-
-
Felip V (1700–1746) va ser el primer rei borbònic d’Espanya. Aquest va imposar un model polític centralista inspirat en França. A Catalunya, el seu regnat va estar marcat per la Guerra de Successió, la resistència catalana i, finalment, la derrota del 1714. Amb els Decrets de Nova Planta va abolir les institucions i lleis pròpies de Catalunya, integrant-la dins un estat fortament centralitzat.
-
Supossa l'extinció de la dinasta dels Habsburg hispànics i l'obertura d'un plet successori. Els candidats a ocupar el tron són Felip d'Anjau i l'arxiduc Carles d'Habsburg. El testament de Carls II designava al candidat Borbó com a rei.
-
Neix la Gran Alliança: Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria d'estats alemanys. Declaren la guerra a Lluís XIV i a Felip V al maig del 1702. Portugal i el ducat de savoia s'uneixen a l'Alianá al maig del 1703
-
Felip celebra corts a Barcelona i jura les constitucions catalanes. L'inici del seu regnat no podia adoptar una actitud d'enfrontament ab els regnes de al seva monarquia.
-
Augmenta el malestar pel centralisme borbònic i l'arxiduc Carles rep més suport. Els motius van ser:
-Implantació d'un sistema polític centralitzador i uniformista. -El record dels abusos comesos per les tropes francees en el darrer segle.
-Els privlegis econòmics aconseguits per la Pau dels Pirineus (1659).
-La violació de les constitucions catalanes de Fernàndez de Velasco.
-Felip V obliga als camperols a llotjar les tropes i pagar forts impostos. -
Amb el Tractat de Gènova, Catalunya obté suport militar anglès. Barcelona proclama Carles III com a rei trencant amb Felip V. Aquest és el punt d’inflexió del sentiment antiborbònic i l’inici de la guerra oberta a Catalunya.
-
La Guerra de Successió (1701–1714) va enfrontar Felip V i Carles d’Àustria pel tron d’Espanya. La guerra inclou batalles com Almansa (1707) i setges a Barcelona. Amb el Tractat d’Utrecht (1713) Catalunya queda sola i resisteix fins al 1714, quan cau Barcelona. Felip V imposa els Decrets de Nova Planta, centralitza l’administració i elimina les llibertats polítiques catalanes.
-
Catalunya decideix resistir tot i que les potències europees abandonen la causa de Carles III amb el Tractat d’Utrecht, però els catalans opten per seguir defensant les seves llibertats, encara que l’ajuda internacional ha desaparegut.
-
El 11 de setembre Barcelona cau davant les tropes borbòniques. És el final de l’autonomia catalana i l’inici d’un règim centralitzat controlat per Felip V.
-
Va ser promogut per Felip V després de la caiguda de Barcelona, va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i les constitucions catalanes. Es van imposar les lleis i l’administració de Castella, amb intendències i control militar. S’elimina l’autogovern, es centralitza l’Estat i s’imposa la llengua castellana, tot mantenint una lenta recuperació econòmica.
-
Després dels Decrets de Nova Planta, Felip V tanca totes les universitats catalanes menys la de Cervera. Aquesta universitat es converteix en centre de l’ensenyament superior i eina de control ideològic i cultural, imposant les lleis i llengua castellanes.
-
Espanya i França, amb Felip V i Lluís XV, s’alia per reforçar la dinastia borbònica. Aquest pacte permet a Espanya participar en la guerra de Successió polonesa, reforçant el control polític i militar a Europa i consolidant la presència borbònica.
-
Nova aliança entre Espanya i França per lluitar contra Anglaterra durant la guerra de Successió austríaca. Espanya envia tropes i recursos, buscant recuperar territoris perduts a Itàlia i reforçant la cooperació militar i política entre les monarquies borbòniques.
-
Ferran VI va començar el seu regne eliminant la influència d'Isabel de Farnesio, aristòcrata italiana i reina consort com a segona esposa de Felip V i mare de Carles III. Una vegada extreta la influència es dedica a impulsar una política neutra i pacífica a l’exterior per dur a terme reformes interiors, que consten de dos protagonistes: el marquès de l’Ensenada, amb reformes moderades i José de Carvajal y Lancaster, amb partidari de l’aliança amb la Gran Bretanya.
-
Ferran VI, fill de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia, esdevé rei d’Espanya. El seu regnat es caracteritza per la pau interior i l'estabilitat política.
-
Ferran VI va ordenar La Gran Redada, una presó general de gitanos amb l’objectiu d’exterminar-los, dirigida i proposada pel marquès de l’Ensenada. Consistia en la reclusió d'homes i dones gitanes per aturar la reproducció. Això va causar una profunda escletxa entre ambdues comunitats, gitanes i no gitanes, i va accentuar la pobresa i la marginalitat d’aquesta col·lectivitat ètnica.
-
Va ser un acord entre Ferran VI i la Santa-Seu que va donar pas a la consolidació del regalisme, és a dir, poder reial sobre el poder eclesiàstic. Aquest acord va permetre el nomenament de càrrecs eclesiàstics per part del rei, la gestió econòmica dels béns eclesiàstics i la reorganització jurisdiccional entre jurisdicció civil i eclesiàstica.
-
Carles III hereta el tron d’Espanya després de la mort de Ferran VI. Comença un regnat il·lustrat i reformista, amb objectiu de modernitzar l’Estat i l’economia.
-
El seu regnat va suposar un període destacat gràcies a la modernització que va produir en l’Espanya del segle XVIII. Durant aquesta època en què la il·lustració dominava el corrent de pensament.
Aquesta etapa es va caracteritzar per la idea de la monarquia com a motor promotor del progrés.
És a dir, Carles III aplica les idees de la Il·lustració sempre que el seu poder no es vegi afectat: despotisme il·lustrat. -
Mor sense descendència I el tron passa al seu germà Carles III, iniciant un nou regnat borbònic amb reformes més profundes.
-
Acord entre Espanya i França dins la dinastia Borbó. En el context de la Guerra dels Set Anys, Espanya va comprometre’s a lluitar al costat francès contra Anglaterra. Això va provocar la pèrdua temporal de Havana i Manila, tot i que després es van recuperar alguns territoris amb el Tractat de París (1763). El pacte mostrava la política de Carles III de mantenir llaços familiars amb França i defensar els interessos colonials.
-
Es fomenta la educació, la indústria i el comerç, amb la creació de societats inspirades en les idees il·lustrades per impulsar innovació i desenvolupament econòmic.
-
Carles III ordena l’expulsió dels jesuïtes, confiscant els seus béns i reduint la seva influència educativa i econòmica, com a part del control estatal sobre l’Església.
-
Aquest va ser una revolta popular a Madrid en contra de les reformes proposades pel ministre Squillace, les quals van ser interpretades per la població com a una imposició estrangera. La població patia d’un malestar per l’escassetat i la pujada dels preus, el poder excessiu acumulat pels càrrecs estrangers i el descontentament dels privilegiats davant unes reformes que amenaçaven amb la seva reducció de poder i influència.
-
S'aprova la Llibertat de Comerç amb Amèrica, permetent que els ports americans comerciessin lliurement amb diversos ports espanyols, abans restringits a un sol port. L’objectiu era estimular l’economia colonial, augmentar els ingressos de la corona i reduir el contraban.
-
La incapacitat de detenir la invasió francesa va portar a Espanya a igna la Pau de Basilea amb França i es va sometre als interessos francesos.
-
La Declaració de totes les professions honestes regulava i ordenava els oficis a Espanya. Establint quines activitats eren legals i acceptables, diferenciava els treballs honrats dels il·legals. L’objectiu era garantir l’ordre social, afavorir la recaptació fiscal i modernitzar l’economia i l’administració del país.
-
-
Carles III mor i el seu fill Carles IV hereta el tron, però, és menys enèrgic que el seu pare, i depèn molt del seu ministre Manuel Godoy, que serà clau en la política espanyola durant tot el regnat.
-
La falta de caràcter del rei va provocar que es tornés el govern en mans del seu secretari d’Estat, Manuel Godoy, de qui van dependre moltes decisions. A més a més, l’esclat de la Revolució Francesa l'any 1789 va marcar el seu regnat, provocant-li por davant les conseqüències revolucionàries dels francesos.
-
La revolució francesa s’intensifica i culmina amb l’execució del rei Lluís XVI. Aquesta acció alarma les monarquies europees, inclosa Espanya, que entra en guerra contra la França revolucionària per defensar l’Antic Règim.
-
Espanya participa en la Guerra Gran contra França, amb combats a la frontera nord (Pirineus). Les tropes espanyoles pateixen diverses derrotes, i la guerra desgasta el país econòmicament i militarment.
-
Espanya i França són derrotades la batalla baval de Trafalgar en la Guerra contra la Gran Bretanya (1794-1809) pel domini marítim.
-
Espanya permet que les tropes franceses travessin la Península per envair Portugal aliat de la Gran Bretanya. Fixava el repartiment del país veí, del qual Godoy havia de rebre un principat.
-
Napoleó obliga Carles IV i Ferran VII a abdicar a favor de Josep Bonaparte (Josep I). Es crea un nou govern imposat pels francesos, marcant l’inici de la dominació napoleònica a Espanya. Es convoquen unes Corts epr aprovar una constitució i s'aprova l'estatut de Baiona, de contingut reformista.
-
El seu Regnat es va basar sobretot en l’intent de modernitzar l’administració i aplicar les reformes napoleòniques.
Així i tot, va ser rebutjat per part de la població i la seva presència com a monarca va derivar en grans crisis polítiques militars i socials que van produir greus conseqüències i dificultats econòmiques per al país. -
Caues:
- Intervenció francesa a Espanya
- Imposició nou monarca, la qual cosa va generar el rebuig de la població
-la influència de Napoleó a Europa Conflicte:
Les tropes franceses intenten assolir el control militar i polític. Les guerrilles van ser un recurs fonamental que debilitava a l’invasor; Bailén (1808) i Saragossa (1808-1809). En referència a Espanya, el país va rebre suport de tropes britàniques i portugueses que es coordinaven en campanyes dirigides per generals com Wellington. -
Revolta popular i militar contra Godoy, vist com corrupta i impopular. Carles IV és pressionat per abdicar a favor del seu fill Ferran VII que va ser proclamat rei, debilitant la monarquia i el poder de Godoy.
-
Durant la Guerra del Francès, moltes institucions feudals i privilegis de l’Antic Règim comencen a ser eliminats. -Supressió de drets senyorials i del tributs feudals.
-Limitació del poder absolut dels monarques i de l’Església en qüestions civils.
-Preparació per a reformes liberals, com la Constitució de 1812. Aquest període marca el desmantellament de l’Antic Règim a Espanya i l’inici d’un sistema més liberal i modern. -
Durant la Guerra del Francès, els representants espanyols que no estaven sota control napoleònic es reuneixen a Cadis i redacten la primera constitució moderna d’Espanya, coneguda com “La Pepa”: -Sobirania nacional, no del rei.
-Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial.
-Llibertat de premsa i drets individuals. Referent liberal i en un símbol de resistència contra l’ocupació francesa i l’Antic Règim. -
Ferran VII ser reconegut rei de nou el 1813 per Napoleó segons el Tractat de Valençay i va tornar a Espanya l'any 1814. El seu regnat es caracteritza per l’intent del restabliment de l’Antic Règim i la lluita de poder contra els liberalistes i revolucionaris que buscaven l’abolició del règim i l’absolutisme monàrquic. Això porta a tres etapes molt diferenciades del seu regnat: el Sexenni Absolutista, el Trienni Liberal i la Dècada Ominosa.
-
Ferran VII restaura l’Antic Règim influït pel Manifest dels Perses (1814). El rei dona un cop d’estat, elimina el règim constitucional i persegueix els liberals, que són empresonats, desterrats o obligats a exiliar-se. Els sis anys d’absolutisme no resolen la crisi de l’Antic Règim, agreujada per la Guerra del 1808 i per les independències hispanoamericanes. Liberals i el defensors de la Constitució de 1812 intenten restaurar el constitucionalisme mitjançant diversos pronunciaments militars.
-
Va ser un aixecament militar liderat pel general Luis de Lacy, capità general de Catalunya. Va tenir lloc l’abril de 1817, amb suport de militars liberals i alguns civils. L’objectiu era restaurar la Constitució de 1812 i acabar amb l’absolutisme de Ferran VII.
-
Espanya: Producció tradicional i local, amb poques fàbriques mecanitzades fora de Catalunya. Catalunya: Centre industrial tèxtil més important; Barcelona, Terrassa i Sabadell destaquen per la mecanització del cotó i la exportació.
-
El coronel Rafael del Riego s’aixeca a Las Cabezas de San Juan I i Ferran VII es veu obligat a restaurar la Constitució de Cadis.
-
Els liberals triomfen amb el pronunciament del coronel Riego en nom de la Constitució de 1812. Aquest canvi liberalista va abolir l’Antic Règim i es desenvolupa la burgesia. S’implementa la Milícia Nacional, es fa el primer codi penal, una reforma de l’exèrcit i un impuls de l’educació dividida en tres graus. Les causes de la caiguda del Trienni Liberal:
-Tensions entre els dos tipus de liberals, els moderats i els exaltats
-L’ajuda que va rebre Ferran VII de la Santa Aliança. -
Van ser revoltes armades absolutistes contra el govern liberal.
Organitzades principalment per: -Església conservadora, contrària a la desamortització i la pèrdua d’influència.
-Nobles i terratinents perjudicats per les reformes.
-Pagesos i població rural influïts pel clergat.
-Militars absolutistes i antics guerrillers de la Guerra del Francès. -
Formació militar anomenada Cent Mil Fills de Sant Lluís, liderada pel duc d’Angulema, que va imposar la figura de Ferran VII com rei absolut.
-
Ferran VII manté un govern absolutista substituint les Corts per un Consell de Regència, però la manca de mesures més dures provoca la Guerra dels Malcontents, un aixecament ultrareialista format sobretot per camperols, artesans i antics oficials realistes, que exigien un absolutisme més ferm i afirmaven que el rei estava “segrestat” pel seu propi govern. Ferran VII fins i tot viatja a Catalunya per demostrar la seva llibertat i frenar la revolta.
-
La Batalla d’Ayacucho (9 de desembre de 1824) va ser decisiva per la independència de Sud-amèrica. Comandada per Antonio José de Sucre, les tropes patriotes van derrotar completament els exèrcits espanyols a Perú, posant fi al domini colonial i consolidant la independència de la majoria del continent sud-americà.
-
Espanya: Producció limitada i tecnologies antigues; concentració a zones com Bilbao i Astúries, impulsada per inversions estrangeres. Catalunya: Industria siderúrgica incipient, destinada sobretot a la construcció i a la maquinària de les fàbriques tèxtils.
-
S’inicia la primera indústria siderúrgica a Màlaga, marcant els primers passos de la producció de ferro i acer a Espanya. Aquesta iniciativa és prèvia al gran desenvolupament industrial, i la producció era limitada, centrada sobretot en proveir materials locals i maquinària per a altres sectors. Tot i ser incipient, representa l’inici de la siderúrgia industrial espanyola abans que es consolidés a zones com el País Basc i Astúries.
-
La Guerra dels Malcontentva ser una revolta ultrareialista a Catalunya contra Ferran VII, amb suport al seu germà Carles, formada principalment per camperols, artesans i antics militars. Va ser el introductoria de la Primera Guerra Carlina, centrada en la successió al tron.
-
Es funda el Banc de San Fernando, precedent del futur Banco de España, amb l’objectiu de centralitzar les finances de l’Estat i controlar l’emissió de moneda.
-
Espanya: Sistema financer encara incipient, amb bancs limitats i dificultats per finançar la industrialització. Catalunya: Bancs locals i inversió privada permeten el creixement industrial, especialment en sectors tèxtil i comercial.
-
La infanta Isabel II va néixer el 10 d’octubre de 1830 a Madrid, filla de Ferran VII i Maria Cristina de Borbó. El seu naixement va ser especialment important perquè, gràcies a la Pragmàtica Sanció de 1830, es permetia la successió femenina al tron, cosa que desencadenaria el conflicte amb els partidaris del seu oncle Carles Maria Isidre i, posteriorment, la Primera Guerra Carlina.
-
Es posa en funcionament la primera màquina de vapor, que permet automatitzar processos industrials i incrementar la producció en fàbriques i indústries. És clau per a la industrialització espanyola, especialment en sectors com el tèxtil i la siderúrgia, ja que facilita mecanització i major rendiment. Marca l’inici de la revolució industrial a Espanya, encara que de manera incipient i concentrada en poques zones com Catalunya.
-
-
Durant la regència de Maria Cristina (1833-1840), després de la mort de Ferran VII, Espanya va viure la Guerra Carlista entre els partidaris d’Isabel II i els carlistes. La regent va impulsar reformes liberals moderades, com la Desamortització de Mendizábal, i va governar amb l’ajuda de ministres liberals equilibrant moderats i progressistes. Va abdicar la regència el 1840 davant les tensions polítiques, deixant el poder a Espartero.
-
La Primera Guerra Carlista va ser un conflicte civil a Espanya entre els carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre i els isabelins o liberals, partidaris d’Isabel II i la regència de Maria Cristina. Va començar després de la mort de Ferran VII el 1833 a causa de la qüestió successòria. La guerra va enfrontar absolutistes i liberals, amb gran presència a País Basc, Navarra i Catalunya. Va finalitzar amb el Conveni de Bergara.
-
-
Espanya: L’agricultura seguia sent majoritàriament tradicional, amb petites explotacions i baixa productivitat. Hi havia avanços parcials amb nous conreus i millores tècniques, però limitada mecanització. Catalunya: Algunes zones agrícoles van millorar amb tècniques més modernes i conreus comercials (cotó, vinya). La industrialització va permetre subministrar aliments a les ciutats en creixement.
-
Espanya: Extracció de carbó, ferro i minerals augmenta a zones com Astúries i Andalusia, tot i amb inversió limitada i tecnologia antiga. Catalunya: Menys recursos minerals, però s’incrementa la demanda de carbó per a la indústria tèxtil i siderúrgica.
-
Espanya: Augment del comerç amb Europa, principalment exportació de matèries primeres i productes agrícoles. Importació de maquinària i tèxtils acabats. Catalunya: Exportació de tèxtils cap a Amèrica i Europa; Barcelona es converteix en port clau.
-
Espanya: La xarxa ferroviària creix lentament a partir de 1848, millorant connexions entre ciutats i ports, facilitant transport de matèries primeres i productes. Catalunya: Creixement accelerat del ferrocarril, especialment per transportar tèxtil i carbó; eix Barcelona-Mataró i línies cap a el Vallès i el Camp de Tarragona.
-
La mort de Ferran VII el 1833 va provocar la crisi successòria entre la seva filla Isabel II i el seu germà Carles, iniciant la Primera Guerra Carlina i la regència de Maria Cristina.
-
L’Estatut Reial de 1834 va ser una constitució promulgada per Maria Cristina durant la seva regència. Era un text moderadament liberal, que establia una monarquia amb poder centralitzat i sufragi restringit. Creava les Corts bicamerals (Congrés i Senat) i limitava els drets dels ciutadans, mantenint moltes prerrogatives de la monarquia. Va servir per intentar estabilitzar Espanya després de la mort de Ferran VII i l’inici de la Guerra Carlista.
-
Els ballanguers eren grups armats de carlins que actuaven a Catalunya durant la Guerra Carlista (1833-1839). El 1835 van protagonitzar diversos atacs i aldarulls, especialment a zones rurals, com a forma de pressió política i militar contra els liberals i les forces isabelines. Representaven la resistència carlista i el descontentament de sectors conservadors i tradicionals davant les reformes liberals del govern.
-
Les Revoltes progressistes de 1836 van ser un conjunt d’aixecaments militars i civils impulsats pel sector progressista del liberalisme, durant la regència de Maria Cristina després de la mort de Ferran VII. Els progressistes reclamaven una Constitució més avançada que garantís llibertats civils, limités el poder reial i completés les reformes liberals iniciades durant el Trienni Liberal. Fet important:
-La Granja: fi a la influència dels moderats i consolida la presència dels progressistes. -
Espanya inicia una reforma agrària amb finalitat liberal, que afectarà la propietat de la terra i els drets senyorials. S’eliminen drets feudals i terres comunals, facilitant la concentració de terres en mans privades. L’objectiu era modernitzar l’agricultura i fomentar l’explotació comercial de la terra, encara que moltes vegades beneficiava els grans propietaris més que els camperols.
-
El Convenio de Bergara va ser un acord que va posar fi a la Guerra Gran Carlista al País Basc i Navarra el 1839. Els carlistes reconeixien Isabel II com a reina, i els governs liberals garantien amnistia i integració dels soldats carlistes. Aquest conveni va permetre una pacífica reinserció dels carlistes i va marcar el final del conflicte en aquestes regions.
-
La Llei d’Ajuntaments de 1840, aprovada durant la regència d’Espartero, establia que els alcaldes i regidors serien elegits pel govern central en lloc de ser escollits lliurement pels veïns. L’objectiu era centralitzar el poder municipal i controlar millor els ajuntaments, especialment davant de l’auge de protestes i revoltes locals. Aquesta llei va ser molt criticada pels progressistes, ja que limità l’autonomia local i el sufragi indirecte.
-
La regència d’Espartero (1840-1843) va ser progressista però autoritària. Va enfrontar-se amb moderats i revoltes com el motí de Barcelona, i va mantenir algunes reformes liberals. Finalment, Isabel II va ser proclamada major d’edat el 1843, posant fi a la seva regència.
-
Es van aplicar els aranzels lliurecanvistes, que fomentaven el lliure comerç i la importació de productes estrangers, beneficiant la burgesia industrial i comercial. A Barcelona, la ciutadania es va revoltar contra les polítiques fiscals i el control centralitzat, i l’exèrcit va bombardejar la ciutat, un episodi que va marcar la repressió de les revoltes urbanes i el descontentament popular amb el govern central.
-
La Revolta de la Jamància va ser un levantament popular a Barcelona durant la Primera República Espanyola, motivat per la crisi econòmica, l’atur i el malestar amb el govern central. Els insurgents, coneguts com a “jamancs”, van ocupar carrers i barris obrers, exigint millores socials i la dimissió de les autoritats. El conflicte va ser reprimint durament per l’exèrcit, demostrant les tensions socials i polítiques que afectaven Catalunya en aquell període.
-
Isabel II va ser proclamada major d’edat i va iniciar el seu regnat efectiu. Els primers anys van estar dominats pels moderats, que centralitzaven el poder i controlaven els ajuntaments, mentre els progressistes pressionaven per reformes liberals. Durant aquest període hi va haver conflictes socials i revoltes, com el bombardeig de Barcelona el 1842, i l’estat espanyol va alternar entre governs moderats i breus períodes progressistes.
-
La Guàrdia Civil va ser creada el 1844 pel ministre Francisco Javier de Burgos durant el regnat d’Isabel II. Era una força paramilitar de seguretat pública destinada a garantir l’ordre a zones rurals, combatre el bandolerisme i controlar les revoltes locals. La seva organització combinava funcions policials i militars, i es va convertir en un instrument clau del poder centralitzat de l’Estat espanyol.
-
Durant els governs moderats d’Espanya (principalment 1844-1854), es va aprovar una constitució moderada que consolidava la monarquia d’Isabel II i limitava els drets polítics. La llei administrativa local establia que els ajuntaments i alcaldes estaven sota el control del govern central, restringint l’autonomia municipal. L’objectiu era centralitzar el poder, garantir l’ordre i frenar les influències progressistes a nivell local.
-
Espanya aprova la reforma de l’Hisenda, amb l’objectiu de modernitzar el sistema fiscal i augmentar els ingressos de l’Estat. Inclou impostos més uniformes i eficaços, reduint privilegis fiscals i millorant la recaptació.
-
La Guerra dels Matiners va ser un conflicte civil a Catalunya entre els carlistes i les forces isabelines o liberals. Va tenir lloc després de la Primera Guerra Carlista, com a rebel·lió carlista de menor escala, especialment al camp i zones rurals de Catalunya. Els carlistes, coneguts com a “matiners”, realitzaven atacs i accions de guerrilla contra les tropes governamentals. La guerra va acabar amb la derrota dels carlistes i la consolidació del poder del govern central liberal a Catalunya.
-
Durant el regnat d’Isabel II i els governs moderats i progressistes del segle XIX, es va aprovar un Codi Penal que establia les normes i sancions per delictes i crims. L’objectiu era uniformitzar la justícia, centralitzar el control legal i garantir l’ordre públic. Incloïa delictes contra la propietat, la vida, la seguretat de l’Estat i la moral pública, i establia penes que podien ser prisión, multes o càstig corporal segons la gravetat.
-
El Partido Demócrata va ser fundat el 1849 a Espanya com a grup polític progressista i republicà. Reunia sectors que defensaven major participació política, drets individuals i reformes socials. Va sorgir com a oposició als governs moderats d’Isabel II i buscava ampliar el sufragi i limitar el poder de la monarquia, tot influenciant la política liberal i revolucionària de mitjan segle XIX.
-
Va ser un acord entre Espanya i l’Església catòlica durant el regnat d’Isabel II, amb governs moderats al poder. Establia la cooperació entre l’Estat i l’Església, reconeixia la religió catòlica com a oficial i garantia a l’Església el control sobre l’educació i part dels béns desamortitzats. Aquest acord va consolidar la influència de l’Església en la societat espanyola i reforçava el caràcter conservador dels governs moderats.
-
Va ser un aixecament contra els governs moderats d’Isabel II, motivat pel descontentament popular i la corrupció política. Va permetre que els progressistes tornessin al poder, amb governs que intentaven aplicar reformes liberals, ampliar el sufragi i millorar l’economia i l’administració pública
-
Va consistir en la venda de béns de l’Església i municipals per reduir el deute públic i afavorir la burgesia i els capitals privats. L’objectiu era modernitzar l’economia, augmentar la propietat privada i potenciar el mercat, però va generar descontentament entre els sectors populars i consolidar les desigualtats socials.
-
Es regula la creació i funcionament dels bancs a Espanya, establint normes per a l’emissió de bitllets i l’organització de la banca privada.
-
Aquesta llei penalitzava i repressava les revoltes i aixecaments populars, especialment els moviments progressistes i republicans. L’objectiu era garantir l’ordre públic i consolidar l’autoritat de l’Estat central, limitant la capacitat de les forces liberals i obreres de mobilitzar-se contra el govern.
-
Conflicte entre Espanya i el Marroc durant el regnat d’Isabel II, motivat per disputes frontereres al Marroc nord-africà, especialment a la zona de Ceuta i Tetuan. Espanya, dirigida pel general O’Donnell, va enviar tropes que van obtenir victòries militars importants, culminant amb la signatura del Tractat de Wad-Ras. Consolidava els territoris espanyols al Marroc, establia compensacions econòmiques i reforçava el prestigi militar i polític d’Espanya davant de l’estranger.
-
Va ser un conflicte derivat del impagament de deutes que Mèxic tenia amb Espanya, França i el Regne Unit. Espanya va enviar tropes amb l’objectiu de reclamar els deutes i protegir els interessos econòmics, però va retirar-se ràpidament després que França intentés imposar un règim monàrquic al país. L’episodi va demostrar les limitacions del poder espanyol a nivell internacional i va tenir poc impacte territorial, tot i generar tensió diplomàtica.
-
Va ser un aixecament progressista i republicà contra el regnat d’Isabel II, motivat pel descontentament amb els governs moderats, la corrupció i la repressió política. Va tenir lloc a Madrid el febrer de 1866, amb intents de mobilitzar sectors militars i populars. La revolta va ser reprimida amb rapidesa per les forces governamentals, però va evidenciar la creixent oposició al règim i va preparar el terreny per la Revolució de 1868.
-
S’introduïa la pesseta com a unitat monetària oficial, substituint diverses monedes regionals i homogenitzant el sistema econòmic. Aquesta mesura facilitava el comerç i la integració econòmica, i era un pas cap a la modernització industrial i financera d’Espanya.
-
Influïda per la crisi de successió dinàstica i política dins de la monarquia borbònica, amb sectors liberals i republicans que qüestionaven la seva legitimitat i la corrupció del règim. El Pacte d’Oostende va ser un acord entre progressistes i demòcrates per unir forces i acabar amb el govern d’Isabel II, establint que derrocarien la reina i buscaven un nou sistema polític més liberal. prepara el camí per la Revolució de 1868.
-
Va ser un moviment que va combinar sectors progressistes, moderats i republicans per derrocar Isabel II, considerada corrupte i incapacitada per governar. La revolució va obrir el Sexenni Democràtic (1868-1874), un període de reformes polítiques, socials i econòmiques, i va preparar el camí per a un nou model de monarquia o república.
-
Espanya promulga la Llei de Mines, que regula l’explotació dels recursos minerals. Estableix drets d’explotació, normatives sobre concessions i incentius per a la inversió privada, amb l’objectiu de fomentar la mineria i la indústria. Va ser clau per al desenvolupament de sectors com el carbó i el ferro, especialment a Astúries, Andalusia i el País Basc, i va afavorir la connexió amb la indústria emergent de Catalunya.
-
Després de la Revolució de 1868 que va enderrocar Isabel II, es va formar un Govern Provisional liderat pels generals Francisco Serrano i Juan Prim. Aquest govern tenia com a objectiu establir un nou règim liberal, organitzar eleccions constituents i preparar la nova monarquia constitucional. Va impulsar reformes liberals, com la llibertat de premsa, l’ampliació del sufragi i la reforma de l’administració pública, tot intentant estabilitzar Espanya després de la caiguda d’Isabel II.
-
-
a Batalla d’Alcolea va tenir lloc el 28 de setembre de 1868 i va ser decisiva per la Revolució de 1868. Les forces revolucionàries, liderades pels generals Serrano i Prim, van derrotar l’exèrcit fidel a Isabel II a prop de Còrdova, obrint el camí per la caiguda de la reina. Aquesta victòria va marcar el triomf del moviment revolucionari i la consolidació del Govern Provisional que iniciaria el Sexenni Democràtic.
-
Després de la revolució, es van convocar eleccions a tots els homes majors de 25 anys, ampliant enormement la participació política. Aquestes eleccions van triar les Corts constituents, encarregades de redactar la Constitució de 1869, i van significar un avanç democràtic sense precedents a Espanya.
-
Aquesta constitució va establir una monarquia constitucional amb llibertats civils plenament reconegudes, com la llibertat de premsa, associació i religió. També va implementar el sufragi universal masculí, i es considera una de les constitucions més avançades del segle XIX espanyol, reflectint l’esperit liberal i democràtic del Sexenni.
-
Organisme creat per coordinar forces liberals i republicanes a Catalunya, amb funcions administratives i polítiques. La junta defensava les reformes locals, promovia el federalisme i supervisava l’aplicació de les decisions del govern provisional a la regió.
-
la monarquia constitucional va enfrontar-se a oposicions que van generar inestabilitat política i social: -Conservadors: Partits monàrquics tradicionals i moderats que desconfiaven d’Amadeu I.
-Carlistes: Seguidors de la línia de Carles de Borbó, que mai havien acceptat la successió d’Isabel II ni la monarquia d’Amadeu.
-Insurreccions a Cuba: Durant el regnat d’Amadeu I es van produir rebel·lions locals i pressió sobre l’exèrcit espanyol, debilitant la imatge de la monarquia. -
Acord entre republicans catalans que buscava unir esforços per defensar la república federal i consolidar les reformes locals. Va ser clau per coordinar el moviment republicà a Catalunya i establir una base política sòlida davant les tensions amb monàrquics i moderats
-
El general Juan Prim, màxim líder del govern provisional i responsable de la proclamació d’Amadeu de Savoia com a rei, va ser assassinat a Madrid. La seva mort va generar inestabilitat política i dificultar la consolidació de la monarquia constitucional, ja que Prim havia estat la figura clau per mantenir l’equilibri entre progressistes, moderats i republicans.
-
La Llei de Mines de 1871 va ser aprovada durant el regnat d’Amadeu I, dins del Sexenni Democràtic. Aquesta llei tenia com a objectiu regular l’explotació minera a Espanya, establir normes de seguretat, propietat i concessió de permisos, i fomentar la inversió i modernització del sector miner. Va ser un pas important per ordenar els recursos naturals i impulsar el desenvolupament industrial del país, tot garantint cert control estatal sobre les activitats extractives.
-
Amadeu I va governar Espanya entre 1870 i 1873 com a monarca constitucional dins del Sexenni Democràtic. El seu regnat va estar marcat per inestabilitat política, conflictes entre moderats, progressistes, republicans i carlistes, i insurreccions locals. Tot i intentar aplicar reformes liberals i econòmiques, la seva autoritat era limitada. Finalment, va abdicar el 11 de febrer de 1873, obrint el camí a la Primera República Espanyola.
-
Conflicte civil entre els carlistes i les forces del govern central, que defensaven la monarquia d’Amadeu I i posteriorment la restauració borbònica amb Alfons XII. Va començar el 1872 principalment a Catalunya, el País Basc i Navarra. Els carlistes buscaven imposar la seva línia dinàstica al tron i mantenir el sistema tradicionalista i absolutista.
La guerra va finalitzar el 1876 amb la derrota dels carlistes, consolidant el poder de la monarquia borbònica i la unitat de l’Estat espanyol. -
República Federal (febrer - juny 1873):
-Dirigida inicialment per Estanislao Figueras i després Francisco Pi y Margall.
-Establir un sistema federal, amb autonomia per a les regions i llibertats civils.
La debilitat del govern federal va fer impossible consolidar el règim. República Unitària (juny 1873 -desembre 1874):
-El govern va passar a presidents més centralistes, com Salmerón i Castelar.
-Restaurar ordre i unitat de l’Estat davant de les revoltes i els conflictes militars. -
Sota Pi y Margall, el projecte buscava una República Federal amb autonomia regional, llibertats civils i participació ciutadana, delegant competències a províncies i municipis. Mai es va aplicar completament a causa de insurreccions, guerra carlista i inestabilitat política.
-
La Primera República va durar del 1873 al 1874 després de l’abdicació d’Amadeu I. Va ser un període inestable, amb quatre presidents i forts conflictes, incloent insurreccions federalistes i la Tercera Guerra Carlista. La manca de suport polític i els cops militars van provocar el seu final, obrint pas a la restauració borbònica amb Alfons XII.
-
El Banc d’Espanya aconsegueix el control exclusiu sobre l’emissió de moneda, consolidant la seva funció com a banc central.Aquesta mesura centralitza i estabilitza el sistema monetari, reduint la competència de bancs privats que abans podien emetre bitllets.
-
El 3 de gener de 1874, el general Manuel Pavía va dur a terme un cop d’Estat a Madrid, dissolent les Corts i posant fi al govern republicà d’Emilio Castelar. Després, el general Francisco Serrano va assumir el poder amb un govern militar provisional, intentant mantenir l’ordre mentre la república es debilitava. El seu mandat va acabar amb el pronunciament de Martínez Campos, que va restaurar la monarquia amb Alfons XII, posant fi a la Primera República.
-
El 3 de gener de 1874, el general Manuel Pavía, capità general de Madrid, va dur a terme un cop d’Estat militar contra el govern republicà presidit per Emilio Castelar. Pavía va dissoldre les Corts amb tropes militars, posant fi al govern civil i establint un govern militar provisional presidit pel general Francisco Serrano. Aquest esdeveniment va precipitar la fi de la Primera República i va obrir el camí a la Restauració borbònica amb Alfons XII.
-
Es comença a importar carbó procedent del País de Gal·les, que permet subministrar combustible de millor qualitat i més constant per a la indústria i les fàbriques. Aquesta importació és especialment important per a la indústria tèxtil i siderúrgica de Catalunya, que depenia fins aleshores de carbó local, sovint de qualitat inferior. Marca un impuls per a la modernització industrial, facilitant més mecanització i major producció.
-
S’instal·la el primer convertidor de Bessemer, tecnologia que permet fabricar acer en grans quantitats i de millor qualitat. Aquest sistema revoluciona la siderúrgia espanyola, especialment a zones com Bilbao i Astúries, i facilita la producció de maquinària, ferrocarrils i estructures metàl·liques. Marca un salt tecnològic clau dins del procés industrial, permetent la transició de la indústria tradicional a la moderna.
-
Amb la pèrdua de les colònies espanyoles a Amèrica, especialment Cuba, Espanya perd un mercat clau per a l’exportació de productes industrials i agrícoles, com tèxtils i sucre. Aquest fet obliga la indústria catalana i espanyola a buscar nous mercats internacionals i a modernitzar-se per competir a Europa. Marca un punt d’inflexió econòmic i impulsa la reorientació del comerç exterior espanyol cap a Europa i altres regions.