-
Entrada a la Península
Al juliol de 1936, les tropes africanes, sota el comandament de Franco, van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid.
A l'agost, les tropes dels nacionals, sota el comandament de Yagüe, van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on va haver-hi una forta repressió.
En el seu avanç, Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat. -
Period: to
Primera etapa
L'objectiu dels militars revels era ocupar Madrid, la capital de l'Estat. Mola va intentar-ho des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
Tancament de la frontera francesa i ocupacions de Trun, Sant Sebastià i Oviedo
Al setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana.
Mola va ocupar Trun i Sant Sebastià i a l'octubre, l'excèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Ofensiva sobre Madrid
A partir del mes d'octubre de 1936, l'excèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital però es van trobar amb una resistència que no els va permetre prendre la ciutat. -
Batalla de Jarama
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans. -
Ofensiva a Guadalajara
El mes de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
Segona etapa
Durant la segona etapa, els nacionals van ocupar la franja cantàbrica. Franco va decidir abandonar l'atac a la capital i va concentrar les accions militars cap a la franja cantàbrica, ja que la franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zopa republicana, però aïllada de la resta de la Península. -
Bombardeig de Guernika
Guernika va ser atacada per avions alemanys de la Legió Còndor. Va quedar totalment destruïda. El bomvardeig va ser una operació de càstig contra la població civil, i no tenia objectius militars. -
Ocupació de Bilbao
Al juny de 1937 i després de diversos enfrontaments, els republicans. sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van opucar Bilbao. -
Period: to
Batalla de Brunete
Al juliol de 1937, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, per alleugerir la pressió al nord. Aquesta ofensiva es va basar en dues batalles, la batalla de Brunete i la batalla de Belchite. -
Entrada a Santander i a Astúries
Al mes d'agost de 1937, les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries, i això va suposar la caiguda del nord peninsular. -
Period: to
Batalla de Belchite
Al juliol de 1937, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, per alleugerir la pressió al nord. Aquesta ofensiva es va basar en dues batalles, la batalla de Brunete i la batalla de Belchite, que es va dur a terme un mes després de la primera batalla. -
Ocupació de Terol
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. -
Period: to
Tercera etapa
Durant la tercera etapa es va produïr la Batalla de l'Ebre. Els republicans van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit com: dotar de comandaments
professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. -
Ocupació de la costa del Mediterrani
Mentrestant els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Re-ocupació de Terol i atac al front d'Aragó
Al mes de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Entrada dels soldats a localitats lleidatanes
El dia 29 de març de 1938 els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
Ocupació de Lleida
El 4 d’abril de 1938 els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van
ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló i separació de Catalunya
El 13 d’abril de 1938, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes Franco va derogar
l’Estatut de Catalunya, -
Ofensiva republicana i conquesta de poblacions
El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Va començar una guerra de posicions. A les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 de novembre, els republicans van retirar-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir l’exèrcit republicà. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre que va suposar el desgast definitiu de l’exèrcit republicà. -
Period: to
Quarta etapa
Després de la batalla de l'Ebre, els republicans no podien oferir resistència, i durant aquesta etapa es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Ofensiva franquista
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Entrada a Tarragona i bombardeig de localitats catalanes
El 15 de gener de 1939 els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Caiguda de Girona
El 4 de febrer va caure Girona. -
Exilis
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939. -
Llei de responsabilitats polítiques
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Arribada a Puigcerdà i Portbou
El 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou. -
Renuncia del càrrec de president de la República d'Azaña
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
Fi de la república
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Cop d'estat i Consejo de Defensa
El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Entrada de l'exèrcit franquista a Madrid i ocupació del territori republicà
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Fi de la Guerra Civil Espanyola
L'1 d’abril de 1939, Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.