-
Carles II d'Espanya, l'últim monarca de la dinastia dels Àustries, mor sense descendència, provocant una crisi dinàstica que desembocarà en la Guerra de Successió espanyola.
-
Comença la Guerra de Successió espanyola, amb l'enfrontament entre Felip de Borbó, net de Lluís XIV de França, i Carles d'Àustria. Les Corts catalanes es reuneixen, defensant les Constitucions i drets de Catalunya.
-
Les forces britàniques conquereixen Gibraltar, una pèrdua estratègica per a Espanya. Al mateix temps, Catalunya lluita per mantenir els seus drets i constitucions.
-
Catalunya signa un pacte amb Anglaterra per al seu suport militar durant la Guerra de Successió. Els catalans es comprometen a donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria a canvi de mantenir les seves institucions i llibertats.
-
Les tropes borbòniques de Felip V guanyen la Batalla d'Almansa, decisiva per al control d'Espanya. Aquesta derrota és catastròfica per a les tropes austracistes i marca el començament de la pèrdua d'influència catalana.
-
Les tropes aliades entren a Madrid amb Carles d'Àsturia, però després són forçades a retirar-se per les forces borbòniques
-
Després de diversos anys de guerra, el conflicte arriba a la seva fi amb la retirada de diversos aliats de Carles d'Àustria.
-
Les tropes britàniques, holandeses i portugueses abandonen Catalunya, deixant els catalans sols en la seva lluita contra Felip V.
-
Aquest tractat posa fi oficialment a la Guerra de Successió. Catalunya és abandonada pels seus aliats, i Felip V exigeix la rendició de Barcelona. També es funda la Reial Acadèmia de la Llengua.
-
El 11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, Barcelona cau davant les tropes borbòniques, posant fi a la resistència catalana.
-
L'últim dels regnes de la Corona d'Aragó rep el decret que aboleix les seves institucins. Es completa així la centralització de la monarquia borbònica.
-
Felip V implanta el cadastre, un nou impost que afecta especialment Catalunya, com a càstig per la seva resistència durant la Guerra de Successió.
-
Es crea la Universitat de Cervera, que substitueix les altres universitats catalanes tancades per Felip V. També es constitueix el Virregnat de Nova Granada a Amèrica, una nova divisió administrativa colonial.
-
Es reforça la presència de funcionaris reials per controlar els municipis, substituint els sistemes electorals locals.
-
Lluís I, fill de Felip V, assumeix breument el tron d'Espanya, però mor poc després, retornant el poder a Felip V.
-
Malgrat la pèrdua d'autonomia política, Catalunya comença a veure els primers símptomes de redreçament econòmic, especialment en el sector agrícola.
-
Felip V signa amb Lluís XV de França el primer "Pacte de Família", una aliança entre les dues monarquies borbòniques per reforçar les seves relacions militars i diplomàtiques.
-
Felip V crea la Reial Acadèmia de la Història amb l'objectiu de promoure i estudiar la història espanyola.
-
Es renova l'aliança entre França i Espanya, consolidant la cooperació militar entre ambdues nacions.
-
Es funda aquesta acadèmia amb l'objectiu de promoure les arts i la cultura a Espanya.
-
Ferran VI, fill de Felip V, accedeix al tron després de la mort del seu pare, iniciant un regnat marcat per la neutralitat en els conflictes internacionals.
-
Es signa un concordat amb el Papa, reforçant les relacions entre Espanya i l'Església Catòlica i ampliant el poder del rei sobre assumptes eclesiàstics.
-
Es funda la Junta de Comerç, amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament econòmic i el comerç a Catalunya.
-
Carles III, fins llavors rei de Nàpols i Sicília, ascendeix al tron d'Espanya. El seu regnat serà conegut per les seves reformes il·lustrades.
-
Es renova l'aliança entre França i Espanya sota el regnat de Carles III, amb objectius tant militars com comercials.
-
Aquest tractament posa fi a la Guerra dels 7 anys, i Espanya cedeix Florida als britànics però recupera territoris com les Filipines i Cuba
-
Aquest motí es desencadena a causa de les reformes impulsades pel ministre Squillace, que afecten els preus dels productes bàsics i desencadenen el malestar social.
-
Carles III expulsa els jesuïtes d'Espanya, una acció que forma part de la seva política reformista i que busca reduir el poder de l'Església sobre l'educació.
-
Amb l'objectiu de dinamitzar l'economia i poblar terres poc habitades, es promou la repoblació de Sierra Morena amb colons estrangers.
-
Espanya s'uneix a la guerra d'independència nord-americana com a aliat de França, enfrontant-se a la Gran Bretanya.
-
Carles III promulga la llei que permet als ports catalans comerciar directament amb les colònies americanes, un factor clau per a l'expansió econòmica catalana.
-
Les càrregues fiscals sobre productes com el tabac i l'aiguardent provoquen una sèrie de revoltes i protestes entre la població espanyola.
-
A Catalunya s'introdueixen noves màquines de filar, sent pioners en la industrialització espanyola, en especial en el sector tèxtil.
-
Primer banc nacional d'Espanya, creat per gestionar el deute de l'estat.
-
El govern de Carles III declara totes les professions, fins aleshores considerades infames o de baixa reputació, com a honestes, en un intent de dignificar el treball manual i artesanal.
-
Acaba el regnat d'un dels monarques reformistes més importnats d'Espanya, deixant una Espanya més moderna però encara amb grans tensions internes
-
Després de la mort del seu pare, Carles III, Carles IV es converteix en rei d'Espanya, en un moment marcat per tensions polítiques a Europa.
-
La Revolució Francesa s'inicia, i Carles IV, com a monarca absolut, es veu amenaçat per les idees revolucionàries que s'estenen per Europa.
-
Manuel Godoy esdevé l'home de confiança de Carles IV i adquireix una gran influència en la política espanyola.
-
La mort del rei francès marca un moment crucial de la Revolució Francesa i causa una onada de por entre les monarquies europees.
-
Les forces espanyoles penetren al Rosselló i arriben fins a Perpinyà, aprofitant el caos a França.
-
Conflicte entre Espanya i la França revolucionària, que va tenir lloc en part al Rosselló i Catalunya.
-
França, després d'haver-se reorganitzat militarment, llança una ofensiva contra Espanya, provocant la retirada de les forces espanyoles.
-
Tractat que posa fi a la Guerra Gran entre Espanya i França, amb una Espanya derrotada que cedeix territori.
-
Napoleó es converteix en el líder de França, canviant l'equilibri de poder a Europa.
-
2 de cada 3 catalans viuen en zones rurals de menys de 2000 habitants, reflectint una societat predominantment agrària.
-
Es prohibeix l'entrada de cotó filat estranger per protegir la indústria tèxtil local.
-
Aquest tractat permet a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal, però també serà el preludi de la invasió francesa d'Espanya.
-
Les tropes napoleòniques ocupen Catalunya com a part de la seva campanya per controlar Espanya.
-
Napoleó col·loca el seu germà Josep Bonaparte com a monarca espanyol després de forçar la renúncia de Ferran VII.
-
Napoleó envia un gran exèrcit de 250.000 homes per controlar la península Ibèrica i sufocar la resistència.
-
Comença la Guerra del Francès, una guerra d'independència a Espanya contra la dominació napoleònica, amb aixecaments populars per tot el país.
-
Revolta popular a Espanya que provoca la destitució de Manuel Godoy i la renúncia de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII.
-
Es constitueix un govern de regència a Cadis, mentre Ferran VII segueix empresonat a França.
-
Sota la protecció de les forces britàniques, s'aplega una assemblea constituent per redactar una nova constitució per Espanya.
-
Diverses Juntes locals s'autoproclamen sobiranes davant el buit de poder causat per la invasió francesa.
-
Després de la guerra del Francès, les juntes revolucionàries volien avançar en les reformes polítiques i socials.
-
La batalla d'Arapiles (Salamanca) suposa una victòria clau per a les forces aliades contra Napoleó.
-
La Constitució de Cadis de 1812, coneguda com "La Pepa", és aprovada. És una de les constitucions més liberals de la seva època.
-
Les forces franceses pateixen diverses derrotes a mans dels exèrcits espanyols, britànics i portuguesos.
-
Després de diverses derrotes, les forces franceses es retiren gradualment d'Espanya.
-
Amb la derrota de Napoleó, Ferran VII torna al tron i aboleix la Constitució de Cadis, reinstaurant l'absolutisme.
-
Espanya es troba en una situació econòmica desastrosa després de la guerra, amb un dèficit financer vint vegades superior als ingressos.
-
Les colònies espanyoles a Amèrica es rebel·len cada vegada més contra el domini espanyol.
-
Les forces patriotes, liderades per San Martín, derroten els espanyols a la batalla de Chacabuco, un pas important cap a la independència de Xile.
-
L'exèrcit d'alliberament liderat per José de San Martín aconsegueix la independència de Xile.
-
Va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de màquines a les fàbriques, que amenaçaven els llocs de treball.
-
El pronunciament del general Riego porta al retorn de la Constitució de Cadis i l'inici d'una etapa liberal a Espanya.
-
Els treballadors de la indústria artesanal de les localitats veïnes a Alcoi van assaltar la ciutat i van cremar els telers mecànics en protesta contra la mecanització.
-
Mèxic aconsegueix la seva independència de la metròpoli espanyola.
-
Els partidaris de l'absolutisme realitzen aixecaments contra el govern liberal.
-
Amb l'ajuda de l'exèrcit francès, Ferran VII recupera el poder absolut, acabant amb el període liberal.
-
La derrota a la batalla d'Ayacucho marca el final del domini espanyol a Amèrica del Sud.
-
Es va constituir la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó per regular el sector tèxtil i defensar els interessos dels fabricants.
-
Andalusia esdevé la primera regió en industrialitzar-se a Espanya, impulsant la producció de ferro.
-
Catalunya viu una nova insurrecció reialista contra les reformes liberals.
-
Primer codi de comerç espanyol, que facilita les transaccions comercials.
-
Aquesta ideologia social, que proposava reformes ideals, va començar a circular entre els treballadors catalans.
-
Moviment cultural i literari que busca recuperar la llengua i identitat catalana.
-
El naixement d'Isabel II desencadena una futura lluita per la successió, ja que Ferran VII vol garantir que la seva filla hereti el tron.
-
Es funda la borsa per potenciar el desenvolupament financer a Espanya.
-
Comencen a funcionar els primers alts forns, essencials per a la indústria siderúrgica.
-
Primera publicació que expressa idees catalanistes.
-
Els carlins aconsegueixen consolidar-se i avançar territorialment, especialment al nord d’Espanya.
-
Es crea una nova estructura administrativa centralista que divideix Espanya en províncies, afavorint el control del govern liberal.
-
Ferran VII mor, i la seva filla Isabel, de només 3 anys, és proclamada reina, iniciant així les Guerres Carlines.
-
Esclata la Primera Guerra Carlina després de la mort de Ferran VII, quan Carles Maria Isidre, germà del rei, reclama el tron enfront d’Isabel II.
-
Comença la mecanització a Catalunya, amb màquines per produir a major escala.
-
Va sorgir un primer embrió d’organització obrera per defensar els drets laborals dels treballadors.
-
El pretendent carlí estableix la seva base a les zones on té més suport.
-
Aliança militar i diplomàtica entre Espanya, Gran Bretanya, França i Portugal per lluitar contra els carlins.
-
Una epidèmia de còlera afecta la població, agreujant les condicions de vida durant el conflicte.
-
Maria Cristina, regent d'Isabel II, fa concessions per equilibrar el poder polític amb els liberals moderats.
-
A Barcelona, els obrers van cremar la fàbrica Bonaplata en protesta contra la mecanització. També es van publicar articles utòpics en el diari El Vapor, fomentant el debat social.
-
El principal líder militar carlí, Tomás de Zumalacárregui, mor durant un setge, afectant la moral carlina.
-
Els carlins consoliden el seu poder al territori català més rural.
-
Per intentar coordinar-se millor i obtenir recursos, els carlins fan incursions en altres regions.
-
Les tensions socials es desborden en diverses ciutats a causa de les condicions de vida i la manca de reformes.
-
Els progressistes i revolucionaris impulsen un moviment a favor d’una constitució més liberal i representativa.
-
Els carlins amplien la seva influència cap al sud, intentant desestabilitzar més regions.
-
Els liberals aproven la desamortització de terres i béns eclesiàstics per finançar l’Estat i debilitar l’Església.
-
Els carlins fan una expedició liderada per Carles Maria Isidre en un intent fallit d’arribar a Madrid.
-
Només els homes majors de 25 anys i amb determinades propietats poden votar, mantenint així una representació limitada.
-
El general liberal Baldomero Espartero llança una ofensiva contra les forces carlines.
-
Les Corts de 1837 aproven una constitució més progressista, però encara amb limitacions.
-
El govern liberal aplica mesures per controlar la premsa i evitar l’expansió d’idees radicals.
-
Després de l’aprovació de la nova constitució, es convoquen eleccions per les corts.
-
Les forces liberals van guanyant territori als carlins a Catalunya.
-
Espartero i el general carlí Maroto signen el Conveni de Vergara, que posa fi a la Primera Guerra Carlina al nord d’Espanya.
-
Al Maestrat, el líder carlí Ramón Cabrera segueix resistint, però amb menys suport després del conveni.
-
Durant aquesta dècada, es van organitzar associacions obreres i es van produir protestes rurals al camp andalús.
-
El govern vol augmentar el seu control sobre els municipis, reduint l’autonomia local.
-
Es reprenen les revoltes ciutadanes, afavorint la formació de juntes per pressionar el govern central.
-
La resistència carlina al Maestrat és derrotada, posant fi a la Primera Guerra Carlina.
-
Pressionada per les revoltes i la inestabilitat, la regent Maria Cristina abandona Espanya.
-
Defensa de la llengua i la cultura catalana.
-
O'Donnell lidera un alçament militar contra el regent Espartero, però aquest aconsegueix mantenir-se en el poder.
-
S'intenta liberalitzar el comerç amb Anglaterra, especialment en el sector tèxtil, per fomentar l'economia espanyola.
-
A Barcelona esclata una rebel·lió popular a causa de la crisi econòmica i les tensions polítiques.
-
La revolta de la Jamància a Barcelona contra el govern central busca una major descentralització i autonomia.
-
La confluència de les forces opositores provoca un aixecament que obliga Espartero a abandonar la regència.
-
Es convoquen eleccions generals per formar un nou govern, amb una major participació dels moderats.
-
El govern adopta mesures estrictes per garantir el control i l'estabilitat social.
-
La Constitució de 1845 suposa una revisió de la de 1837, amb un marcat caràcter centralista i més restrictiu.
-
La nova legislació controla i limita la llibertat de premsa.
-
Es duu a terme una reforma que reorganitza el sistema fiscal espanyol per fer-lo més eficient.
-
S'implementa una reforma educativa, coneguda com el Pla Pidal, que busca unificar el sistema d'ensenyament.
-
Estableix un nou sistema fiscal modern a Espanya.
-
La nova llei fixa unes normes més restrictives sobre el dret de sufragi, limitant-lo als grups socials amb més propietats.
-
Es produeixen revoltes a diverses regions d'Europa, que també arriben a Espanya amb una onada de disturbis socials.
-
Inauguració de la primera línia ferroviària, millorant les comunicacions. També es promulga la llei de reforma monetària, adoptant el ral com a unitat bàsica.
-
Es funda el Partit Demòcrata, que defensa una política més progressista i l’ampliació dels drets civils.
-
Es comença a utilitzar el sistema mètric decimal, facilitant les transaccions comercials.
-
Les vagues es van convertir en una forma freqüent de protesta per reclamar millores en les condicions laborals.
-
El comerç exterior espanyol es connecta cada cop més amb les economies avançades d'Europa.
-
Es promulguen reformes que unifiquen el sistema jurídic espanyol.
-
S’estableix un acord entre Espanya i el Vaticà per regular les relacions entre l’Església i l’Estat, afavorint els interessos eclesiàstics.
-
Inauguració de la línia de tren Madrid-Aranjuez, una de les primeres a Espanya.
-
-
El govern moderat entra en crisi per la seva incapacitat de gestionar les tensions socials i polítiques.
-
Els progressistes i demòcrates donen suport a una nova revolució que busca canviar el govern i impulsar reformes.
-
Es va declarar la primera vaga general a Espanya i va augmentar l’ocupació de terres en protesta per la desamortització dels béns comunals.
-
S’intenta confiscar béns de l’Església i altres propietats per vendre-les i generar ingressos per a l’Estat.
-
Es crea un marc legislatiu per promoure la construcció de línies de ferrocarril, un element clau per al desenvolupament econòmic.
-
A causa de les males condicions laborals, els treballadors convoquen la primera vaga general de la història espanyola.
-
Es promulga per expandir el sistema ferroviari espanyol. També, molts pobles es veuen privats de les propietats comunals, afectant l’agricultura.
-
Les tensions socials s’intensifiquen, amb vagues i aixecaments per tot el país.
-
Els pagesos es revolten en diverses zones rurals, exigint millors condicions i la redistribució de terres.
-
Isabel II torna a confiar el govern a Narváez, un destacat líder conservador.
-
Primer banc del País Basc, clau per al desenvolupament econòmic de la regió.
-
Barcelona es va consolidar com a centre industrial amb més de 54.000 treballadors fabrils. També hi va haver motins a Valladolid i Palència per la manca d’aliments.
-
Es crea una llei que regula l'educació pública, coneguda com la Llei Moyano, que organitza el sistema educatiu espanyol.
-
Una revolta va sacsejar els pobles d'Utrera i El Arahal a Sevilla, una mostra de la desesperació davant la misèria i la falta de treball.
-
Concurs literari en català per promoure la llengua i la cultura catalana.
-
Espanya participa en una expedició colonial al sud-est asiàtic, en el territori de l'actual Vietnam.
-
O'Donnell torna a ocupar el càrrec de primer ministre, representant el sector moderat.
-
Espanya inicia una sèrie de campanyes militars al nord d’Àfrica per consolidar la seva presència colonial.
-
El port de Barcelona es consolida com una via d'entrada i sortida important per al comerç català.
-
El cens d’Espanya va registrar 263.000 persones en extrema pobresa, la majoria dones, i un augment de treballadors industrials i miners.
-
La població espanyola augmenta de 10,5 milions a 15,6 milions, amb un 80% del sòl dedicat a l'agricultura. Es promou el conreu d'arròs al delta de l'Ebre.
-
La mecanització dels telers catalans no arriba al 50%, reflectint una industrialització incipient.
-
A Loja, un aixecament liderat per Rafael Pérez va estendre les protestes per Jaén i Màlaga.
-
Espanya participa, juntament amb França i Anglaterra, en una intervenció a Mèxic per reclamar deutes impagats.
-
El govern es fa més autoritari, amb una major repressió de les dissidències polítiques.
-
Es va fundar l'Associació Internacional de Treballadors, unificant obrers de diversos països per defensar els drets laborals.
-
Augmenten les societats de crèdit, impulsant el sector bancari.
-
Un episodi de repressió a Madrid, on les forces de seguretat van disparar contra una manifestació d’estudiants, causant nombrosos morts.
-
Una rebel·lió militar a Madrid, liderada per soldats progressistes, és sufocada violentament.
-
Una greu crisi econòmica i alimentària afecta la població, exacerbant els conflictes socials.
-
Mor O'Donnell i els liberals firmen el Pacte d'Oostende, una aliança per derrocar Isabel II.
-
Gran creixement del traçat ferroviari, que es paralitza per manca de finançament.
-
Es va concedir el sufragi universal masculí, i els obrers van donar suport al republicanisme. També es va crear el Centre Federal de Societats Obreres.
-
La Revolució de 1868, coneguda com “La Gloriosa”, posa fi al regnat d’Isabel II i obre la porta a un nou règim polític.
-
La pesseta es converteix en la moneda oficial d'Espanya, unificant l'economia. També s'inicia la liberalització del sector miner.
-
L'aranzel permet l'entrada de carbó gal·lès, crucial per a la indústria espanyola.
-
Acord entre republicans federals per impulsar un estat federal basat en la Corona d'Aragó.
-
S’aprova una nova Constitució que introdueix el sufragi universal masculí, ampliant el dret a vot.
-
Es comença a promoure el federalisme com a model d’organització de l’Estat.
-
El Centre Federal de Societats Obreres va convocar un congrés obrer per coordinar les lluites de la classe treballadora.
-
Va tenir lloc una insurrecció obrera a París, la Comuna, un experiment de govern obrer que va impactar el moviment internacional.
-
Amadeu I, de la Casa de Savoia, és escollit rei per les Corts, però la seva popularitat serà molt limitada.
-
Es funden moltes societats mineres, impulsant la indústria de la mineria de ferro.
-
Les discrepàncies entre corrents van portar a l’expulsió del grup madrileny de la FRE i a la fundació de la Nova Federació Madrilenya.
-
Comencen tant la Tercera Guerra Carlina com la insurrecció independentista a Cuba.
-
Durant el Sexenni Democràtic, les mobilitzacions pageses es van radicalitzar amb lideratge republicà. També es va produir l’aixecament cantonal, que buscava més autonomia regional.
-
Es planteja la possibilitat d'un estat federal, afavorint les idees catalanistes.
-
Amadeu abdica, incapaç de gestionar les tensions polítiques a Espanya.
-
Es redacta una proposta de Constitució per establir una República Federal, però el projecte no prospera.
-
Inici d'una nova etapa de construcció de vies per millorar la connectivitat.
-
El govern del general Serrano va decretar la dissolució de la Internacional a Espanya, suprimint l’organització obrera.
-
La tornada d'Alfons XII al tron suposa la fi de la Primera República i la pèrdua d'influència del catalanisme polític.
-
L'exèrcit dona suport a Alfons XII i posa fi a la Primera República.
-
L'exèrcit espanyol, liderat per Martínez Campos, decideix que Alfons XII ha de ser rei d'Espanya. Això posa fi a la Primera República.
-
Un militar entra al Congrés amb soldats i obliga els polítics a marxar. Així acaba la Primera República i comença un nou govern militar.
-
Martínez Campos restaura la monarquia borbònica, amb Alfons XII com a nou rei d’Espanya.
-
Catalunya inicia una nova fase de creixement en la producció tèxtil.
-
Inici del regnat d'Alfons XII i establiment del sistema bipartidista.
-
Es posa en marxa la primera instal·lació elèctrica, modernitzant la indústria.
-
És una nova llei fonamental que estableix que Espanya tindrà un sistema polític dominat per dos grans partits i un govern central molt fort.
-
Acaba la guerra entre els partidaris de Carles (els carlins) i el govern espanyol. Com a conseqüència, desapareixen els drets especials del País Basc i Navarra.
-
La Tercera Guerra Carlina afecta gran part del territori espanyol, especialment Catalunya i el nord.
-
El País Basc esdevé clau en la producció de ferro i acer.
-
La taxa de creixement arriba al mínim amb un 3%.
-
Espanya signa la pau amb Cuba després d’una guerra de deu anys. Es promet donar més autonomia als cubans, però no es compleix del tot.
-
El grup escindit de la FRE va formar l’Agrupació Socialista Madrilenya, una base per al futur moviment socialista espanyol.
-
La producció basca de ferro representa el 20% del total nacional.
-
Reunió de diferents corrents catalanistes per definir una estratègia comuna.
-
L'empresa biscaïna construeix diversos alts forns per augmentar la producció de ferro i acer.
-
El sindicat es va reorganitzar, aconseguint uns 20.000 membres i consolidant-se com a força clau dins del moviment obrer.
-
Primera associació catalanista que defensa l’autogovern.
-
S'impulsa el desenvolupament de l'energia elèctrica a Espanya.
-
Primer partit polític catalanista, fundat per Valentí Almirall.
-
Empresa que lidera la producció d'acer a Bilbao.
-
S’intenta consolidar una estructura política pròpia per al catalanisme.
-
Inici de la regència de Maria Cristina d'Àustria.
-
Els dos partits més importants acorden alternar-se al govern per evitar inestabilitat política durant la regència de Maria Cristina.
-
Millora la producció d'acer amb una nova tecnologia.
-
Valentí Almirall defineix Catalunya com una nació i reivindica el dret a l’autogovern.
-
Grup polític catalanista que defensa l’oficialitat del català i el dret civil català.
-
Petició formal d'autonomia per a Catalunya.
-
Esdevé un símbol de modernització, però el catalanisme veu aquesta exposició com una mostra de pacte entre la burgesia i la monarquia.
-
S'eliminen definitivament els esclaus a Espanya i a les seves colònies.
-
Primera victòria política del catalanisme.
-
Permet l’ampliació de la participació política, beneficiant moviments com el catalanisme.
-
Tots els homes majors de 25 anys poden votar, independentment de la seva riquesa o classe social.
-
El 27% de les despeses estatals es destinen a pagar interessos del deute.
-
Associació que agrupa diferents grups catalanistes i impulsa el moviment.
-
Es redacten les Bases de Manresa, document que defensa l’autogovern català.
-
Agrupa diversos sectors catalanistes i defensa el regionalisme polític.
-
La falta de carbó estimula la creació de colònies industrials per produir-lo internament.
-
Vinculat als sectors eclesiàstics i conservadors.
-
Els cubans es tornen a rebel·lar contra Espanya perquè volen ser independents. La guerra es fa molt dura.
-
Publica 'La Tradició Catalana', que defineix una visió conservadora i catòlica del catalanisme.
-
Un anarquista mata el polític que havia dissenyat el sistema polític de la Restauració.
-
La desfeta de la guerra contra els Estats Units debilita el sistema polític espanyol i impulsa el catalanisme com a alternativa política.
-
Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines després de la guerra contra els Estats Units.
-
Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines després de perdre la guerra contra els Estats Units. Això provoca una gran crisi a Espanya.
-
Formació política catalanista que busca representació electoral.
-
Protesta de la burgesia catalana contra la pressió fiscal del govern espanyol.
-
Protesta de comerciants catalans contra l'augment d'impostos.
-
A Catalunya, molts comerciants es neguen a pagar impostos perquè consideren que el govern els castiga massa econòmicament.
-
Empresa clau en la indústria metal·lúrgica a Espanya.
-
Alfons XIII es fa rei quan només té 16 anys. Això marca el començament d'una nova etapa per Espanya, on es volen fer reformes per millorar el país.
-
La població arriba als 18,6 milions amb una esperança de vida de 34,8 anys. La població catalana és d'1,9 milions, i a les capitals provincials viu el 16,6%.
-
Intent de consolidar un partit polític catalanista amb influència electoral.
-
A partir de 1900, la població d'Espanya comença a créixer més ràpidament perquè la mortalitat infantil baixa i la gent viu més temps. La vida mitjana passa de 34,8 anys a 50 anys per persona en 1930. Això vol dir que les condicions de vida comencen a millorar una mica.
-
Partit polític catalanista que dominarà la vida política catalana fins a la Segona República.
-
Unió de forces catalanistes que aconsegueix representació a l’Ajuntament de Barcelona.
-
Comença el seu regnat amb un sistema polític inestable.
-
Un banc regional que esdevé pilar financer en el desenvolupament econòmic del País Basc.
-
Es crea l'Institut de Reformes Socials per estudiar com millorar les condicions laborals dels treballadors, especialment els que treballen en fàbriques i en el camp. Aquest institut és un dels primers passos per crear les lleis de seguretat social.
-
A Catalunya es crea Solidaritat Obrera, un grup que vol defensar els drets dels treballadors. Aquest grup serà el començament d'un sindicat més gran que es dirà CNT, molt important per als drets laborals.
-
Un atemptat durant el seu casament deixa 20 morts.
-
En 1909, hi ha grans protestes a Barcelona contra la guerra a Marroc. La gent està cansada de les guerres i de les condicions laborals, i això acaba en un gran conflicte entre treballadors i el govern. Es coneix com la Setmana Tràgica.
-
La major part del mineral espanyol és exportat, representant quasi un terç de les exportacions.
-
Protestes violentes a Barcelona contra l'enviament de soldats a la guerra del Marroc.
-
A Barcelona, hi ha protestes violentes perquè molts homes són enviats a la guerra del Marroc. L’exèrcit reprimeix durament les manifestacions.
-
Alejandro Lerroux funda un partit populista i anticlerical.
-
Es funda la Confederació Nacional del Treball (CNT), un sindicat de treballadors que lluita pels drets dels obrers, especialment a través de l'anarquisme.
-
Es crea aquest institut per començar a posar en marxa sistemes de seguretat social i pensions, és a dir, per ajudar els treballadors quan estiguin malalts o quan es facin grans.
-
Fi del reformisme liberal i inestabilitat política.
-
Primer organisme d'autogovern català des de 1714.
-
Inici de l’explotació intensiva de les mines espanyoles, especialment durant la Primera Guerra Mundial.
-
Espanya no participa directament en la guerra, però es beneficia econòmicament perquè molts altres països necessiten els productes espanyols. Això fa que la indústria i l'agricultura espanyoles creixin una mica.
-
Protestes obreres i crisi política per la descomposició dels partits dinàstics.
-
Els treballadors i els sindicats fan una vaga general per demanar millores laborals i polítiques. Aquesta vaga és molt gran i afecta tot el país.
-
Gran vaga que aconsegueix la jornada laboral de 8 hores a Espanya.
-
Gran derrota de l’exèrcit espanyol al Marroc.
-
El 1921, l'exèrcit espanyol sofreix una gran derrota a Marroc. Aquesta derrota provoca una crisi política i fa que moltes persones qüestionin la manera de governar del rei i dels militars.
-
Dictadura militar que suprimeix la Constitució i dissol el Parlament.
-
Un militar, Primo de Rivera, dona un cop d'estat i governa Espanya com un dictador durant gairebé set anys.
-
El general Primo de Rivera fa un cop d'estat i agafa el poder. Estableix una dictadura militar amb l'objectiu de solucionar els problemes del país, com les lluites socials i econòmiques. Intenta modernitzar Espanya, però amb molt control per part de l'estat.
-
L'Institut de Reformes Socials, que abans treballava per millorar les condicions laborals, es tanca durant la dictadura de Primo de Rivera. Això significa que molts avenços que es volien fer en l'àmbit social es detenen.
-
Espanya recupera el control del Marroc gràcies a l'exèrcit.
-
El govern crea un servei per ajudar els agricultors amb crèdits per millorar les seves terres i les seves condicions de vida. Aquest és un intent de modernitzar l'agricultura.
-
Es formen les caixes d'estalvi a tot Espanya, una mena de bancs que es dediquen a ajudar les persones a estalviar i a oferir crèdits, ajudant a la modernització del sistema financer.
-
Es forma una nova organització anarquista, la FAI, que lluitarà pel canvi social a través de mètodes radicals. Aquesta organització tindrà un gran pes en els moviments obrers.
-
L'estat assumeix el control dels ferrocarrils, per intentar millorar la infraestructura i la comunicació entre les diferents regions d'Espanya.
-
La crisi econòmica mundial afecta Espanya, ja que els preus dels productes baixen, les fàbriques tanquen i molta gent es queda sense feina. La situació social es fa molt difícil.
-
Es creen dues grans empreses estatals: CAMPSA, que controla el petroli, i Telefònica, que es fa càrrec de les comunicacions del país. Aquests monopolistes ajuden a la modernització de l'economia.
-
Fi de la dictadura per la pèrdua de suport del rei i l'exèrcit.
-
El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals, el rei Alfons XIII abdica i es proclama la Segona República. Aquesta nova etapa volia modernitzar el país i fer-lo més democràtic. La gent estava farta de la monarquia i volia canvis.
-
Primo de Rivera dimiteix com a dictador davant de la pressió popular i les dificultats econòmiques. Aquest moment marca l'inici d'un canvi polític que portarà a la creació de la Segona República.
-
Eleccions municipals donen la victòria als republicans, i Alfons XIII marxa a l’exili.
-
Espanya es converteix en una república després d'unes eleccions en què els monàrquics perden suport. Alfons XIII marxa a l'exili.
-
Es redacta una nova Constitució que estableix Espanya com una república democràtica amb drets i llibertats avançats.
-
El 9 de setembre de 1931, es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va ser una gran victòria per als catalans, ja que van aconseguir una autonomia per governar-se en moltes qüestions. La Generalitat de Catalunya es va restablir, amb Francesc Macià com a president.
-
Es crea una nova constitució per la Segona República que recollia molts drets i llibertats per a la ciutadania, com el dret de vot per a les dones, la llibertat d'expressió i la separació de l'Església i l'Estat.
-
Aquesta llei va establir la creació d'associacions professionals a Catalunya i va impulsar més la seva autonomia. Va ser un intent d'equilibrar les tensions entre el govern central i la Generalitat de Catalunya.
-
El govern de la Segona República aprova aquesta llei per repartir terres als agricultors sense terres, amb l'objectiu de millorar la situació del camp. Tot i això, la reforma va ser difícil d'aplicar, i molts camps seguien sense ser modernitzats.
-
A les eleccions generals d’aquest any, va guanyar la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), un partit de dretes que no estava d'acord amb les reformes de la Segona República. Això va generar tensió política al país.
-
Conflictes socials i polítics arreu d’Espanya, amb especial intensitat a Astúries i Catalunya, contra el govern de la República.
-
A 1934, hi va haver una vaga general a tot Espanya, amb grans protestes de treballadors que volien millores laborals. A Catalunya, la situació va ser especialment tensa i es va produir una revolta que va ser molt violenta.
-
A Astúries, les protestes van derivar en una insurrecció molt gran, amb els miners lluitant contra el govern. A Catalunya, el 6 d'octubre, es va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, però aquesta proclamació va ser sufocada ràpidament pel govern central.
-
La producció asturiana es multiplica per quatre per cobrir la demanda energètica.
-
Després d’un cop d’estat liderat per Franco i altres militars, comença una guerra entre els republicans i els nacionals que durarà fins al 1939.
-
A les eleccions generals de 1936, va guanyar el Front Popular, una coalició de partits d'esquerres que volia continuar amb les reformes de la Segona República. El Front Popular va guanyar en un clima de gran tensió política i social.
-
El 17 de juliol de 1936, va començar la Guerra Civil Espanyola després que un grup de militars liderats per Francisco Franco fessin un cop d'estat contra el govern de la Segona República. El país es va dividir entre els que estaven a favor de la República i els que estaven a favor del cop d'estat. Això va marcar l'inici d'un conflicte molt dur que duraria fins al 1939.