-
En 1788 Carles IV puja al tron. En aquell moment la societat es dividia en estaments: privilegiats, nobles i clergat amb exaccions fiscals i jurisdiccionals (branques del poder judicà). L'economia era agrària amb senyorius jurisdiccionals (els nobles tenien el poder sobre un territori). L'església acumulava moltes riqueses i als gremis es regulava la producció urbana. -
Amb l'abdicació del rei Carles IV a Baiona, se cedeix el tron al germà de Napoleó, Josep I d'Espanya. Això va provocar que el 1808 comencés una revolució a Madrid que va concloure en la guerra de la independència espanyola. Liberalisme. Al sud d'Espanya, a Cadis, es reuneixen diferents corts per celebrar un debat que va concloure en la constitució del 1812, "La Pepa". Sobirania nacional, divisió de poders i monarquia limitada. -
Amb la derrota de Josep I el 1813, Napoleó va reconèixer al Ferran VII com a rei d'Espanya, a causa del tractat de Valençany. Ferran va abolir la constitució del 1812, van tornar els senyorius i la inquisició, donant pas al sexenni absolutista (1814-1820). Tot i que era un temps de guerres i poca permanència en els models de poder l'absolutisme va acompanyar el regnat de Ferran VII fins que va ser mort. -
En morir sense descendència masculina, Ferran VII deixa el tron a la seva filla Isabel II, però el seu germà Carles Maria Isidre de Borbó reclama la corona, provocant les Guerres Carlines entre isabelins que eren liberals i carlins que eren absolutistes pel control de la monarquia espanyola. -
La Constitució de 1845 és una llei fonamental aprovada durant el regnat d’Isabel II, impulsada pel partit moderat. Limita els drets individuals i centralitza l’estat, reduint l’autonomia municipal i regional, reforçant l’autoritat de la monarquia i restringint la participació política a la burgesia i l’aristocràcia. Va acabar en 1869 quan va començar una nova constitució. -
Una rebel·lió de l’exèrcit i la població provoca la caiguda de la reina Isabel II, acusada de corrupció, autoritarisme i de governar sense tenir en compte les necessitats del poble. Aquest fet inicia un període molt inestable, políticament i socialment. El país es troba en una etapa de transició on hi ha noves formes de govern amb justícia i llibertat. Durant aquesta etapa intents de monarquia constitucional, república i reformes liberals. La Revolució Gloriosa acaba en 1874 amb un cop d’estat. -
La Constitució de 1869, va ser la primera constitució democràtica d’Espanya. Va establir la sobirania nacional, una monarquia parlamentària amb separació de poders, i va reconèixer drets com la llibertat d’expressió, religió i associació. Va estar vigent durant el regnat d’Amadeu I i la Primera República, fins a la restauració borbònica el 1874. Va marcar un punt d’inflexió en la història constitucional espanyola pel seu caràcter liberal i avançat. -
Amadeu I va ser rei d’Espanya entre 1870 i 1873. Els republicans estaven en contra i els Carlistes el consideraven massa progressista. Va ser escollit per les Corts i pel general Prim després de la Revolució Gloriosa, però el seu regnat va estar marcat per conflictes polítics, guerres internes i falta de suport. Davant la inestabilitat, va abandonar Espanya el 1873, dient que era ingovernable, i va donar pas a la Primera República. -
La Tercera Guerra Carlina va començar el 1872 i va enfrontar els carlistes, que volien restaurar la monarquia tradicional amb Carles VII, contra els governs liberals. Els carlistes defensaven la religió catòlica i els furs regionals. Van controlar territoris al País Basc, Navarra i Catalunya, amb capital a Estella. La guerra va ser dura, amb guerrilles i repressió. El 1876 van ser derrotats per les forces d’Alfons XII. Es van abolir els furs i el carlisme va continuar com a moviment polític. -
La Primera República Espanyola va durar del febrer de 1873 al desembre de 1874, després que el rei Amadeu abandonés Espanya, incapaç de governar un país dividit i en crisi. Va patir de la guerra carlina, la guerra de Cuba i la revolta cantonal. Hi va haver gran inestabilitat política, en només onze mesos es van succeir quatre presidents. El cop d’estat del general Pavia en 1874 va posar fi a la república federal. En 1874, Martínez Campos va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII.