-
La mort de Carles II d’Espanya va ser l’1 de novembre de 1700. Incapaç de tenir descendència, la seva agonia va ser marcada per malalties greus. Carles va signar un testament on nomenava Felip d’Anjou (net de Lluís XIV) com a hereu, fet que provoca la guerra de Successió Espanyola, un conflicte que canviaria la dinastia hispànica i la història europea. Amb la seva mort, acabava la línia dels Habsburg a Espanya i s'obre el camí als Borbons. -
La guerra de Successió va desencadenar-se per la mort de Carles II el 1700 sense descendència, fet que deixa el tron espanyol sense hereu clar. El seu testament nomenava Felip d’Anjou hereu, cosa que va provocar el rebuig d'un sector que defensava l'arxiduc Carles d’Àustria. El conflicte esdevé una guerra civil i internacional pel control de l’imperi espanyol entre borbònics i austriacistes. Aquest enfrontament va redefinir l’equilibri europeu i acabar amb la victòria de Felip V. -
El Pacte de Gènova, signat entre Catalunya i Anglaterra, va ser una aliança política i militar durant la guerra de Successió. Els catalans es comprometien a reconèixer Carles d’Àustria com a rei si es respectaven les constitucions catalanes, i a aportar 6.000 homes. Anglaterra garantia l’enviament de 10.000 soldats i 12.000 fusells, i mantenir les lleis i institucions catalanes. El pacte va permetre la consolidació de Catalunya com a centre de resistència austriacista contra Felip V. -
El Decret de Nova Planta va ser un conjunt de lleis dictades per Felip V després de la guerra de Successió, que van abolir les lleis i institucions pròpies dels regnes de la Corona d'Aragó. Aquests decrets van imposar l'estructura política i administrativa de Castella, eliminant les Corts i institucions locals. També es va imposar el castellà com a idioma oficial. El 1707 es va imposar a València i Aragó, mentre que a Catalunya va ser el 1716. -
El Tractat d'Utrecht va ser un conjunt d'acords internacionals que van posar fi a la guerra de Successió i va modificar l'equilibri europeu. El tractat reconeix a Felip V de Borbó com a rei d’Espanya, però s'obligava a no unir mai les corones d’Espanya i França. Espanya va perdre la major part dels seus territoris europeus, mentre que Anglaterra va rebre Gibraltar, Menorca i privilegis comercials. El Tractat va marcar l’inici del declivi de l’imperi espanyol i el predomini marítim britànic. -
El Tractat de Rastatt, signat entre França i Àustria, va completar la pau de la guerra de Successió després del Tractat d’Utrecht. Àustria va rebre els Països Baixos espanyols i els presidis de Toscana, mentre que França va conservar certes fortaleses i restituïa territoris imperials ocupats. Espanya va perdre totes les seves possessions italianes i la seva influència al Mediterrani. Catalunya quedà aïllada i sense garanties institucionals. -
Ferran VI, va destacar per la seva política de pau i neutralitat després de la guerra de Successió. Amb el seu ministre va impulsar reformes econòmiques, militars i culturals, com la modernització de la marina. Va protegir les arts i les ciències, creant la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i fomentant artistes com Farinelli. Va evitar conflictes internacionals i va apostar pel desenvolupament interior. -
El Cadastre d’Ensenada va ser una investigació fiscal durant el regnat de Ferran VII i impulsada pel seu ministre, el Marquès d’Ensenada. Es van recollir dades detallades dels habitants, propietats i activitats econòmiques de més de 15.000 poblacions de la Corona de Castella amb l’objectiu de substituir el sistema tributari antic per una Única Contribució més justa i moderna. Es va fer un qüestionari amb 40 preguntes i es van crear llibres de registre. Aquesta reforma no es va implementar -
Carles III era conegut com “el Millor alcalde de Madrid” per les seves reformes que van modernitzar el país. A Madrid va impulsar grans millores urbanístiques i edificis emblemàtics; va fomentar l’art, la ciència i la cultura. Va limitar el poder de l’Església i la Inquisició, i va promoure reformes econòmiques i administratives sota el despotisme il·lustrat. En política exterior, va haver-hi conflictes, però també consolidades imports territorials. Succeí Carles IV després de la seva mort. -
La llibertat de comerç promoguda per Espanya amb les seves colònies americanes va iniciar-se amb el Reglament de Lliure Comerç de 1778, signat per Carles III. -
Carles IV era un rei dèbil i insegur que va governar en un període marcat per la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó. El seu regnat va destacar per la influència de Manuel Godoy, qui controlava la política espanyola, implicant el país en conflictes amb Gran Bretanya i França. Les tensions internes i la crisi econòmica creixeren i, el 1808, el Motí d’Aranjuez va forçar la seva abdicació a favor del seu fill, Ferran VII. Poc després, Napoleó imposà José Bonaparte al tron espanyol. -
La Guerra Gran fou un conflicte entre Espanya, sota Carles IV, i la República Francesa després de la Revolució Francesa. A causa de l’execució del rei Lluís XVI, Espanya va declarar la guerra a França, defensant l’absolutisme. La guerra es va desenvolupar a la frontera dels Pirineus, amb ofensives i contraofensives dels dos exèrcits. A Catalunya, es formaren milícies populars que defensaren el territori. Espanya fou derrotada i el Tractat de Basilea de 1795 va establir la pau. -
La Pau de Basilea es va signar entre Espanya i la República Francesa, posant fi a la guerra de la Convenció que es desenvolupava des de 1793. Espanya va recuperar els territoris ocupats pels francesos als Pirineus, però va cedir a França la seva part de l’illa de Santo Domingo (actual República Dominicana). El tractat establia la pau i l’amistat entre ambdós països, la devolució de les conquistes militars i respectava la neutralitat en futurs conflictes. -
El Tractat de Fontainebleau va ser un acord secret entre Espanya i França per envair i repartir-se Portugal, aliat d’Anglaterra. Signat el per Manuel Godoy i Napoleó, permetia el pas de tropes franceses pel territori espanyol per atacar Portugal. Espanya havia de rebre una part del territori, inclòs el Principat dels Algarves per a Godoy. No obstant això, les tropes franceses van aprofitar aquesta ocasió per ocupar Espanya. -
La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i l’Imperi Francès de Napoleó. Va començar amb la invasió francesa a Espanya el 1807, guiada pel Tractat de Fontainebleau que preveia la conquesta conjunta de Portugal. Però Napoleó va trencar l’aliança, causant una revolta popular el 1808. La guerra va combinar guerres regulars i guerrilles locals. L’exèrcit va expulsar els francesos, i Ferran VII va recuperar el tron el 1814. -
La pèrdua de Mèxic per Espanya es va desencadenar entre 1810 i 1821, en una guerra llarga que va començar amb el Grito de Dolores, dirigit per Miguel Hidalgo. El moviment independentista va tenir el suport de classes populars, descontents pel control espanyol i la desigualtat. Va evolucionar cap a reivindicacions socials com l’abolició de l’esclavitud. El 27 de setembre de 1821 es va reconèixer la independència de Mèxic, perdent el territori. -
La Constitució de Cadis va ser una de les primeres constitucions liberals. Promulgada durant la Guerra del Francès, establia la sobirania nacional, que residia en la nació i no en el rei. Definia la monarquia com a constitucional i hereditària, i separava els poders legislatiu, executiu i judicial. També establia el sufragi masculí indirecte, la llibertat d’impremta, etc. La religió oficial era la catòlica, prohibint-ne d’altres. Va abolir l’Antic Règim, la Inquisició i els privilegis. -
Primera fase (1814-1820): Ferran VII torna al tron després de la Guerra d’Independència i aboleix la Constitució de 1812, restablint l’absolutisme. Segona fase (1820-1823): Amb el pronunciament militar liderat per Rafael del Riego, Ferran VII es veu obligat a jurar per la Constitució de 1812 i a adoptar un règim constitucional liberal. Tercera fase (1823-1833): Amb l’ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, Ferran VII restaura de nou l’absolutisme, anul·lant totes les reformes liberals. -
El Pronunciament de Riego va ser un alçament militar liderat pel tinentRafael del Riego el 1820 a Las Cabezas de San Juan (Andalusia). Va néixer del descontentament dels militars destinats a les Amèriques i de la frustració de sectors liberals, reprimits per Ferran VII des de 1814. L’objectiu era restaurar la Constitució de Cadis de 1812 i posar fi a l’absolutisme. L’avenç del moviment va forçar el monarca a jurar la Constitució, iniciant el Trienni Liberal. -
La regència de Maria Cristina va començar amb la mort de Ferran VII, durant la minoria d’edat d’Isabel II. Va enfrontar la Guerra Carlista amb els partits liberals, que donaven suport a Isabel. Per mantenir el tron, Maria Cristina va fer concessions als liberals, que ajudarien a consolidar el règim constitucional amb l’Estatut Reial de 1834 i la nova divisió provincial. La pressió dels progressistes va portar a la Revolució de 1840, que forçà l’exili de Maria Cristina. -
La revolució liberal a Espanya va tenir lloc entre els anys 1833 i 1868, tot i que el seu inici es remunta a la crisi de l’Antic Règim a partir de 1808, amb la Guerra del Francès i la Constitució de Cadis de 1812. El moment clau va ser la revolta progressista de 1835, que va fer caure l’absolutisme de Ferran VII i obria la porta a l’Estat liberal amb la constitució de 1837, el sufragi censatari i les reformes econòmiques. -
La Primera Guerra Carlina, va ser conflicte civil que esclata amb la mort de Ferran VII pels drets successoris al tron entre Carles Maria Isidre de Borbó i Isabel II. Va ser una guerra política i social que va enfrontar els carlins, defensors de l’absolutisme, amb els liberals isabelins, partidaris d’un estat centralitzat i constitucional. El conflicte va afectar especialment el País Basc, Navarra i Catalunya. -
La desamortització de Mendizábal va ser una expropiació massiva dels béns del clergat regular que van passar a mans de l’Estat i es van posar a la venda en subhasta pública. El seu objectiu principal era obtenir diners per finançar la guerra carlina, saldar deutes de l'Estat i afavorir la creació d’una nova burgesia terratinent. Si bé es volia democratitzar la propietat de la terra, la majoria dels lots van ser adquirits per nobles i grans burgesos, quedant fora petits propietaris rurals. -
La regència d’Espartero va començar després que María Cristina renunciés a la regència. Espartero es va convertir en regent únic gràcies al suport dels progressistes i moderats. El seu govern era autoritari, i centrava les seves polítiques en la desamortització de béns clericals i un liberalisme econòmic. Va provocar conflictes amb la indústria tèxtil catalana per la llibertat de comerç i la repressió de revoltes. La manca de suport polític i social van provocar la seva caiguda el 1843. -
La Segona Guerra Carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar principalment a Catalunya. Va començar amb l’aixecament de Benet Tristany el 1846 i va ser una revolta contra la dictadura dels moderats, especialment el govern de Narváez. A més dels carlins, hi van participar progressistes i republicans contraris a les mesures centralistes i repressives. Durant la guerra, les forces carlines eren més reduïdes i poc organitzades en comparació amb l’exèrcit governamental. -
Primera fase (1844-1854): proclamada major d’edat a 13 anys, Isabel II va ser reina efectiva. Va imposar-se el Partit Moderat amb Ramón Narváez liderant. Es va consolidar un liberalisme conservador, centralista i autoritari. Segona fase (1854-1868): un cop caiguts els moderats, els progressistes van governar breument i van impulsar reformes més liberals, com la Constitució no aprovada de 1856 i van modernitzar economia. -
1a fase (1868-1871): comença amb la revolució del 1868 que va donar a la creació de Juntes revolucionàries. Es fa una constitució liberal. 2a fase (1871-1873): el 1871 es va escollir a Amadeu de Savoia per continuar amb la monarquia democràtica. 3a fase (1873-1874): s’estableix la república. Es va dividir en dos períodes:
- R. federal
- R. unitària → dictadura de Serrano 4a fase (1874): el desembre de 1874 es va reinstaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII -
El cop d'estat de Topete va formar part de la Revolució Gloriosa de 1868 a Espanya. Juan Bautista Topete, comandant de la flota espanyola a Cadis, va fer un manifest contra la reina Isabel II i el govern moderat, fent una revolta. Aquest alçament naval va ser un dels punts claus que va donar impuls a la rebel·lió contra la monarquia d’Isabel II, que culminaria amb el seu exili i la instauració d’un règim provisional. La revolució va ser portada endavant per liberals, progressistes i demòcrates. -
La Tercera Guerra Carlina va ser un conflicte civil espanyol. Carles VII va convocar la revolta contra els governs d’Amadeu I, la 1a República i Alfons XII. El conflicte es va centrar principalment al Pais Vasc, Navarra i Catalunya, amb partides carlines que lluitaven per restaurar l’absolutisme i la mentalitat tradicional. El suport a la causa dels carlins va augmentar amb la restauració de les constitucions catalanes. La guerra va finalitzar amb la derrota carlina i l’exili de Carles VII. -
Durant la Primera República es van succeir quatre presidents i es van viure moments d'inestabilitat política extrema. La república es va proclamar després de l’abdicació d’Amadeu I de Savoia, enmig de conflictes armats com la tercera guerra carlina i la guerra dels deu anys a Cuba. Inicialment, prevalia la República Federal, però després del cop d'estat del general Pavía, es va imposar la República Unitària sota la dictadura del general Serrano. -
El cop d’Estat de Pavía va tenir lloc durant la Primera República espanyola. Va enviar forces militars que van desallotjar els diputats en plena votació per triar un nou president del govern. El general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova, va actuar perquè rebutjava que Emilio Castelar perdés el suport parlamentari i fos substituït per republicans federalistes més radicals. El cop va acabar amb l’enderrocament del govern i l’inici de la dictadura del general Francisco Serrano. -
La Restauració Borbònica a Espanya va començar amb el pronunciament del general Martínez Campos que va restaurar la monarquia a favor d'Alfons XII, posant fi a la Primera República. Es va aprovar la Constitució de 1876, que va establir un règim liberal, amb poder compartit entre el rei i unes Corts bicamerals. Es va garantir la influència de l’Església i el manteniment d’un estat centralitzat. Aquesta etapa va portar certa estabilitat política després d’anys de conflicte.