-
La Revolució de Setembre de 1868, coneguda com La Gloriosa, va ser un aixecament militar i popular que va derrocar Isabel II. Liderada per Prim i Serrano, va iniciar el Sexenni Democràtic i va proclamar llibertats. -
Després de la Revolució de Setembre de 1868, Isabel II es va exiliar a França. Va abdicar el 1870 a favor del seu fill Alfons XII, però Espanya va buscar primer un nou rei, escollint Amadeu I. -
El Sexenni Democràtic (1868-1874) va ser un període d’inestabilitat amb la caiguda d’Isabel II, el regnat fallit d’Amadeu I, la Primera República i el cop d’Estat de Pavía.
-
Proclamada el 1873 després de l'abdicació d’Amadeu I, la Primera República va patir gran inestabilitat política. Va tenir quatre presidents en un any i va enfrontar revoltes, com el moviment cantonalista i la guerra carlina. -
El cantonalisme va ser un moviment revolucionari dins la Primera República en què diverses ciutats van proclamar independència en forma de cantons autònoms. L'exèrcit va intervenir violentament i va reprimir la revolta el 1874. -
El 3 de gener de 1874, el general Pavía va entrar al Congrés amb la Guàrdia Civil, dissolent la República. Es va instaurar una dictadura provisional que va preparar la restauració borbònica amb Alfons XII. -
La Restauració Borbònica (des de 1975) va començar amb Joan Carles I després de Franco. Va portar la democràcia, la Constitució de 1978 i la transició. Felip VI és el rei actual.
-
Un cop al poder, va suspendre la Constitució de 1876 i va establir una dictadura militar, substituint el sistema parlamentari per un règim autoritari. -
El general Miguel Primo de Rivera va donar un cop d’estat amb el suport del rei Alfons XIII. Justificava l'acció com una manera de posar fi a la crisi política i social del moment. -
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser un règim autoritari que va suspendre la Constitució, va acabar la guerra del Rif i va caure el 1930.
-
Per donar suport al seu règim, Primo de Rivera va fundar la Unió Patriòtica, un partit únic de caràcter conservador i centralista, sense oposició política legal. -
Un dels èxits militars del règim va ser la victòria d’Alhucemas, que va posar fi a la guerra del Rif al Marroc. Aquest fet va reforçar temporalment el prestigi del dictador. -
Davant l’augment del descontentament social i polític, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió. El seu règim va acabar el 28 de gener de 1930, obrint pas a un període de transició cap a la Segona República. -
Es va aprovar una nova constitució democràtica, que establia la laïcitat de l’Estat, el sufragi universal (incloent-hi les dones) i un ampli reconeixement de drets i llibertats, així com l’autonomia de les regions. -
Després de les eleccions municipals del 12 d’abril, en què van triomfar les candidatures republicanes a les grans ciutats, el rei Alfons XIII va marxar a l’exili i es va proclamar la Segona República el 14 d’abril de 1931. -
La Segona República Espanyola (1931-1936) va ser un període democràtic amb reformes socials i polítiques. Va generar tensions entre esquerra i dreta, i va acabar amb el cop d’Estat de Franco, iniciant la Guerra Civil.
-
Durant el bienni conservador, l’entrada de la CEDA al govern va provocar protestes de l’esquerra. A Astúries, la revolta va ser especialment forta, amb una insurrecció obrera que va ser durament reprimida per l’exèrcit. -
Els dies 17 i 18 de juliol de 1936, una part de l’exèrcit, liderada pel general Franco i altres militars, es va aixecar contra la Segona República. El cop no va triomfar a tot el país i es va iniciar una guerra civil entre republicans i franquistes. -
El 17 i 18 de juliol de 1936, sectors de l’exèrcit liderats pel general Franco van dur a terme un cop d’Estat contra la República. L’intent de cop va fracassar parcialment, cosa que va provocar l’inici de la Guerra Civil Espanyola. -
A les eleccions de febrer de 1936, va guanyar el Front Popular, una coalició de partits d’esquerra. Aquest triomf va generar una gran tensió política i social al país. -
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va enfrontar republicans i franquistes després del cop d’Estat de Franco. Va causar milions de morts i exiliats, i va acabar amb la dictadura franquista.
-
El bombardeig de Guernica per l’aviació nazi alemanya i feixista italiana, aliada de Franco, es va convertir en un símbol de la destrucció de la guerra. La ciutat basca va quedar pràcticament arrasada. -
Va ser la batalla més llarga i dura del conflicte, i també la més decisiva. Malgrat l’esforç republicà, les tropes franquistes van aconseguir la victòria, debilitant greument el bàndol republicà. -
El 1 d’abril de 1939, Franco va entrar a Madrid i va declarar oficialment la fi de la guerra. A partir d’aleshores, s’instaurava la dictadura franquista, que duraria fins a la mort del dictador el 1975. -
El 26 de gener de 1939, les tropes franquistes van ocupar Barcelona, fet que va marcar el desenllaç del conflicte a Catalunya i l’esfondrament del front republicà. -
Just després del final de la Guerra Civil, el règim franquista va aprovar aquesta llei per reprimir els vençuts, confiscant béns, empresonant i depurant milers de persones vinculades a la República. -
El franquisme (1939-1975) va ser una dictadura autoritària liderada per Franco, amb repressió, autarquia econòmica, desenvolupisme als anys 60 i va acabar amb la seva mort el 1975.
-
Durant els primers anys, Franco va imposar una economia autàrquica (autosuficient), que va provocar escassetat, fam i pobresa generalitzada. Aquests anys es coneixen com els “anys de la fam”. -
A partir dels anys 50, en plena Guerra Freda, el règim franquista es va acostar als Estats Units i altres potències occidentals. Com a resultat, Espanya va ingressar a l’ONU el 1955, trencant l’aïllament internacional. -
Amb la Llei Orgànica de l’Estat, Franco va intentar modernitzar el règim. Paral·lelament, l’autarquia econòmica es va abandonar i es van aplicar mesures liberalitzadores, afavorint el creixement econòmic dels anys 60. -
Dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat rei d’Espanya, iniciant una nova etapa coneguda com la Restauració Borbònica. El seu regnat va ser clau en la Transició cap a la democràcia. -
Després de gairebé 40 anys de dictadura, Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Amb la seva mort, s’obria el camí cap a la Transició democràtica i la restauració de la monarquia amb Joan Carles I. -
La Transició Democràtica (1975-1982) va ser el pas de la dictadura a la democràcia, amb la Constitució de 1978, eleccions lliures, el 23-F i el triomf del PSOE el 1982.
-
Promoguda pel govern d’Adolfo Suárez, aquesta llei va ser l’instrument legal que va permetre desmantellar el franquisme des de dins. Va ser aprovada per les Corts franquistes i ratificada en referèndum pel poble espanyol. -
Es van celebrar les primeres eleccions lliures des del 1936. Van donar la victòria a la Unió de Centre Democràtic (UCD) d’Adolfo Suárez, i es va iniciar el procés constituent per redactar una nova constitució. -
La nova Constitució democràtica, aprovada per referèndum, va establir un Estat social, democràtic i de dret, amb una monarquia parlamentària i el reconeixement de les autonomies. -
La nova Constitució democràtica va ser aprovada en referèndum. Va establir un estat de dret, una monarquia parlamentària i un sistema autonòmic, reconeixent els drets i llibertats fonamentals. -
Un grup de militars va intentar tornar a instaurar un règim autoritari amb un cop d’estat al Congrés, liderat pel tinent coronel Tejero. L’acció va fracassar gràcies a la intervenció del rei Joan Carles I en defensa de la democràcia. -
Un grup de militars, liderats pel tinent coronel Tejero, va intentar un cop d’Estat ocupant el Congrés dels Diputats. El cop va fracassar, en gran part pel discurs televisat de Joan Carles I defensant la democràcia. -
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat per Felipe González, va guanyar per majoria absoluta. Aquest fet marca el final de la Transició i l’inici d’una etapa de governs democràtics consolidats. -
L’entrada a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) va significar la plena integració d’Espanya a Europa, i va contribuir al desenvolupament econòmic i modernització del país. -
Després de gairebé 40 anys de regnat, Joan Carles I va abdicar en el seu fill, que va ser proclamat Felip VI. El nou rei ha assumit un paper institucional en un context marcat per reptes com la crisi econòmica i les tensions territorials.