-
L'assassinat de Calvo Sotelo a mans dels republicans va ser l'excusa perfecta per iniciar el cop d'estat. -
L'Església no va dubtar a donar suport als revoltats, beneint-los com a croats i màrtirs caiguts per Déu a Espanya. -
El president Santiago Casares Quiroga dimiteix la mateixa nit del cop militar, ja que havia ignorat les advertencies del cop militar -
El 18 de juliol de 1939, l'exercit va dur a terme un cop d'estat contra la República. La conspiració contra la República va ser incitada pels monàrquics, falagistes i carlins, la CEDA i els militars. -
-
El 19 de juliol de 1936, Azaña anomena a José Giral com a President de la República, el qual aquest el que fa és lliura armes al carrer -
La matinada del 19 de juliol, les tropes militars es van afegir al cop d'estat, però unes hores després, al vespre, el general Goded, va ordenar la rendició d'aquestes.
-
Els primers dies de l'agost de 1936, part de l'exercit africà dirigit per Franco, van entrar a la Península per a combatre la República. Gràcies a l'ajut de la aviació alemana, arribaren a Badajoz, eliminen la resistència i al setembre, arribaren a Toledo. -
L'agost de 1936 es va crear el Comité de No-Intervenció al qual es van adherir 27 països que es van comprometre a no vendre ni permetre el pas d'armes i subministraments bèl·lics a Espanya -
Tot i signar un acord per a no participar a la Guerra Civil Espanyola, l'Alemanya i la Italia feixista i la Unió Soviètica van ajudar al bàndol revoltat amb l'enviament de tropes, aviació (Legión Condor), artilleria, etc. -
El mes d'agost de 1936, La Generalitat va organitzar una expedició per a recuperar les Illes Balears. L'expedició va ser dirigida pel capità Bayo juntament amb una agrupació valenciana. Però les forçes rebels van frustrar aquestes expedicions i només es va poder recuperar Menorca.
-
El setembre de 1937, el bàndol republicà va llançar dues ofensives, una al centre i l'altre a Aragó, per intentar disminuir la pressió de les tropes revoltades sobre la zona, però van fracassar i es van debilitar més. -
A finals de l'octubre de 1936, les tropes revoltades van intentar assetjar Madrid, però aquestes foren frenades a la Casa de Campo i a la Ciudad Universitaria.
-
El 6 de novembre de 1936, el govern republicà va traslladar la seva seu a València i deixa a Madrid una Junta de Defensa presidida per José Miaja.
-
Fracassat l'atac a Madrid, el bàndol sublevat va intentar aïllar Madrid tallant qualsevol vía de comunicació, però van ser vencuts a batalles com la de Jarama (el febrer de 1937) i la de Guadalajara (el març de 1937). -
El Generalissim Franco, la primavera del 1937, va optar per abandonar la zona del centre i enfocar totes les ofensives cap al País Basc, on es van protagonitzar bombardejos com el de Gernika i Durango. -
Després de la mort de Mola, el general Sancho Dávila va iniciar una gran ofensiva contra el Pais Basc, a la que no va poder resistir i finalment, Franco va invadir el País Basc. -
Al mes d'agost, les tropes italianes i navarreses van prendre Santander. -
A l'octubre de 1937, les tropes de Franco passaren a Asturies i conquistaren Gijón, deixant així tot el Nord invaït. -
El bàndol republicà va aconseguir recuperar Terol gràcies a l'ofensiva per part de l'exercit republicà comandat per Juan Negrín, però el 22 de febrer de 1938, les tropes revoltades comandades per Varela, van aconseguir reconquerir la ciutat de nou. -
Franco va decidir iniciar al març un avenç sobre la vall de l'Ebre amb l'objectiu d'arribar a la Mediterrània i aïllar Catalunya. Primer pren Lleida el 3 d'abril. El dia 14 d'abril arriben a Vinarós, dividint en dos el territori republicà. A València es van trobar una forta resistència que van aturar l'ofensiva dels revoltats. -
Es publica el "Fuero del Trabajo", llei que regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme. Va ser promulgada durant la Guerra Civil. -
Els republicans, van llançar una gran ofensiva a l'Ebre amb l'objectiu d'aturar l'avenç dels revoltats sobre València i Catalunya i intentar negociar una pau. Franco va rebutjar l'oferta de pau. El 25 de juliol, l'exercit republicà va travessar el riu Ebre en direcció a Gandesa, pero no van avançar mes de 35km quan es van trobar l'exercit del bàndol revoltat. -
A mitjans de novembre, l'exercit republicà, amb mes d'un 50% de baixes i sense casi equipament, es va replegar, deixant el camí de Catalunya de i de València lliure per als revoltats. -
L'ocupació de Catalunya va ser ràpida i gairebé no va trobar resistència. El 15 de gener de 1939 va caure Tarragona, el 26 de gener va caure Barcelona i poc després les tropes revoltades van arribar a la frontera francesa. Això va provocar que autoritats com Manuel Azaña, travessesin la frontera acompañat de milers de persones. -
El gener de 1939, França i regne Unit reconeixen el govern de Franco i esclaten uns enfrontaments interns. El corolen Segismundo Casado, al capdavant de l'exercit del centre, va donar un cop d'estat. Aquest crea una Junta de Defensa que pretenia una pau amb el bàndol revoltat ja que no li quedava cap altra opció, però Franco la va rebutjar.
L'oposició dels comunistes a la Junta de Defensa, va desencadenar una lluita interna que debilitarà més al bàndol republicà. -
La Junta de Defensa va ordenar l'abandonament dels fronts sense resistència, i el 28 de març de 1939, el coronel Casado lliura Madrid. -
L'1 d'abril de 1939, el general Franco va fer públic el comunicat anunciant la fi de la guerra sense condicions, governant així el partit de Franco (La Falange). -
-
El govern va promulgar el racionament (mesura temporal) per assegurar el proveïment dels productes de primera necessitat a tota la població; acabarà durant 12 anys. -
El 9 d'agost de 1939 es publicà una nova llei sobre l'organització de l'Estat, augmentant els poders de Franco respecte als definits al decret del 29/01/38. Aquesta nova llei li proporcionà el control absolut del poder executiu, el control del poder judicial i el poder legislatiu. -
L’Espanya franquista mantenia bones relacions amb les potències de l’Eix (suport polític-militar durant Guerra Civil).
Malgrat els paral·lelismes i els vincles que els sectors falangistes van voler establir amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, quan va esclatar la guerra al setembre el govern de Franco es va declarar neutral. -
-
La col·laboració amb les potències feixistes fou constant, i davant les victòries alemanyes, Franco va decidir al juny adoptar una política de no-bel·ligerància: una possibilitat intervenció guerra i repartiment imperis colonials francès i britànic.
-
L'execució de Companys va obligar a buscar un substitut com a president de la Generalitat: Josep Irla i Bosch. (Mèxic, 1940) -
Moment de màxima col·laboració al juny: enviament al front soviètic d’un cos de voluntaris que va rebre el nom de "Divisió Azul".
-
Es crea l'INI per aquells sectors productius que, tot i ser necessaris, no atreien el capital privat. Va actuar en sectors estratègics com la siderúrgia, la química i les indústries navals vinculades a la defensa. -
La presència dels falangistes en la vida pública espanyola va començar a ser criticada pels militars i els monàrquics tradicionalistes a partir d'aquest any. -
A mesura que l’evolució de la guerra canviava de sentit, el govern franquista es va adaptar a la nova situació substituint al pronazi Serrano Suñer per un ministre d’Afers Exteriors anglòfil (el comte Jordana), el retorn a la política de neutralitat i la retirada del front de la Divisió Azul.
-
Aquesta llei ratifica els projectes de llei presentats pel dictador, anomenades irònicament el “poder ressonador”, en al·lusió als aplaudiments amb què es rebien les propostes del dictador. -
Alguns generals van conspirar sense èxit contra Franco i altres van mostrar el seu descord envers l'arbitrarietat amb què Franco exercia el seu poder. -
La victòria dels aliats i el bloqueig internacional contra el franquisme van desvetllar l'entusiasme dels exiliats republicans i van revifar les esperances dels monàrquics. Els uns i els altres es van posar en contacte a fi de poder crear un front comú d'oposició a Franco. Els republicans a l'exili van crear el 1944 l'Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas. -
Durant els primers anys del franquisme, l’oposició interior es va limitar a accions dels maquis, guerrillers formats per excombatents republicans. Coordinats sobretot pel PCE, van dur a terme sabotatges, robatoris i pressions sobre cacics locals. L'acció més destacada va ser la breu ocupació de la Val d'Aran el 1944. -
Per culpa de la sequera de 1945 a 1949 l'agricultura va tenir un rendiment inferior, però realment van influir-hi altres factors dels quals era responsable el règim mateix. -
ΕΙ març de 1945, des de Lausana, Joan de Borbó va publicar un manifest en el qual, després de parlar del fracàs del règim de Franco, proposava com a alternativa per a Espanya la monarquia tradicional. Joan de Borbó va acceptar d'enviar el seu fill Joan Carles a Espanya perquè hi acabés la seva formació, sota la supervisió de Franco, per tal de mantenir oberta, en la mesura que fos possible, la via del restabliment de la monarquia a Espanya. -
Aquesta llei reconeix el dret dels espanyols al vot, en consultes electorals sobre determinats assumptes de l’Estat. Les poques que es van arribar a realitzar van estar sotmeses a manipulacions propagandístiques. Va ser promulgada també per intentar donar una certa aparença democràtica. -
Va ser una declaració de drets i deures dels espanyols efectuada sense cap garantia democràtica. Va ser promulgada per distreure la pressió internacional davant el qüestionament de les essències totalitàries del règim. -
A les ciutats (1945-1947) va aparèixer espontàniament un moviment de reivindicacions obreres (Vallès, Barcelonès, Maresme i Bages), exigint millores en els salaris i en el proveïment de productes de primera necessitat (Manresa, gener de 1946): -
Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. Va ser promulgada davant l’ofensiva llançada per les forces monàrquiques, encapçalades pel pretendent al tron espanyol, Joan de Borbó. Disposava el govern vitalici de Franco i li permetia nomenar el seu successor (fet 20 anys després). -
Durant el 1950, el franquisme es consolida gràcies a la situació internacional. -
-
El 1951, es porten a terme converses amb els EUA per establir un tractat liberal i, alhora, comencen a arribar les primeres remeses de l'ajut nord-americà. -
Va tenir un fort suport popular i va ser un dels primers grans actes de protesta urbana contra el règim. -
Els transports públics van augmentar les seves tarifes seguint les ordres del govern, afectant les grans ciutats com Barcelona, Madrid i Bilbao, on es va produir un boicot als transports que fou seguit massivament. -
Franco va canviar la major part del govern amb l'objectiu d'intentar millora l'economia del país. Els falangistes van conservar algunes parcel·les de poder. Es consoliden políticament figures que precedien d'organitzacions catòliques. -
La millora de la producció agrària fa possible la supressió de les cartilles de racionament. -
Consisteix a pal·liar el minifundisme i augmentar els rendiments mitjançant un programa de regadius. -
El 1953, es porta a terme un acord que permetia a l'exèrcit Nord-amèrica establir bases militars en diferents parts d'Espanya (Morón, Rota, Torrejón de Ardoz i Saragossa). A canvi, Espanya rebia ajut econòmic. -
Gràcies al patrocini Nord-amèrica, l'Espanya Franquista fou admesa en la UNESCO. -
Se signa el Concordat amb la Santa Seu, que va acabar de legitimar moralment el règim davant la comunitat internacional. L'estat franquista, a canvi, va fer nombroses concessions a l'Església. -
Consell de Forces Democràtiques de Catalunya, coordinà els grups polítics en oposició al règim i promogué una acció conjunta. -
Moviment Cristians Catalans (CC), organitzà a través de parròquies. Estén febre i marc, van elaborar un programa de regeneració moral de la societat catalana. -
Gràcies al patrocini Nord-amèrica, l'Espanya Franquista fou admesa en l'ONU. -
Aquesta crisi revelà l’abast que podia tenir la tímida liberalització del sistema. El ministre d’Educació, Ruiz-Giménez, havia permès el retorn professors exiliats, nomenat de rectors oberturistes i crea revistes de debat, mentre la premsa falangista l’atacava amb duresa. -
El març de 1956 França concedia la independència a la seva zona, i els desordres a la zona espanyola va dur el govern a prendre la mateixa decisió. La pèrdua del Protectorat fou un cop dur per a l’orgull dels sectors més ultres del règim. -
Impulsades en sectors industrials com el metall i la siderúrgia.
Van evidenciar una coordinació sindical incipient. -
La primera Assemblea Lliure d’Estudiants de la UB va ser durament reprimida per la policia, acabant amb la detenció 24 estudiants. Va haver-hi una manifestació d’estudiants a Barcelona el 1957 era de suport a la vaga de tramvies -
Van ser de les més significatives per la seva durada i el nombre d’implicats.
Van posar en evidència la repressió del règim i el sorgiment d’una resistència obrera organitzada. -
El govern els va facilitar per a afavorir la mecanització. -
Permetia la negociació directa dels salaris i les condicions de treball entre empresaris i obrers, establint jurats d’empresa i enllaços sindicals.
José Solís Ruiz va eliminar els càstigs per “activitats obreres no polítiques”, però no es van legalitzar les vagues. -
Gràcies al patrocini Nord-amèrica, l'Espanya Franquista fou admesa en la FMI. -
Aprovació del Pla d’Estabilització per liberalitzar l’economia espanyola, exigida pel FMI i el Banc Mundial per concedir crèdits.
Mesures: control de la despesa pública, devaluació de la pesseta, impuls a les exportacions, incentius a inversions estrangeres i congelació salarial.
Conseqüències: sanejament econòmic, però amb costos socials elevats. Va establir les bases del creixement dels anys 60. -
El 1959 va aparèixer com una escissió del PNB, un grup juvenil ETA (Euskadi Ta Askatasuna)
Va iniciar la lluita armada per aconseguir la independència i la unificació de les províncies espanyoles i franceses. -
Es consagra el franquisme en l'àmbit internacional gràcies a la visita del president Nord-Amèrica Eisenhower. -
Espanya rep 6 milions de turistes, que aporten 300 milions de dòlars. Inici de l’entrada massiva de divises a través del turisme, amb grans impactes laborals i urbanístics.
Principals zones turístiques: Balears, Catalunya, Andalusia i Canàries. -
Vagues massives a Astúries, País Basc i Catalunya amb uns 500.000 obrers mobilitzats. Va ser un punt d’inflexió en la protesta obrera. -
Reunió entre opositors franquistes (exili i interior) i diputats del Parlament Europeu per exigir una democratització d’Espanya. El règim ho va qualificar de “contuberni de Munic”. -
Òrgan judicial per reprimir la dissidència política i sindical sota aparença legal. -
Unificava les prestacions socials (malaltia, invalidesa, vellesa...), incrementava la cobertura i multiplicava institucions sanitàries. -
Sorgeixen com a moviment clandestí en l’àmbit laboral, a través de la infiltració dins dels sindicats oficials. -
Apuntava una reforma institucional aparent, que reforçava el sistema dictatorial amb una estructura pseudoparlamentària. -
Impulsada per Manuel Fraga Iribarne, suprimia la censura prèvia, però mantenia sancions posteriors per publicacions “desviades”. -
Permetia el culte no catòlic en llocs privats i reconeixia drets mínims a altres confessions religioses. -
Joan Carles de Borbó fou designat successor oficial de Franco com a rei, davant el deteriorament de la salut del dictador. -
Escàndol de corrupció relacionat amb l’empresa tèxtil MATESA i el frau en l’ús de crèdits a l’exportació. Va enfrontar tecnòcrates i falangistes. -
Permetia la inscripció de grups afins al règim, però continuava excloent l’oposició democràtica. -
Durant aquest any la població es va urbanitzar acceleradament, el 70% de la població vivia en ciutats. -
Reforma educativa que establia l’EGB obligatòria fins als 14 anys i intentava adaptar el sistema educatiu a les necessitats econòmiques. -
Judici militar contra 16 membres d’ETA. El règim va voler executar 6 d’ells, però la pressió internacional va evitar les penes de mort. -
Donava “autonomia” aparent al sindicat vertical, però continuava sota control estatal i no reconeixia la llibertat sindical real. -
Englovaba partits i grups de diferents ideologies i coordinava la actuació. -
Espanya rep 34 milions de turistes, que aporten 3.091 milions de dòlars.
El turisme es consolida com un dels pilars de l’economia espanyola, malgrat els impactes ambientals i laborals (treball estacional i pressió urbanística). -
Projecte de liberització on es pretèn regular el dret d'associació política. -
-
Gràcies a la situació d'aïllament internacional, el buit de poder i la crispació social, Hassan II, rei del Marroc, organitza la marxa verda per tal d'ocupar la última colònia espanyola, el Sàhara Occidental. -
El desembre de 1973, Arias Navarro va formar un govern sense membres de l'Opus Dei i integrava un grup de pragmàtics buròcrates franquistes. -
Atemptat d’ETA que va matar Carrero Blanco, president del govern, mitjançant una bomba a Madrid. Va marcar un abans i un després en la crisi del règim. -
Franco va ser hospitalitzat l'estiu de 1974, i el príncep Joan Carles va assumir el carrec de cap d'estat provisionalment. -
Santiago Carrillo, líder del PCE, va crear la Junta Democràtica el juliol de 1974, un grup socialista encpçalat pel professor Enrique Tierno, fundador del Partit Socialista Popular. -
ETA va perpetrar el seu major atemptat fins al moment, deixant 12 morts i 80 ferits, en una cafeteria del carrer de Correo de Madrid -
El 1974, es va fundar Convergència Democràtica (CDC), partit nacionalista liderat per Jordi Pujol. -
Nova llei antiterrorista molt dura per calmar l'extrema dreta. -
El 20 de novembre de 1975 Franco va morir i es va posar fi a una llarga ètapa de la dictadura. -
El 22 de novembre de 1975, Joan Carles de Borbó va ser anomenat com a rei d'Espanya, assumint així el càrrec de cap d'Estat -
El rei Joan Carles de Borbó va provocar la dimissió d'Arias Navarro i nomena com a president del govern a Adolfo Suàrez. -
Després de la legalització de l'oposició, l'any 1976, el PSOE va celebrar publicament els seu XXVII Congrés, rebent suport de la Internacional Socialista.
-
Després de la destitució d'Arias Navarro, es va poder celebrar legalment per primer cop una manifestació per reivindicar un cop mes l'Estatut. -
A finals del 1976, Santiago Carrillo va tornar del exili per a provocar la seva detenció, i va plantejar a Adolfo Suàrez la legalització del seu partit. -
Adolfo Suàrez va convocar un referèndum el 15 de desembre de 1976 per a que la gent del poble es pronunciés sobre la llei. El resultat va ser favorable a la reforma. -
Des de 1977 ETA intensifica la seva activitat terrorista quan el govern accepta el programa d’independència d’Euskadi elaborat per KAS.
-
Les primeres eleccions democràtiques que es van celebrar a Espanya després de la II República, les quals van donar suport a la UCD (166 diputats) i al PSOE (118 diputats). -
Restabliment de la Generalitat provisional amb Josep Tarradellas com a president, que va arribar a Barcelona el 23 d'octubre de 1977. -
El seu objectiu és mesurar l'abast i les limitacions de la política de consens entre els diferents partits, inclòs el partit al govern, així com de les organitzacions sindicals i de la patronal. -
Herri Batasuna participa i obté més del 15% dels vots de les eleccions autonòmiques basques.
-
Intent fallit de cop d’estat liderat pel tinent coronel Antonio Tejero i altres oficials.
-
El resultat de la nova Constitució va ser caracteritzada per les reformes en els drets i les llibertats, en la monarquia parlamentària, en la divisió de poders i en la descentralització de l'estat. Per a aquesta també es va fer un referèndum. -
Adolfo Suárez (UCD) obté la victòria electoral.
-
Triomf de l’esquerra (PSOE i PCE: 40,6%).
-
El 25 d'octubre de 1979, van ser aprovats els referèndums per a l'autonomia de Catalunya i País Basc per ampla majoria, ja es van celebrar eleccions als parlaments autonòmics on van guanyar PNB i CiU. -
L'Estatut d'autonomia era una llei orgànica de l'estat i reconeguda per la Constitució Espanyola. Permetia un cert grau d'autogovern per a Catalunya. -
Després de l'entrada en vigor de L'Estatut d'autonomia de 1980, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, en les quals va guanyar la coalició Convergència i Unió presidida per Jordi Pujol, convertint-se així en el nou president de la Generalitat -
Es consulta a la població sobre l'accés a l’autonomia per l’article 151 de la Constitució (via ràpida).
El resultat fou positiu, però calgué modificar la llei per garantir el procés, ja que no s’assolí la majoria exigida a Almeria. -
Pressionat per la pèrdua de suport dins de la UCD i per la inestabilitat política, presenta la seva dimissió com a president del govern.
És substituït per Leopoldo Calvo-Sotelo, encara pendent d’investidura. -
Durant la sessió d’investidura de Calvo-Sotelo, Antonio Tejero entra armat al Congrés amb 200 guàrdies civils.
Paral·lelament, Jaime Milans del Bosch treu els tancs als carrers de València i declara l’estat d’excepció.
El rei Joan Carles I fa una intervenció televisada a la nit defensant la Constitució i l’ordre democràtic. -
Els diputats retinguts al Congrés són alliberats sans i estalvis després de més de 17 hores de segrest.
-
UCD i PSOE signen un acord per establir els criteris comuns d’accés a l’autonomia, evitant desigualtats territorials i regulant el procés descentralitzador.
-
La Llei Orgànica per a l’Harmonització del Procés Autonòmic vol limitar les diferències entre comunitats.
Rep crítiques de partits nacionalistes (PNB, CiU) per considerar-la un intent de recentralització encoberta. -
Davant la crisi política i el desgast de la UCD, es convoquen eleccions generals anticipades per a la tardor.
-
Triomf històric del PSOE, amb Felipe González com a president. Obté una majoria absoluta (202 diputats).
Inici de l’etapa de govern socialista i consolidació de la democràcia espanyola. -
Objectiu d'establir la divisió i l'organització comarcal del territori de Catalunya