-
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud.
-
El coronel Yagüe (cap de la Legió) es va aixecar en armes contra la República i aquesta insurrecció es va estendre ràpidament a Ceuta. -
La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. Al mateix moment, Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
El general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al capdavant de l’exèrcit d’Àfrica. Mola va controlar Navarra. Simultàniament, els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats del país (triomf a la Meseta Nord, Saragossa, Galícia, a Mallorca i a Sevilla -on Queipo de Llano amb els reforços procedents d’Àfrica va controlar tota Andalusia Occidental-). Fracàs a Catalunya. -
El govern de la República va trigar dos dies a reaccionar i, Casares Quiroga va ser substituït per com a cap de govern per José Giral que va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les milícies del Front Popular i dels sindicats.
-
A la zona republicana: es va crear a Barcelona, després del fracàs del cop d'estat franquista a Catalunya. El seu objectiu principal era coordinar la resposta revolucionària i organitzar les milícies obreres per combatre els sublevats a la Guerra Civil. -
A la zona franquista: es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
A la zona republicana: per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions. -
Aquest moviment va formar part de l'estratègia franquista per unir les forces sublevades del nord i del sud d'Espanya, amb l'objectiu d'avançar cap a Madrid.
Les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Les forces sublevades van atacar Irún, que era una ciutat clau per al subministrament i el pas de voluntaris i material des de França cap a la zona republicana. -
El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat.
-
La frontera entre França i Espanya era clau per al subministrament d'armes i voluntaris a la República. No obstant això, sota la pressió del Regne Unit i dels sectors conservadors francesos, el govern de Léon Blum va adoptar la política de No Intervenció i va tancar la frontera el 8 d'agost de 1936. Davant la pressió de l'esquerra francesa, la frontera es va reobrir breument el 10 de setembre, però es va tornar a tancar definitivament el 13 de setembre de 1936. -
Amb Irún ocupada, Sant Sebastià va quedar aïllada i va ser presa el 13 de setembre de 1936. La resistència va ser molt més feble a la ciutat, i les tropes franquistes van poder entrar sense grans dificultats. Així es va consolidar el control franquista sobre la província de Guipúscoa, amb la caiguda de les dues ciutats. -
A la zona republicana: es va formar un nou govern de la Generalitat a Barcelona, presidit per Josep Tarradelles, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. -
Les tropes franquistes, que venien de Màlaga, van desviar el seu avanç cap a Toledo amb l'objectiu de lliberar la ciutat, que estava sota assetjament republicà des de l'inici del conflicte. La presa de Toledo es va convertir en un símbol clau de la resistència franquista, ja que es trobaven atrinxerades a la ciutat forces republicanes i alguns soldats sublevats lleials a Franco.
La Fortalesa de Toledo (l'Alcàsser) es va convertir en un símbol important per al règim franquista. -
A la zona franquista: el dia 21 de setembre de 1936 Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots els poders, de manera que es va convertir en la màxima autoritat política. El decret del 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. -
A la zona franquista: es van traspassar poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. -
A partir del mes d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid.
Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
A l’octubre, l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
José Antonio Primo de Rivera va ser afusellat el 20 de novembre de 1936 a la presó d'Alacant, durant la Guerra Civil Espanyola.
La seva execució es va produir en el context de la repressió a la zona republicana contra aquells considerats afins als insurgents. Com a fundador de Falange Española i símbol del moviment falangista, va ser acusat de conspiració i rebel·lió contra la República, fet que va portar a la seva condemna a mort després d'un judici. -
A la zona franquista: es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i, per tant, es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent. -
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
La Batalla de Jarama va tenir lloc entre el 6 i el 27 de febrer de 1937 al sud de Madrid. Va ser un intent de les forces franquistes de capturar Madrid, avançant a través del riu Jarama. Les tropes republicanes van resistir fortament, evitant l'avenç franquista i mantenint el control de la ciutat, però amb grans baixes en ambdós bàndols. Tot i que no va haver-hi una victòria clara, la batalla va ser clau per frenar l'ofensiva franquista cap a Madrid. -
Va ser un enfrontament clau durant la Guerra Civil Espanyola, que va tenir lloc del 8 al 23 de març de 1937.
Les tropes franquistes, dirigides per Emilio Mola, van intentar prendre Guadalajara i avançar cap a Madrid, però van ser detingudes per l'Exèrcit Republicà, amb el suport de les Brigades Internacionals.
Els republicans van aconseguir una victòria decisiva, aturant l'ofensiva franquista i provocant la retirada de les forces sublevades. -
Del 31 de març a l'1 de juliol de 1937.
Les forces franquistes, amb el suport de l'aviació
alemanya, van atacar la província de Biscaia per
conquerir Bilbao i altres ciutats. Després d'intensos
combats i bombardejos, Bilbao va caure el 19 de
juny, marcant la fi del Front Nord republicà. Les
tropes franquistes van ocupar tota la província,
controlant els ports i debilitant la República, que va
perdre un territori estratègic important. -
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentra les accions militars cap a la franja cantàbrica.
L'estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
A la zona franquista: es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. -
El bombardeig de Guernika va ser realitzat per avions alemanys de la Legió Còndor en suport a les forces franquistes. La ciutat va ser atacada perquè era un símbol de la cultura basca i el Parlament Basc hi tenia la seva seu. L'objectiu era destruir la moral de la població basca i afeblir la resistència republicana. El bombardeig va causar una gran destrucció i nombroses víctimes civils. -
Van ser uns enfrontaments armats a Barcelona entre les milícies anarcosindicalistes (CNT-FAI) i les forces comunistes (PSUC) dins de la zona republicana. Van començar el 3 de maig quan el govern republicà va intentar prendre el control de la central telefònica, controlada pels anarcosindicalistes. El govern republicà va intervenir per restablir l'ordre, disminuint la influència anarquista i augmentant la comunista. El POUM va ser il·legalitzat i els seus líders perseguits. -
Al maig de 1937, el curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra, els quals van utilitzar la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió.
El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. -
-
La Batalla de Brunete va tenir lloc del 6 al 25 de juliol de 1937, prop de Madrid. Les forces republicanes van llançar una ofensiva per recuperar territori i alleujar la pressió sobre la capital. Tot i els primers èxits, les tropes franquistes van contraatacar amb suport aeri alemany i italià, i van recuperar Brunete.
La batalla va acabar amb una victòria franquista i grans baixes en ambdós bàndols, sense que els republicans aconseguissin els seus objectius. -
La Batalla de Belchite va ser un enfrontament que va tenir lloc entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 a Belchite, una localitat de l'Aragó. Les forces republicanes van intentar capturar la ciutat, que estava sota control franquista.
La batalla va ser extremadament destructiva, amb grans pèrdues humanes, i va acabar amb una victòria franquista. Belchite va quedar pràcticament destruït, i es va convertir en un símbol de la brutalitat de la guerra. -
-
Aquesta victòria va permetre als franquistes consolidar el seu domini sobre el nord d'Espanya i
controlar les riqueses mineres d'Astúries -
El trasllat del govern de la República a Barcelona va tenir lloc el novembre de 1936, després de la proximitat de les forces franquistes a Madrid. Per garantir la seguretat, el govern republicà, encapçalat per Manuel Azaña i Juan Negrín, es va traslladar primer a València i després a Barcelona, que va esdevenir la capital política de la República durant els últims anys de la guerra. -
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
-
Aquesta victòria va permetre als franquistes consolidar el seu control sobre el nord d'Aragó i va ser un important pas per avançar cap a la Mediterrània. -
Del 7 de març al 19 d'abril de 1938.
El dia 29 de març els soldats van aconseguir prendre diverses localitats com Serós, Soses i Aitona, obligant les forces republicanes a retirar-se.
Poc després es van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser derogat pel règim franquista a partir de 1938. Després de l'ofensiva franquista i la caiguda de Catalunya, el gener de 1939, es va abolir l'Estatut i les institucions autònomes de la Generalitat de Catalunya.
Això va marcar l'inici de la repressió franquista, amb la supressió de les llibertats polítiques, culturals i lingüístiques a Catalunya. -
L'ofensiva de Castelló va ser una operació militar franquista que va tenir lloc entre el 9 i el 13 d'abril de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola.
L'objectiu era conquistar Castelló i arribar al Mediterrani, consolidant el control sobre la costa. Les forces franquistes van aconseguir ocupar la ciutat de Castelló, aïllant així les forces republicanes a la zona i avançant cap a Catalunya. Aquesta victòria va ser un pas important per a l'avenç del bàndol franquista. -
El 1938 la situació va ser molt difícil al territori republicà. Hi mancaven aliments, els revessos militars eren continus i entre la població començava a estendre’s el cansament de la guerra.
Així al voltant del maig, el govern de la República va proposar una sortida negociada a la guerra i va publicar el Programa del Tretze Punts on proposava les condicions per al cessament de la lluita armada, que foren rebutjades per Franco. -
Va tenir lloc entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938.
Les forces republicanes van intentar frenar l'avenç franquista creuant el riu Ebre, però les forces franquistes van aconseguir aturar l'ofensiva i contraatacar.
Després de setmanes de combats intensos, els republicans es van retirar, sofrint grans pèrdues. La batalla va significar una victòria franquista i va debilitar severament les forces republicanes, marcant un punt d'inflexió en la guerra. -
Després de la derrota a la batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència.
Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials.
L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
El 15 de gener els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona.
El 4 de febrer va caure Girona. -
Va començar el 4 d'abril de 1938 i va acabar el 3 de gener de 1939. Les forces franquistes van atacar les posicions republicanes a la zona del riu Segre; el seu objectiu era controlar el territori i avançar cap a Catalunya.
La victòria franquista va obrir el camí per a l'avanç cap a Catalunya. -
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939. -
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment, funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtica. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
L'ofensiva a Catalunya de la Guerra Civil Espanyola va ser l'última gran ofensiva franquista, que va tenir lloc entre el desembre de 1938 i febrer de 1939.
Les forces franquistes van avançar des de l'Aragó i va finalitzar amb l'arribada de les tropes franquistes a Puigcerdà i Portbou.
Aquesta ofensiva va suposar la fi del control republicà sobre Catalunya i va marcar el final de la guerra, amb la victòria del bàndol franquista. -
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria.
El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar
l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya. -
El coronel Casado (republicà) va donar el cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional i va intentar arribar a un acord amb Franco. -
Franco rebutja la negociació del coronel Casado i va entrar a Madrid. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco signa un comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exercit republicà i la fi del conflicte.