Història contemporània

  • Canal de Suez

    Canal de Suez

    L'any 1869 es va obrir el canal de Suez. Aquest canal uneix el mar Mediterrani i el mar Roig. Estalviava molts dies per arribar a la Índia, i proporciona una ruta marítima més curta entre Europa i el Sud d'Àsia. Gràcies a aquest canal el comerç va ser molt més fàcil i ràpid.
  • Unificació alemanya

    Unificació alemanya

    Després d'un intent d'unificació de Petita Alemanya i de la mort de l'emperador prussià, Otto Von Bismarck passa a ser el primer ministre d'Alemanya. Comença a fer enemics i crear guerres. Després de les victòries de Prússia en les tres guerres destacades (guerra dels ducats, austro-prussiana i franco-prussiana), Alemanya, l'any 1871 aconsegueix formar el II Reich en ocupar París, formant el 2n imperi a Versalles.
  • Unificació italiana

    Unificació italiana

    La unificació italiana va estar liderada per Cavour, que va unificar els estats del nord, i Garibaldi, unificant els estatsdel sud. L'any 1861 van formar el regne italià, amb Víctor Manuel II com a rei. L'any 1870, els italians amb ajuda dels francesos van aconseguir annexionar els Estats Pontificis i Roma, que es va convertir en la nova capital del regne.
  • Period: to

    Sistemes Bismarckians

    Bismarck, el canceller d'Alemanya, va començar a fer aliances entre països. Aquestes aliances formen part dels sistemes bismarckians: un conjunt d'aliances amb l'objectiu d'aïllar a França i mantenir la pau a Europa després de l'any 1871. Es va crear la Triple Aliança, l'aliança més forta del moment, formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Quan Guillem II hereta el tro alemany, destitueix a Bismarck l'any 1890.
  • Conferència de Berlín

    Conferència de Berlín

    La conferència de Berlín va ser una reunió convocada pel canceller alemany Bismarck, en la que van assistir un total de 14 països, reunits amb la principal finalitat de repartir-se el continent africà de manera ordenada i civilitzada, i reconèixer el lideratge de Bismarck.
  • Period: to

    Pau Armada

    Es crea la Triple Entesa, aliança formada per França, Regne Unit i l'imperi rus. França fa veure a la Gran Bretanya que Alemanya estava creixent econòmicament molt ràpidament, i que podria arribar a ser una rival seva. Per aquest motiu es van aliar, juntament amb l'imperi rus. La Pau Armada va ser un període sense guerres ni conflictes armats, però en la que els principals països afectats s'armaven any rere any (carrera armamentística).
  • Revolució de 1905

    Revolució de 1905

    La Revolució Russa de 1905 va ser una onada de vagues, protestes i revoltes provocades per la derrota a la guerra russojaponesa. Va esclatar arran del "Bloody Sunday" (Diumenge sagnant), en el que un capellà va recollir totes les queixes en contra del tsar Nicolau II i, juntament amb el poble, van anar cap al palau del tsar, a demanar pau, terra i pa.
  • Canal de Panamà

    Canal de Panamà

    El canal de Panamà és un canal de navegació que està ubicat entre el mar Carib i l'oceà Pacífic. Va suposar un transport més ràpid.
  • Atemptat de Sarajevo

    Atemptat de Sarajevo

    Un dels esdeveniments més importants que va provocar l'esclat de la Primera Guerra Mundial va ser l'atemptat de Sarajevo. L'hereu de la corona austrohongaresa, l'arxiduc Francesc Ferran, se'n va anar amb la seva família a fer un Tour a Sarajevo, la capital de Bòsnia, i un grup independent terrorista("Mlada Bosna") va assassinar a Francesc Ferran, el 28 de juny de 1914.
  • Period: to

    La Primera Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre el 1914 i el 1918. El detonant de l'esclat de la guerra va ser l'atemptat de Sarajevo. Acaba amb la signatura de l'armistici de Compiègne i amb la Pau de París, en el que destaca el Tractat de Versalles, en el que es considera a Alemanya com la única culpable de la guerra, entre d'altres.
  • Batalla de Tannenberg

    Batalla de Tannenberg

    En aquesta batalla es van enfrontar l'imperi rus i l'imperi alemany. L'imperi rus es va endinsar cap a Alemanya, però l'imperi alemany va aconseguir derrotar i fer retrocedir a Rússia en aquesta batalla.
  • Batalla de Marne

    Batalla de Marne

    La batalla de Marne va ser la primera batalla important de la Primera Guerra Mundial. Alemanya va desenvolupar el pla Schiliefen, que consistia a ocupar Bèlgica i París ràpidament, per enderrocar l'imperi francès. Els francesos, juntament amb els anglesos, van aconseguir aturar als alemanys pocs quilòmetres abans d'arribar a París. Gràcies a aquest fet, va esclatar a Batalla de Marne.
  • Batalla de Verdun

    Batalla de Verdun

    La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la Primera Guerra Mundial. Es van enfrontar alemanys i francesos. Aquesta batalla va durar 10 mesos, i es calcula que hi va haver un total de 700.000 morts. Aquesta batalla juntament amb la batalla del Somme es caracteritza perquè no hi va haver res de moviment, les potències estaven estancades.
  • Batalla de Somme

    Batalla de Somme

    Aquesta batalla va ser una de les batalles més grans de la guerra, que va provocar més d'un milió de morts. S'utilitzava un sistema de trinxeres. Va ser la primera vegada en la història que es veuen tantes morts en tan poc temps, ja que aquesta batalla va durar només 5 mesos. Igual que a la batalla de Verdun, no es va avançar res.
  • Període interrevolucionari

    Període interrevolucionari

    És el període entre la revolució de febrer i la d'octubre. Lenin va tornar a Rússia, i va redactar les tesis d'abril, un seguit de demandes per definir un govern. Entre elles, Lenin proposava enderrocar al govern provisional i implantar-ne un dirigit pels soviets, signar la pau amb Alemanya, donar la direcció de les fàbriques als obrers, desposseir als terratinents per passar les terres als pagesos...
  • Fets de juliol

    Fets de juliol

    Kérenski realitza una ofensiva, però és un desastre, que suposa la desobediència dels soldats russos als seus superiors. Aquest fet dona més força als bolxevics i van guanyant més popularitat. Per tant, es farà una repressió sobre els bolxevics. Finalment, Kérenski es proclama cap de govern.
  • Fets d'agost

    Fets d'agost

    El general rus Lavr Kornílov, amb suport dels seus seguidors, fan un intent de cop d'estat, pel fet que veuen que Kérenski és incapaç de governar. Aquest govern provisional es veu incapaç de governar i dirigir. Gràcies a aquest fet, es realitzarà el rearmament dels bolxevics, i aquest grup segueix guanyant més popularitat.
  • La Revolució d'octubre

    La Revolució d'octubre

    La Guàrdia Roja, un grup paramilitar, entra al palau d'hivern i el pren. Els Esseristes i Kadets marxen del palau per por i per no tenir un conflicte directe. Es vol implantar un nou govern, per fer que Rússia es torni un estat comunista. Per aquest motiu, Lenin, Trotski i Stalin convoquen unes eleccions a l'Assemblea Constituent. Com que no guanyen les eleccions, aplicaran un seguit de mesures per evitar una contrarevolució.
  • Guerra Civil Russa

    Guerra Civil Russa

    En aquesta guerra civil i participen 4 bàndols: Per una banda, l'Exèrcit Roig (la Guàrdia Roja es va nomenar així) per consolidar la revolució. D'altra banda, hi participa l'Exèrcit Blanc, amb el suport dels monàrquics europeus, dels tsaristes i de països com Japó, Regne Unit, França i Estats Units. També van ser visibles l'Exèrcit Verd (format per gent del camp) i l'Exèrcit Negre. L'esdeveniment va acabar amb la victòria de l'Exèrcit Roig, i amb aproximadament 10 milions de morts.
  • La revolució de febrer

    La revolució de febrer

    Manifestació de Petrograd. La població torna a manifestar-se, però aquest cop amb armes, i tornen a anar al palau d'hivern. Gràcies a aquesta manifestació, el tsar finalment abdica. Els esseristes i Kadets pujen al poder, i implanten una república amb govern provisional.
  • Segona Batalla de Marne

    Segona Batalla de Marne

    La segona Batalla de Marne va ser l'última gran ofensiva alemanya al front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encebareu dels francesos i estatunidencs, va derrotar Alemanya.La derrota alemanya va marcar el començament de l'avenç aliatimplacable, que va concloure en l'armistici firmatamb l'imperi alemany uns 100 dies més tard.
  • Armistici de Compiègne

    Armistici de Compiègne

    L'Armistici de Compiègneva ser un acord signat l'11denovembrede1918 entre els Aliatsdela Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagódetren al boscde Compiègneper posar fi a les hostilitats en el front occidentaldela Primera Guerra Mundial.
  • La Revolució Alemanya

    La Revolució Alemanya

    La Revolució Alemanya (1918-1919) va ser un moviment popular al final de la Primera Guerra Mundial provocat per la derrota d’Alemanya, la crisi econòmica i el malestar social. Obrers i soldats es van aixecar, proclamant la República de Weimar, liderada per Friedrich Ebert. Es van fer 2 intents de cops d'estat: El Putsch de Kapp(1920) i el Putsch de Múnich, aquest últim liderat per Adolf Hitler.
  • Period: to

    Itàlia: Feixisme

    Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia perd dinamisme econòmic i entra en una crisi política i econòmica. El poble exigeix millores. Apareix Benito Mussolini, i crea el grup paramilitar "Fasci Italiani di Cobattimento" l'any 1919. El 1921 converteixen aquest grup en el Partit Nacional Feixista, i posteriorment, perden les eleccions i fan una marxa sobre Roma. Pocs anys després, amb Mussolini al poder, s'implanta un govern amb ideologia feixista, basat en la desigualtat de les persones.
  • Period: to

    EUA: Anys de prosperitat

    Durant aquest període de temps, els EUA tenen els seus coneguts "feliços anys 20'", en els que tenien un creixement econòmic molt important. Es van generalitzar els préstecs o crèdits per comprar cases, cotxes..., i s'utilitzava molta propaganda per fomentar el consum. Però va arribar un moment en el qual es va produir una sobreproducció: es produïen més productes dels que la gent demanava. Els accionistes van començar a vendre les seves accions.
  • Batalla ideològica

    Batalla ideològica

    L'any 1920, a Europa, hi ha una batalla ideològica entre democràcia liberal i totalitarisme, deguda al fet que es creu que el que va fallar a la Primera Guerra Mundial van ser les democràcies. Com a resultat, hi haurà països que posaran el comunisme com a govern regulat i intentaran que no s'escampi. D'altres, com Alemanya, Itàlia i Espanya, prohibiran el comunisme als seus territoris. Als EUA s'implantaran governs totalitaris.
  • Creació de les SA, SS i GESTAPO

    Creació de les SA, SS i GESTAPO

    L'any 1920 es funda la NSDAP. ES creen un seguit de grups que duran a terme diferents tasques. La SA (1919) era la milícia paramilitar del partit nazi, encarregada de protegir actes del partit i intimidar adversaris. La SS (1925) va començar com a guarda personal d’Hitler i després va controlar la repressió, els camps de concentració i la policia secreta. La Gestapo (1933) era la policia política de l’Estat, responsable d’eliminar qualsevol oposició al règim nazi amb detencions i terror.
  • La formació de l'URSS

    La formació de l'URSS

    L'any 1923 es consolida la constitució de l'URSS. La Unió Soviètica es converteix en un estat federat, en el que diversos països s'uneixen a un de major. Serà un estat totalitari, sota el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica) i, tot i ser de tendència totalitària, respectarà les diverses cultures i idees de cada estat.
  • Mort de Lenin

    Mort de Lenin

    Després de la mort de Lenin, es va produir una lluita contra el poder entre Trotski i Stalin. Trotski, per una banda, volia provocar revolucions, mentre que Stalin volia fer a l'URSS un estat fort perquè els estats del voltant es copiessin. Trotski va emigrar, i per tant Stalin es torna cap de govern. Amb el poder en les mans, implantarà una dictadura sota un govern totalitari.
  • EUA: El crac del 29' i crisi

    EUA: El crac del 29' i crisi

    El crac del 29': El 24 d'octubre de 1929, també conegut com el Dijous Negre, hi va haver una caiguda de la borsa, deguda a la venda massiva d'accions. Els EUA van perdre valor econòmic i es va disparar de manera desmesurada l'atur. Després d'unes eleccions (1930), Franklin Delano Roosevelt puja al poder, i implanta una sèrie de mesures per reactivar l'economia. A més, es desenvolupen les propostes de Keynes, o també conegudes com a NEW DEAL.
  • Alemanya: Nazisme

    Alemanya: Nazisme

    El nazisme va ser un moviment polític a Alemanya liderat per Adolf Hitler (1920-1945) basat en el nacionalisme radical, el racisme i l’antisemitisme. Defensava la superioritat de la “raça ària”, l’anti-comunisme i un estat totalitari liderat per un dictador. El règim nazi va utilitzar la propaganda, la violència de grups com la SA i la SS, i la policia secreta (Gestapo) per controlar la població i eliminar opositors. Va portar a la Segona Guerra Mundial i a l’Holocaust, amb milions de víctimes.
  • Nit dels ganivets llargs

    Nit dels ganivets llargs

    La Nit de les Ganivets Llargs (1934) va ser una purga dins del partit nazi a Alemanya en què Hitler va ordenar l’assassinat de dirigents de la SA, com Ernst Röhm, i d’altres opositors interns. L’objectiu era eliminar rivals dins del partit i consolidar el seu poder, reforçant la SS i assegurant el control total del règim.
  • Conferència de Munic

    Conferència de Munic

    La Conferència de Munic (1938) va ser una reunió entre Alemanya, Gran Bretanya, França i Itàlia per decidir sobre els Sudets, una regió de Txecoslovàquia amb població alemanya. Els països occidentals van acceptar que Hitler s’annexés aquesta zona per evitar un conflicte, seguint la política d’apaciguament, cosa que va mostrar la seva debilitat i va animar Hitler a continuar expandint-se per Europa.
  • Period: to

    La Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser un conflicte global que va enfrontar les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i Japó) contra els Aliats (principalment Gran Bretanya, França, URSS, EUA i Xina). Va començar amb la invasió alemanya de Polònia i es va caracteritzar per guerres a gran escala, bombardejos massius, el genocidi de l’Holocaust i el desenvolupament d’armes noves com la bomba atòmica. Va acabar amb la derrota d’Alemanya i el Japó i deixant Europa i Àsia devastades.
  • Atac a Pearl Harbar

    Atac a Pearl Harbar

    L’atac a Pearl Harbor va ser un bombardeig sorpresa realitzat per Japó contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a Hawaii, el 7 de desembre de 1941. L’objectiu japonès era destruir la flota del Pacífic dels EUA i impedir la seva intervenció en les conquestes japoneses a Àsia. L’atac va provocar la entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, canviant el curs del conflicte.
  • Period: to

    Operació Barba-roja

    L’Operació Barba-roja (1941) va ser la invasió de la Unió Soviètica per part d’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. L’objectiu de Hitler era conquerir territori, destruir el comunisme i obtenir recursos naturals. Tot i els èxits inicials, l’operació va fracassar per la resistència soviètica, el clima extrem i els problemes logístics, marcant un punt d’inflexió en la guerra a favor dels Aliats. Va ser l'operació més gran de la història.
  • Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad

    La Batalla de Stalingrad (1942-1943) va ser un dels enfrontaments més prolongats i sagnants de la Segona Guerra Mundial, on es van enfrontar l'exèrcit alemany i les forces soviètiques a la ciutat de Stalingrad. Alemanya tenia com a objectiu apoderar-se de la ciutat i dels camps petrolífers del sud de l'URSS. No obstant això, els soviètics van resistir amb valentia, aconseguint finalment envoltar els alemanys, els qui es van veure forçats a rendir-se.
  • Conferència de Teheran

    Conferència de Teheran

    La Conferència de Teheran va ser una trobada entre Roosevelt, Churchill i Stalin per planificar la derrota d’Alemanya nazi. Van acordar obrir un segon front a l’oest (el desembarcament a Normandia) i van començar a debatre com seria l’organització d’Europa després de la guerra, reforçant la cooperació entre els grans aliats. A més, també es va començar a planificar la creació de l'ONU.
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam

    La Conferència de Potsdam, que va tenir lloc entre juliol i agost de 1945, va reunir Truman, Churchill/Attlee i Stalin per decidir el futur d'Alemanya després de la seva derrota. Allí van establir la desmilitarització, la desnazificació i la divisió provisional del país, a més d'imposar exigències severes al Japó per aconseguir la seva rendició. Les discrepàncies entre els EUA i la URSS van quedar ben clares, marcant així l'inici de la Guerra Freda.
  • Conferència de Ialta

    Conferència de Ialta

    La Conferència de Ialta, que va tenir lloc al febrer de 1945, va reunir Roosevelt, Churchill i Stalin per discutir el futur d’Europa després de la guerra. Allà, van acordar dividir Alemanya en zones d’ocupació, crear l’ONU i establir eleccions als països de l’Europa de l’Est, cosa que va proporcionar a la URSS una gran influència sobre aquests territoris. A més, van començar a planejar la desnazificació.
  • Period: to

    Judicis de Nuremberg

    Els Judicis de Nuremberg (1945-1946) van ser una sèrie de processos on els aliats van portar davant la justícia els principals líders nazis, acusats de crims de guerra, crims contra la humanitat i col·laboració amb el genocidi. Aquests judicis van demostrar que fins i tot els alts càrrecs d’un règim poden ser legalment responsables de les seves accions, establint així les bases del dret penal internacional modern.
  • Period: to

    Judicis de Tokyo

    Els Judicis de Tòquio, que van tenir lloc entre 1946 i 1948, van ser uns processos impulsats pels aliats amb l'objectiu de jutjar els principals líders polítics i militars del Japó per crims de guerra, genocidi (primer cop que es jutja per això) i crims contra la humanitat comesos durant la Segona Guerra Mundial. El tribunal va dictar condemnes contra diversos responsables per invasions, massacres i brutalitats que van patir les poblacions asiàtiques.
  • Period: to

    Conferència de París

    La Conferència de París del 1946 va ser una trobada entre els països guanyadors de la Segona Guerra Mundial, on es van redactar els tractats de pau amb les nacions que havien estat aliades d’Alemanya: Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia. En aquesta reunió, es van definir noves fronteres, indemnitzacions i condicions polítiques per tal d'evitar futurs conflictes. Es va elaborar un nou mapa polític, es va dibuixar el Teló d'acer...