l'esperit de la lluita per la llibertat: por a set sotmesos sota poble estranger els fa unir-se en defensa causa comú
-
- Elegit estratega x l'Assamblea 15 cops
- Amb ell culmina democràcia: plens poders Assamblea i Consell, possibilitat més ciutadans accedir magistratures+altes (retribució jurats/membres Consell)
- Ideals democràcia restringits drets cuitadanía (pare +mare atenencs)
- Metecs/estrangers (comerciants/artesans/professions librerals): NO propietaaris terres àtica ni matrimoni legal amb ciutadà
- +nombrosos: esclaus (+s.V, no drets polítics, treballadors família/exèrcit). Comprar llibertat treballant
-
Atenes (Lliga Dèlico-Àtica) contra Esparta s'enfornten per un conflicte entre Corint (Esparta)i Corcira (Atenes) a l'illa de Corfú
- Atenes: superior en força naval i recursos humans i monetaris
- Esparta se sent relegada a un segon pla pel predomini d'Atenes, que obliga a colònies a participar i imposa la seva forma de govern: democràcia
- Part dels diners de la Lliga es gasten en reconstruir l'Acròpolis atenesa destruida pels perses en la Tercera Guerra Mèdica -
- Àtica envaïda pels espartans
- Atenesos refugiats a la ciutat - terrible epidèmia
- Guanya Atenes (Pèricles)
- Decadència d'esperit de lluita atenès amb la mort de Pèricles de pesta
- Èxits i fracassos pels dos bàndols
- Acord final: la Pau de Nícies
-
- General atenès: Alcibíades - fracassa a Sicília. La flota atrapada a la badia de Siracusa, aliada d'Esparta.
- Maten o venen els soldats de terra
- Guanya Esparta
- Atenes queda molt desprestigiada
-
- Les ciutats jòniques de la Lliga de Delos es rebel·len contra Atenes - sitiada
- Amb l'ajuda d'Esparta (Lisandre), olbiguen a Atenes a rendir-se sense condicions a Egospòtamos (flota enfonsada)
- Els atenens derriben les muralles del Pireu, entreguen la flota als espartans, permeten el retorn de polítics desterrats contraris a la democràcia, i pacten una aliança amb Esparta acceptant el seu domini
- Atenes - govern oligàrquic - Trenta Tirans (revisen la Constitució)
- Fracassa per la duresa
-
-
-
- Època +rica hª Grècia cultural+artísticament. Avenços medicina, hª, escultura, teatre, filosofia, oratoria...
- Dones no política: a casa (gineceu), no actes públics (-Aspacia de Milet)
- Atenes: 1a potència naval (després de les guerres mèdiques) - Creació coalicció de ciutats - LLiga Dèlico-Àtica
- Finalitat: defensar ciutats aliades de potencial perill persa
- Membres: obligació proporcionar homes, naus i diners x campanyes guerra (tresor de Delos)
-
-
Creada originalment pel rei de Macedònia, FIlipo II (cap Lliga Panhel·lènica), després de la batlla de Queronea (388 a.C. a l'hivern), amb la derrota d'Atenes i Tebes.
El rei haia començat ampliant les fronteres i conquerit territoris del nort i centre del país
LLIGA DE CORINT: tractat de pau, després aliança per envair Pèrsia i vengar la profanació de santuaris a les Guerres Mèdiques.
Facilitava l'ús de forces militars contra Dàrius III.
Preservava i garantitzava la pau -
- Fill de Filipo II de Macedònia, deixeble d'Aristòteles.
- Succeeix al seu pare als 20 anys.
- Expandeix l'Imperi fins la Índia.
- Va intentar fusionar la cultura hel·lènica amb la dels pobles vençuts.
- Guanya els perses a la batlla d'Isos.
- Després de la seva mort, els seus sucessors van lluitar per repartir-se l'Imperi: Ptolomeu a Egipte, Seleuci a Síria i Àsia Menor, Antígon a Macedònia i Grècia, Pèrgam a Atálides, Antigònides a Macedònia...
-
Regne de Macedònia (Filip II) contra l'aliança de ciutats gregues (liderades per Atenes i Tebes)
-
- Alexandre Magne (Macedònia) - cap de la Lliga de Corint
- Cau la indústria i l'agricultura, floreix el comerç.
- Noves entitats polítiques que superaven a les antigues polis: monarquia
- Culturalment: civilització grega universal, i grec llengua internacional
- Atenes deixa de ser la capital cultural del món hel·lènic. Rivals: Alexandria o Pèrgam.
-
-
-
República Romana contra Cartago, pel control de Sicília. Victòria romana, indemnitzacions de Cartago.
-
És la més important.
Comporta la fi de l'imperi cartaginès a favor de Roma, que esdevè la potència hegemònica de la zona del Mediterrani occidental.
Declaració de guerra: destrucció de Sagunt.
Final: Hanníbal Barca pacta amb Escipió les condicions de la rendició de Cartago -
Victòria cartaginesa.
-
Setge de Cartago.
Destrucció total per suprimir l'aixecament coercial de la ciutat nord-africana -
- Grècia: província romana d'Acaia + regnes hel·lenístics
- Algunes ciutats d'Àsia van ser escollides com a capitals o afavorides per l'administració
- Atenes: ciutat provinciana tranquila, altres ciutats van decaure
- 330 - Cort imperial a Constantinoble (decisió de l'emperador Constantí)
-
-
-
Destrucció de Pompeia i Herculà.
-
Cèsar contra Pompeu.
Guanyador: Cèsar -
Pompeu contra Cèsar
-
-
-
Per l'emperador Teodosi
-
-
Per l'emperador Teodosi
-
Destrucció de Roma per la invasió germànica de les tribus bàrbares del nord
-
Per ordre de Justià
-
Ruptura del cristianisme llatí i el bizantí
-
-
- L'imperi bizantí (ja gairebé només la capital, Constantinoble) cau en mans otomanes
- Grècia hi ha 400 anys de domini turc
- Les potències europees obliguen Turquia a reconèixer Grècia com a estat independent el 1829
-
Per l'imperi otomà
-
Les potències europees obliguen Turquia a reconèixer Grècia com a estat independent
-
Ventris i Chadwick