-
La Independència dels Estats Units va ser el procés en el qual les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord van trencar oficialment el seu vincle polític amb l'Imperi britànic i es van constituir com una nació sobirana.
Durant la dècada de 1760 i començaments de 1770, Gran Bretanya va imposar nous impostos i mesures de control, com, els tea acts, sense atorgar representació als colons en el Parlament. Este descontentament va generar protestes, boicots i tensions creixents. -
En 1776 Thomas Jefferson va redactar la Declaració de drets de Virgina on s anunciaren els principis de la sobirania nacional, la separació de poders i el sufragi. -
El 4 de juliol de 1776 els representants de les colònies van firmar la Declaració d'Independència dels Estats Units -
La guerra entre les Colònies i el Regne Unit va ser llarga. Les colònies estaven liderades per Whasington i rebriem el suport de França i Espanya. Després de diverses batalles, la contesa va acabar en 1783 amb la firma en el Tractat de Versalles, on el Regne Unit reconegué la independència dels Estats Units. En 1787 es va aprovar la primera Constitució dels Estats Units, i en 1789 Whasington va ser elegit el primer president estatunidenc.
-
En el sXVIII va esclatar una revolució contra l'antic Règim per diverses causes com el descontentament social, la crisi econòmica o les idees il·lustrades. Per això el monarca va reunir una assemblea nacional per a convéncer als privilegiats de pagar impostos. Però estos es van negar i van exigir la convocatòria dels Estats Generals. -
Es declararen Assemblea Nacional perquè es consideren els únics representants legítims de la nació. Després del Jurament del Joc de Pilota prometeren no separar-se fins donar a França una constitució, i passa a dir-se Assemblea Constituent.
-
L'Assemblea Constituent va eliminar l'Antic Règim i va redactar la primera Constitució de França. Les seues principals accions van ser:
Abolició del feudalisme
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà:va establir igualtat davant la llei, llibertat, sobirania nacional i drets individuals.
Es va promulgar la primera Constitució de França:
Es va establir una monarquia parlamentària
La divisió de poders
El sufragi censatari
L'Assemblea Constituent va transformar l'estructura política de França. -
El rei va destituir al ministre reformista Necker. Descontents els revolucionaris de Paris assaltaren la presó de la Bastilla. -
Va ser un període turbulent.
La noblesa i el clergat es negaven a perdre els seus privilegis, causant que emigraren i conspiraren contra la Revolució.
En 1792 van declarar-li la guerra a Àustria alhora que Prússia envaia França.
Els Jacobins i altres grups revolucionaris, consideraven que les reformes eran insuficients. Finalment el monarca va ser destituit. -
Durant este període, el grup polític dominant van ser els girondins. Defenien una república basada en la legalitat, la llibertat econòmica i la descentralització. La Convenció va començar proclamant la República. Poc després va enfrontar al juí de Lluís XVI, els girondins ho van executar per traïció en la guillotina en 1793. Això va causar que es formarà la Primera Coalició contra França.
També va haver-hi un alçament reialista i ultracatòlic a la regió de La Vendeé, que va ser reprimit. -
La Convenció Jacobina va començar amb un cop de força dels jacobins, liderats per Robespierre. Van aprovar la Constitució de 1793, que mai es va aplicar, i van establir una dictadura. Per fer front a les amenaces externes i als contrarevolucionaris interiors, va començar el Terror, amb judicis ràpids i execucions dels acusats. També van aplicar mesures socials com el máximum o la limitació dels salaris. El 9 de Termidor, Robespierre i els seus seguidors van ser arrestats i executats.
-
Després de la caiguda de la Convenció Jacobina va sorgir el Directori un govern de cinc membres que buscava evitar dictadors. Durant aquest període hi va haver diverses conspiracion, com les de Babeuf intentant posar una societat igualitaria o els monàrquics aturades per Napoleó Bonaparte, que es va fer popular i va comandar l’exèrcit a Itàlia, derrotant a la primera Coalició. Les conspiracions, junt amb les crisis econòmiques i les guerres, van preparar el terreny pel cop d’estat de Napoleó.
-
A causa de la constant pressió de conspiracions, les crisis econòmiques i les guerres externes va preparar el terreny per al colp d'estat de Napoleó en 1799, que va posar fi al Directori i va donar pas al Consolat, marcant la fi de la Revolució Francesa. -
Durant el Consolat Napoleó va concentrar el poder com a Primer Cònsol. Va implementar reformes clau: el Codi Civil, que va unificar les lleis; la administració centralitzada amb prefectes; la estabilitat econòmica mitjançant el Banc de França; i l'educació a través dels liceus. Va firmar el Concordat amb l'Església per a assegurar la pau religiosa. Va controlar la premsa i l'oposició, consolidant la seua autoritat. Este període va establir les bases del futur Imperi Napoleònic.
-
L'Imperi Napoleònic va començar quan Napoleó es va proclamar Emperador. Va expandir la influència de França a Europa amb conquestes i victòries com Austerlitz i Jena, però la invasió fallida a Rússia el 1812 el va debilitar. Finalment, va ser derrotat, exiliat a Elba, va tornar durant els Cent Dies i va caure definitivament a Waterloo, sent exiliat a Santa Elena, on va morir. L’Imperi va combinar reformes internes duradores amb ambició militar i va deixar un llegat històric a França i Europa.
-
Es reuneixen les pricipals potències europees (Àustria, Prússia, Rússia i Regne Unit) per reorganitzar Europa després de Napoleó i restaurar les monarquies.
-
Les Revolucions de 1848 van ser alçaments a Europa impulsats per demandes de democràcia, drets socials i nacionalisme. A França es va proclamar la Segona República; a Alemanya, Àustria i Itàlia van sorgir moviments liberals i nacionalistes, que van ser majorment reprimits. Encara que van fracassar en el curt termini, van impulsar reformes polítiques i van enfortir idees liberals i nacionalistes a Europa. -
En 1859, el Regne de Sardenya-Piemont, aliat amb França, va lluitar contra Àustria en la Segona Guerra d'Independència Italiana, derrotant-la en Magenta i Solferino. Com a resultat, Llombardia va passar a Sardenya i diversos estats del nord es van unir voluntàriament, avançant cap a la unificació italiana. -
1860: Giuseppe Garibaldi va liderar l'expedició de les “Camises Roges”, conquistant el Regne de les dos Sicilias en el sud d'Itàlia. Després de la seua victòria, va entregar els territoris conquistats al rei Víctor Manuel II de Sardenya, enfortint la unitat de la península.
1861: Es va proclamar oficialment el Regne d'Itàlia, amb Víctor Manuel II com a rei. Encara quedaven territoris per incorporar, com Venècia i Roma, però la majoria d'Itàlia ja estava unificada sota un sol regne. -
1864-1865: Prússia, aliada amb Àustria, va lluitar contra Dinamarca en la Guerra dels Ducats per a controlar els ducats de Schleswig i Holstein. Després de la victòria, Schleswig va passar a Prússia i Holstein a Àustria, consolidant la influència prussiana en els estats alemanys del nord i establint les bases per a futurs conflictes que portarien a la unificació alemanya sota Prússia.
-
En 1866, Itàlia es va aliar amb Prússia contra Àustria per a alliberar Venècia. Encara que les forces italianes van patir derrotes militars, gràcies a la victòria prussiana, Àustria va cedir Venècia a Itàlia, completant la unificació del nord del país.
-
1866-1867: Després de la Guerra de les set Setmanes contra Àustria, Prússia va derrotar ràpidament a l'Imperi austríac i va consolidar el seu poder sobre els estats del nord d'Alemanya, formant la Confederació d'Alemanya del Nord sota lideratge prussià.
1868-1869: Prússia va enfortir la confederació i va preparar el terreny per a la incorporació dels estats del sud, mitjançant acords i aliances militars, acostant-se així a la unificació completa d'Alemanya. -
En 1870, les tropes italianes van entrar a Roma, que estava baix control dels Estats Pontificis. Amb això, Roma es va incorporar a Itàlia i es va convertir en la capital del nou Regne, completant la unificació de la península italiana.
-
1870-1871: Durant la Guerra Franco-Prussiana, Prússia i els estats alemanys del nord van derrotar a França. La victòria va permetre la incorporació dels estats del sud d'Alemanya i, en 1871, es va proclamar l'Imperi Alemany a Versalles, amb Guillem I com a emperador, completant així la unificació d'Alemanya sota lideratge prussià.