-
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
Franco va promulgar el decret d'unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco. La Falange Española Tradicionalista i de las JONS es va convertir en el partit únic de la dictadura. -
Period: to
PRIMERA ETAPA: MADRID
El president de la República era Manuel Azaña i el cap de govern era Giral (19 de juliol de 1936-5 de setembre de 1936) i Largo Caballero (5 de setembre de 1936-maig 1937). -
Intent d'ocupació de Madrid
Les tropes d'Àfrica, els legionaris i els regulars sota les ordres del general Franco entra a la península per ocupar Madrid. -
Entrada en Almendralejo, Mérida i Badajoz
Les tropes nacionals sota el comandament de Yagüe entren en aquestes ciutats i van exercir una forta repressió. -
Inici de la guerra civil
L'alçament militar va començar a Melilla. El coronel Yagüe, cap de la Legió, va aixecar armes contra la República i es va estendre cap a Ceuta. -
Alzamiento Militar
La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. -
La insurrecció a Catalunya
Els militars insurrectes sota el comandament del general Goded inicien la insurrecció a Catalunya, però fracassa. Goded va ser empresonat i va ser obligat a anunciar la seva derrota. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Aquest comitè va estar integrat per les principals organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República. Va ser el centre de poder de Catalunya durant dos mesos i s'ocupava de controlar l'ordre públic i d'organitzar les columnes de milicians. -
Creació de la Junta de Defensa Ncional
Es va constituir a Burgos i estava presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Ocupació d'Irun i Sant Sebastià
El setembre de 1936, amb el tancament de la frontera de França s'impossibilita l'arribada de material bèl·lic a la zona de la República. El general Mola ocupa Irun i Sant Sebastià. -
Nomenament de Franco com "Generalíssim"
Franco va ser anomenat pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic. A més a més, van decidir concentrar en la figura de Franco tots els poders, d'aquesta manera es va convertir en la màxima autoritat política. Per acabar, el van nomenar "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
Gran ofensiva sobre Madrid
Les tropes nacionals van desenvolupar una gran ofensiva sobre Madrid, però es van quedar als afores, ja que es van trobar amb la resistència de la Junta de Defensa i no van poder entrar en la capital. -
Batalla de Jarama
Les tropes nacionals van intentar atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la ciutat. -
Ocupació de la costa mediterrània
Els nacionals dirigits per Queipo de Llano ocupen la costa del Mediterrani fins Màlaga, amb l'ajuda dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que van bombardejar les ciutats des del mar i bloquejaven els ports. -
Ofensiva de Guadalajara
Els italians inicien una ofensiva de la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota per part de l'exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA: OCUPACIÓ DE LA FRANJA CANTÀBRICA
El cap de govern de la República va ser Largo Caballero (5/09/1936-05/1937) i Negrín (05/1937-03/1939). Durant aquesta etapa concentren els atacs militars cap a la franja cantàbrica.
Astúries, Cantàbria i Biscaia van quedar sota el control dels republicans, però estava aïllada de la resta de la Península.
Els nacionals controlaven Navarra, Àlaba i havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners estaven en mans de la República. -
Bombardeig de Guernika
Els nacionals comandats pel general Mola, inicien una gran ofensiva contra el País Basc.
La ciutat de Guernika va ser bombardejada pels avions de la Legió Condor. A causa d'això, la ciutat va quedar destruïda i el bombardeig va ser una operació de càstig contra la població civil. -
Els fets de maig de 1937
Els fets de maig van ser una sèrie d'enfrontaments que va durar quatre dies entre la CNT-FAI i el POUM contra el govern de la Generalitat. Aquests fets van marcar un gran canvi en l'evolució política de la zona republicana: la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar. A més a més, es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys. -
Ocupació de Bilbao
Després dels durs enfrontaments, els enfrontaments, els republicans sense artilleria ni aviació, cedeixen i els nacionals ocupen Bilbao. -
Batalla de Brunete
Amb l'objectiu d'alleugerir la pressió al nord, els republicans inicien una ofensiva al centre del país amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937) -
Entrada a Santander i a Astúries
L'agost de 1937 les tropes de Franco entren en aquestes ciutats, el que comporta la pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica. -
Batalla de Belchite
Després de la batalla de Brunete, es desenvolupa la batalla de Belchite, al front d'Aragó (24 d'agost-3 de setembre de 1937). -
Period: to
TERCERA ETAPA: BATALLA DE L'EBRE
El cap de govern de la República va ser Negrín.
A finals de 1937 els republicans encara creien que podien guanyar la guerra, per aquest motiu van fer una sèrie de reformes de l'exèrcit. -
Ofensiva sobre Terol
Els republicans van iniciar una ofensiva sobre Terol que va ser ocupada. -
Recuperació de Terol
Al febrer les tropes de Franco tornen a ocupar la ciutat. -
Campanya d'Aragó
Al març de 1938 les forces nacionals ataquen el front d'Aragó. -
Entrada en Serós, Aitona i Soses
El 29 de març els nacionals entren en aquestes ciutats de Lleida. -
Ocupació de Lleida
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del riu Segre i els nacionals ocupen Lleida. El Segre es va convertir en un límit fronterer entre els nacionals i els republicans. Lleida es va convertir en primera línia de foc durant 9 mesos. -
Derrogació de l'Estatut de Catalunya
Amb l'entrada de les tropes nacionals a Catalunya Franco deroga l'Estatut. -
Ocupació de Balaguer, Tremp, Camarasa i centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
Pocs mesos després de l'ocupació de Lleida, les forces nacionals ocupen Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani i van ocupar Castelló. Això va suposar la separació de Catalunya amb la zona republicana. -
Conquesta d'Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona
L'Estat Major republicà va intentar una altra ofensiva, l'exèrcit republicà va travessar el riu Ebre i van ocupar aquestes poblacions. A més a més, es van establir a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop que es van situar al marge dret del riu no van poder avançar més. -
Guerra de posicions
Va començar una guerra de posicions, en la que es lluitava amb persistència per cada pam de terreny. A finals d'octubre de 1938 els nacionals amb una gran contraofensiva aconsegueixen avançar. -
Entrada de l'exèrcit franquista a Mora d'Ebre
L'exèrcit franquista aconsegueix entrar a Mora d'Ebre -
Fi de la batalla de l'Ebre
Els republicans es retiren a l'altra riba de l'Ebre. Aquesta derrota debilita l'exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA: OCUPACIÓ DE CATALUNYA
El cap de govern de la República era Negrín.
Després de la derrota republicana a la batalla de l'Ebre, el seu exècit no podia oferir cap resistència. -
Inici de l'ocupació de Catalunya
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Al sud, els italians i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. -
Entrada a Tarragona
Els nacionals van entrar a Tarragona i l'aviació va bombardejar moltes ciutats catalanes. -
Entrada a Barcelona
L'exèrcit franquista entra a Barcelona. -
Ocupació de Girona
Finalment, Girona es ocupada pels nacionals. -
Exili de milers de persones
La retirada de l'exèrcit republicà comporta l'exili de moltes persones. El president de la República, Manuel Azaña, el de la Generalitat, Lluís Companys, el del govern basc, J.A de Aguirre, el cap de govern de la República, Juan Negrín i el president de les Corts s'exilien a França. -
Llei de responsabilitats polítiques
Aquesta llei volia eliminar les culpes dels que van contribuir a crear i mantenir la revolució republicana. A partir d'aquest moment, els funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies. Els partits i sindicats van ser prohibits, de la mateixa manera que totes les llibertats democràtiques. Així mateix, es van prohibir totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Arribada a Puigcerdà i Portbou
Les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou.
Un cop que van entrar en aquestes ciutat, la guerra a Catalunya es va considerar acabada encara que quedaven petits focus de lluita. -
Es reconeix el govern de Franco
França i Gran Bretanya reconeixen oficialment el govern de Franco. Després d'això, Azaña renuncia al càrrec de president de la República. -
Period: to
LA FI DE LA REPÚBLICA
L'únic terrtori en mans dels republicans era anomenat la zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president de la República, Manuel Azaña, havia tornat de França i va fer l'últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. -
Cop d'estat a Madrid
El coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid i va creae el Consejo de Defensa Nacional, que comptava amb el suport de socialistes, anarquistes i republicans. A més a més, va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir la pau i sense represàlies. -
Entrada dels nacionals a Madrid
Franco va rebutjar la negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori. -
Fi de la guerra
Franco va signar a Burgos un comunicat en què anunciava la derrota de l'exèrcit i el fi de la guerra. -
Conquesta zona mediterrània
Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona del Mediterrani. La resistència de les poques tropes controlades pels comunistes no va impedir l'ocupació d'Albacete, Alacant i València.