-
Fi a la dinastia dels Àustries a la Monarquia Hispànica. Com queva morir sense descendència, es va obrir un conflicte successori entre les cases dels Borbons i els Habsburg . Això va desencadenar la Guerra de Successió Espanyola (1701–1714), que va tenir conseqüències decisives per a Europa i, sobretot, per als territoris de la Corona d’Aragó (com Catalunya i València), que van perdre els seus furs i institucions pròpies amb els Decrets de Nova Planta després de la derrota de 1714.
-
Guerra per decidir l’hereu de Carles II. Van guanyar els Borbons, i Felip V va instaurar un sistema centralista amb els Decrets de Nova Planta, eliminant les lleis i institucions pròpies de la Corona d’Aragó.
-
Final de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). Felip V (Borbó) i els aspirants Habsburg van lluitar pel tron espanyol. Va ser un acord internacional que va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya, però amb condicions territorials. -
Complement del Tractat d’Utrecht per resoldre la distribució de territoris italians i europeus després de la Guerra de Successió. Va ser un acord entre França i l’Emperador d’Àustria sobre les possessions espanyoles a Itàlia. Confirmava les cessions de territoris que Espanya havia perdut a Itàlia: Milà, Nàpols i Sardenya van quedar sota control austríac. -
Conjunt de decrets que abolien les institucions pròpies dels regnes de la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Mallorca). Eliminaven els furs i institucions locals, imposant les lleis i l’administració de Castella,consolidaven l’autoritat central i uniformitzaven l’administració. Marca l’inici de l’Espanya moderna centralista. -
Va ser un període de pau i prosperitat econòmica. Ferran VI va afavorir les reformes internes, el desenvolupament del comerç i va evitar implicar Espanya en guerres europees.
-
Reforma fiscal impulsada pel marquès de la Ensenada sota Ferran VI. Pretenia establir un únic impost proporcional a la riquesa de cada persona. Tot i que no es va aplicar del tot, va ser un intent pioner de modernitzar el sistema fiscal espanyol. -
Rei il·lustrat que va impulsar reformes econòmiques, urbanístiques i educatives. Va fomentar el despotisme il·lustrat, modernitzant Espanya, però sense renunciar al poder absolut del monarca.
-
Entre 1765 i 1778 la monarquia borbònica va impulsar decrets que van liberalitzar el comerç entre la Península i Amèrica. Això va posar fi al monopoli de Cadis i Sevilla, permetent que molts ports espanyols i catalans participessin en el comerç colonial. El mesurament afavorí especialment l’economia catalana.
-
Carles IV va heretar la corona el 1788. El seu govern va estar marcat per la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó. La figura dominant fou el seu favorit Manuel Godoy, que va generar oposició interna. La crisi econòmica i la invasió napoleònica acabaren forçant la seva abdicació.
-
Enfrontament entre Espanya i la França revolucionària arran de l’execució de Lluís XVI. La guerra afectà especialment Catalunya, amb incursions militars i greus dificultats econòmiques. El conflicte es va tancar amb la Pau de Basilea (1795), amb pèrdues territorials menors per Espanya.
-
També coneguda com Guerra de la Independència, fou la resistència contra la invasió napoleònica i el regnat de Josep I Bonaparte. La població civil i la guerrilla hi van tenir un paper clau. El conflicte va devastar l’economia i consolidar el sentiment liberal i nacional.
-
Aprovada per les Corts de Cadis en plena Guerra del Francès. Establia sobirania nacional, divisió de poders, sufragi masculí indirecte i llibertats bàsiques. Fou un text liberal avançat per a la seva època, però de curta vigència a causa del retorn absolutista de Ferran VII. -
Fill de Carles IV, va tornar al tron després de la caiguda de Napoleó. El seu regnat fou molt convuls i va oscil·lar entre l’absolutisme i el liberalisme, amb constants guerres i conspiracions. El conflicte polític entre liberals i absolutistes marcà tota la seva monarquia.
-
Ferran VII restablí l’absolutisme abolint la Constitució de Cadis. Va empresonar i reprimir liberals, imposant una monarquia fortament centralista i conservadora.
-
El pronunciament de Riego obligà el rei a jurar la Constitució de 1812. Durant tres anys es van impulsar reformes liberals, però Ferran conspirà amb potències europees fins que la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís posà fi a l’etapa.
-
El 1 de gener de 1820, el coronel Rafael del Riego encapçala un aixecament militar a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). L’objectiu era restaurar la Constitució de 1812 (abolida per Ferran VII en 1814).
L’èxit del moviment obliga el rei a jurar la Constitució i dóna lloc al període del Trienni Liberal (1820-1823 -
El 27 de setembre de 1821, l’exèrcit dels insurgents entra triomfalment a Ciutat de Mèxic, culminant el procés iniciat per Miguel Hidalgo (1810).Amb el Tractat de Córdoba, es reconeix la independència i
Espanya perd així un dels seus territoris més importants a Amèrica, iniciant-se el desmembrament de l’Imperi Hispànic a Amèrica. -
Amb el retorn de l’absolutisme, es perseguiren liberals i es reinstaurà la censura i la Inquisició. Tot i això, la crisi econòmica i política es va agreujar. Finalment, Ferran aprovà la Pragmàtica Sanció per assegurar que la seva filla Isabel heretés el tron, fet que provocaria les Guerres Carlines.
-
Maria Cristina de Borbó, vídua de Ferran VII, governà com a regent durant la minoria d’edat d’Isabel II. Va haver d’afrontar la Primera Guerra Carlina (1833-1840), entre isabelins i carlins. El seu govern va oscil·lar entre concessions liberals i intents de mantenir l’absolutisme, cosa que generà inestabilitat.
-
Esclata a la mort de Ferran VII (1833), quan la seva filla Isabel II hereta el tron sota la regència de Maria Cristina.Els carlistes donen suport al germà del rei, Carles Maria Isidre, defensor de l’absolutisme i el tradicionalisme.
Guerra civil entre isabelins (liberals) i carlistes (absolutistes).
Finalitza amb la Victòria isabelina i l’Acord d’Abril de Vergara (1839). -
Primera Guerra Carlista , després de la mort de Ferran VII, que va deixar el tron a la seva filla Isabel II. Els carlistes recolzaven Carles Maria Isidre, germà del rei, i defensaven el règim absolutista. Va ser un acord entre els liberals espanyols i els representants de Catalunya per assegurar el suport català al govern d’Isabel II.
-
El ministre liberal Juan Álvarez Mendizábal impulsa la desamortització eclesiàstica (1836),consistia en l’expropiació i subhasta de les terres dels convents i ordes religiosos.
Objectius: reduir el poder econòmic de l’Església, obtenir ingressos per a l’Estat i crear una nova burgesia propietària de terres.
(molts pagesos en quedaren exclosos i les terres van passar a mans de grans propietaris) -
El general liberal Baldomero Espartero assumeix la regència després de la dimissió de Maria Cristina. El seu govern es caracteritza pel predomini dels progressistes i per una política autoritària i impopular. L’oposició de moderats i sectors populars provoca revoltes. El 1843 és obligat a exiliar-se. -
El general progressista Baldomero Espartero assumí la regència després de la caiguda de Maria Cristina. El seu govern fou autoritari i basat en el suport militar. Les seves mesures, com la liberalització del comerç de la llana, provocaren oposició i revoltes, fins que fou enderrocat el 1843.
-
Predominaren els moderats amb la Constitució de 1845, reforçant el poder reial i reduint llibertats. -
Durant aquests anys governen sobretot els moderats, que imposen una Constitució conservadora (1845). Es reforça l’autoritat reial i es limiten drets com la llibertat de premsa o de reunió. Es creen institucions com la Guàrdia Civil (1844) per mantenir l’ordre. Tot i una certa estabilitat, es genera oposició pels excessos autoritaris. -
Isabel II fou proclamada major d’edat amb només 13 anys. El seu regnat estigué marcat per la inestabilitat política i la constant alternança entre progressistes i moderats.
-
Isabel II és proclamada reina amb només 3 anys després de la mort del seu pare, Ferran VII, i governa sota regències fins al 1843, quan és declarada major d’edat amb només 13 anys. El seu regnat es caracteritza per una gran inestabilitat política i social.Finalment, la corrupció i el descontentament general provoquen la seva caiguda el 1868 amb la Revolució Gloriosa, que la força a exiliar-se.
-
El general O’Donnell s’alça en armes a Vicálvaro (Madrid),marca l’inici del Bienni Progressista (1854-1856) i es reactiva la desamortització amb Madoz i s’impulsen reformes liberals. -
Una revolta militar i popular (pronunciamiento de Vicálvaro, “la Vicalvarada”) porta els progressistes al poder. Es promou una política més oberta i reformista: la Desamortització de Madoz (1855), desenvolupament del ferrocarril i projectes de modernització econòmica. Tot i això, les tensions socials i obreres (vagues) i els desacords interns provoquen la fi ràpida del període. -
Es combinaren governs moderats i unionistes amb escassa estabilitat. La corrupció i la crisi econòmica desembocaren en la Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, que enderrocà la reina.
-
Torna el predomini dels moderats, tot i que apareix un nou partit, la Unió Liberal (dirigida per O’Donnell), que intenta equilibrar moderats i progressistes. Es viuen anys d’inestabilitat, corrupció política i conflictes militars (intervencions a Mèxic, Marroc i Santo Domingo). L’augment del malestar popular i la crisi econòmica porten a la Revolució de 1868 (“La Gloriosa”), que obliga Isabel II a exiliar-se a França.
-
La Gloriosa (1868) va ser una revolució contra la reina Isabel II per acabar amb la seva monarquia autoritària. Els generals Serrano i Prim lideraren les forces liberals i progressistes.
El govern va ser derrotat a la batalla del pont d’Alcolea i Isabel II va exiliar-se, iniciant el Sexenni Democràtic. -
Liderat per Serrano (regent) i Prim (cap de govern).
Es proclama la Constitució de 1869, molt avançada: reconeix la sobirania nacional, sufragi universal masculí i llibertat religiosa i es busca un nou monarca constitucional per Espanya.
Finalment, després de llargues negociacions, s’escull Amadeu de Savoia. -
S’obre amb la Revolució de Setembre de 1868 (“La Gloriosa”), que obliga Isabel II a exiliar-se. El període es caracteritza per la recerca d’un nou model polític estable: primer amb un govern provisional i una nova Constitució, després amb el regnat d’un rei estranger (Amadeu de Savoia), i finalment amb la proclamació de la Primera República. Tot plegat acaba en fracàs per les guerres internes, la divisió política i la intervenció militar.
-
Fill del rei d’Itàlia, és proclamat rei amb suport progressista i democràtic.
El seu regnat és molt difícil: assasinen a Prim (el seu principal valedor), oposició dels carlins i alfonsins (partidaris del fill d’Isabel II), i descontentament social.
El 1873, cansat de la inestabilitat i sense suports, abdica i marxa d’Espanya. -
La Primera República Espanyola (1873-1874) es va proclamar després de l’abdicació d’Amadeu I. Va durar només 11 mesos i va tenir quatre presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar).
Va estar marcada per la divisió interna entre republicans federals i unitaris, i per greus conflictes: la Tercera Guerra Carlina, la guerra de Cuba i el cantonalisme (revoltes municipals). -
El 29 de desembre de 1874, pronunciament de Martínez Campos a Sagunt, proclama Alfons XII rei d’Espanya.
Comença la Restauració borbònica , amb un sistema bipartidista controlat pel “torn pacífic” entre liberals i conservadors. -
El general Pavía entra amb la Guàrdia Civil al Congrés i dissol les Corts, això comporta la FI de la Primera República.
(S’inicia un govern provisional sota Serrano.)