-
L'arribada de la dinastia Borbó al tron va significar la implantació fr l'absolutisme monarquic i a Catalunya la fi de les lleis i institucións propies
-
Una aliança entre Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides contra França i Espanya en l'inici de la Guerra de Successió espanyola.
-
Va ser un conflicte dinàstic i europeu que va començar el 1701, després de la mort de Carles II, el darrer rei de la Casa d'Àustria, que no va tenir descendència. El conflicte va enfrontar dos candidats al tron espanyol: Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i recolzat per la casa de Borbó i la Corona de Castella, contra l'arxiduc Carles d'Àustria, recolzat per la Gran Aliança (formada per l'Imperi Austríac, els Països Baixos i el Regne Unit).
-
Fou un tractat secret d'aliança entre el Principat de Catalunya i l'Anglaterra de la Reina Anna, signat a Gènova. Catalunya reconeixia l'arxiduc Carles com a rei, a canvi que aquest respectés les constitucions catalanes.
-
Van ser un conjunt de lleis promulgades per Felip V entre el 1707 i el 1716 que van abolir els furs, institucions i lleis pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó que havien donat suport a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió Espanyola. Aquests decrets van unificar l'administració de la monarquia i van reemplaçar les estructures de cada regne per un model de govern centralitzat i absolutista inspirat en el de Castella.
-
Conjunt d'acords signats entre el 1713 i el 1715 que van posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. Aquests tractats van reconèixer Felip V com a rei d'Espanya, establint la dinastia Borbònica, i van reconfigurar el mapa d'Europa, amb canvis territorials importants. Entre les conseqüències més destacades hi ha la cessió de territoris espanyols a Gran Bretanya i Àustria, així com la ruptura del monopoli comercial espanyol a Amèrica.
-
Van ser episodis militars clau en diverses guerres, sent els més destacats que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola amb la derrota catalana i la capitulació de la ciutat de Barcelona
-
Institució d'educació superior creada pel rei Felip V el 1717 per centralitzar l'ensenyament a Catalunya després de la derrota del 1714. El seu objectiu inicial era adoctrinar les elits catalanes en la ideologia borbònica. Durant més de cent anys
-
Fou un tractat diplomàtic signat el 1733 entre Felip V d'Espanya i Lluís XV de França, amb l'objectiu principal de contrarestar l'hegemonia de la Gran Bretanya i consolidar l'aliança entre les dues monarquies borbòniques
-
Alianza entre España y Francia para apoyar a Francia en la Guerra de Sucesión de Austria, a cambio de que España obtuviera territorios italianos para el infante Felipe. Este pacto tuvo como objetivo contrarrestar la influencia británica y recuperar para España sus posesiones europeas.
-
El regnat de Ferran VI va ser una etapa de pau i estabilitat després de guerres anteriors.
Es van impulsar reformes administratives i econòmiques per modernitzar l’Estat.
Es va fomentar el desenvolupament cultural i científic, amb especial suport a la música.
Va mantenir una política exterior prudent i neutral, evitant conflictes europeus. -
va ser una gran enquesta fiscal ordenada pel ministre Zenón de Somodevilla, marquès de la Ensenada, durant el regnat de Ferran VI. El seu objectiu era conèixer amb detall totes les riqueses, propietats, rendes i activitats dels habitants de Castella per crear un sistema d’impostos més just i unificat.
-
El regnat de Carles III va ser el moment àlgid del despotisme il·lustrat a Espanya. Va impulsar grans reformes econòmiques, urbanes i administratives, modernitzà ciutats com Madrid, reforçà l’educació i limità el poder de l’Església per enfortir l’Estat.
-
Va ser el moment àlgid del despotisme il·lustrat a Espanya. Va impulsar grans reformes econòmiques, urbanes i administratives, modernitzà ciutats com Madrid, reforçà l’educació i limità el poder de l’Església per enfortir l’Estat.
-
Institució il·lustrada creada per impulsar el progrés econòmic, educatiu i científic. Promovia la modernització de l’agricultura, la indústria i el comerç; fomentava l’educació tècnica i pràctica; organitzava escoles, laboratoris i projectes d’innovació, i servia com a lloc de debat entre nobles il·lustrats i burgesos. Va esdevenir model per a moltes altres societats d’Amics del País que sorgirien després a tot Espanya.
-
Revolta popular contra el ministre d’origen italià Squillace. L’excusa va ser la prohibició de portar capes llargues i barrets amples, però el fons era el malestar per la carestia, els impostos i la presència d’estrangers al govern. Va obligar Carles III a destituir el ministre i iniciar reformes més prudents.
-
Mesura decretada pel rei Carles III mitjançant una Pragmàtica Sanció. El govern acusava la Companyia de Jesús d’interferir en política, oposar-se a certes reformes il·lustrades i, sobretot, d’haver influït en el Motí d'Esquilache. Com a resultat, tots els jesuïtes van ser detinguts de nit i enviats fora del territori espanyol (península, Amèrica i Filipines). La mesura va permetre a l’Estat controlar millor l’educació i reduir el poder d’un orde considerat massa influent.
-
Va establir la llibertat de comerç entre Espanya i la majoria dels ports americans. Va acabar amb el monopoli de Cadis i fomentà un comerç més obert i dinàmic dins de l’Imperi, impulsant l’economia colonial i la peninsular.
-
Carles III va declarar honorables totes les professions i oficis, inclosos els treballs manuals, per combatre prejudicis socials i impulsar una societat més productiva i igualitària.
-
El regnat de Carles IV va ser marcat per la influència creixent del seu ministre Manuel Godoy i per la debilitat del rei davant els esdeveniments. A Espanya hi va haver crisi econòmica, conflictes socials i augment de tensions polítiques. Durant la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques, Carles IV va intentar mantenir la neutralitat, però finalment va cedir davant Napoleó. El seu govern va acabar amb la invasió francesa i l’abdicació en favor de Napoleó, iniciant la Guerra del Francès.
-
Manuel Godoy, nomenat Secretari d’Estat el 1792, va ser un polític amb gran influència sobre Carles IV, molt jove i amb carisma, però també criticat per la seva ambició i decisions controvertides. Va defensar una política exterior aliada amb França revolucionària, buscant avantatges territorials i comercials per Espanya. Alhora, va intentar reformes internes moderades, però el seu govern va ser marcat per favors personals, corrupció i impopularitat entre la noblesa i el poble,
-
El conflicte entre Espanya i França contra Gran Bretanya durant el regnat de Carles III (1779–1783). Espanya s’hi va unir per recuperar Gibraltar i Menorca, perdudes en guerres anteriors. Tot i alguns èxits navals i locals, com el bloqueig de Gibraltar, finalment no es va recuperar Gibraltar, però Espanya sí que va recuperar Menorca i Florida gràcies al tractat de pau de París de 1783. Va reforçar la presència espanyola al Mediterrani i les Amèriques.
-
Tractat signat entre Espanya i la França revolucionària durant les guerres revolucionàries franceses. Espanya va acceptar cedir la part del Roselló i Cerdanya a França a canvi de la fi de les hostilitats i la recuperació de les possessions a Amèrica. Això va permetre a Espanya sortir de la guerra amb pèrdues mínimes, mantenint la seva estabilitat interna i les colònies, tot i que va generar malestar entre sectors que veien la cessió com una humiliació.
-
Enfrontació de la flota combinada hispano-francesa amb la marina britànica comandada per l’almirall Horatio Nelson, al cap de Trafalgar, a la costa de Cadis. Va ser una derrota decisiva per a Espanya i França, que va perdre gran part de la seva flota.
La victòria britànica va consolidar el control naval del Regne Unit i va impedir la invasió napoleònica d’Anglaterra.
També va tenir un fort impacte sobre la política i l’economia espanyola, debilitant la seva presència marítima i colonial. -
Va ser un acord secret entre Espanya i França per permetre que les tropes napoleòniques travessessin Espanya i envaïssin Portugal, aliat del Regne Unit. A canvi, Napoleó prometia cedir parts de Portugal a Espanya i repartir influència a la península. Tot i això, el tractat va servir de pretext perquè Napoleó ocupés Espanya, cosa que després va derivar en la Guerra del Francès i l’abdicació de Carles IV i Ferran VII.
-
També coneguda com Guerra d’Independència Espanyola, va ser el conflicte entre Espanya, amb suport britànic i portuguès, i les tropes napoleòniques que ocupaven la península. Va començar després de les Abdicacions de Baiona i la imposició de Josep Bonaparte com a rei.
Va combinar guerres convencionals i guerrilles locals, debilitant les forces franceses.
Va concloure amb la derrota francesa i la restauració de Ferran VII, marcant un moment clau per al nacionalisme i la resistència espanyola. -
Aixecament popular i militar contra el rei Carles IV i el seu ministre Godoy, provocat per la impopularitat del govern, les derrotes militars i la influència francesa.
Com a resultat, Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII, i Godoy va ser empresonat. Aquest esdeveniment va obrir la porta a la intervenció de Napoleó a Espanya i, posteriorment, a la Guerra d’Independència. -
Van ser un conjunt de renúncies forçoses al tron espanyol durant la intervenció de Napoleó Bonaparte.
Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII, però Napoleó obligà Ferran a cedir el tron a Josep Bonaparte, germà de Napoleó.
Això va generar un vací de poder i gran malestar a Espanya, que va motivar l’inici de la Guerra d’Independència contra l’ocupació francesa. -
Va ser la reunió dels representants de tots els territoris espanyols i colonials a Càdis, durant la Guerra del Francès, amb l’objectiu de coordinar la resistència contra Napoleó i governar mentre Ferran VII estava presoner. Aquestes Corts van elaborar la Constitució de 1812, coneguda com “La Pepa”, que establia monarquia constitucional, divisió de poders, sufragi limitat i igualtat davant la llei, sent un pas clau cap a la modernització política d’Espanya.
-
Coneguda com “La Pepa”, va ser la primera constitució liberal d’Espanya. Va establir una monarquia constitucional amb divisió de poders, limitant les facultats del rei.
Va garantir sufragi masculí censatari, llibertats individuals i igualtat jurídica davant la llei.
També va reconèixer la sobirania nacional, limitant el poder de l’Església i els privilegis feudals, i va inspirar reformes liberals a Amèrica i Europa. -
Va ser l’acord mitjançant el qual Napoleó Bonaparte reconeixia Ferran VII com a rei d’Espanya, posant fi formal a la intervenció francesa durant la Guerra del Francès. Amb aquest tractat, es va acordar la restauració de l’absolutisme a Espanya i la fi de les hostilitats entre forces franceses i espanyoles.
Va permetre a Ferran VII tornar al tron, tot i que sense reconèixer els canvis liberals aprovats per les Corts de Càdis. -
Va ser un intent de militar espanyol, el general Luis de Lacy, de restaurar les reformes liberals de la Constitució de Càdis (1812) després del retorn de Ferran VII al tron i la restauració absolutista. Lacy va intentar aixecar tropes a favor del liberalisme, però el moviment va fracassar ràpidament.
Va ser capturat i executat, convertint-se en un símbol de la lluita liberal contra l’absolutisme a Espanya.