-
L'arribada de la dinastia Borbó al tron va significar la implantació fr l'absolutisme monarquic i a Catalunya la fi de les lleis i institucións propies
-
Una aliança entre Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides contra França i Espanya en l'inici de la Guerra de Successió espanyola.
-
Va ser un conflicte dinàstic i europeu que va començar el 1701, després de la mort de Carles II, el darrer rei de la Casa d'Àustria, que no va tenir descendència. El conflicte va enfrontar dos candidats al tron espanyol: Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i recolzat per la casa de Borbó i la Corona de Castella, contra l'arxiduc Carles d'Àustria, recolzat per la Gran Aliança (formada per l'Imperi Austríac, els Països Baixos i el Regne Unit).
-
Fou un tractat secret d'aliança entre el Principat de Catalunya i l'Anglaterra de la Reina Anna, signat a Gènova. Catalunya reconeixia l'arxiduc Carles com a rei, a canvi que aquest respectés les constitucions catalanes.
-
Van ser un conjunt de lleis promulgades per Felip V entre el 1707 i el 1716 que van abolir els furs, institucions i lleis pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó que havien donat suport a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió Espanyola. Aquests decrets van unificar l'administració de la monarquia i van reemplaçar les estructures de cada regne per un model de govern centralitzat i absolutista inspirat en el de Castella.
-
Conjunt d'acords signats entre el 1713 i el 1715 que van posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. Aquests tractats van reconèixer Felip V com a rei d'Espanya, establint la dinastia Borbònica, i van reconfigurar el mapa d'Europa, amb canvis territorials importants. Entre les conseqüències més destacades hi ha la cessió de territoris espanyols a Gran Bretanya i Àustria, així com la ruptura del monopoli comercial espanyol a Amèrica.
-
Van ser episodis militars clau en diverses guerres, sent els més destacats que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola amb la derrota catalana i la capitulació de la ciutat de Barcelona
-
Institució d'educació superior creada pel rei Felip V el 1717 per centralitzar l'ensenyament a Catalunya després de la derrota del 1714. El seu objectiu inicial era adoctrinar les elits catalanes en la ideologia borbònica. Durant més de cent anys
-
Fou un tractat diplomàtic signat el 1733 entre Felip V d'Espanya i Lluís XV de França, amb l'objectiu principal de contrarestar l'hegemonia de la Gran Bretanya i consolidar l'aliança entre les dues monarquies borbòniques
-
Alianza entre España y Francia para apoyar a Francia en la Guerra de Sucesión de Austria, a cambio de que España obtuviera territorios italianos para el infante Felipe. Este pacto tuvo como objetivo contrarrestar la influencia británica y recuperar para España sus posesiones europeas.
-
El regnat de Ferran VI va ser una etapa de pau i estabilitat després de guerres anteriors.
Es van impulsar reformes administratives i econòmiques per modernitzar l’Estat.
Es va fomentar el desenvolupament cultural i científic, amb especial suport a la música.
Va mantenir una política exterior prudent i neutral, evitant conflictes europeus. -
va ser una gran enquesta fiscal ordenada pel ministre Zenón de Somodevilla, marquès de la Ensenada, durant el regnat de Ferran VI. El seu objectiu era conèixer amb detall totes les riqueses, propietats, rendes i activitats dels habitants de Castella per crear un sistema d’impostos més just i unificat.
-
El regnat de Carles III va ser el moment àlgid del despotisme il·lustrat a Espanya. Va impulsar grans reformes econòmiques, urbanes i administratives, modernitzà ciutats com Madrid, reforçà l’educació i limità el poder de l’Església per enfortir l’Estat.
-
Va ser el moment àlgid del despotisme il·lustrat a Espanya. Va impulsar grans reformes econòmiques, urbanes i administratives, modernitzà ciutats com Madrid, reforçà l’educació i limità el poder de l’Església per enfortir l’Estat.
-
Institució il·lustrada creada per impulsar el progrés econòmic, educatiu i científic. Promovia la modernització de l’agricultura, la indústria i el comerç; fomentava l’educació tècnica i pràctica; organitzava escoles, laboratoris i projectes d’innovació, i servia com a lloc de debat entre nobles il·lustrats i burgesos. Va esdevenir model per a moltes altres societats d’Amics del País que sorgirien després a tot Espanya.
-
Revolta popular contra el ministre d’origen italià Squillace. L’excusa va ser la prohibició de portar capes llargues i barrets amples, però el fons era el malestar per la carestia, els impostos i la presència d’estrangers al govern. Va obligar Carles III a destituir el ministre i iniciar reformes més prudents.
-
Mesura decretada pel rei Carles III mitjançant una Pragmàtica Sanció. El govern acusava la Companyia de Jesús d’interferir en política, oposar-se a certes reformes il·lustrades i, sobretot, d’haver influït en el Motí d'Esquilache. Com a resultat, tots els jesuïtes van ser detinguts de nit i enviats fora del territori espanyol (península, Amèrica i Filipines). La mesura va permetre a l’Estat controlar millor l’educació i reduir el poder d’un orde considerat massa influent.
-
Va establir la llibertat de comerç entre Espanya i la majoria dels ports americans. Va acabar amb el monopoli de Cadis i fomentà un comerç més obert i dinàmic dins de l’Imperi, impulsant l’economia colonial i la peninsular.
-
Carles III va declarar honorables totes les professions i oficis, inclosos els treballs manuals, per combatre prejudicis socials i impulsar una societat més productiva i igualitària.
-
El regnat de Carles IV va ser marcat per la influència creixent del seu ministre Manuel Godoy i per la debilitat del rei davant els esdeveniments. A Espanya hi va haver crisi econòmica, conflictes socials i augment de tensions polítiques. Durant la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques, Carles IV va intentar mantenir la neutralitat, però finalment va cedir davant Napoleó. El seu govern va acabar amb la invasió francesa i l’abdicació en favor de Napoleó, iniciant la Guerra del Francès.
-
Manuel Godoy, nomenat Secretari d’Estat el 1792, va ser un polític amb gran influència sobre Carles IV, molt jove i amb carisma, però també criticat per la seva ambició i decisions controvertides. Va defensar una política exterior aliada amb França revolucionària, buscant avantatges territorials i comercials per Espanya. Alhora, va intentar reformes internes moderades, però el seu govern va ser marcat per favors personals, corrupció i impopularitat entre la noblesa i el poble,
-
El conflicte entre Espanya i França contra Gran Bretanya durant el regnat de Carles III (1779–1783). Espanya s’hi va unir per recuperar Gibraltar i Menorca, perdudes en guerres anteriors. Tot i alguns èxits navals i locals, com el bloqueig de Gibraltar, finalment no es va recuperar Gibraltar, però Espanya sí que va recuperar Menorca i Florida gràcies al tractat de pau de París de 1783. Va reforçar la presència espanyola al Mediterrani i les Amèriques.
-
Tractat signat entre Espanya i la França revolucionària durant les guerres revolucionàries franceses. Espanya va acceptar cedir la part del Roselló i Cerdanya a França a canvi de la fi de les hostilitats i la recuperació de les possessions a Amèrica. Això va permetre a Espanya sortir de la guerra amb pèrdues mínimes, mantenint la seva estabilitat interna i les colònies, tot i que va generar malestar entre sectors que veien la cessió com una humiliació.
-
Enfrontació de la flota combinada hispano-francesa amb la marina britànica comandada per l’almirall Horatio Nelson, al cap de Trafalgar, a la costa de Cadis. Va ser una derrota decisiva per a Espanya i França, que va perdre gran part de la seva flota.
La victòria britànica va consolidar el control naval del Regne Unit i va impedir la invasió napoleònica d’Anglaterra.
També va tenir un fort impacte sobre la política i l’economia espanyola, debilitant la seva presència marítima i colonial. -
Va ser un acord secret entre Espanya i França per permetre que les tropes napoleòniques travessessin Espanya i envaïssin Portugal, aliat del Regne Unit. A canvi, Napoleó prometia cedir parts de Portugal a Espanya i repartir influència a la península. Tot i això, el tractat va servir de pretext perquè Napoleó ocupés Espanya, cosa que després va derivar en la Guerra del Francès i l’abdicació de Carles IV i Ferran VII.
-
També coneguda com Guerra d’Independència Espanyola, va ser el conflicte entre Espanya, amb suport britànic i portuguès, i les tropes napoleòniques que ocupaven la península. Va començar després de les Abdicacions de Baiona i la imposició de Josep Bonaparte com a rei.
Va combinar guerres convencionals i guerrilles locals, debilitant les forces franceses.
Va concloure amb la derrota francesa i la restauració de Ferran VII, marcant un moment clau per al nacionalisme i la resistència espanyola. -
Aixecament popular i militar contra el rei Carles IV i el seu ministre Godoy, provocat per la impopularitat del govern, les derrotes militars i la influència francesa.
Com a resultat, Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII, i Godoy va ser empresonat. Aquest esdeveniment va obrir la porta a la intervenció de Napoleó a Espanya i, posteriorment, a la Guerra d’Independència. -
Van ser un conjunt de renúncies forçoses al tron espanyol durant la intervenció de Napoleó Bonaparte.
Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII, però Napoleó obligà Ferran a cedir el tron a Josep Bonaparte, germà de Napoleó.
Això va generar un vací de poder i gran malestar a Espanya, que va motivar l’inici de la Guerra d’Independència contra l’ocupació francesa. -
Va ser la reunió dels representants de tots els territoris espanyols i colonials a Càdis, durant la Guerra del Francès, amb l’objectiu de coordinar la resistència contra Napoleó i governar mentre Ferran VII estava presoner. Aquestes Corts van elaborar la Constitució de 1812, coneguda com “La Pepa”, que establia monarquia constitucional, divisió de poders, sufragi limitat i igualtat davant la llei, sent un pas clau cap a la modernització política d’Espanya.
-
Coneguda com “La Pepa”, va ser la primera constitució liberal d’Espanya. Va establir una monarquia constitucional amb divisió de poders, limitant les facultats del rei.
Va garantir sufragi masculí censatari, llibertats individuals i igualtat jurídica davant la llei.
També va reconèixer la sobirania nacional, limitant el poder de l’Església i els privilegis feudals, i va inspirar reformes liberals a Amèrica i Europa. -
Va ser l’acord mitjançant el qual Napoleó Bonaparte reconeixia Ferran VII com a rei d’Espanya, posant fi formal a la intervenció francesa durant la Guerra del Francès. Amb aquest tractat, es va acordar la restauració de l’absolutisme a Espanya i la fi de les hostilitats entre forces franceses i espanyoles.
Va permetre a Ferran VII tornar al tron, tot i que sense reconèixer els canvis liberals aprovats per les Corts de Càdis. -
Va tenir lloc quan Ferran VII va tornar al tron després del Tractat de Valençay i la derrota de Napoleó.
El rei va abolir la Constitució de Càdis de 1812, anul·lant totes les reformes liberals.
Va restablir el poder absolut de la monarquia, va restaurar els privilegis de l’Església i la noblesa, i va perseguir els liberals que havien defensat la constitució.
Aquesta decisió va marcar l’inici d’una etapa de repressió política i inestabilitat a Espanya. -
Va ser un intent de militar espanyol, el general Luis de Lacy, de restaurar les reformes liberals de la Constitució de Càdis (1812) després del retorn de Ferran VII al tron i la restauració absolutista. Lacy va intentar aixecar tropes a favor del liberalisme, però el moviment va fracassar ràpidament.
Va ser capturat i executat, convertint-se en un símbol de la lluita liberal contra l’absolutisme a Espanya. -
aixecament militar liderat pel capità Rafael del Riego a Las Cabezas de San Juan, amb l’objectiu de restaurar la Constitució de 1812 i limitar l’absolutisme de Ferran VII.
L’exèrcit rebel va aconseguir expandir-se i pressionar el rei, que finalment va acceptar la constitució, iniciant el període conegut com el Trienni Liberal (1820–1823).
Aquest moviment va marcar el primer èxit liberal organitzat contra l’absolutisme a Espanya. -
Revolta dels sectores absolutistes i fidels a Ferran VII contra el govern liberal establert durant el Trienni Liberal (1820–1823).
Els realistes buscaven derrocar la Constitució de 1812 i restaurar completament el poder absolut del rei.
Tot i que van provocar alguns conflictes i tensions internes, el Trienni Liberal va continuar fins a la intervenció francesa de 1823, que acabaria definitivament amb els liberals al poder. -
Exèrcit enviat per França, sota el rei Lluís XVIII, per restaurar el poder absolut de Ferran VII a Espanya després del Trienni Liberal (1820–1823). Aquesta intervenció, coneguda com la “Expedició dels Cent Mil Fills”, va derrotar ràpidament les forces liberals i va permetre a Ferran VII abolir novament la Constitució de 1812 i instaurar un govern absolutista fins a la seva mort.
-
Va ser la victòria decisiva dels exèrcits independentistes sud-americans sobre les tropes espanyoles al Perú. Dirigida per Antonio José de Sucre, subordinat de Simón Bolívar, aquesta batalla va marcar la fi del domini colonial espanyol a Sud-amèrica.
Després d’Ayacucho, Espanya va perdre la major part de les seves colònies americanes, consolidant la independència de Perú i contribuint a l’alliberament de la resta del continent. -
Es va establir aprofitant els recursos locals com el miner de ferro i la proximitat al port per a exportacions i importacions. Aquestes fàbriques van utilitzar tecnologies modernes, com el convertidor de Bessemer, per produir acer i ferro destinat a la construcció, maquinària i infraestructura ferroviària.
La instal·lació de la siderúrgia va marcar un pas important en la industrialització del sud d’Espanya, tot i que el seu desenvolupament va ser més limitat que a Catalunya o el País Basc. -
També anomenada Revolta dels Agraviats, va ser un aixecament absolutista a Catalunya contra el govern de Ferran VII. Els insurrectes, anomenats malcontents, consideraven que el rei era massa tou amb els liberals i reclamaven un absolutisme més dur i la persecució completa del liberalisme. La revolta va tenir força suport rural però va ser ràpidament reprimida per l’exèrcit.
Va mostrar la profunda divisió política d’Espanya entre liberals i absolutistes abans de les Guerres Carlines. -
Isabel II va néixer a Madrid. Era filla de Ferran VII i Maria Cristina de Borbó. El seu naixement va desencadenar el conflicte successori perquè Ferran VII va derogar la Llei Sàlica, fet que va provocar l’enfrontament amb els partidaris de Carles Maria Isidre i, més tard, les Guerres Carlines.
-
Desenvolupat inicialment per James Watt al segle XVIII. Funciona convertint la calor de la combustió del carbó en vapor d’aigua, que genera pressió per moure pistons i eixos, produint energia mecànica.
Va revolucionar la indústria i el transport, permetent mecanitzar fàbriques, minar carbó i ferro, i impulsar trens i vaixells a vapor.
A Espanya, la seva introducció va accelerar la industrialització, especialment a Catalunya i el País Basc, transformant l’economia i la societat. -
Carlins, partidaris de Carles Maria Isidre i de l’absolutisme tradicional. Isabelins (liberals), partidaris d’Isabel II i d’un model polític més modern. La guerra es va desenvolupar sobretot al País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya, i va acabar amb la victòria liberal el 1840, consolidant la regència de Maria Cristina i el sistema liberal a Espanya.
-
Amb la seva mort es va posar fi al seu regnat absolutista i va començar la regència de Maria Cristina en nom d’Isabel II. La seva mort també va desencadenar la Primera Guerra Carlina pel conflicte successori entre isabelins i carlins.
-
Aixecament liberal que va esclatar durant la Primera Guerra Carlina, impulsat sobretot pels progressistes i pels militars i obrers descontents amb el govern moderat de la regent Maria Cristina.
El focus principal va ser La Granja de San Ildefonso, on els soldats rebels van obligar la regent a restaurar la Constitució de 1812 i substituir el govern moderat per un de progressista. -
aprovada durant el regnat d’Isabel II, després de la Primera Guerra Carlista, com a un compromís entre liberals moderats i progressistes. Establia monarquia constitucional, amb sufragi censatari masculí i divisió de poders.
Mantenia algunes llibertats individuals i els drets civils, tot i que limitava l’absolutisme.
Va ser més flexible que la Constitució de 1812 i va marcar la base legal per als governs liberals moderats dels anys següents. -
El Conveni de Bergara va ser l’acord que va posar fi pràctica a la Primera Guerra Carlina.
Va ser signat pel general liberal Baldomero Espartero i el general carlí Rafael Maroto.
Rendició pacífica d’una gran part de l’exèrcit carlí basc-navorrès. Integració dels oficials carlins a l’exèrcit liberal,
Compromís d’Espartero de respectar els furs bascos, tot i que després es van reduir.
El conveni va desmobilitzar el carlisme al nord i va suposar un pas decisiu per acabar la guerra -
Va ser una reforma impulsada per la regent Maria Cristina que donava al govern central un gran control sobre els ajuntaments, incloent el poder de nomenar alcaldes, fins i tot en pobles on els liberals eren majoria. Els progressistes la van considerar una mesura antidemocràtica, ja que limitava l’autonomia local. La seva aprovació va provocar una forta oposició política que va acabar amb la caiguda de Maria Cristina i l’inici de la regència d’Espartero.
-
L’aranzel lliurecanvista va reduir fortament els impostos a les importacions per afavorir el comerç exterior i abaratir productes industrials. Va impulsar el liberalisme econòmic, beneficiant sobretot comerciants i consumidors urbans, però va perjudicar la indústria protegida i l’agricultura menys competitiva.
-
Va ser una acció militar ordenada pel govern moderat d’Isabel II per reprimir els moviments populars i revoltes obreres a la ciutat. Els barcelonins s’havien alçat contra les mesures fiscals i els abusos del consistori.
L’exèrcit va utilitzar artilleria contra els barris rebels, causant nombroses víctimes i destrucció.
Aquest fet va evidenciar la tensió entre les classes populars i el poder central, així com la repressió que patien els moviments liberals i obrers en l’Espanya del segle XIX. -
Va ser un moviment popular i obrer a Barcelona, protagonitzat per grups armats coneguts com “jamancis”, en protesta contra la misèria, les condicions laborals i el control autoritari del govern moderat d’Isabel II. Els rebels van ocupar carrers i barris de la ciutat, però l’alçament va ser reprimits amb força per l’exèrcit.
Aquest episodi evidencia la tensió social i econòmica a la Barcelona industrial del segle XIX i el conflicte entre les classes populars i l’autoritat central. -
Durant el regnat d’Isabel II, per iniciativa del ministre Ramón María Narváez i organitzada pel duc d’Ahumada.
El seu objectiu principal era garantir l’ordre públic i la seguretat a zones rurals, on hi havia molta delinqüència i bandolerisme.
Es va concebre com un cos militaritzat, disciplinat i centralitzat, subordinat al Ministeri de la Guerra però amb funcions policials. -
Impulsada pel ministre Marqués de Salamanca durant el regnat d’Isabel II. Va buscar centralitzar i modernitzar el sistema fiscal espanyol, establint impostos directes i indirectes més eficients i uniformes.
Entre les mesures destacaven la creació de contribucions especials, impostos sobre el consum i la propietat, i un control més estricte de la recaptació.
Aquesta reforma va permetre augmentar els ingressos de l’Estat, finançar obres públiques i estabilitzar l’economia, -
Aprovat durant el regnat d’Isabel II i impulsat pels governs moderats, va ser el primer codi penal modern d’Espanya. Va unificar en un sol text totes les lleis penals del país i establí un sistema repressiu molt sever per mantenir l’ordre públic, amb penes dures per al bandolerisme, les revoltes socials i els delictes polítics.
Definia clarament delictes i càstigs, introduïa la presó com a pena central i reforçava l’autoritat de l’Estat -
Va néixer com a escissió del Partit Progressista, impulsada per sectors que reclamaven sobirania popular, sufragi universal masculí, llibertats plenes de premsa i associació, i una ampliació real dels drets civils. El Partit Demòcrata va defensar una línia radicalment liberal i propera a les classes populars, i és l’origen del futur Partit Republicà Democràtic Federal. Representa un pas clau en la formació del pensament democràtic i republicà a l’Espanya del segle XIX.
-
es va crear com un partit polític de centre que pretenia unir moderats i progressistes durant el Bienni Progressista (1854–1856). Impulsada pel general Leopoldo O’Donnell, buscava estabilitzar el país superant la polarització política. Defensava una monarquia constitucional, reformes moderades, modernització econòmica i ordre públic. La Unió Liberal va dominar la política espanyola durant diversos períodes i va esdevenir una força clau entre el moderantisme i el progressisme radical.
-
Va ser una llei impulsada pel ministre d’Hisenda Pascual Madoz durant el Bienni Progressista.
Va ordenar la venda en subhasta de béns municipals, eclesiàstics i de propietat comunal, amb l’objectiu de reduir el deute públic, obtenir ingressos i fomentar una nova propietat agrària privada.
Tot i generar recursos per a l’Estat, va provocar la pèrdua de terres , afectant greument les classes populars rurals. També va afavorir els grans propietaris i inversors, ampliant les desigualtats socials -
va promoure una ràpida expansió del tren a Espanya. Va facilitar inversió estrangera, especialment francesa, i establí normes per construir una xarxa radial. Encara que va modernitzar transports i mercats, va crear una dependència financera exterior i un traçat poc eficient, centrat en Madrid.
-
Aprovada durant el regnat d’Isabel II per fomentar la implantació de la xarxa ferroviària a Espanya. Establia normes sobre concessions, traçats, finançament i explotació de línies i facilitava la inversió privada, incloent incentius i garanties estatals.
L’objectiu era connectar regions, millorar el transport de persones i mercaderies, i impulsar la industrialització i el comerç.
Aquesta llei va marcar el punt d’inici de l’expansió ferroviària espanyola, -
Durant el regnat d’Isabel II amb l’objectiu de regular la creació i el funcionament dels bancs privats i públics. La normativa establia requisits de capital, emissió de bitllets i control de reserves, buscant ordenar el sistema financer i prevenir crisis.
Aquesta llei va permetre la expansió de la banca comercial i d’inversió, facilitant crèdit a empreses i la financiació de projectes industrials i d’infraestructures com els ferrocarrils. -
Va ser la primera norma que va organitzar de manera completa el sistema educatiu a Espanya. Va establir l’ensenyament primari obligatori, va estructurar l’educació en primària, secundària i universitària, i va fixar plans d’estudi únics.
A més, va regular la formació del professorat i va permetre que l’Església mantingués una influència important en l’educació. Aquesta llei va ser la base del sistema educatiu espanyol durant dècades. -
va ser una intervenció militar conjunta de França, Espanya i el Regne Unit per obligar Mèxic a pagar els deutes externs que havia suspès. Espanya, sota Isabel II, va enviar tropes comandades pel general Juan Prim.
Quan França va revelar el seu pla d’instaurar un imperi sota Maximilià d’Àustria, Prim va rebutjar participar-hi i Espanya es va retirar aquell mateix any. -
va ser una revolució iniciada per una aliança de militars progressistes, demòcrates i unionistes, juntament amb un ampli suport popular cansat de la corrupció i l’autoritarisme del règim isabelí.
El pronunciament de Topete a Cadis va encendre la revolta, i les tropes rebels de Serrano i Prim van derrotar l’exèrcit reial a la batalla d’Alcolea.
Isabel II va fugir a França, i a Espanya es va iniciar un nou període polític: el Sexenni Democràtic -
El nou govern provisional va establir que tots els homes majors de 25 anys poguessin votar, independentment de la seva riquesa o estatus social.
Aquestes eleccions van donar una àmplia majoria als progressistes i demòcrates, i van permetre aprovar la Constitució de 1869, una de les més liberals del segle XIX. -
La peseta va ser adoptada com a moneda oficial d’Espanya, substituint diversos sistemes locals i buscant uniformitzar i estabilitzar la moneda.
S’introduïa dins del patró decimal, facilitant els càlculs i el comerç.
La creació de la peseta va ser un pas important per a la modernització econòmica, la integració financera i la consolidació del mercat nacional. -
Va establir un règim liberal avançat després de la Revolució Gloriosa. Reconeixia àmplies llibertats individuals, separació de poders i sobirania nacional. Introduïa el sufragi universal masculí, ampliant la participació política. Garantia llibertat de premsa, reunió, associació i de cultes. Va crear una monarquia parlamentària amb un rei elegit per les Corts, marcant un pas clau en la democratització d’Espanya.
-
Aranzel molt més lliurecanvista, reduint fortament els drets de duana per afavorir el comerç internacional i la competència. L’objectiu era modernitzar l’economia espanyola, rebaixar preus, estimular la indústria i integrar Espanya en els mercats europeus.
Tot i això, va generar conflictes: els industrials catalans i bascos s’hi van oposar perquè debilitava la protecció dels seus productes, mentre que els sectors agrícoles exportadors la van defensar. -
acord entre diversos partits i grups republicans del País Valencià, Catalunya i Aragó per coordinar-se políticament. El pacte establia la col·laboració entre republicans federals per defensar un projecte comú: una República Federal que reconegués les llibertats democràtiques, l’autogovern dels pobles i la igualtat política.
També buscava unir forces davant la inestabilitat del Sexenni Democràtic i contrarestar el pes dels monàrquics i centralistes. -
Amadeu de Savoia, elegit rei constitucional d’Espanya, va intentar consolidar un govern liberal, modern i monàrquic.
El seu regnat es va caracteritzar per inestabilitat política, conflictes amb carlins i republicans, i dificultats per establir autoritat sobre un país dividit.
Malgrat els esforços per aplicar reformes i una constitució democràtica, la manca de suport social i polític va provocar la seva abdicació en 1873, obrint pas a la Primera República Espanyola. -
aixecaments locals i regionals, protagonitzats per grups que defensaven un model federalista davant del govern central.
Reclamaven autonomia per les regions, aplicació de reformes socials i polítiques més igualitàries, i s’oposaven al centralisme imposat pel poder republicà.
Moltes d’aquestes revoltes van ser reprimides amb força militar,mostrant la inestabilitat política i social del país i les dificultats per implementar un sistema federal en un context de conflicte civil i divisió ideològica. -
va ser aprovada durant la Primera República Espanyola amb l’objectiu de regular l’explotació minera i millorar la seguretat i els drets dels treballadors del sector. Establia normes sobre concessions, propietat de les mines, explotació i mesures de protecció per als miners.
Aquesta llei va ser un intent de modernitzar la indústria minera espanyola i afavorir un desenvolupament econòmic més controlat i segur, en un context de reformes republicanes i intents de regulació laboral. -
Va ser elaborat durant la Primera República Espanyola (1873) amb l’objectiu d’establir un sistema federal basat en la autonomia de les regions i la descentralització del poder. Preveia una organització en estats federats amb representació pròpia, amb un govern central limitat i una divisió clara de poders.
També contemplava sufragi universal masculí, llibertats individuals i drets civils, buscant un model més democràtic que les constitucions monàrquiques anteriors. -
Es va produir el 11 de febrer de 1873, després de l’abdicació d’Amadeu I. Va instaurar un govern republicà amb l’objectiu de substituir la monarquia per un sistema democràtic i federal.
El període es va caracteritzar per una gran inestabilitat política, amb canvis constants de president i conflictes entre federalistes, unitarians i grups conservadors. -
Es va produir després de tres anys de regnat marcat per la inestabilitat política, les tensions amb carlins i republicans, i les dificultats per governar un país dividit. Amadeu I, rei constitucional i estranger, va veure que no podia imposar autoritat ni estabilitat.
La seva renúncia va obrir el camí a la proclamació de la Primera República Espanyola, posant fi al projecte monàrquic liberal iniciat amb la seva arribada el 1870. -
Va tenir lloc durant la Primera República Espanyola, quan el capità general Manuel Pavía va dissoldre el Congrés dels Diputats amb l’objectiu de posar fi al caos polític i als conflictes entre federalistes i unitarians. Aquest cop va acabar amb l’experiència federal i va facilitar l’arribada d’un règim més centralitzat, preparant el camí per a la restauració monàrquica de la dinastia borbònica amb Alfons XII.
Va evidenciar la inestabilitat i la fragilitat de la Primera República. -
Es va produir el 29 de desembre de 1874 a Sagunt, liderat pel general Arsenio Martínez Campos. Va posar fi a la Primera República Espanyola i va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, fill d’Isabel II, com a rei.
El moviment va comptar amb el suport de l’exèrcit i de sectors conservadors, tot i que va generar poca resistència, demostrant l’esgotament del projecte republicà i la preferència per la monarquia com a sistema polític més estable. -
a Espanya va ser clau durant la Revolució Industrial especialment per al desenvolupament de la indústria siderúrgica i tèxtil. Aquest carbó, de gran poder calorífic i qualitat, va permetre alimentar fàbriques i forns de ferro amb més eficàcia que els carbons locals.
La importació del carbó gal·lès va facilitar la mecanització, l’augment de la producció industrial i la modernització de sectors clau de l’economia espanyola, especialment a Catalunya i el País Basc. -
Forn inventat per Henry Bessemer el 1856 per produir acer a gran escala de manera més ràpida i econòmica. El sistema consistia a bufar aire a través del ferro fos, eliminant impureses com el carboni i augmentant la qualitat del metall.
Aquesta tecnologia va revolucionar la indústria siderúrgica, permetent la producció massiva d’acer per a ferrocarrils, vaixells, maquinària i edificis, impulsant la industrialització i el desenvolupament econòmic del segle XIX. -
Per a Espanya es refereix a la desintegració del comerç privilegiat amb Cuba després de la independència de l’illa
Fins aleshores, Cuba havia estat una colònia clau per a l’economia espanyola, especialment en sucre, tabac i altres productes agrícoles.
Amb la guerra hispanoamericana i la derrota espanyola, Espanya va perdre l’accés exclusiu al mercat cubà, cosa que va afectar greument la seva economia i va obligar a buscar nous mercats i reformes internes.