-
Succeeix al seu pare Carles III. A Europa esclata la Revolució Francesa (1789) i s’estenen les idees liberals, que els monarques intenten aturar amb la Primera Coalició contra França.
-
Carles IV destitueix els ministres il·lustrats i nomena Godoy secretari d’Estat.
Espanya tanca fronteres amb França, reforça la censura i s’uneix a la guerra contra la França revolucionària. -
El 1793 Espanya s'uneix a la coalició contra França. El 1795 acaba perdent Espanya
-
Es firma la Pau de Basilea ja que Espanya és derrotada i passa a ser aliada de França.
-
Espanya i França lluiten contra la Gran Bretanya. La derrota provoca la pèrdua de la flota espanyola, escassetat de productes americans i crisi econòmica.
Godoy respon amb endeutament, nous impostos i desamortització de béns eclesiàstics, cosa que enfada tant la noblesa com el poble. -
Comença amb l’aixecament del 2 de maig a Madrid.
S’organitzen Juntes locals de resistència que formen la Junta Suprema Central (JSC), reconeixent Ferran VII com a rei legítim. -
Es permet a l’exèrcit francès entrar a Espanya per ocupar Portugal.
Això provoca el Motí d’Aranjuez (1808): nobles i poble exigeixen la destitució de Godoy i l’abdicació de Carles IV. -
Napoleó ocupa gairebé tota Espanya, però la guerrilla continua la resistència.
-
Hi ha una victòria Espanyola al Bruc i a Bailén
-
Carles IV i Ferran VII són obligats a abdicar i Napoleó corona el seu germà Josep I Bonaparte com a rei d’Espanya.
Aprovació de la Constitució de Baiona, amb idees liberals com la igualtat davant la llei i impostos per a tothom.
Tot i això, la població rebutja el nou rei per ser estranger. -
Les elits criolles, inspirades per les idees liberals, aprofiten la crisi espanyola per declarar-se independents. 1810–1816: independències d’Argentina, Paraguai i Xile (San Martín). 1819–1821: Bolívar allibera Veneçuela i forma la Gran Colòmbia. 1821–1824: independències de Mèxic, Perú i Bolívia.
Després de 1824, Espanya només conserva Cuba, Puerto Rico i Filipines. -
Durant la guerra, les Corts reunides a Cadis aproven la primera Constitució liberal espanyola.
Principals punts: Sobirania nacional i igualtat davant la llei. Divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). Abolició de senyories i de la Inquisició. Llibertat d’impremta i de comerç. Educació pública obligatòria. Creació d’ajuntaments i Milícia Nacional. Estat catòlic. -
Napoleó marxa cap a Rússia; victòria aliada a Arapiles.
-
Napoleó reconeix Ferran VII com a rei i les tropes franceses es retiren.
La guerra divideix la societat entre afrancesats (favorables a Josep I) i patriotes. -
Suprimeix la Constitució de Cadis i restableix l’absolutisme amb suport de la noblesa i l’Església.
El país està arruïnat per la guerra i sense comerç americà.
Tot i la repressió, les idees liberals continuen difonent-se. -
A causa de la revolta i gràcies al coronel Riego, Ferran VII es veu obligat a restaurar la Constitució de 1812.
Reformes liberals: Abolició definitiva dels drets senyorials. Desamortització de terres eclesiàstiques. Llibertat d’indústria i de comerç. Reforma educativa i creació del primer Codi Penal.
Malgrat les reformes, hi ha descontentament: pagesia i clergat s’hi oposen. -
La Santa Aliança envia els Cent Mil Fills de Sant Lluís (exèrcit francès) per restaurar Ferran VII com a rei absolut.
Comença la Dècada Ominosa (1823–1833). -
Dura repressió contra els liberals.
Tot i l’absolutisme, Ferran VII impulsa algunes mesures moderades: Pressupostos anuals i creació del Banc de San Fernando. Codi de Comerç per afavorir el comerç i la indústria.
El rei suprimeix la llei Sàlica amb la Pragmàtica Sanció per permetre que la seva filla Isabel hereti el tron.
A la seva mort (1833), esclata la Primera Guerra Carlina entre isabelins i carlistes.