-
La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques. -
Comença a partir del segle VIII aC i es basa en el floriment de civilitzacions com la grega i la romana, així com les dels pobles fronterers, com l'Imperi persa o els pobles cèltics i germànics.
-
La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident tingué lloc el 476, quan Odoacre deposà Ròmul Augústul. Tot i això, l’últim emperador legítim fou Juli Nepot, reconegut fins al 480. Odoacre governà realment Itàlia, però en nom de Nepot per evitar conflictes amb Constantinoble. Amb la mort de Nepot, l’Imperi d’Occident desaparegué i començà l’Edat Mitjana. -
Periode que va des de la caiguda de Roma, el 476, fins al descobriment d'Amèrica, el 1492, o la caiguda de Constantinoble, el 1453, és a dir des de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (segle v) fins a la caiguda de l'Imperi romà d'Orient (segle xv). El món antic, la seva economia i la seva cultura es transformen arran de la invasió de les tribus germàniques i el naixement dels regnes germànics.
-
Va del segle V als segles X i XI aproximadament, depenent dels diferents indrets.
-
L’expansió de l’islam comprèn les conquestes militars àrabs i l’influència comercial i missionera que van estendre la religió i la cultura musulmana per l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica, la península Ibèrica i parts de l’Imperi Romà d’Orient. Va començar amb Mahoma (622-632) i es desenvolupà principalment durant el Primer Califat (632-661), el Califat Omeia (661-750) i el Califat Abbàssida (750-1055). -
La batalla de Poitiers, el 10 d’octubre del 732, enfrontà les forces francs de Carles Martell amb l’exèrcit islàmic d’Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí entre Tours i Poitiers. Els francs van derrotar els musulmans, matant Al-Ghafiqí, i aturaren l’expansió de l’islam cap al nord, preservant el cristianisme com a fe dominant a gran part d’Europa. -
Otó I el Gran (912-973), fill d’Enric I i Matilde de Ringelheim, va ser duc de Saxònia, rei d’Alemanya i d’Itàlia, i emperador del que seria el Sacre Imperi Romanogermànic. El 2 de febrer de 962 recuperà la dignitat imperial, convertint-se segons els cronistes en el primer alemany coronat emperador d’Itàlia des de Carlemany. -
En resum, el pas es produeix quan Europa deixa enrere la societat rural, fragmentada i limitada de l’Alta Edat Mitjana per entrar en una etapa de major densitat demogràfica, activitat econòmica i complexitat política i social: la Baixa Edat Mitjana.
-
va dels segles X i XI al segle XV. Als darrers segles es conformen els trets que caracteritzaran tot el període de l'Antic Règim i l'edat moderna.
-
La pesta negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. -
La caiguda de Constantinoble el 29 de maig de 1453, després d’un setge de Mehmet II, marcà la fi de l’Imperi Romà d’Orient. L’imperi estava reduït a pocs territoris dispersos i amb un exèrcit molt feble, incapaç de resistir la superioritat otomana. Aquesta caiguda consolidà l’expansió otomana i suposà un punt d’inflexió històric cap al Renaixement i noves rutes comercials. -
La Bíblia de Gutenberg, també coneguda com la Bíblia de 42 línies o Bíblia de Mazarino, és una versió impresa de la Vulgata, que va ser impresa per Johannes Gutenberg a Magúncia, Sacre Imperi, al segle XV. No és el primer llibre imprès, però va ser el seu treball més important i simbolitza el començament de l'Edat de la Impremta. -
La Guerra dels Cent Anys (1337-1453) enfrontà la dinastia Plantagenet d’Anglaterra amb la dels Valois de França, tot i que inclogué períodes de treva. El terme “Cent anys de guerra” és una construcció historiogràfica del segle XIX per agrupar aquests conflictes. Alguns historiadors la distingeixen com la Primera Guerra dels Cent Anys, diferenciant-la d’una segona guerra posterior (1689-1815). -
El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. -
Va des del 1453/1492 fins a la Revolució Francesa, el 1789. L'inici d'aquesta època està marcada per fites, com ara l'invent de la impremta, la conquesta de Constantinoble per parts dels turcs o el descobriment d'Amèrica. Com a punt final, se sol esmentar la Revolució Francesa, la independència dels Estats Units d'Amèrica o la Revolució Industrial.
-
La Revolució Francesa (1789-1799) suposà l’ascens de la burgesia i la caiguda de l’aristocràcia i el clergat. França, sotmesa a l’Antic Règim, patia crisi financera, fam i desigualtats socials entre privilegiats (rei, noblesa, clergat) i no privilegiats (burgesia, pagesos). Aquestes tensions provocaren revoltes que acabaren amb l’Antic Règim. -
Va des de 1789 fins als nostres dies. L'era de les revolucions (revolució industrial, revolució burgesa i revolució liberal) va acabar amb l'Antic Règim i va donar pas, durant la segona meitat del segle xix, al triomf del capitalisme que, junt amb l'imperialisme, s'estén a tot el món al mateix temps que neix el moviment obrer.
-
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. -
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.