Guerra Civil Espanyola

  • La ofensiva dels Italians

    El 3 d’abril de 1936, durant la Segona Guerra Italoetíopica, Itàlia va llançar una gran ofensiva contra Etiòpia. Les tropes italianes, ben equipades, van avançar ràpidament cap al sud des d’Eritrea. Aquesta acció marcà l’inici de la fi per a la resistència etíop.
  • El bombardeo de guernika

    El 26 d’abril de 1937, la Legió Còndor alemanya i l’aviació italiana van bombardejar Guernica.
    L’atac va durar diverses hores i va destruir gran part de la ciutat.
    Va causar la mort de centenars de civils innocents.
    Guernica es convertí en un símbol universal de la violència contra la població civil.
  • Ocupación de Bilbao pels nacionals

    L’ocupació de Bilbao pels nacionals es va produir el 19 de juny de 1937.
    Després d’un llarg setge, les tropes franquistes van entrar a la ciutat sense gaire resistència.
    La caiguda de Bilbao va suposar un cop dur per a la República i la fi del front basc.
    Els nacionals van instaurar un règim repressiu contra els opositors i la cultura basca.
  • Batalla de brunete

    La Batalla de Brunete va tenir lloc del 6 al 25 de juliol de 1937, prop de Madrid.
    Va ser una ofensiva republicana per alleujar la pressió sobre la capital.
    Tot i alguns èxits inicials, els nacionals van recuperar el territori i van causar moltes baixes.
    Va ser una batalla molt sagnant, amb pèrdues greus per ambdós bàndols i cap victòria clara.
  • Jul 18, 1936 (El avanç de Franco)

    El 18 de juliol de 1936, el general Franco es va alçar contra el govern republicà, iniciant la Guerra Civil.
    Des del Marroc, va traslladar tropes cap a la península amb ajuda nazi i feixista.
    El seu avanç va ser ràpid al sud d’Espanya, conquerint ciutats clau.
    Aquest moviment marcà l’inici de l’ofensiva nacionalista liderada per Franco.
  • (La entrada de Yague a Extremadura)

    La columna del comandant Yagüe va entrar a Extremadura l’estiu de 1936, procedent del sud.
    Va dur a terme una avançada brutal, amb repressió i massacres com la de Badajoz.
    La seva ofensiva va unir les zones controlades pels nacionals al sud i l’oest.
    Va ser clau per consolidar el control franquista a l’oest d’Espanya.
  • El bloqueo frances y el avance de Mola al norte

    França va tancar la frontera el 8 d’agost de 1936, bloquejant l’entrada d’armes a la República.
    Això va debilitar els republicans mentre els nacionals rebien suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
    Mentrestant, el general Mola va iniciar el seu avanç cap al nord, centrant-se en Euskadi i Navarra.
    El seu objectiu era conquerir el nord industrial i trencar la resistència republicana a la zona.
  • La ofensiva sobre Madrid y la resistencia republicana

    A finals de 1936, els nacionals van llançar una gran ofensiva per conquerir Madrid.
    Tot i l’atac intens per terra i aire, la ciutat va resistir amb el suport de milícies i Brigades Internacionals.
    La resistència republicana va sorprendre Franco, que no va aconseguir prendre la capital.
    Madrid es convertí en un símbol de la lluita antifranquista i de la resistència popular.
  • Batalla de Jarama

    La Batalla del Jarama va tenir lloc al febrer de 1937, prop de Madrid.
    Els nacionals volien tallar la carretera Madrid-València, clau per als republicans.
    Després de combats molt durs, la línia es va mantenir, però amb grans pèrdues per ambdós bàndols.
    Va ser una de les batalles més sagnants de la guerra, amb forta participació de les Brigades Internacionals.
  • Las batallas defensivas

    Les batalles defensives de 1937 van ser un conjunt d’enfrontaments en què els republicans intentaven resistir els avançaments nacionals.
    Aquesta temporada inclou batalles com la de Jarama, Guadalajara i la defensa de Madrid, on malgrat les condicions adverses, es van frenar parcialment les ofensives franquistes.
    Tot i les victòries en alguns fronts, les baixes i la manca de recursos van debilitar progressivament l’esforç republicà.
  • El objetivo de Madrid

    L'objectiu de Madrid per part dels nacionals era capturar la capital per trencar la resistència republicana i consolidar el seu control sobre l’Espanya central.
    Franco considerava Madrid el centre polític i simbòlic de la República, i la seva caiguda significava la fi de la guerra.
    Els republicans, per la seva part, defensaven la ciutat com a símbol de la seva lluita, aconseguint una resistència heroica.
  • La batalla de toruel

    La Batalla de Teruel va tenir lloc entre desembre de 1937 i febrer de 1938, al nord de València.
    Els republicans van intentar prendre la ciutat, que era estratègicament important per als nacionals.
    Tot i la inicial victòria republicana, les forces franquistes van contraatacar i van recuperar la ciutat.
    Aquesta batalla va ser extremadament sagnant, amb greus pèrdues per ambdós bàndols i condicions dures a l'hivern.
  • La retirada republicana y la ocupación franquista

    La retirada republicana va començar a l'abril de 1938, després de la derrota a la Batalla de Teruel i l'avanç de les tropes franquistes.
    Els republicans van ser forçats a abandonar zones clau, incloent la ciutat de València, i es van replegar cap al nord-est.
    Aquesta retirada va culminar en la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939, amb l'entrada de les forces franquistes.
    La ocupació franquista de la zona va ser seguida d'una dura repressió i la fi de la República.
  • La ocupación de castellon

    L’ocupació de Castelló per les tropes franquistes va tenir lloc el 15 de març de 1939, al final de la Guerra Civil.
    Després de la caiguda de València i la retirada republicana, Castelló va quedar a mercè de l’avanç de les forces nacionals.
    Els republicans van intentar resistir en el que quedava de la zona, però la ciutat va caure sense una gran resistència.
    L’ocupació franquista va ser seguida per una intensa repressió i la persecució de col·laboradors de la República.
  • Batalla de belchite

    La Batalla de Belchite va tenir lloc entre l’agost i el setembre de 1937, en el context de la Guerra Civil Espanyola.
    Era una part de l'ofensiva republicana per avançar a l'Aragó i obrir el front de Saragossa.
    Després de combats intensos, Belchite va ser conquerida per les forces republicanes, però a un alt cost en vides humanes.
    Els nacionals van recuperar la ciutat poc després, i Belchite va quedar gairebé totalment destruïda, esdevenint un símbol de la devastació de la guerra.
  • La gran ofensiva del ejercito franquista

    La gran ofensiva de l'exèrcit franquista va començar a l'abril de 1938, després de la caiguda de Teruel i amb l'objectiu de conquerir el front republicà.
    Aquesta ofensiva va avançar des de l'Aragó cap a l'Est, aconseguint trencar les línies republicanes i dividint el territori en dues parts.
    Les tropes franquistes van aconseguir ocupacions importants, com la ciutat de Barcelona al gener de 1939, seguint una estratègia implacable.
  • reconocimiento del gobierno de Franco

    El reconeixement del govern de Franco va començar de manera gradual després de la victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola.
    França i Gran Bretanya van ser dels primers països a reconèixer el nou règim de Franco a principis de 1939, tot i les reticències inicials per la naturalesa feixista del règim.
    Finalment, el reconeixement internacional es va estendre, i Franco va establir una dictadura que va durar fins a la seva mort el 1975.
  • Entrada a Madrid por franco

    L'entrada de Franco a Madrid va tenir lloc el 28 de març de 1939, després de la caiguda de la República i la fi de la Guerra Civil Espanyola.
    Les forces franquistes van ocupar la ciutat de manera simbòlica, marcant el triomf de Franco i el final del conflicte.
    Els republicans, ja derrotats, es van rendir, i la ciutat va ser ocupada sense grans combats.
    Aquesta entrada va significar l'inici de la dictadura franquista, que es va mantenir fins a la mort de Franco el 1975.
  • Conquista de la zona mediterrania y derrota republicana

    La conquista de la zona mediterrània per part de les tropes franquistes va començar a finals de 1938, després de l'ofensiva de l'exèrcit republicà a l'Aragó.
    Les forces nacionals van avançar ràpidament cap al litoral, ocupant ciutats clau com València i Castelló.
    A la primavera de 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, la derrota republicana va ser pràcticament completa, deixant la República sense cap base territorial important.