-
Les eleccions municipals van ser plantejades com un plebiscit sobre la monarquia. Tot i que els monàrquics van guanyar en conjunt, els republicans van triomfar a les grans ciutats, i això va ser vist com una pèrdua de suport a Alfons XIII. A Madrid es va establir el govern provisional i es va proclamar oficialment la Segona República Espanyola.
A Catalunya van guanyar les candidatures republicanes i d'esquerres, Esquerra Republicana de Catalunya. -
-
-
Després de les eleccions municipals, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament i Francesc Macià va declarar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Aquest mateix dia, Alfons XIII va marxar d’Espanya. -
-
Passa entre els dies 10 i 13 de maig. La revolta va iniciar a Madrid durant la inauguració del Cercle Monàrquic, i es va estendre per altres ciutats del sud i l'est peninsular. https://www.youtube.com/watch?v=YsiVOuyIELw -
Després de la negociació es va reconèixer la Generalitat de Catalunya, que estava en mans dels republicans i els catalanistes d'esquerres. Catalunya va ser anomenada Estat autònom, el català va ser llengua oficial i la Generalitat assumia competències exclusives en molts àmbits. -
Aquestes eleccions són guanyades per ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), que va obtenir una clara victòria electoral a Catalunya i a Manresa (4.853 vots per a l’Esquerra i 1.779 per a la Lliga). El sistema polític va quedar establert amb un bipartidisme entre Esquerra Republicana de Catalunya i la Lliga. -
Era un projecte d'autonomia per a Catalunya, que buscava un govern propi i més competències en àmbits com l'educació, la cultura i l'economia. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, va ser aprovat amb un 99% de vots a favor (75% del cens). També es van recollir firmes de les dones, que van mostrar el seu suport. -
Francesc Macià va presentar l'Estatut de Núria a les Corts de Madrid per ser discutit, però molts fora de Catalunya es van oposar a aquest. Es van organitzar campanyes en contra i es van impedir productes catalans. L'aprovació va ser difícil, ja que la Constitució només contemplava una única sobirania espanyola. -
Les Corts van aprovar el vot femení per 161 vots a 121. Clara Campoamor en va ser la gran defensora, mentre que Victoria Kent s'hi oposava, creient que les dones no estaven preparades i que això podria perjudicar la República. -
Volia assegurar la continuïtat del règim de la Segona República, defensant-se de les dretes monàrquiques i l'anarquisme i donant al govern armes per protegir-se. -
Objectiu: establir una educació laica i liberal.
Reformes:
- Creació d'escoles públiques mixtes, laiques, obligatòries i gratuïtes.
- Increment del pressupost per a l'educació.
- Creació de biblioteques ambulants, cases de la cultura i el teatre "La Barraca" de Llorca. -
El govern aprova la constitució, que era democràtica i progressista.
Posava el poder en mans del poble i un estat integral, amb separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) i la declaració de drets i llibertats. -
-
Va passar quan la Guàrdia Civil va intentar dissoldre una manifestació de jornalers en atur. Després d'un conflicte en el qual un guàrdia civil va matar un camperol, el poble va reduir els agents i els van linxar. L'incident va ser una resposta a la repressió de la pagesia per part de les autoritats. -
L'objectiu era crear una classe mitjana rural per dinamitzar el desenvolupament industrial. Reformes:
- Protegir els pagesos sense terra i arrendataris
- Establir jornada de 8 hores, salari mínim,
- Dur a terme l'expropiació de terres sense indemnització als grans propietaris i terres mal gestionades. -
Objectiu: permetre l'autonomia a les regions històriques tal com deia la constitució.
Reformes: Catalunya: es crea la Generalitat de Catalunya (1934) i s'aprova l'Estatut d'Autonomia País Basc: redacten un projecte d'Estatut (Estatut d'Estella), però no s'aprova per la gran oposició. El PNB es torna més centrista, aprova l'estatut d'autonomia el 1936 i constitueix un govern liderat per Jose Antonio Aguirre. Galícia: consciència nacionalista menys acusada i l'estatut no va ser aprovat -
Objectiu: millorar les condicions laborals i pagesos
Reformes fetes: s'aproven les lleis de contractes de treballs, de jurats mixtos, 7 dies de vacances pagades, augment salaris, assegurances, setmana laboral 40 hores -
Va ser un cop d'estat fallit liderat pel comandant Sanjurjo. Es van aixecar les forçes armades contra la segona república. Va fracassar, i Sanjurjo va ser empresonat i es va reforçar el govern republicà. -
S’aprova l’Estatut amb retallades respecte al de Núria. Catalunya passa a ser una regió autònoma dins Espanya, amb català i castellà com a llengües oficials i competències compartides amb l’Estat. ERC triomfa sobre la Lliga i es consolida la Generalitat. https://www.youtube.com/watch?v=nK2xzaXkdo4 -
-
Es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya, amb dues grans coalicions:
- Esquerra Republicana (guanyador), partit liderat per Macià i Companys que va obtenir 56 de 85 escons.
- La Lliga, segona força política, amb suport dels sectors conservadors, va aconseguir 16 escons. -
Lluís Companys és elegit president de la Generalitat. -
Va ser liderada per la CNT i la FAI.
Volia provocar una revolució llibertària denunciant les condicions de la classe treballadora.
Fets principals: Explosions, saquejos i proclames del comunisme llibertari en diverses ciutats (Sevilla, Lérida, Gijón...). -
Va ser creada per organitzacions obreristes catalanes després de la victòria de les dretes. Va incloure PSOE, UGT, Esquerra Comunista i altres. Va ser clau a la revolta d'Astúries del 1934, però va fracassar per la falta de suport de la CNT. -
Es va declarar una vaga anarquista a Casas Viejas, proclamant la Revolució Comunista Llibertària. Van assaltar el quarter de la Guàrdia Civil, matant dos guàrdies civils. El govern va enviar Guàrdies Civils per reprimir la revolta, i els revolucionaris van morir cremats. Desprès, van matar 12 pagesos. -
Era una coalició de partits catòlics de dretes que defensava un estat corporatiu i s'oposava a les mesures laiques del govern, sent acusada de tenir tendències feixistes. -
L'objectiu era professionalitzar i democratitzar l'exèrcit, reduint el seu poder i presència política. Es van reduir oficials, tancar institucions militars i crear la Guàrdia d'Assalt. La reforma va ser rebutjada per sectors africanistes i la dreta. -
La Falange Española (FE) era un partit ultranacionalista i feixista que volia imposar un estat autoritari, corporativista i unitari, oposant-se al liberalisme i al comunisme. -
Primeres eleccions amb vot femení, guanyades pel centredreta (CEDA i radicals), i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president amb el suport parlamentari de la CEDA. -
-
Lerroux, amb suport de la CEDA, va formar govern i va suprimir les reformes, provocant la radicalització de l’esquerra. -
Francesc Marcià, president de la Generalitat de Catalunya, va morir i va ser succeït per Lluís Companys. -
-
La llei de Contractes de Conreu va ser impulsada per Lluís Companys, i buscava substituir el contracte agrari tradicional per protegir els camperols.
En política social, la Llei de Bases estableix un programa per organitzar la sanitat i l'assistència social. -
Lerroux va paralitzar la reforma agrària, retornar terres a la noblesa, frenar la reforma religiosa, amnistiar els revoltats de 1932, reduir el pressupost d'educació i aturar les negociacions per l'autonomia basca. El PSOE es va radicalitzar, augmentant les vagues i els conflictes. -
Va ser una vaga general revolucionària contra el govern del bienni radical-cedista, promoguda pel PSOE, UGT i altres grups d'esquerra, amb els principals episodis a Catalunya i Astúries, on els enfrontaments van ser més greus. -
Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola des del balcó de la Generalitat. L'exèrcit va ocupar Barcelona, va dissoldre la Generalitat i va empresonar Companys i el seu govern, suspensant l'Estatut d'Autonomia. Mentrestant, a Astúries, la revolta va ser més violenta, amb centenars de morts en els enfrontaments entre l'Aliança Obrera i les forces de l'Estat.
https://youtu.be/y4TxJTAwLqQ?si=FFur3RcCFytd4OZg -
-
La CEDA va rebre suport i va voler reorientar el govern retornant les propietats als jesuïtes, anomenant José Maria Gil Robles ministre de guerra i Franco cap de l'Estat Major. Va voler modificar la Consitució abolint autonomies, divorci i expropiació de terres.
A Catalunya es va suspendre l'Estatut i els pagesos van ser obligats a pagar les terres que havien rebut.
Va esclatar una crisi de govern degut a corrupció (cas de l'estraperlo) i es va fer imprescindible un canvi de govern. -
L'escàndol de l'estraperlo va ser un cas de corrupció en què alts càrrecs del Partit Radical van rebre suborns per permetre un joc de ruleta trucat. Quan el govern el va prohibir, un dels responsables va denunciar el cas, provocant un gran escàndol que va enfonsar el partit. Sumant-hi l'assumpte Nombela, un altre cas de corrupció, la crisi va portar a la dimissió d'Alejandro Lerroux i va agreujar la divisió política. LERROUX ESTRAPERLO -
Es convoquen eleccions legislatives per canviar el govern:
- Esquerres: s'uneixen en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans) amb el suport de la CNT.
- Dretes: reben suport del Front Català d'Ordre, el Bloque Nacional (CEDA, monàrquics, tradicionalistes) i l'extrema dreta, però estan desunits.
El 16 de febrer, el Front Popular guanya amb un 59% dels vots a Catalunya i un 48,5% a la resta d'Espanya. -
-
Després de la victòria electoral, el govern del Front Popular comença a complir el seu programa: alliberament als presos polítics,
restauració de la Generalitat amb Companys com a president, tramitació dels estatuts d'autonomia de Galícia i el País Basc, continuació de la reforma agrària...
Les dretes s'oposen al nou govern i esclaten accions violentes entre esquerres i falangistes. A Catalunya, els enfrontaments són menys intensos. -
-
Els militars es van alçar contra el Front Popular. El seu pla era fer un cop d'Estat simultani a diverses ciutats i va enviar generals populars a llocs on no fossin sospitosos: Franco a Canàries, Mola a Navarra i Goded a Balears.
Tenien el suport de la dreta (falangistes, monarquics, carlins...) i el suport de Mussolini i Hitler, que havien oferit ajuda militar i econòmica. El dia 14 van assesinar a Sotelo i es va produir el cop. -
https://www.timetoast.com/timelines/la-segona-republica-i-la-catalunya-autonoma http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/segonarepublica-cat.htm http://www.buxaweb.cat/dossiers/segonarepublica.htm https://www.timetoast.com/timelines/eje-cronologico-2-republica-b9bedeb1-093b-489d-92f9-57db48b50fbd http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/segonarepublica.htm https://falange.es/historia
-
https://www.sabuco.com/historia/esquemaresumenIIrepublica.pdf https://profesorantoniocarrillo.weebly.com/uploads/2/6/4/1/26417862/tema_11_segunda_rep%C3%BAblica.pdf https://es.slideshare.net/slideshow/la-segunda-repblica-espaola-7117651/7117651 https://prezi.com/p/l4rae5nbfqxe/eje-cronologico-segunda-republica/