-
Intervenció de Franco a Toledo
Franco es desvia cap a Toledo amb el propòsit d'alliberar els insurrectes assetjats a l'alcàsser. -
Les tropes franquistes ocupen el Nord
El general Mola ocupa Irun i Sant Sebastià i a l'octubre del 1936 l'exèrcit de Galícia connecta amb Oviedo. Aquesta ciutat estava separada enmig del territori republicà. -
Ofensiva a Madrid
A partir de l'octubre del 1936 les tropes franquistes fan una forta ofensiva per prendre Madrid. Tot i que van aconseguir arribar fins als afores de la ciutat (ciutat universitària) no van poder apoderar-se de la ciutat. Això va ser perquè van ser frenats per dura resistència organitzada per la Junta de Defensa. -
Conquesta de les tropes a Mèrida i altres ciutats
Les tropes franquistes sota el comandament del coronel Yagüe van accedir a Almendralejo, Mèrida i Badajoz. Això va provocar una forta repressió. -
Period: to
PRIMERA ETAPA: OBJECTIU MADRID
Les tropes de Franco (rebels/nacionals) entren a la península amb l'objectiu d'ocupar Madrid. Mola va interntar-ho des del Nord, però el van bloquejar a les serralades del Sistema Central. -
Creació de la Junta de Defensa de Madrid
Va ser creada pel govern de la República, presidit per Francisco Largo Caballero (PSOE) i va ser molt important per defensar Madrid i evitar ue caigués en mans dels franquistes. -
Traspàs del govern de la República de Madrid a València
Aquest traspàs va ser molt important per protegir el govern, ja que Madrid estava amenaçada per les tropes franquistes. Alhora, va permetre reorganitzar les defenses i reucrsos de la lluita. Tot seguit, va significar la resistència dels republicans, pel fet que es van unir per seguir amb la guerra. -
Batalla del Jarama
Les tropes franqusites ataquen el sud de Madrid. No obstant això, no aconsegueixen aïllra la capital. Així mateix, van ser molt importants le Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans en la resistència de Madrid. -
Ocupació del Mediterrani
Els nacionals sota el comandament de Queipo de Llano van ocupar la costa el Mediterrani fins a Màlaga. Van tenir ajuda dels avions alemanys i italians, i dels vaixells i submarins. Aquest van bomardejar les ciutats de mar i van bloquejar els ports republicans. -
Ofensiva a Guadalajara
El italians fan una ofensiva a Guadalajara, en què pateixen una derrota davant l'exèrcit republicà. -
Ocupació de Bilbao
A causa des forts enfrontaments, els republicans que no tenien artilleria ni aviació van haver de desistir i Bilbao va ser ocupada pels nacionals. -
Period: to
SEGONA ETAPA: OCUPACIÓ DE LA FRANJA CANTÀBRICA
A causa de les dificulatats per obtenir Madrid, Franco abandona aquell objectiu i agrupa les accions militars a la franja cantàbrica. La franja que incluia: Astúries, Cantàbria i Biscaia era de la zona republicana, malgrat que estava apartada de la resta de la península. Els insurrectes tenien Navarra i Àlaba i el 1936 van capturar Sant Sebastià. No obstant això, el país Basc i els recursos miners eren de la República. -
Bombardeig de Guernika
Els nacionals dirigits per Mola fan una ofensiva contra el país Basc, moment en què va tenir lloc el bombardeig de Guernika. La ciutat va ser atacada per la Legió Còndor (avions alemanys) i va acabar destruïda. Ara bé, la fi no era militar, sinó que es tractava d'una operació de càstig a la població civil. -
Els fets de maig
Els fets de maig van ser un enfortament violent entre les forces anarquistes i comuniste. Així mateix, van començar el dia 3, quan la policia sota les ordres del comissari d'Ordre Públic de la Generalitat (Rodríguez Salas) va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica, que estava ocupat per la CNT-FAI. Aquests interferien en les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i de la República. -
Els fets de maig
Així doncs, es va ocasionar un tiroteig. A més a més, els anarquistes i els membres del POUM es revoltessin contra la Generalitat i fessin barricades als carres de Barcelona. Les forces de l'ordre públic es vn enfrontar als revoltats. L'enfrontament va durar 4 dies i va haver-i molts ferits i morts. Per poder tornar a posar ordre, el govern de la República va enviar 5.000 guàrdies d'Assalt des de València, i va voler recuperar les competències d'ordre públic e tenia la Generalitat. -
Canvis que marquen els fets de maig
A causa dels fets va haver-hi canvis: la influència anarquista disminueix, mentre que la comunista augmenta. Tot seguit, el POUM va ser prohibit i els seus dirigents van ser perseguits i detinguts, per exemple: Andreu Nin, el líder va ser assassinat per agents soviètics. Alhora, es va crear un Govern de la Generalitat dirigit per Lluís Companys, format per: ERC I PSUC (CNT-FAI queda fora del govern). A l'octubre el govern de la República es trasllada a Barcelona i augmenta la tensió. -
Batalla de Brunete
Els republicans comencen una ofensiva al centre de la penínusla, amb la batalla de Brunete (5-25 juliol), per tal de reduir la pressió de les tropes franquistes, al nord. Aquestes accions van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials importants ni la caiguda del nord. Les tropes de Franco havien entrat a Santander i a Astúries a l'agost, llavors va ser un cop dur per a la República, ja que va perdre la indústria metal·lúrgica. -
Batalla de Belchite
Els republicans comencen una ofensiva al centre de la penínusla, amb la batalla de Belchite (24 d'agost-3 de setembre), per tal de reduir la pressió de les tropes franquistes, al nord. Aquestes accions van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials importants ni la caiguda del nord. Les tropes de Franco havien entrat a Santander i a Astúries a l'agost, llavors va ser un cop dur per a la República, ja que va perdre la indústria metal·lúrgica. -
Period: to
TERCERA ETAPA: BATALLA DE L'EBRE
A finals del 1937 els republicans encara tenien espernaces de guanyar la guerra. Així doncs, van fer unes reformes, com ara:
1- Incorporar comandaments professionals.
2- Integrar els efectius de les milícies i els brigadistes internacionals.
3- Van posar al capdavant, per liderar els republicans, al reconegut general Vicente Rojo, el qual havia defensat Madrid. -
Ofensiva republicana sobre Terol
Els republicans aconsegueixen ocupar Terol, malgrat que al febrer torna a ocupar-la. Alhora, aprofita que els republicans estaven dèbils per preparar la campanya d'Aragó. -
Atac al front d'Aragó
Les tropes franquistes ataquen el front d'Aragó i ocupen Aragó. -
Soldats entren a les localitats lleidatanes
El 29 de març els soldats van entrar a:
- Serós
-Aitona
-Soses -
Retirada dels republicans a la ribera esquerra del Segre
Els republicans es retiren a la ribera esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida. En conseqüència, el riu Segre es transforma en una línia divisoria entre els nacionals i els republicans. Després, ocupen Tremp, Balaguer i Camarasa. A més a més, les centrals hidrelèctriques del Pirineu. -
Ocupació de Castelló
El 13 d'abril del 1938 ls tropes franquistes arriben al Mediterrani i van prednre Castelló. Per tant, separen Catalunya de la resta de la zona republicana. Així mateix, com els nacionals havien entrat a les terres catalanes, Franco va suprimir l'Estat de Catalunya. -
Batalla de l'Ebre
Llavors, s'inicia una guerra de posicions, l'exèrcit franquista aconsegueix avançar i, el 8 de novembre, ocupa Mora d'Ebre, i el 25 de novembre, els republicans es retiren a l'altra banda del riu. Awuesta derrota va debilitar molt l'exèrcit republicà. Així mateix, va ser la fase més llarga de tota la Guerra Civil i va acabar amb la Batalla de l'Ebre, la qual va provocar la debilitació decisiva de l'exèrcit republicà. -
Batalla de l'Ebre
El 25 de juliol, l'Estat Major republicà va provar a fer una ofensiva i el seu exèrcit va creuar el riu Ebre, alhora que va conquerir: Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions. Igualment, va prendre posicions a: Serra de Pàndols, Serra de Cavalls i Fatarella. No obstant això, quan es va establir el marge dret del riu, ja no va poder avançar més. -
Ofensiva franquista a Catalunya
El 23 de decembre s'inicia l'ofensiva dels nacionals, que enten pel nord i trenquen el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Alhora, les tropes italianes i el Cos de Navarrra ataqueven pel sud: Sarroca i Maials. L'ofensiva avançava i avançava molt ràpid, en front els republicans que etsaven mal coordinats i separats. -
Period: to
QUARTA ETAPA: OCUPACIÓ DE CATALUNYA
A causa de la derrota dels republicans a la Batalla de l'Ebre, aquests no tenien resistència. Així doncs, els nacionals van preparar la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Nacionals entren a Tarragona
El 15 de gener del 1939 les tropes franquistes entren a Tarragona, lahora que molt avions bombardejen diverses poblacions catalanes. -
Nacionals entren a Barcelona
El 26 de gener del 1939 els nacionals entren a la capital catalana. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
El mes de febrer de l'any 1939 l'únic territori que tenien els republicans era la zona centre, la qual agafava: Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. Negrín torna de França i fa un últim intent per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. -
Caiguda de Girona
El 4 de febrer del 1939 cau Girona. -
Caiguda de la República i exili a França
La guerra a Catalunya semblava haver acabat, tot i que quedaven alguns focus. La retirada de l'exèrcit republicà va ocasionar moltes morts i l'exili dels principals dirigents republicans. El 5 de febrer:el president de la república (Manuel Azaña), el de la Generalitat (Lluís Companys), el del govern vasc (J.A de Aguirre), el cap del govern republicà (Juan Negrín) i el president de les Corts (Diego Martínez) s'exilien a França. S'inicia una gran repressió i molts acaben en camps de concentració. -
Entrada en vigor de la Llei de responsabilitats polítiques
El 9 de febrer entra en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, promulgada pel règim franquista. Aquest volien sancionar a tots aquells que havien estat en contacte amb la República. Llavors, es va perseguir, executa o arrestar a: docents, funcionaris, militants republicans. Alhora, es van suprimir sindicats i partits republicans i les llibertats democràtiques. Així mateix, la llei va prohibir les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Nacionals arriben a Puigcerdà i Portbou
Al final, els nacionals van aconseguir aribar a Puigcerdà i Portbou. -
Reconeixement del govern franquista per França i Gran Bretanya
Cal destacar que el 27 de febrer del 1939, el govern franquista va ser reconegur per França i Gran Bretanya. Això va fer que Franco tingués més suport. Al mateix instant, Manuel Azaña des de l'exili va renunciar al seu càrrec de president de la República. -
Cop d'estat a Madrid
El 5 de març del 1939 el coronel Casado fa el cop d'estat a Madrid. També, crea el ''Consejo de Defensa Nacional'', el qual tenia la participació de: republicans, anarquistes i socialistes. Ara bé, els comunistes van ser descartats. Casado va intentar fer un acord amb Franco amb l'objectiu de pactar la pau i evitar conflictes. -
Franco entra a Madrid
El dia 28 de març del 1939, Franco aconsegeuix entrar a Madrid després de molts intents i rebutja qualsevol tipus de negociació oferida per la República. Per tant, aquest fet marca la caiguda de la capital republicana. Els dies següents, els nacionals acaben de ocupar la resta de territori republicà. -
Fi de la Guerra Civil
El dia 1 d'abril del 1939, Franco fa un comunicat dient que la guerra ha acabat. Els següents dies, l'exèrcit de Franco va acabar de dominar tota la zona mediterrània. Així mateix, les tropes controlades pels comunistes no van poder parar l'ocupació: d'Albacete, Alacant i València. Aquest mateix dia (1 d'abril) Franco signa a Burgos anunciant la derrota del l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.