-
Period: to
PRIMERA ETAPA
L’objectiu del militars rebels era ocupar Madrid. El general Mola ho va intentar des del Nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Per tant, Franco va fer un avanç des del Sud. -
Ocupacions i avanç de Franco
Juliol 1936: les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península per ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una repressió.
En el avanç, Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Ocupacions de Mola i l'exèrcit de Galícia
Setembre de 1936: al nord, el tancament de la frontera francesa va fer impossible l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. Seguidament, a l'octubre, l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aillada enmig del territori republicà. -
Ofensiva sobre Madrid
Octubre de 1936: l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital , però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder pendre la ciutat. -
Batalla del Jarama
Febrer de 1937: van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ocupació costa del Mediterrani
Mentre estava present la batalla del Jarama, els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Ofensiva a Guadalajara
Març de 1937: els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA: OCUPACIÓ FRANJA CANTÀBRICA
Davant la resistència a Madrid, Franco va abandonar l’ofensiva i va centrar-se a conquerir la franja cantàbrica. Tot i que Astúries, Cantàbria i Biscaia eren republicanes, estaven aïllades. Els nacionals ja controlaven Navarra i Àlaba, i Sant Sebastià va caure a l’agost de 1936. Els combats principals van tenir lloc entre l’abril i el novembre de 1937. -
Bombardeig de Guernika
Abril 1937: els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Ocupació de Bilbao
Juny 1937: després dels enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
Juliol 1937: la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937). Es coneix com a batalla de Brunete el conjunt d'operacions desenvolupades, des del 6 fins al 25 de juliol de 1937, en aquesta població i altres veïnes de l'oest de Madrid. -
Batalla de Belchite
A més de la batalla de Brunete, posteriorment es va dur a terme la batalla de Belchite, al front d'Aragó. Va ser una batalla que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre del 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i de mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avenç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació. -
Entrada a Santander i Astúries
Les dues batalles van ser defensives,no van
aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular. A l’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República. -
Period: to
TERCERA ETAPA: BATALLA DE L'EBRE
Final 1937: els comandaments republicans confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, i van intentar unes reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives -
Ofensiva republicana sobre Terol
Desembre 1937: va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. -
Tornada ocupació Terol i atacament del front d'Aragó
Febrer 1938: Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Entrada Lleida
29 de març: els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
Ocupació Lleida
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. El riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Conquesta Tarragona
Amb l’entrada de l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar
l’Estatut de Catalunya.
El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, l' exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de Tarragona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Guerra de posicions
Va començar una guerra de posicions, es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. A les acaballes d’octubre, una contraofensiva dels nacionals, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. Va ser la fase més llarga del conflicte va acabar amb la Batalla de l’Ebre que va suposar el desgast definitiu de l’exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA: OCUPACIÓ DE CATALUNYA
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans no podien oferir resistència. Va ser durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Ofensiva de l'exèrcit franquista
Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Entrada a Tarragona
Els nacionals entraven a Tarragona, i a la mateixa vegada l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada Barcelona i caiguda Girona
El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona i dies posteriors, el 4 de febrer va caure Girona. -
Llei de responsabilitats polítiques
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. A partir d’aquí, funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, com tota mena de llibertat democràtiques. Van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Guerra acabada a Catalunya
Les tropes franquistes van arribar a Puigcerdà i Portbou. Hi quedaven focus de lluita però la guerra es considerava acabada a Catalunya.
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili dels presidents de la república; Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc, Juan Negrín, i el president de les Corts, i es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Govern de Franco reconegut
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya e immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
Febrer del 1939: l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que
comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Creació "Consejo de Defensa Nacional"
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Entrada a Madrid
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de
març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Fi del conflicte
El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte. -
Conquesta zona mediterrània
Els dies posteriors del comunicat de Franco, l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. -
Guerra acabada
L’ ́1 d’abril de 1939, Franco va signar un comunicat en què donava la guerra per acabada.