-
-
La Constitució de 1845 va ser clau en l'ordre polític de l'època, reemplaçant la de 1837. Va iniciar un període d'inestabilitat constitucional que va durar tot el segle XIX. Aquesta inestabilitat es notava perquè cada canvi de govern implicava modificar o introduir una nova constitució. La Constitució de 1845 també va establir la sobirania compartida, distribuint el poder entre el rei i les institucions representatives, creant un sistema de govern més equilibrat.
-
L'oposició al moderantisme va ser especialment intensa a Catalunya. Al setembre de 1846 va començar la segona guerra carlina, coneguda com la guerra dels Matiners (1846-1849), que es va desenvolupar exclusivament a Catalunya. Les causes principals d'aquest conflicte van ser la resistència d'una part significativa de la població catalana al règim moderat, especialment per la reforma fiscal del ministre Mon i la imposició del nou sistema.
-
La reina es va veure obligada a nomenar Espartero, congressista, com a primer ministre, qui va governar en coalició amb la Unió Liberal. Així va començar el Bienni Progressista (1854-1856), que suposava el retorn al règim de 1835-1837. Es va reprendre la tasca de desmantellar l'Antic Règim, que els moderats havien frenat, aprofundint en el sistema liberal.
-
L'obra legislativa més destacada del Bienni va buscar establir les bases per al desenvolupament capitalista de l'Estat espanyol. La mesura clau va ser la Llei de desamortització civil de Pascual Madoz (1855), que complementava la desamortització eclesiàstica de Mendizábal. Aquesta llei va permetre subhastar terres municipals i comunals per aconseguir diners, destinats a la modernització econòmica, especialment a la xarxa ferroviària.
-
El general O'Donnell va reinstaurar les lleis moderades i la Constitució de 1845, i a l'octubre de 1856, el general Narváez va tornar a liderar el govern. Entre 1856 i 1866, el poder es va alternar entre el Partit Moderat de Narváez i la Unió Liberal d'O'Donnell, deixant fora del panorama polític els progressistes, demòcrates i carlins.
-
-
El restabliment dels Jocs Florals el 1859 va ser crucial per a la Renaixença, promovent la llengua i cultura catalanes. Aquest certamen literari, que premiava obres en català, va ajudar a revitalitzar la literatura i a enfortir el sentiment identitari en un moment de centralisme estatal.
-
El juliol de 1866, els progressistes, liderats pel general Prim, i els demòcrates van signar el pacte d'Ostende. L'objectiu era acabar amb la monarquia d'Isabel II i convocar una assemblea constituent elegida per sufragi universal.
-
Amb el triomf de la revolució, es va formar un govern provisional integrat per progressistes i unionistes, presidit pel general Serrano. El general Prim va ser nomenat ministre de la Guerra, assumint un paper clau en la nova etapa política.
-
La revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, va ser impulsada pels progressistes i unionistes, que comptaven amb un important suport a l'exèrcit i la marina. El 18 de setembre, l'esquadra de Cadis, liderada pel brigadier Juan Bautista Topete, es va rebel·lar contra Isabel II. En pocs dies, la insurrecció militar es va estendre a diverses guarnicions d'Espanya, aconseguint un ampli suport popular.
-
-
Amadeu I va arribar a Espanya a finals de 1870 en un context molt complicat. Les forces polítiques que el recolzaven estaven fragmentades, mentre que els partits d'oposició, com els monàrquics isabelins, carlistes i republicans, conspiraven per impedir la consolidació de la nova monarquia i defensar els seus respectius programes polítics.
-
En 1871, es van produir esdeveniments significatius a Espanya. Primer, la mort del general Prim, una figura clau en la política del moment. Aquest mateix any, Amadeu I va ser proclamat rei, assumint el tron en un context de gran inestabilitat. A més, es va publicar la revista La Renaixença, que jugaria un paper important en la promoció de la cultura i la literatura catalanes durant la Renaixença.
-
Un cop proclamada la República, es va formar un govern de coalició integrat per republicans federals i membres del Partit Radical, presidit pel català Estanislau Figueras. Aquesta col·laboració buscava establir les bases per a una nova etapa política a Espanya.
-
L'historiador Antonio Cánovas del Castillo va aconseguir que la reina Isabel II, molt desacreditada, abdiqués en favor del seu fill, el príncep Alfons, el 1870. Finalment, el 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar Alfons rei d'Espanya a Sagunt, sense que el govern oferís gaire resistència. Així començava una nova etapa en la història d'Espanya: la Restauració.