-
Va delegar molt de poder en el seu favorit, Manuel Godoy. El seu regnat va acabar amb l'abdicació forçada a favor del seu fill Ferran VII, enmig de les tensions amb Napoleó.
-
Marginació dels il·lustrats, nou impuls de la Inquisició i nomenament de Godoy (1792). Poc a poc, amb la seua derrota contra França, Godoy crea reformes i canvia la política exterior.
-
Tracten de frenar la Il·lustració però, amb la seua derroa, firmen la Pau de Basilea.
-
Després de la derrota contra França, s'alien ambdós.
Lluiten a la "Batalla de Trafalgar" contra Gran Bretanya al 1805, on la flota espanyola perd tot el seu poder i marca un punt d'inflexió en el domini marítim britànic. -
Tractat on Carles permet l'entrada de tropes napoleòniques per invaïr Portugal i repartir territoris.
-
Els criolls (fills dels castellans a Amèrica) van dirigir la independència a causa de la desigualtat social, la Il·lustració, l'explotació, els monopolis...
GB i els EUA van donar suport ja que lis convenia debilitar Esepanya i expandir el seu comerç.
Les conseqüències a Espanya foren crítiques (fi del monopoli a Amèrica i dependència dels anglesos). -
Napoleó incumpleix el tractat i fa un colp d'estat per apoderar-se d'Espanya i reformar-la. Ferran VII cedeix el tron a Josep I Bonapart en les "Abdicacions de Baiona".
-
Curt període de regnat abans del Motí d'Aranjuez.
-
Revolta popular contra els ocupants francessos (exèrcit repressiu). Van aparèixer dues postures a la població: afrancesats (minoria) i resistència (majoria, "nacionalisme"). Guanya la resistència.
-
Amb l'invasió de Napoleó i el regnat de Josep, s'implanta una política liberal.
-
Germà de Napoleó i rei durant l'etapa d'ocupació francesa per la revolució francesal.
-
La Junta Suprema Central i el Consell de Regència convoquen unes eleccions per fer una "Obra legislativa liberal capitalista" (s'acaba amb l'Antic Règim).
-
Molt avançada. Sufragi universal masc., sobirania nacional, drets i llibertats, separació de poders, monarquia constitucional, educació gratuïta...
S'abandona el feudalisme i s'implanta el capitalisme amb la "reforma agrària liberal" (desvinculació de propietats, desamortització de terres comunals/eclesiàtiques i abolució del Règim Senyorial). -
Tractat on Napoleó dona els drets de la corona a Ferran VII i retira les tropes franceses d'Espanya.
-
Va regnar breument el 1808 abans de ser deposat per Napoleó, que va posar el seu germà Josep Bonaparte al tron. Recuperà el tron el 1813. Va abolir la Constitució de 1812 i va restaurar l'absolutisme. La seva mort va provocar les Guerres Carlines.
-
Forta repressió als liberals i tornada de la Inquisició (s'aboleixen les Corts de Càdis). Restabliment dels privilegis fiscals, feudalisme i els gremis i, per culpa de la pèrdua de les colònies, una forta crisi econòmica que provoca descontent amb aquest sistema.
-
Abans de que Ferran jurara la Constitució després de restaurar la seua monarquia (van allargar aquest procés intencionalment), Elio va produïr un pronunciament que tornaria l'absolutisme.
-
Pronunciament liberal contra Ferran VII i el seu regnat absolutista.
-
Després del pronunciament de Riego, Ferran accepta el liberalisme. Es veu una divisió: els liberals moderats (+ conservadors, poder reial fort, alta burgesia) i els exaltats (+ revolucionaris, reducció de poder reial, mitjana/baixa burgesia).
Acaba amb l'invasió per part dels "Cent-mil fills de Sant Lluís"(exèrcit europeu de la Santa Aliança contra el liberalisme després de les guerres napoleòniques). -
Tornen les mateixes polítiques absolutistes del sexenni, fora repressió i, davant d'una altra crisi econòmica, Ferran crea unes tímides reformes (fiscals, menys repressió i abolició de la Inquisició per les Juntes de Fe).
Hi ha absolutistes reformadors (alta noblesa, reformes) i ultres (clergat i baixa noblesa, contra les reformes i seguidors de Carles de Borbó). -
S'aprova el dret a la dona a accedir al tron.
Ferran VII crea aquesta llei contra la "Llei sàlica" per a que la seua única filla, Isabel II, accedixca al tron després de la seua mort (i no el seu germà Carles Maria Isidre).
Aquest fet provoca 3 guerres carlines, entre el bàndol isabelià (+liberal) i els carlins (+conservadors) -
Amb 3 anys va ser reina amb la regència de sa mare Ma Cristina.
Després de la regència d'Espartero al 1840 i retirat al 1842, al 1843 es considera major d'edat i jura la Constitució. -
Causat per la proclamació d'Isabel (filla de Ferran) i no de Carles (germà).
Govern liberal vs. Oposició carlina (ultra) - guanyen els liberals amb el "Conveni de Vergara". -
Carta de la regent Ma Cristina per implantar una política liberal moderada. -
Promulgat per l'Estatut reial de la regent Ma Cristina i finalitzat per la revolució liberal.
Sufragi censatari molt restrictiu (0,15%), poder reial molt forts, corts bicamerals... etc. Com el sistema marginava la poglació, els liberals progressites (abans exaltats) van dur a terma un moviment revolucionari i, junt amb Isabel II, van posar al poder als liberals. -
Després del descontentament davant del liberalisme moderat, els liberals progressites fan una revolució liberal i creen la Constitució del 1837.
Acaba quan el Govern moderat torna al poder i es perpetúa. -
-Reformes econòmiques (llibertat de comerç)
-Reforma agrària liberal (+desamortitzacions de Mendizábal)
-Reformes polítiques (sufragi poc ampliat, drets i llibertats i distribució de poder, exec. i legis.). -
Tracten de perpetuar-se al poder amb restricció del sufragi progressista, retall de llibertats (no més revoltes), paralització de la desamortització i govern oligàrquic.
Aquest retall del sufragi provoca un moviment reaccionari progressista. Espartero trau l'exèrcit al carrer i es proclama president.
Després d'enforntaments amb la regent Ma Cristina i Espartero, Ma Cristina abdica per la pressió dels progressistes i Espartero es consolida com a nou regent. -
Espartero obté la regència: desenvolupa el capitalisme i la industrialització (sense intervenció de l'estat). L'aparició del "moviment obrer" (amb el ludisme, primers sindicats) i l'ampliació de llibertats (d'associació i expressió) provoquen el creixement del moviment obrer.
Mentre la burgesia dona més suport als moderats i el moviment obrer comença a revoltar-se per les dures condicions laborals, Espartero aplica una política repressiva (bombardeig a Barcelona) que provoca la seua sortida. -
Davant la violència d'Espartero, Narváez (líder dels moderats) torna el liberalisme moderat al govern.
-
Amb la seua majoria d'edat va regnar durant una dècada moderada, una batalla que va portar als progressistes al poder i un colp de va tornar als moderats i va evitar una nova constitució. Finalment, amb la revolució "La gloriosa" va haver de fugir, renunciant a la corona.
-
Després de la majoria d'edat d'Isabel II i l'aplicació del govern de Narváez, es prenen resures més restrictives i més conservadores (liberalisme moderat). Poc a poc entren en crisi:
-corrupció generalitzada (enfrontaments),
-II Guerra carlina
-Règim molt oligàrquic fa que l'oposició es desenvolupe (Partit Demòcrata i Unió Liberal). Progressites (Espartero) i unionistes (O' Donell) s'alien per fer un colp i acabar amb el règim moderat. -
-Sufragi restringit de nou
-Drets i llibertats poc a poc van restringint-se
-Paralització de les desamortitzacions i "Concordat amb la Santa Seu"
+Poder reial
-Es crea la Guàrdia Civil (cos molt repressiu)
-Govern elegeix alcaldes -
"Guerra dels matiners" per aixecaments carlistes pel casament d'Isabel II amb el seu cosí i altres motius. Va ser menys violenta i més localitzada (a Catalunya).
Guanya l'exèrcit moderat de Narváez. -
Colp d'estat on els progressistes i unionistes s'alien per acabar amb el règim moderat de Narváez, que entrava en crisi.
-
Un govern de coalició (un. i progr.) convoquen eleccions de les qual ix elegit Espartero com a president.
Importants reformes:
-Lleis sobre banca i mines
-Lleis generals del ferrocarril (desenvolupament del comerç però algunes deficiències)
-Desamortitzacions de Madoz (pagar deutes i obres públiques)
-Eleccions municipals
-Amliació del sufragi
-Intent de "Constitució nonada" Tot i això, la conflictivitat obrera (per poques reformes socioeconòmiques) provoca un colp d'unionistes i moderats. -
Es demana reformes i regeneració política.
-
La conflictivitat obrera (per escasses reformes econòmiques) i per por a la burgesia, els unionistes s'uneixen als moderats per fer un pronunciament.
-
S'acaba amb el bienni progressista i s'entra en una profunda crisi econòmica:
-Crisi agrària (absentisme dels propietaris, producció escasa, +preu, fam)
-Crisi industrial (+inversió als aliments que a prod. ind., "Fam de cotó" per la Guerra de secessió dels EUA)
-Crisi financera (ferrocarril menys activitat, enfonsament de la borsa per compra excessiva d'accions) El descontent porta a la Revolució del 1868. -
Es firma a favor de:
-La supressió de la dinastia Borbònica
-Nova constitució
-Sufragi universal
-Elecció entre monarqui i república
-Drets i llibertats -
Com un colp era impossible per la repressió, van necessitar ajuda popular per fer una revolució (inspirada pels EUA i Rússia).
Van participar Prim (progr.), Serrano (un.) i Topete, fent un pronunciament, junt amb les Juntes Revolucionàries, fent una revolució.
Després de la "Batalla d'Alcolea", Isabel II fuig per donar pas al Sexenni democràtic. -
Després d'unes eleccions (per elegir entre unnionistes i progressites) ixen elegits Prim (president) i Serrano (regent).
Amb el creixement del moviment obrer i les influències externes, es conforma el comunisme (socialisme, minoritari, i anarquisme, majoritari).
Al 1871, s'elegeix com a rei Amadeu I de Savoia qui, al 1873, abdica per l'extremada oposició als dos bàndols, donant pas a la 1a República.
Aquest període és curt, inestable i va tindre moltes dificultats que van portar al cop de Campos -
Amb la sortida d'Isabel i l'instauració de la democràcia, es crea una constitució que:
-Amplia drets i llibertats
-Sufragi universal
-Llibertat religiosa (però confessionalitat catòlica)
-Menys poder reial
-Monarquia -
Després de la fugida d'Isabel II, no tenien rei. Aquest període provisional va tindre com a president a Prim i de regent a Serrano.
-
Elegit pels unionistes i progressistes, va tindre molta oposició (conservadora i revolucionària) que va provocar la seua renúncia.
-
L'última i més violenta guerra carlina, amb el suport de Carles al bàndol carlí (durant el regnat d'Amadeu i la Segona República).
Acaba amb la victòria absoluta d'Alfons XII. -
Després de la sortida d'Amadeu I s'aprova una república dirigida pels republicans federals benèvols dirigits per Pi i Margall.
Va ser curta però amb diversos presidents (enfrontats per diversos problemes, com la revolució social dels cantons, i que van acabar renunciant i adoptant mesures contundents i violentes).
No van poder dur a terme el Projecte Constitucional -
Un pronunciament que va acabar amb el període republicà federal benèvol després de la seua inestabilitat (dimissió de Pi i Margall, Salmerón i molta repressió als cantons de la revolució social per part de Castelar).
Instaura una república conservadora, considerada com a la "Dictadura de Serrano". -
Després del colp d'estat conservador de Pavia (per la crisi que sofria la 1a República), Serrano protagonitza una dictadura conservadora molt curta.
-
Acaba amb la repressiva dictadura de Serrano durant la 1a República per tonar al tron a Alfons XII.
-
El colp de Marínez Campos va tornar al tron al fill de l'antiga reina Isabel. Així començaria l'etapa de Restauració monàrquica
-
Es manté el sistema bipartidista entre els dos partits, tornament pacífic per evitar conflictes. Tot i això, van aparèixer partits d'oposició en contra de la monarquia parlamentària (republicans i carlins), al capitalisme liberal (el moviment obrer) i al centralisme (nacionalisme subestatals, sobretot Cat. i PB).
La crisi del 1898 comença a desmoronar aquest sistema (els governs de Maura i Canalejas i les seues mesures regeneracionistes) i finalment acaba amb el colp d'estat de Prim de Rivera. -
Cánovas del Castillo firma:
-Sufragi censatari (que passa a ser universal al 1890)
-Poder reial fort
-Llibertat religiosa privada
-Drets i llibertats amb lleis restrictives Esc fonroma un funcionament de l'Estat on hi ha alternança pacífica entre els dos partits gràcies a tres mecanismes: el bipartidisme (entre els partits dinàstics de Cánovas i Sagasta), el frau electoral (massiu) i el caciquisme (cercle viciós on els cacics, q tenien poder econòmic, controlaven els camperols als vots). -
Fill d'Alfons XII que accedeix al tron per la mort de son pare, sent menor d'edat.
Sota la regència de sa mare Ma Cristina fins al 1902, on serà considerat major d'edat. -
El descontent cubà en les guerres colonials provoca 3 guerres (la Guerra dels 10 anys i la Chiquita) fins que l'última (manifestada amb el Crit del Baire).
Acaba amb la derrota espanyola a causa de l'entrada dels EUA a la guerra i la Batalla de Santiago, concluint amb la fi de l'imperi espanyol, el "desastre" (pèrdua de terres), i donant pas a la ideologia del "regenracionisme" davant la decadència. -
A causa de les 3 guerres colonials de Cuba que causen el "desastre":
-Impuls dels nacionalismes subestatals (+partits catalanistes, bascs...)
-Conseqüencies econòmiques negatives (pèrdua d'ingressos fiscals i comerç) i positives (fi de despeses de guerra i repatriació de capitals)
-Una crisi ideològica que impulsa el "regeneracionisme"
(reformar sistema educatiu per l'analfabetisme, reforma agrària, descentralització administrativa i acabar amb el caciquisme). -
Després de la crisi del 1898:
-Sorgeix el republicanisme tradicional ("Unió republicana" de Salmerón) i el radicalitzat i anticlerical (de Lerroux i el "blasquisme")
-Creix el socialisme: millores del PSOE (1909) i +afiliació a la UGT (1914).
-Creix anarquisme: assassinat de Canalejas, vaga general a Barcelona i +afiliació a la CNT.
-Creixen els nacionalismes: "Solidaritat Catalana", "PNB" i "Unió Valencianista Regional". -
Va assumir la corona als 16 anys i va regnar durant una època constitucional (1902-1923) i una dictadura militar de Primo de Rivera (1923-1931).
-
Maura (conserv.) i Canalejas (progr.) van dur a terme reformes després de la crisi: -Reforma educativa (que els provocava desconfiança ja que seria més difícil controlar la població)
-Legislació laboral (treball infantil i femení regulats, 8h, llei d'accidents laborals, descans dominical, inspeccions... que van tindre un compliment escàs).
-Moderada descentralització (per atraure als nacionalismes)
-"Ley del candado" (prohibició de nous ordres religiosos per llevar poder a la religió). -
Oposició per l'aventura colonial del Riff (recuperar prestigi de l'exèrcit i per interessos econòmics invaïnt un territori del Marroc) va provocar revoltes anticlericals, reposta repressiva per part de Maura i trencament definitiu dels llaços entre liberals i conservadors.
-
A causa de les revoltes al país i la Gran Guerra:
-Crisi militar: Reivindicacions professionals i les Juntes de Defensa demanaven +salari.
-Crisi política: "Assamblea de parlamentaris" on l'oposició reclamava descentralització i més.
-Crisi social: huelgues (CNT i UGT) per condicions dures, relatives llibertats i influència exterior (Trienni bolxevis i la inflació per la guerra). Van obtindre una resposta molt repressiva: "lock-out", pistolerisme, "llei de fugues"... etc. -
La mort de 12000 soldats al Riff (a causa del general Silvestre" va provocar la derrota d'Espanya al Marroc (davant d'Abd el-Krim) i va portar a un colp d'estat er Prim de Rivera.
-
Davant de la violenta activitat del moviment obrer i el creixement dels nacionalismes estatals, Primo de Rivera protagonitza un colp d'estat per instaurar una dictadura militar (així també es frenaria la investigació sobre Abbual i les reformes de la Restauració).
-
Directori militar (23-25):
S'aboleixen les institucions anteriors (segueix la monarquia), torna el centralisme i acaba la guerra d'Àfrica
Directori civil (25-30):
Es consolida el règim amb la "Unió Patriòtica" i l'"Assemblea Nacional". Després de la crisi mundial del crack del 29, l'oposició (firmant el "Pacte de Sant Sebastià") i els militars (amb la "Sublevació de Jaca") tractaren de derrocar el règim. Els messos després de la caiguda de Primo, Berenguer va presidir la dèbil "dictablanda". -
ALCALÁ-ZAMORA (31-35)
MANUEL AZAÑA (36-39) Després del fracàs de la "dictablanda" de Berenguer, a les eleccions municipals ix elegit un sistema republicà. Per confirmar aquests resultats, es convoquen unes eleccions al juny de 1931 on s'asegura. Va tindre 3 biennis amb diferents crisis i problemes d'oposició que van acabar amb un colp d'estat franquista i una guerra civil entre els dos bàndols. -
Es va aprovar la molt democràtica Constitució del 1931, van hi haure reformes pròpies de l'esquerra però, tot i això, van experimentar una profunda crisi i l'auge d'ideologies totalitàries. Oposició de la dreta: l'Esglèsia, l'exèrcit i els grans empresaris
Oposició de l'esquerra: moviment obrer (davant la crisi i la lenta ref. agrària. Davant de les revoltes populars, Azaña va aplicar polítiques repressives per les quals va haver de dimitir. -
S'aproven:
-Sufragi universal (mas. i fem.)
-Descentralització territorial (estat integral amb autonomia voluntària)
-Separació d'Esglèsia-Estat
-Amplis drets i llibertats
-Expropiació de béns privats També:
-Llei de ref. agrària (expropiacions de terres mal treballades i dels Grans d'Espanya)
-Ref. militar (retirada voluntària d'oficials)
-Polítiques laicistes
-Ref. educatives (+cultura, +pressupost, escola mixta, obligatòria i gratuïta)
-Legislació laboral i Drets socials
-Descentralització -
Baix la presidència de Lerroux, s'impulsen unes contrarreformes (-pressupost educatiu, subvencions a l'Esglèsia, abolició de ref. agràries i lleis de salaris, amnistia dels implicats al colp de Primo de Rivera, obstacles al procés autonòmic...)
que van obtindre una resposta revolucionària per por a una dictadura ("Revolució minera d'Astúries", "Revolució de 1934" i crides a la revolució).
Aquesta revolució´va tindre resposta repressiva (empressonament dels catalans i repressió a Astúries). -
Després dels problemes al bienni de dretes, torna l'esquerra amb una coalició electoral, amb suport de la CNT i Azaña com a president de la República amb Quiroga president del Govern.
Alliberaren als presos d'Astúries, restituiren l'autonomia catalana, acceleraren les ref. agràries i van traslladar als militars per evitar un colp d'estat.
Tot i això, van obtindre oposició d'esquerres (reclamant rapidesa) i oposició de dretes, que preparava un colp (gràcies a l'exèrcit, capitalistes i partits). -
Amb la intenció d'aconseguir una victòria ràpida, es va dur un colp d'estat per part dels rebels que va trimofar a una part del territori i fracasar a la gran part (pel moviment obrer). Tot i això, a causa de la divisió social i de l'exèrcit es va produïr una guerra entre el bàndol republicà i el franquista.
-
Guerra entre republicans i falangistes.
Tot i que els falangistes començaren amb un triomf del colp en menor part del territori, gràcies a l'ajuda d'Alemanya i Itàlia, un exèrcit més eficaç i unit, i la mala marxa de la zona republicana (a causa de divisions, dualitats de poders i enforntaments interns), acabaren amb la victòria i amb l'establiment d'una dictadura feixista nacional-catolicista dirigida per Franco (en aquell moment general de l'exèrcit). -
No és un rei, però va establir un règim totalitari basat en les seues eleccions pròpies d'una dictadura nacional-catolicista.
-
Tenia característiques feixistes (simbologia, partit únic, culte a la presonalitat, autarquia...) i altres conservadores tradicionals (poder eclesiàstic i militar).
Consta de 3 etapes: la postguerra (profunda crisi, forta repressió i aïllament internacional), "desarrollismo" (suavització de la repressió, creixement econòmic per la Guerra Freda i transformacions sociològiques) i la crisi final (forta crisi del petroli, + revoltes i +repressió).
Acaba amb la mort del caudillo. -
Forta repressió (al bàndol republicà), aïllament internacional (per ajudar a Hitler i Mussolini durant la 2GM), sistema autàrquic, crisi (fam i misèria)
-
A la Guerra Freda els EUA negocien amb Espanya (punt estratègic), se suavitza la repressió, fort creixement econòmic i condicions de vida i un canvi de mentalitat en la societat.
-
Forta crisi del petròli, creixement de l'oposició gràcies a influències externes, +repressió de nou i finalitzada per la mort de Franco.
-
Elegit pel dictador Franco però essencial en la transició democràtica després de la seua mort. Va abdicar degut a escàndols de caràcter econòmic i personal.
-
Després de la transició a la democràcia, nomenament d'Adolfo Suárez i les negociacions entre els reformadors franquistes (on estava el rei) i l'oposició anti-franquista va eixir elegit dues vegades (al 77 i al 79) l'Unió de Centre Democràtic.
Acaba el mandat amb la victòria del PSOE. -
Després d'una dictadura franquista de 36 anys, s'aprova una Constitució on s'aprova:
Sobirania popular de nou (torna la democràcia i el sufragi universal masculí i femení), monarquia parlamentària, divisió de poders i estat descentralitzat. -
Davant de la dimissió de Suárez i interrompent el nomenament de Calvo-Sotelo, Tejero trau l'exèrcit al carrer produïnt un pronunciament tractant de tornar el règim franquista.
El fracàs d'aquest colp no va portar a ningún lloc i el rei, hores després, retira les tropes i segueix amb el procés democràtic.