-
Comitè de no intervenció
Comitè de 27 països europeus per generar una política de no intervenció a la guerra civil espanyola. -
Eleccions
Aquestes eleccions van generar una gran divisió entre les dretes i les esquerres. La convocatòria electoral no va solucionar res i va acabar esclatant una guerra civil -
Tancament de la frontera francesa
El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà -
Ofensiva dels nacionals a Madrid
L’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre
Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Period: to
Primera etapa: Objectiu Madrid
-
Period: to
Segona etapa: Ocupar zona cantàbrica
-
Period: to
Batalla de Jarama
van atacar el sud de Madrid , però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti -
Period: to
Cop d'estat
El cop d'Estat, que va ser dissenyat anteriorment després del triomf del Front Popular, va iniciar a Melilla quan el coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la República.
El dia després es va extendre per tot el Marroc.
Finalment Mola va declarar estat de Guerra a Pamplona.
Provocant així l'esclat de la guerra per diferents punts del pais. -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
Goded va intentar ocupar el centres de poder de la ciutat de Barcelona, pero tenia poc suport dels catalans ja que la falange tenia poca implicació a Catalunya i els conservadors catalans no van donar el seu suport, provocant així la derrota de Goded. -
Period: to
Govern de Giral
El govern de José Giral es va veure desbordat per la insurrecció militar i per la revolució social que es va estendre per la zona republicana. La pèrdua de control de l’Estat davant els organismes populars i la desorganització de l’exèrcit republicà van debilitar la capacitat del govern per mantenir l’ordre i la resistència davant els rebels. -
Comitè central de Milícies Antifeixistes
Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un, integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la República (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana Republicana). -
Decret de Col·lectivitzacions,
Per donar legalitat i ordre a la presa de control, la Generalitat va aprovar el Decret de Col·lectivitzacions, que va afectar la majoria d’empreses grans i mitjanes amb més de 100 treballadors. En canvi, les empreses amb capital estranger, així com els bancs i caixes, no es van col·lectivitzar.
Les empreses petites, botigues i tallers van continuar estaven sota la supervisió d’un comitè obrer. També es va fer al camp per les col·lectivitzacions agrícoles -
Junta de defensa Nacional
Calia un comandament unificat, però el general que s’havia de posar al capdavant dels insurrectes, el general José Sanjurjo, va morir d’accident aeri.
Inicialment, el 24 de juliol de 1936 es va constituir a Burgos presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la
legislació republicana. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
El govern de Largo Caballero va intentar equilibrar les forces polítiques republicanes i establir una direcció més organitzada per afrontar la guerra. Tot i això, les divisions internes i les tensions entre comunistes, anarquistes i socialistes van dificultar la seva gestió, i finalment Largo Caballero va ser substituït el maig de 1937. -
Franco anomenat Generalíssim i Caudillo
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir (amb l'oposició de cabanellas) concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. -
Burgos capital dels nacionals
Va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Derrota a Guadalajara
els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Ocupació Bilbao
-
Period: to
El govern de Negrín
El govern de Juan Negrín va ser l’últim intent per resistir davant l’avanç franquista. Va centralitzar el poder i va intentar reorganitzar l’economia i l’exèrcit, però això va generar tensions internes, especialment amb la Generalitat Va intentar negociar la pau però es van negar. A més, l’esperança d’un suport internacional es va esfondrar amb el Pacte de Munic Sense ajuda exterior i amb la població esgotada per la guerra, la derrota republicana va fer inevitable. -
Period: to
Tercera etapa: Batalla de l'ebre
Els republicans van intentar resistir amb reformes i ofensives, però els franquistes van recuperar territori, van aïllar Catalunya i van debilitar les seves forces. L’últim intent republicà, la Batalla de l’Ebre, va fracassar i va marcar la seva derrota definitiva. -
Unió dels partits nacionals
La falange i el tradicionalisme s’unifiquen sota la direcció de Franco formant: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder creixent de Franco que tenia el suport de l’exèrcit. El cap de la Falange, Miguel Hedilla s’hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar, i d’aquesta manera qualsevol oposició va ser silenciada. -
Bombardeig de Guernika
els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Els fets de maig de 1937
En maig de 1937, a Barcelona, va esclatar un conflicte entre forces polítiques republicanes després que la policia intentés desallotjar la Telefònica, controlada pels anarquistes de la CNT-FAI. Això va generar una revolta que va durar quatre dies, amb molts morts i ferits. El govern republicà va intervenir per restablir l'ordre, debilitant la Generalitat i reduint la influència dels anarquistes. Aquest conflicte va afavorir el poder dels comunistes i va portar a la il·legalització del POUM. -
Period: to
Batalla de Brunete
Els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular per alleugir la pressió al nord, -
Period: to
Batalla de Belchite
Ofensiva al front d'Aragó per part dels republicans -
Ocupació de Terol
Els nacionals ataquen el front d'Aragó i ocupen Terol -
Period: to
Quarta etapa: ocupació de Catalunya
-
Period: to
Batalla del ebre
-
Acord de Munic
Pacte subscrit pels caps de govern d’Alemanya, Itàlia , França i la Gran Bretanya, sense intervenció del govern de Praga, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment; però, abans que aquest es pogués celebrar, l’exèrcit alemany ocupà el territori -
Period: to
Fi de la república
-
Exiliats els presidents republicans a frança
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França -
Llei de responsabilitats polítiques
Pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest
moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Nacionals arriben a Puigcerdà i Portbou
-
Consejo de defensa nacional
el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Fi de la guerra
Franco signa un comunicat on es declara la fi de la guerra